La sessió plenària del passat mes de gener va començar amb un punt ben nou: la lectura de la primera memòria elaborada pels membres de la Comissió de Greuges. Aquesta comissió  ja era recollida com a fórmula de participació ciutadana en  el Reglament orgànic del Consell Insular de Menorca, aprovat pel Ple en sessió ordinària de 16 de desembre de 2002, i en el Reglament de participació ciutadana, aprovat pel Ple en sessió extraordinària de 31 de gener de 2005. Tanmateix, el procés de constitució d’aquest òrgan col·legiat no es va  engegar fins el 2015, gràcies a la iniciativa del nou equip de govern.

La Comissió de Greuges és un òrgan comissionat pel CIM que té com a missió vetllar perquè els drets de la ciutadania envers l’Administració insular siguin reals i efectius, i a aquest efecte podran supervisar-ne també l’activitat administrativa. Per tant, la Comissió té la funció d’atendre les queixes de totes les persones o d’entitats i associacions de la societat civil que es troben desemparades davant l’actuació o la manca d’actuació del Consell Insular de Menorca. Vetlla, també, pel seu bon funcionament i actua, per tant,  com a supervisor i col·laborador, amb l’objectiu d’ajudar a millorar-ne el funcionament. En l’exercici de les seves funcions la Comissió de Greuges actua de conformitat amb els principis de legalitat, justícia, independència i imparcialitat.

Per tant, només vam poder que agrair la feina feta a les tres persones que integren aquesta Comissió de Greuges (Emili de Balanzó, José Baber i Gràcia Seguí)  que exerceixen la seva funció de  forma altruista i amb objectivitat, llibertat de criteri i independència.

D’altra banda, m’agradaria destacar l’aprovació d’una iniciativa de l’equip de govern: el Pla de suport als autors literaris de Menorca, iniciativa que sorgeix pel fet que atorgam molta importància al sector de la creació. Aquest pla preveu una sèrie d’actuacions que són un suport genèric a la literatura de Menorca i a la seva promoció i difusió; però, a més, inclou com a novetat el programa anomenat Circuit d’Escriptors, que té per objectiu la promoció de la literatura de Menorca i va dirigit al públic en general, tot i que adreçat a públics específics segons l’activitat.

El propòsit marc és oferir un suport directe als creadors literaris en les seves activitats extraliteràries i, com a conseqüència, incidir en un doble sentit: fomentar la lectura dels nostres escriptors i facilitar la difusió de la seva obra. D’aquest circuit d’escriptors, se’n poden beneficiar centres escolars de tots els nivells educatius, la Xarxa de Biblioteques de Menorca, els clubs de lectura, les editorials, les llibreries i qualssevol altres entitats que treballen entorn del llibre i la lectura. El programa posa en relació els escriptors i els lectors, i és una eina que articula aquesta relació entorn de la creació literària. Les activitats d’aquest programa poden ser diverses i tenir formats diferents: tertúlies literàries, tallers de creació, presentacions de novetats, col·loquis, recitals, concerts, lectures, etc. Per la part que em toca, i per evitar mals entesos, ja he signat un document que diu que, en cap cas, em puc beneficiar d’aquest pla, mentre sigui càrrec del Consell.

Finalment, també ens vam adherir al pacte de política alimentària saludable i sostenible de Milà; vam parlar de benestar social i de temes de turisme i de territori que, com que encara no estan tancats, ja comentarem en el seu moment.

I, amb aquesta crònica, ens posam al dia. La pròxima, ja serà la d’aquest mes de febrer. Objectiu assolit!

• Activitat política
• Sense comentaris

Fa unes setmanes, el diari Menorca publicava un article titulat La “fiebre de los planes en el Consell”, article que feia referència a l’elaboració de diferents instruments de planificació per part del govern insular. En aquest sentit, és interessant –i, fins i tot, m’atreviria a dir que imprescindible—que es clarifiquin una sèrie de qüestions que, sens dubte, ajudaran els ciutadans a situar molt millor la informació donada.

Així, poden estar tranquils que l’actual equip de govern del Consell no té una dèria planificadora injustificada. Ben al contrari, la majoria de plans que  redactarem o revisarem durant el 2017 serà per mandat legal, o sigui, perquè la llei ens obliga: Pla territorial insular, Pla d’intervenció en àmbits turístics, Pla director sectorial de carreteres, Pla territorial d’emergències, Pla d’emergències del Museu, Pla de gestió del patrimoni històric, Pla director sectorial de residus, Pla insular de transport regular, Plans d’emergències i simulacres, Pla d’acció Menorca Reserva de Biosfera o Pla de pedreres. A més, la major part del pressupost que invertim en redacció de plans és, justament, per a aquests que s’han de fer obligatòriament per complir la llei, alguns dels quals, ja s’haurien d’haver revisat en el passat mandat.

També hi ha altres plans que corresponen, certament,  a una clara voluntat política d’abordar una temàtica determinada i que responen a una demanda social existent: Pla de Vivenda Social, Pla d’usos del Llatzeret, Pla de millora de l’eficiència energètica, Pla de foment de les arts escèniques o Pla insular de suport a la família.

Així les coses, tant en aquells que venen determinats per la llei com en els voluntaris, es tracta de plans diversos perquè els àmbits d’actuació del Consell són molt diversos: social, territorial, econòmic, ambiental, turístic, etc. Aquesta diversitat, a més, és indicativa, precisament, del fet que l’equip de govern no es vol quedar aturat, sense abordar aquestes problemàtiques. El més fàcil seria l’anar fent, passar el dia a dia sense cap objectiu a mitjan i llarg termini, cosa que no és el cas, en absolut.

Estarem d’acord que l’administració, per actuar correctament, ha de planificar. Si no es planifica, s’actua per impulsos, conveniències del moment o interessos personals, quan el que cal és saber quines són les necessitats i com es gestionen de forma eficient els recursos per arribar a les solucions. A més, la qüestió clau és, per una banda, que aquests plans es facin amb la participació de la societat i dels sectors implicats; i, per altra banda, que aquests diferents plans siguin coherents entre si, que apuntin cap a un model social i territorial solidari, sostenible, al servei de la gent, i que n’asseguri el benestar.

Així les coses, planificar significa analitzar, debatre, organitzar, prioritzar, prendre decisions, concretar, ordenar, fomentar la participació… En definitiva, una feina conscient  i responsable que serveix per posar les bases del futur, en aquest cas, de Menorca, amb rigor i convenciment.

(Article publicat al diari Menorca, dia 11 de febrer de 2017)

• Activitat política
• Sense comentaris

Balance

Segons el meu diccionari de símbols de capçalera, el de Chevalier i Gheerbrant, el meu és el setè signe del zodiac -Balança-, signe d’equilibri entre els plans còsmic i psíquic. Lligat als conceptes de legalitat i justícia, socials i interiors, indica l’equilibri entre el bé i el mal: per un cantó, tendeix cap a Scorpio (món del desig) i, de l’altre, cap a Virgo (sublimació). Representa l’equitat universal i l’esperit de la justícia, així com l’harmonia social i personal.

Així, en entrar en aquesta constel·lació del zodíac, el sol es troba en el punt mitjà de l’any astronòmic, entre el crepuscle d’una tardor exterior i l’aurora d’una primavera interior. En aquest punt central en què s’anivellen el motor i el fre, l’impuls i la retenció, l’espontaneïtat i la reflexió,  l’abandonament i el temor.

No sé si res de tot açò que acab d’escriure explica que no m’agradin gens, d’una banda, les persones negatives, aquelles que sempre ho veuen tot negre, que res no els està bé, que només veuen fracassos a l’horitzó, que desconfien de tot i de tothom; i, de l’altra, els superficials, lleugers, inconscients, que sempre troben que s’exageren els problemes, que no hi ha per tant, que no cal preocupar-se perquè, al cap i a la fi, tot s’acaba solucionant, d’una manera o altra.

No sabria dir quins dels dos m’incomoden més. El que sé ben cert és que, amb qualsevol de les dues actituds davant la vida, no es fa camí. Cal ser realista, tocar de peus a terra, ser conscient de les dificultats, fer autocrítica i, tanmateix, i a la vegada, no perdre mai la il·lusió, l’empenta i el coratge per assolir els objectius. Fugir tant de la crítica corrosiva com de les rialles buides. Cal ser crític i cal riure. La vida és feta de matisos. I jo la vull en aquest punt central en què s’anivellen el motor i el fre, l’impuls i la retenció, l’espontaneïtat i la reflexió,  l’abandonament i el temor. No hi ha res més engrescador que intentar fer real l’impossible. Ja ho va dir Shakespeare; estam fets de la mateixa matèria que els somnis.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris