En la darrera sessió plenària del 2016,  vam dur a aprovació dues propostes adreçades a la recuperació del paper que pertoca a la llengua catalana dins l’Administració insular.,

Així, es va aprovar definitivament el Reglament d’usos lingüístics del Consell Insular de Menorca, aprovat inicialment pel Ple dia 20 de juny de 2016 i que, en el període d’exposició pública, no va rebre cap al·legació ni suggeriment en relació amb el seu articulat, i que regula l’ús de les llengües oficials de la comunitat autònoma de les Illes Balears que ha de fer el Consell en les seves relacions amb les persones físiques o jurídiques i amb altres institucions, així com en les actuacions internes de caràcter administratiu, en les quals s’estableix que amb caràcter general i per defecte s’ha d’emprar el català, com a llengua oficial i pròpia del territori, sens perjudici del dret dels ciutadans d’escollir la llengua en què es vulguin relacionar amb l’Administració (català o castellà).

D’altra banda, amb aquest reglament es restableix també l’exigència del nivell de coneixements de llengua catalana adequat a les funcions de cada lloc de feina del Consell, que torna a ser un requisit per accedir a totes les places de l’Administració insular, a fi de garantir l’atenció dels ciutadans en la llengua de relació que triïn i, així mateix, millorar l’eficiència dels treballadors i les treballadores de la institució en estar capacitats per desenvolupar la seva tasca en les dues llengües oficials.

Per aquest motiu, també es va aprovar la proposta de modificació del Catàleg de llocs de treball del Consell Insular de Menorca, en el sentit que figuri com a requisit el coneixement de llengua catalana adequat a cada un dels llocs de feina de l’Administració insular, una exigència que en la legislatura passada s’havia suprimit del Catàleg per a la majoria de les places del CIM i que ara es restaura en compliment del principi d’eficàcia que ha d’inspirar el funcionament de les administracions públiques.

Per la seva banda, el PP em va interpel·lar sobre connectivitat aèria. En primer lloc, vam explicar tota la feina feta per millorar l’OSP amb Madrid  en què vam demanar, entre d’altres, una tarifa per trajecte en cap cas superior als 60 euros (taxes incloses) i que permeti facturar una maleta de fins a 23 kg; millorar el sistema de bonificació de caràcter social amb especial atenció a la gent gran i als joves; o garantir un mínim de dues freqüències diàries (4 vols) entre l’1 d’octubre i el 31 de maig. I garantir un mínim de seients disponibles en aquest període (90.000). A la reunió mantinguda al Ministeri de Foment dia 30-5-16, es va dir que les millores proposades no es podien aprovar perquè el Consell de Ministres estava en funcions. Vam insistir que s’havien de tenir en compte de cara el futur i que s’havia de treballar per no tenir la ruta descoberta, cosa que es va aconseguir.

També vaig exposar que, a la mateixa reunió, a Madrid, es va tractar el tema de la tarifa màxima entre Illes de 30€ (també hi haurà bonificacions), aprovada per unanimitat fa poc al Parlament de les Illes. Es tracta d’una mesura de calat tant per als menorquins com per les persones que ens vulguin visitar des de les altres illes. Durant el govern del PP, els representants del PP hi van votar en contra i, durant el Ple, la portaveu d’aquest partit va tenir la cara d’intentar penjar-se la medalla del que ells no van ser capaços de fer. Aquí teniu la meva resposta.

Finalment, vam fer referència al fet que l’aposta per fer accions amb companyies aèries com Easyjet, Monarch, British Airways, Vueling o Jet2 ens ha donat l’opció a tenir més repercussió en les accions promocionals i poder arribar a més clients i generar la demanda esperada. Monarch segueix apostant per Menorca durant l’hivern, després d’haver passat un període d’incertesa, i per al 2017 oferirà unes 92.000 places a Menorca, amb un increment de 2.500 places.

Finalment, m’agradaria parlar del debat sobre turisme que vam tenir en aquest darrer Ple de l’any. Una vegada més, el PP es va esforçar per donar la imatge que no tenim projecte, que no hi ha lideratge, que no feim res. La realitat, però, que és caparruda, ha acabat posant tothom al seu lloc, com es pot comprovar mirant els resultats de FITUR 2017. I, amb tot, deixau-me que també us posi la meva resposta sobre el tema.

No puc acabar sense dir que també vam aprovar un Codi de Bon Govern, d’acord amb el fet que el juliol del 2016 vam iniciar les tasques per dissenyar i implantar una estratègia transversal de transparència i bon govern. L’elaboració d’un codi ètic i de bon govern del Consell Insular de Menorca és un dels principals eixos d’aquesta estratègia de transparència i bon govern, sempre amb l’objectiu de concretar els principis i pautes de comportament dels electes insulars, directius i treballadors de la institució.

I fins aquí la crònica de la darrera sessió plenària del 2016. Continuam!

• Activitat política
• Sense comentaris