Avui, he hagut d’anar a declarar, en qualitat de testimoni, al judici per presumpta prevaricació administrativa, contra una ex-regidora del PP de Ciutadella, arran de la denúncia posada per Unió del Poble de Ciutadella (UPCM) per la desaparició d’un expedient de disciplina urbanística. I, la veritat, ha estat com un retorn al passat en què m’he adonat de com passen els anys i, sobretot, de tot el que vaig viure el temps que vaig ser regidora.

Els fets es remunten al mandat 2007-2011, un dels més convulsos i vergonyosos que ha patit l’Ajuntament de Ciutadella i, per extensió, tot el poble. Curiosament, els escrits d’aquests anys que vaig anar publicant en el blog, juntament amb els nombrosos comentaris que s’hi van fer, són un testimoni impagable per poder resseguir el fil dels esdeveniments.

L’any polític començava, el 2008, aparentment tranquil, a Ciutadella. Feia pocs mesos que el PP i UPCM havien signat uns acords de govern i, tot i que s’intuïa que la relació no seria fàcil de mantenir, res no feia pensar en l’explosiu desenllaç final. La comissió d’investigació sobre la permuta del Palau Saura Morell (Comissió Nerer), presidida pel regidor d’UPCM que va fer una excel·lent feina, anava avançant i traient a la llum pública les irregularitats de l’operació, sens dubte, una de les millors notícies polítiques de l’any i de la qual em sent especialment satisfeta, sobretot a la vista que, quan el PSM va tenir la iniciativa, eren molts els que no s’estaven de dir que no en trauríem res i que seria una pèrdua de temps. Avui, les sòlides conclusions han provocat l’actuació de la Fiscalia Anticorrupció que tots coneixem.

Aquest tema i molts d’altres, van provocar moments de tensió dins l’equip de govern. Ara bé, sens dubte, la traca final, la van encendre els vuit regidors del PP, amb l’alcalde al capdavant, quan, dia 31 de juliol de 2008, es donaven de baixa del partit i rompien l’acord amb el regidor d’UPCM, provocant una crisi de govern insòlita. A partir d’aquell moment, la idea d’una moció de censura per fer fora els trànsfugues “morals” de l’ajuntament va començar a sonar amb força i es va acabar fent realitat el 16 de març de 2009, moment en què un govern de PSOE i PSM va dirigir l’Ajuntament de Ciutadella, gràcies al vot favorable a la investidura del regidor d’UPCM.

El juny del 2010, va esclatar el cas de l’expedient de disciplina urbanística desaparegut i la denúncia que m’ha fet anar avui al jutjat. Entremig, un altre episodi que em va afectar personalment: la coincidència de llinatges amb la regidora imputada va fer que TVE a Balears m’acusàs del presumpte delicte, en horari de màxima audiència, un error indigne d’un mitjà mínimament seriós. Encara record la cara de pànic del meu fill petit que, dret davant la tele, anava repetint: però tu no has fet res, però tu no has fet res… En fi, una batalleta més a explicar.

No sé com acabarà aquest tema de l’expedient desaparegut, ni el cas Nerer, ni el CITUR. Els jutges tenen la darrera paraula. En qualsevol cas, si durant aquells anys de govern del PP a Ciutadella -d’una prepotència i menyspreus constants i d’una falta de transparència absoluta- m’haguessin dit que jo seria testimoni en una causa contra ells, no m’hauria estranyat gens. Que hi aniria a declarar com a Presidenta del Consell de Menorca, m’hauria fet riure. Avui, però, la situació m’ha provocat una glopada de records amargs d’un temps fosc que Ciutadella no es mereixia.

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari