L’estiu passat es va tancar de manera dolorosa. La mort del germà. Es rompia el fil amb què els pares van unir els fills amb tant d’amor i constància. Tanmateix, ja ho vaig escriure llavors: la vida flueix i, per sort, t’agafa de la mà i no et permet que la ignoris. Som més forts del que ens pensam. Dreceres per no perdre’ns mai. Lliçons que ens fan un poc més savis, un poc més humans. Les paraules i els gestos tornen suaus perquè res no és prou important per alterar-los. Tot es mira des de la perspectiva de l’abisme i tot, de cop, es fa petit, més insignificant en la seva grandesa.

Avui, set mesos després, puc reiterar que em mir la vida de manera diferent. He après la lliçó. Potser per l’edat, aquests cinquanta; potser perquè va ser una mort sobtada. No ho sé. Només sé que tenc més clar que mai que la vida s’ha d’enfrontar amb la força guanyada d’allò que és realment important.

Però llegesc que els meus adversaris polítics em presenten com una exaltada que em deix endur per la passió. Parlen de l’estat d’exaltació que exhibesc als plens del Consell. I, en llegir-ho, no puc fer res més que somriure. Un somriure serè, tranquil, perquè les coses insubstancials m’afecten poc. I em ve al cap que exaltar també vol dir elevar en dignitat i poder una persona. I que la  passió és creure fermament en el que es fa.

• El pensament ordenat/Opinió
• 6 comentaris

(Fotografia del diari ARA)

Sens dubte, un dels plats forts del Ple del Consell Insular de Menorca del mes de març va ser l’aprovació del fi de la vigència de la Norma Territorial Transitòria, un nou instrument creat pel PP (a través d’una llei aprovada pel Parlament Balear ex professo per a Menorca), que el que fa és desfigurar el Pla Territorial Insular (PTI) del 2003:  fa desaparèixer la coherència d’un model territorial, la seguretat jurídica, i obra vies per a projectes urbanitzadors, especialment per a la urbanització del sòl rústic.

Cal recordar que, quan el 2003 es va aprovar el PTI, el que va propiciar és l’establiment d’un model territorial coherent per a Menorca, fonamentat en el creixement sostenible. Aquest PTI havia de ser objecte de revisió al cap de 10 anys (naturalment, s’havia d’anar adaptant el Pla als canvis econòmics i socials, i s’havien d’ajustar aquells aspectes del Pla que l’experiència ens demostràs que era necessari afinar) però l’anterior govern del PP, en lloc de revisar el PTI i proposar, si és que ho consideraven necessari, un nou model territorial per Menorca, el que fa durant la passada legislatura és crear la NTT.

Lògicament, la nostra voluntat no podia ser altra que estudiar les alternatives legals per evitar les conseqüències negatives que l’aplicació de la NTT podia produir. No podem oblidar que deixa l’ordenació del sòl en mans de la normativa balear, a través de la Llei Turística i Agrària, i no en mans del PTI. Per exemple, els grans equipaments en rústic depenien de la normativa balear, com també les modalitats d’allotjaments turístics, en zones urbanes i turístiques.

Així les coses, vam creure convenient esperar a l’aprovació del Decret-llei de mesures urgents en matèria urbanística del Govern Balear per estudiar els seus efectes sobre la NTT i, si bé és cert que ha frenat aspectes clau, hi continua havent una contradicció entre el model territorial de la NTT i el del PTI.

D’altra banda, la NTT presenta, en certs, casos, una clara inseguretat jurídica: el PTI permetia un creixement de 600 places hoteleres anuals que la NTT impedeix; o, un altre exemple, la implantació d’energies renovables només és possible, a Menorca, segons la NTT, si els projectes els impulsa l’administració.

És per tot açò que hem proposat una derogació total de la NTT tot i que, durant el període d’informació pública i audiència als ajuntaments i al Govern, podríem decidir mantenir-ne certs articles que s’avenen amb els criteris de revisió del PTI, per exemple, incloure dins el sistema general viari públic el Camí d’en Kane i el Camí Reial del Nord. Cal tenir en compte, d’altra banda, que la NTT estarà vigent fins que no es faci l’aprovació definitiva de la derogació (3/4 mesos aproximadament) i que els projectes que han iniciat la seva tramitació durant la vigència de la NTT tindran continuïtat.

 En qualsevol cas, és cert que la solució definitiva vindrà amb la revisió del PTI (que és el que legalment pertoca fer, d’altra banda), però tenint en compte que aquesta revisió requereix d’una tramitació llarga i complexa, que pot durar anys.

• Activitat política
• Sense comentaris

El Ple de març del Consell Insular de Menorca es va iniciar amb la lectura d’una declaració institucional signada pels portaveus de tots els grups polítics amb representació en el Ple en defensa dels drets de les persones refugiades. El tema és tan important i el drama tan insuportable que em sembla important reproduir aquí el text aprovat. És aquest:

“La perpetuació i agreujament de la situació que pateixen els milions de persones que fugen de la guerra a Orient Mitjà i cerquen refugi a Europa, deixa en evidència que l’entramat institucional de la Unió Europea, des dels màxims òrgans comunitaris fins als governs dels estats membres, no està en absolut a l’alçada del que, en aquest moment històric, exigeixen els valors que sustenten el projecte europeu, les bases ètiques i jurídiques del dret internacional, i la política entesa com la gestió del bé comú.

La passivitat i la falta de lideratge de les institucions europees en un tema tan sensible contribueix al sorgiment i la difusió d’actituds de rebuig, incompatibles amb el model de convivència que tant ha costat construir, i que és a la base dels tractats europeus.

La incapacitat institucional per plantejar respostes i posar en marxa les solucions mínimes per fer front a aquesta catàstrofe humanitària, contrasta amb la celeritat i eficiència que ha mostrat la Unió Europea a l’hora de tancar un acord amb Turquia per elaborar un pla de retorn forçós dels refugiats que arriben a Grècia sense papers.

En efecte, el passat 8 de març els vint-i-vuit estats membres de la UE van acordar amb el govern turc l’expulsió del territori europeu i la devolució a Turquia de tots els migrants que entrin sense permís, tant econòmics com polítics. A canvi d’aquest retorn massiu, Turquia rebrà 3000 milions d’euros addicionals de l’ajuda que li presta la UE, s’accelerarà la supressió del visat dels turcs que viatgin a algun país membre de la UE, i es facilitarà la seva estada en territori de la Unió.

Des del primer moment, l’ONU ha mostrat una gran preocupació per qualsevol acord que impliqui un retorn indiscriminat de migrants d’un país a un altre, sense garantia de la seva protecció en virtut del dret internacional. L’ONU fins i tot qüestiona la legalitat de l’acord subscrit entre la UE i Turquia, ja que un refugiat només pot ser retornat a un altre país, en aquest cas de fora de la UE, si es compleixen les següents condicions: que el país receptor assumeixi la responsabilitat de tramitar la sol·licitud d’asil, que el demandant quedi protegit de la possibilitat de ser retornat al seu país d’origen, i que la persona en qüestió pugui demanar i se li concedeixi l’asil d’acord amb els estàndards internacionals, amb ple accés a l’educació, el mercat laboral, la sanitat i l’assistència social.

Cap d’aquests requisits no es compleix en l’acord entre la UE i Turquia. El principi de no-devolució és un dels pilars bàsics del dret d’asil, i l’ONU recorda que el dret internacional prohibeix als estats expulsar o retornar una persona a un lloc on la seva vida o la seva llibertat estiguin amenaçades o on pugui patir tortura, un tracte inhumà o degradant, o altres vulneracions dels drets humans fonamentals. La Convenció de Ginebra reconeix, a més, el dret de sol·licitar asil als països signataris d’aquest tractat.

Finalment, es fa constar que el Ple del Consell de Serveis Socials de Menorca va aprovar el passat 8 de març, per unanimitat, instar l’equip de govern del Consell Insular de Menorca a presentar un manifest en defensa dels refugiats.

En virtut de totes aquestes consideracions, i en coherència amb l’acord adoptat per unanimitat de tots els grups per aquest mateix Ple, en la sessió del 21 de setembre de 2015, pel qual es declarà Menorca terra d’acollida, els portaveus dels grups polítics amb representació al Ple del Consell Insular de Menorca:

1. Manifesten la seva solidaritat amb els refugiats que arriben a Europa fugint de la guerra i la barbàrie i amb l’esperança de construir-se un nou futur.

2. Consideren que l’acord entre la Unió Europea i Turquia per l’expulsió massiva de migrants fora del territori europeu, mitjançant el seu retorn forçat a Turquia, representa una flagrant vulneració del dret internacional.

3. Insten el Govern en funcions de l’Estat espanyol a plantejar davant les màximes instàncies de la UE la reconsideració d’aquest acord, i la represa de les negociacions per posar en marxa les mesures polítiques i humanitàries que, complint amb el que preceptua el dret internacional, donin resposta a les necessitats i no perjudiquin els drets de les persones demandants de refugi.

4. Insten el Govern en funcions de l’Estat espanyol a reactivar i donar compliment a les propostes aprovades pel Ple del Consell Insular de Menorca del passat 21 de setembre de 2015, i a accelerar la preparació de l’acollida en territori espanyol de les persones refugiades que, per quota europea o per decisió pròpia, demanin l’entrada, garantint la seva lliure circulació i la cobertura de les seves necessitats bàsiques d’allotjament, manutenció, educació, accés al mercat laboral, sanitat i assistència social.

5. Insten el Govern en funcions de l’Estat espanyol a reprendre i intensificar la col·laboració amb les Comunitats Autònomes per a la materialització d’aquestes mesures, especialment amb aquelles que han ofert la seva plena col·laboració i amb les que tenen reconeguda la competència de primera acollida i integració, tal i com preveu la disposició addicional quarta de la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària.

6. Ratifiquen el compromís d’aquesta institució, aprovat en el Ple del 21 de setembre de 2015, de posar en marxa mesures de resposta a les necessitats d’acollida dels refugiats, en coordinació amb la CAIB i els ajuntaments de Menorca.

7. Donen suport a les iniciatives de sensibilització i cooperació que acordi el Fons Menorquí de Cooperació, i suggereix que es duguin a terme projectes de cooperació directa amb les illes de Grècia que reben una major afluència de refugiats des de Turquia.

8. Agraeixen i donen suport a la tasca de denúncia i mobilització social que duu a terme la Plataforma Benvinguts Refugiats Menorca, i anima la ciutadania de Menorca a prendre part activament en les iniciatives de sensibilització, acollida i atenció que s’impulsin i realitzin en el nostre territori.”

• Activitat política
• Sense comentaris