Dia 12 de gener, el Govern Balear va aprovar el decret llei de mesures urgents en matèria urbanística que torna enrere diverses normes amb les quals, i a través de lleis sectorials (com ara la de Turisme o l’Agrària) o lleis com la LOUS (d’ordenació i ús del sòl), el govern Bauzá va introduir canvis que modificaven l’ordenació territorial i urbanística i que obrien la porta a l’execució de projectes de greu impacte que posaven en perill el model territorial insular, en especial pel que fa al sòl rústic.
Així, la primera conseqüència del decret llei sobre Menorca és que preserva el sòl rústic de grans projectes urbanitzadors que, de forma irreversible, haurien capgirar la fesomia de l’illa. D’altra banda, el segon efecte del decret llei, i no manco important, és que es recupera l’equilibri competencial en matèria urbanística i territorial, respectant les competències que tenen els ajuntaments i el Consell Insular de Menorca, els quals tornen a tenir la facultat de decidir el model territorial de l’illa i de cada municipi.
En aquests moments, el decret llei atura que es puguin construir “grans equipaments desestacionalitzadors(?)” en qualsevol categoria de sòl rústic, fins i tot, en zones naturals protegides, grans equipaments que podien anar acompanyats d’hotels de fins a 200 places; o acaba amb l’arbitrarietat que un determinat projecte pogués ser autoritzat, encara que no s’adequàs a la normativa general, pel sol fet d’haver estar redactat per “arquitectes, enginyers o artistes de renom o prestigi internacional o que es tractàs d’”actuacions singulars o emblemàtiques”; o elimina la paradoxa que les autoritzacions excepcionals per modernització de la planta hotelera –superant els paràmetres que fixa la normativa turística, urbanística o territorial amb caràcter general- es poguessin aplicar a nous (!) establiments turístics, per posar, només, uns quants exemples.
Tanmateix, sense cap dubte, el decret llei permet conjugar el manteniment del territori amb l’activitat econòmica. Per tant, es poden continuar fent agroturismes en construccions anteriors a 1960 i en una extensió de 21.000m2; es permeten les superfícies per a la venda directa en sòl rústic, només que es limiten a 75m2; també els establiments turístics que es donin de baixa poden canviar d’ús (d’hoteler a residencial, per exemple), si el planejament municipal ho permet; els allotjaments rurals, d’altra banda, poden ser objecte d’ampliació, amb els límits que fixa la Llei del sòl rústic; el creixement dels hotels es permet per agregació de parcel•les adjacents que no estiguin qualificades d’Espai Lliure, Equipament Públic o Sòl Rústic…
Així, ja ho vaig dir el dia de Sant Antoni, el repte és fer possible el desenvolupament econòmic sense perdre de vista, però, que els recursos naturals són limitats i que, a més, són la principal riquesa de Menorca, riquesa que no es pot fer malbé a causa d’una gestió irresponsable. No podem malmetre l’esforç de moltes generacions de menorquins que ha permès conservar l’illa i garantir-ne els recursos naturals, mantenint les seves platges, el camp, els camins o un paisatge ben característic. Uns valors naturals que, avui, indubtablement, són font d’atracció social i econòmica i són essencials per a la qualitat de vida de les persones que vivim a Menorca. El patrimoni natural de l’illa és allò que ens diferencia i, per tant, és el que ens pot garantir el futur de la nostra economia.

• Activitat política
• Sense comentaris