Fa dies que no dorm i, després de donar-hi moltes voltes, he arribat a la conclusió que és millor que em tregui un pes de damunt i confessi el motiu del meu desfici nocturn: sí, amics i amigues (o enemics i enemigues, que de tot dec tenir), la Presidenta del Consell de Menorca, amb nocturnitat i traïdoria, encara escriu novel·les!
Sé que la meva activitat nocturna (o de diumenge matí, o de l’hora en què la majoria de mortals bequen al sofà, o van a córrer, etc, etc), hi ha qui no la considera apropiada d’un càrrec públic. Ho sé i, com que som una política molt transparent, ho vull penjar al meu blog perquè ningú no em pugui dir que no he avisat. I, ja que hi som, encara diré més: si l’acabàs durant aquests anys de càrrec al Consell, faria el possible per publicar-la.
Arribats a aquest punt, potser qualcú voldria un acte de contrició pública, que demanàs perdó per dedicar alguna hora de son i del cap de setmana a escriure; perdó per dedicar part dels trajectes entre Maó i Ciutadella a pensar en els meus personatges; perdó per desconnectar del món, durant unes hores, per crear-ne d’imaginaris… Perdó per no poder evitar escriure. Però no ho faré.
Ja fa anys, vaig publicar una entrada en aquest blog, amb el títol Exclusió, en què deixava clar que no tenia cap intenció de plantejar-me la vida en termes de renúncia. Sempre he fet feina amb absoluta dedicació (professora i, ara, temporalment, política) i som mare de família nombrosa (les 24 hores del dia, tots els dies de l’any). I res d’açò no m’ha impedit publicar unes quantes novel·les. I mai se m’ha queixat ningú, ni el director de l’institut ni els meus fills. Es veu, però, que si ets polític la cosa no es veu igual.
En fi, deixau-me acabar, humilment, amb un consell: més que preocupar-se pel que escric ara, potser seria més sensat fer-ho pel que puc escriure en deixar la política. Estic per proposar a les meves amistats que comparteixen passió literària i càrrec públic que, en un futur, creem una mena d'”Ofèlia Dracs” a la menorquina per destil·lar el nostre pas per la política. Estic segura que riuríem molt.
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris