Del març del 2009 al maig del 2011, vaig tenir l’honor de gestionar l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Ciutadella. Tot i que les circumstàncies no eren, certament, les millors (un govern en minoria, després de l’enèsima –i no darrera– desfeta del PP local), vaig posar en pràctica tot allò que sempre havia defensat: planificació i participació. Així, el 2010, vam elaborar una Planificació de l’àrea de cultura que tenia els següents apartats: 1- Estat de l’Àrea de Cultura 2009. Una breu anàlisi; 2- Planificació general de l’àrea de cultura 2010, amb un Pla d’acció, amb objectius i propostes de funcionament, que abraçava tres àmbits: Patrimoni historicoartístic; Teatre i espectacles i Foment de la cultura.

Així, entre altres actuacions, i tal i com recollia la Planificació, es va traslladar l’Arxiu administratiu a un lloc en condicions; també l’Arxiu Històric, amb tot un protocol de funcionament per potenciar la tasca investigadora; es va crear la Comissió de Patrimoni; es va fer un programa teatral ambiciós i que va rebre molt bona resposta de públic; es va crear un grup de lectura municipal; es va reconduir un projecte desproporcionat d’auditori, del qual només teníem el 30% de finançament, i es va transformar en dues sales de cinema (abans pagàvem l’espai i a l’empresa perquè projectàs pel•lícules!) i una sala polivalent senzilla però que és l’únic lloc on encara avui es poden fer segons quins tipus d’actuacions, etc., etc.

Tanmateix, les gestions més importants d’aquests dos anys es van fer per recuperar dos espais emblemàtics de Ciutadella, Can Saura i el Teatre del Born, dos espais que, avui, per desgràcia, no només no estan a l’abast dels ciutadans sinó que, a més, estan envoltats de polèmica. M’agradaria aportar la informació que jo en tenc perquè, des del coneixement, siguin els lectors els que jutgin les actuacions d’uns i d’altres. Començarem per Can Saura.
CAN SAURA 2009-2011

1- OBRES. Quan el 2009, PSOE i PSM vam haver d’assumir el govern de l’Ajuntament de Ciutadella, ens vam trobar les obres de Can Saura endarrerides i pràcticament aturades perquè no es pagava el constructor. L’Ajuntament ja havia rebut els milions corresponents del Govern Balear però s’havien dedicat a altres despeses. Vam aconseguir que les obres avançassin a bon ritme perquè vam pagar –sense fer-nos els màrtirs ni sortir pel diari dia sí dia també– els endarreriments que el PP havia deixat pendents. El juny del 2011 no es va poder signar el final d’obra, però, perquè el Govern Balear (responsable de l’obra) i el constructor no es posaven d’acord en el sobrecost.

2- MUSEOGRÀFIC. Ens vam trobar damunt la taula un projecte museogràfic de milions d’euros, impossible d’assumir. Per tant, vam replantejar el cost del projecte reduint-lo a un terç, 800.000€, i, el que és més important, vam trobar el finançament per dur-lo a terme. Dia 10 de setembre del 2010, el Consell de Govern del Govern Balear, presidit per Francesc Antich, aprovava la inversió de 600.000€ per a l’execució del projecte museogràfic de Can Saura, 400.000€ dels quals provenien del Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). L’ajuntament de Ciutadella, a través d’anualitats, completava, en 4 anys, els 200.000€ restants. Aconseguir aquests fons europeus no va ser fàcil. Gens fàcil. I, tanmateix, en arribar Bauzá al Govern, va dir que no hi havia cap compromís del Govern d’aportar 200.000€ ( l’acord del Consell de Govern es troba a la seva pàgina web); que, a més, no hi havia doblers, etc., etc. La realitat és que Ciutadella es va perdre l’aportació europea.

Així, la realitat és que el 2011 el PP es va trobar les obres de Can Saura acabades i un projecte museogràfic de 800.000€, que a l’ajuntament n’hi costava 200.000. Qualcú pot considerar que continuava essent car però vull fer dues reflexions: 1) amb aquesta inversió, Can Saura es convertia en un museu de referència que, entre el lloguer del bar, la botiga i les entrades, es podia mantenir; i 2) el Museu del Bastió necessita una inversió importantíssima (segurament superior als 200.000€ del museogràfic) per adequar-se a la llei (conservació, barreres arquitectòniques…) que fins ara es podia evitar per la perspectiva de traslladar-lo a Can Saura. Si es converteix en jutjat, veurem què passa amb el Bastió però ja augur que res de bo.

Per tant, aquesta és la feina que es va fer a Can Saura del 2009 al 2011. A partir d’aquí, tot es va desfer fins arribar a la situació actual. Van dir que seria la seu de l’Escola de Música, un hotel … Finalment, Can Saura convertit en un jutjat, en ple centre històric de Ciutadella, en una zona per a vianants, sense aparcaments… Un autèntic despropòsit.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris