El darrer mes del 2014 va ser intens, pel que fa a sessions plenàries, en el Consell Insular de Menorca: tres, en tres setmanes. Vam començar amb l’aprovació del pressupost del 2015, després va venir l’ordinari i, finalment, el de l’aprovació de la Norma Territorial Transitòria (que mereixerà una entrada monogràfica).
Així, en el Ple ordinari del Consell Insular, com a portaveu del PSM Més per Menorca, vaig presentar una proposta d’acord, que es va aprovar per unanimitat, per dur a terme un Pla de mesures urgents contra l’exclusió social. Les dades són realment esfereïdores. Segons dades de l’informe FOESSA (Fundación Fomento de Estudios Sociales y Sociología) fetes públiques fa poques setmanes, tres de cada deu ciutadans de les Illes (28,7%) es troben en risc de pobresa i d’exclusió social, una xifra que ha augmentat en el darrer any (2012, 25,1%) i que és, a més, un 0,5% superior a la mitjana nacional. A més, segons l’esmentat informe, un 42,3% de famílies no poden fer front a despeses imprevistes i un 10,4% de les llars pateixen carències molt greus, que han augmentat respecte a l’any passat (7,9%). Càritas Diocesana de Menorca, per la seva banda, afirma que la pobresa s’està fent crònica i, a més, adverteix de l’increment exponencial de la pobresa infantil en els darrers anys, que ja arribaria al 36%. Menorca no és, per tant, aliena a aquesta dramàtica situació, tot i que no es coneixen dades concretes al respecte, malgrat que la Consellera de Benestar Social del Consell Insular de Menorca va anunciar en el Ple de maig que, des del seu departament i l’OBSAM es faria un estudi específic, el cost del qual (uns 25.000€) sembla ara que no pot assumir:
La realitat que tots coneixem, per tant, contradiu els discursos oficials de millora econòmica (atur de llarga durada, contractació precària, persones que no tenen cap tipus de subsidi, famílies que ja han esgotat estalvis…) i, per tot això, vam demanar que s’impulsàs un Pla, amb la col•laboració dels ajuntaments i dels agents socials implicats, que inclogui mesures urgents contra l’exclusió social que puguin garantir, entre d’altres, les necessitats alimentàries, energètiques, sanitàries o d’habitatge. El pla hauria d’incloure, a més, mesures per garantir l’abastiment dels bancs d’aliments, el subministrament d’aigua i electricitat a totes les llars, exempcions de pagament d’impostos municipals a famílies sense ingressos i qualsevol altra mesura que es consideri necessària.
D’altra banda, també es va aprovar per unanimitat la proposta de modificar la relació de llocs de feina del Consell adequant el nivell de coneixement de la llengua catalana, pel que fa a funcionaris d’habilitació nacional. Per tant, hem aconseguit que el govern de Menorca demani que secretari i interventor tenguin coneixements de la llengua pròpia del territori, el català. Si no fos així, i no entenguessin la nostra llengua, veuríem com expedients que arriben a les seves mans (pràcticament tots!), reunions en les quals hi assisteix secretari i/o interventor, etc, etc, no es poguessin fer en català.
I, finalment, vam interpel·lar la Consellera de Turisme perquè explicàs per què en el Ple de novembre, quan es van aprovar de manera definitiva els Estatuts de la Fundació Destí amb l’únic objectiu de fer possible la fusió de la Fundació Destí i Turismo Menorca, no digués res de la manca d’acord amb el sector privat.
No vaig entrar en els motius de CAEB per rompre l’acord –ja hi serem a temps-; tampoc vaig entrar –perquè és més que evident- que han gestionat aquest tema molt malament, després de criticar l’anterior equip de govern de totes les maneres possibles; tampoc vaig entrar en el fet que incompleixen un compromís electoral del qual en van fer bandera… El punt clau i decisiu és el poc respecte que el PP té a l’oposició i als ciutadans: es modifiquen els estatuts de la Fundació Destí amb un únic objectiu, que és la fusió de les fundacions, i la consellera va al Ple a aprovar definitivament els estatuts sense dir ni mitja paraula de la manca d’acord. Per tant, a part d’explicar per què no va dir tota la veritat en el Ple de novembre, li vam demanar que ens digués què havia passat, per què no hi havia fusió, en quin punt érem i, sobretot, què pensa fer per trobar una solució a aquest tema.
La resposta va ser que tot anava bé, que el diàleg no s’havia romput i que tot s’aclariria, tot en la línia els mons de iuppi de la consellera. La realitat, però, és la que és i aquests darrers dies hem vist com les topades entre els sector turístic privat i el PP no només no s’han aturat sinó que van en augment. Veurem com acaba el tema.
I fins aquí la crònica del segon Ple del mes de desembre del Consell Insular de Menorca. Continuarem amb el de la Norma Territorial Transitòria…
