Mentre els fills van ser petits, cada Nadal fèiem una felicitació que repartíem entre la família. Tots hi col·laboràvem fent el que millor sabíem fer: disseny, dibuixos, paraules. Com haureu deduït, em tocava redactar o escollir el text de la felicitació. De vegades, agafava un parell de versos d’un poeta conegut; d’altres, m’animava a escriure un text breu en prosa. Tanmateix, un any, el 2004, em vaig atrevir a fer un poema, breu i senzill, que els meus fills petits poguessin entendre. És l’únic poema que he escrit mai i, per descomptat, no el vaig signar. Aquest fet, va donar peu a una anècdota ben divertida: la filla gran va voler regalar una felicitació a la seva mestra i, al cap d’un parell d’anys, arriba la mitjana a casa, un migdia, i anuncia: ja sé el vers de Nadal! Quan el va començar a recitar, vaig pensar que em sonava d’alguna cosa però no podia reconèixer l’autor del text… Era el meu poema! Aquest.
TRES REIS DE L’ORIENT
TRAVESSEN DESERTS
DE NIT I DE DIA:
CERQUEN UN ESTEL
QUE ELS HA D’ANUNCIAR
UNA NOVA VIDA.
AIXEQUEN ELS ULLS
CAP AL FIRMAMENT
I AQUEST S’IL·LUMINA:
DEL SEU TENDRE COR
SURT PAU I BONDAT,
AMOR I JUSTÍCIA.
- Amb totes les lletres, Textos literaris
- Sense comentaris