MENORCA, MATRIU DE VIDA
Ocell que vas i véns
i travesses la mar d’un cap a l’altre,
si veus, al mig del blau,
si veus una illa amb serenor d’estàtua,
no preguntis son nom als mariners,
que els noms no tenen importància.
Pensa només que aquell és el fossar
dels meus ocells d’infància.

Gumersind Gomila, Els ocells morts

Així que no hi ha, em sembla, res més. Res més que el paisatge, les paraules i les persones. I Menorca és tot això. Tot ben junt. La terra on claves les arrels. Les persones on claves les arrels. La llengua on claves les arrels. I jo ho visc, tot ben junt, amb responsabilitat i compromís. Convençuda que cal lluitar pel que volem. Pel paisatge que volem. Per les paraules que volem. Per com volem que visquin les persones que ens envolten. No cal donar-hi més voltes. I es pot lluitar des d’àmbits molt diferents. I jo vull una Menorca orgullosa i acollidora. Serena malgrat la lluita constant contra el temps. Menorca emergeix i emergirà, així, dignament, entre les onades. Amb la fortalesa de la penya eixuta i la calidesa de l’arena blanca. Amb la serenor, com va dir el poeta, d’una estàtua.

• Amb totes les lletres , Textos literaris
• 2 comentaris

El passat divendres 5 de desembre, el Ple del Consell Insular de Menorca, amb els vots a favor del PP, va aprovar el Pressupost 2015, un pressupost que, com a portaveu del PSM Més per Menorca, vaig qualificar d’electoralistes i de tenir poc en compte la difícil situació econòmica i social del moment. Aquí teniu la meva intervenció amb els arguments que així ho demostren.

En el torn de rèplica, i després que la Consellera de Serveis Generals destacàs la gran gestió econòmica del PP,  comparada amb la de l’anterior govern d’esquerres, vaig dir, més o manco, perquè era improvisat, el següent:

1- Vaig reconèixer la feina que ha fet el govern del PP del CIM en la contenció de la despesa, cosa, però, que han hagut de fer tots els governs de totes les administracions, governi qui governi, a la vista de la crisi econòmica que patim, una crisi que tampoc em vaig estar d’afirmar que, qui va governar del 2007 al 2011, no va saber veure a temps, fos del partit que fos.

2- Davant la catastròfica situació que diuen que es van trobar al CIM el 2011, els vaig recordar, d’entrada, que segur que no era pitjor que la que vam trobar, per exemple, a l’ajuntament de Ciutadella el 2009, després de l’espectacle del seu partit, amb trànsfugues inclosos: amenaces de tallar el llum de les instal·lacions municipals, factures diverses de porquejades, concerts, ventalls, senalles, projectes caríssims que no es van executar mai, etc, etc.

3- Per tant, no vaig admetre, de cap manera, que posàs el PP  d’exemple de bona gestió econòmica. Perquè, evidentment, vaig haver de recordar -i estaria bé que no ho oblidàssim- que el gran problema econòmic de les Illes, i de Menorca, té, a part del de crisi, un nom: Jaume Matas, el president del PP tancat a la presó per corrupte.

Així, i com va reconèixer el mateix PP en aquest Ple, la difícil situació econòmica del CIM el 2011 era culpa dels deutes del Govern Balear amb aquesta institució. No podem oblidar, en aquest sentit, dues coses fonamentals: la primera, que un 63,54% del ingressos corrents del CIM provenen de la CAIB i, per tant, si la caixa de la CAIB es troba sota mínims, aquest fet repercuteix directament damunt els menorquins; i, lligat a aquest, el segon aspecte que no podem oblidar és que, del 2003 al 2007, el govern Matas va buidar la caixa i va deixar deutes que el govern progressista no va poder eixugar (corrupció, Palma Arena, autopistes…).

Així les coses, el PP no pot fer veure que no sap qui és el senyor Matas i què va representar per als illencs. No pot presentar-se davant els ciutadans com els “salvadors” d’una situació econòmica de la qual el seu partit és, en bona part, el culpable. I no per una pèssima gestió o per errors: per corrupció pura i dura. Que no ho oblidi el PP perquè n’hi ha molts que no ho hem oblidat.

• Activitat política
• Sense comentaris