L’alè de les cendres de Maite Salord combina tres plans –el narratiu, l’històric i el poètic– per oferir alhora la trajectòria completa de Dèlia Escandell Guerrero, entre Mallorca i Menorca, i la d’una nissaga en què conflueixen dues branques familiars, eivissenca i andalusa, al barri de Son Espanyolet de Palma entre els anys vint i els quaranta. La veu narrativa ressegueix la crua història col·lectiva, marcada pels fets tràgics viscuts durant la Guerra Civil Espanyola, mentre que els textos històrics n’ofereixen el contrapunt documental. La dimensió poètica, en canvi, s’assoleix gràcies a la primera persona de les dotze «vibracions» amb què es clouen els grans capítols a tres veus.
La història familiar, circumscrita a un temps i a uns espais físics ben reals, esdevé fonamental per entendre els secrets i els silencis amb què na Dèlia va construir la seva vida amb Josep Taltavull a Menorca. L’alè de les cendres, tanmateix, ens condueix, en un crescendo literari, a la veu darrera de na Dèlia a la recerca del pare de la infantesa, finalment recuperat. Des del cementeri de Ciutadella i resseguint la roda de l’any, el diàleg que manté amb el fosser li permetrà trobar un acord entre el pes de la vida i l’alliberament de la mort.
AQUÍ TENIU LES PRIMERES 40 PÀGINES DE LA NOVEL·LA:
https://drive.google.com/file/d/0B5cMN7xvYPx8MHVsYUxjdG5lTm8/edit?usp=sharing
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 15 comentaris
Gràcies,
Un plaer llegir alguna cosa ben escrita, Ja m’hi posaré quan en tengui més de les quaranta pàgines.
Tot costa tan… vull dir que res costa res.
Perdonau els intel·lectuals devoradors de llibres. Jo no en som molt de llegir novel·les però m’agrada molt el poc que m’agrada. Ja m’entendrà qui em vulgui entendre. El que escriu na Maite m’agrada. Val?
.
Gràcies a tu, Nom Necessari, per voler llegir L’alè de les cendres. Esper que t’agradi i que la puguem comentar. Una abraçada!
Tu ja tindràs -i ja tens- comentaristes de més nivell, Maite, jo som d’aquests lectors que a vegades han de menester llegir dues vegades alguns paràgrafs, per allò de que me vola la imaginació, i segesc llegint i quasi me perd, haha. Saps que vull dir?
.
Ja veig que aquest “Alè de les cendres” segur per mi serà com un d’aquells llibres que hauré de rellegir, però ho faré amb molt de gust. Amb les primeres planes ja he intuït que és una novel•la “diferent”, amb contingut històric pot ser?
.
Vindré dimecres a la presentació, i açò que tenia un compromís d’aquells que ja saps que també m’apassionen. Però per mi que aquest llibre és molt, molt, important.
Gràcies.
Mi primera novela en catalán, diccionario en mano. Tanto me ha gustado que la he situado en mi particular escalafón junto a las favoritas: Delibes, García Márquez, Kundera …
Sólo me confunde que una historia tan amarga pueda haberme parecido a la vez tan bella.
Moltes gràcies, Soa, per aquestes paraules, excessives sens dubte, però que t’agraesc molt. Una abraçada!
Que alguien te mande un comentario alabando tu novela y con la misma te haga participe de su admirable hazaña: leer un libro ha golpe de diccionario, me parece la mejor de las alabanzas.
No me cabe duda de que “soa” te estará muy agradecida por el acertado comentario de agradecimiento que tu le dedicas. Pero al margen de todo esto, no he podido abstenerme de plasmar mi reproche y asombro, ante tamaña falta de ética profesional (la cual yo te suponía) y no hablemos ya del respeto y la educación (la cual también te suponía). Esta es la razón de mi asombro: ver que tu respuesta a su comentario escrito en castellano y poniendo de manifiesto la necesidad de un diccionario para leer tu obra, es a todas luces una falta grave el que tu le respondas en catalán.
Posiblemente soa este encantada de que le respondas en dicho idioma aunque esto no te exima de la falta de ética en la que tu caes por razones que tienen su raíz en un exacerbado fanatismo por la lengua catalana, que te impide escribir con la parcialidad que se espera de alguien que pretende compartir sus ideas a través de la literatura.
Té tota la raó Capitanito: “soa”, hauria hagut de destacar i agrair el teu esforç per llegir el llibre en català i, sobretot, l’honor que la teva primera lectura en aquesta llengua sigui una novel·la que he escrit jo. Deman disculpes.
No crec, però, que t’hagi de demanar disculpes per contestar-te en català: estic segura que, després de llegir L’alè (lectura gens fàcil), entens perfectament aquestes quatre línies.
Gràcies a Capitanito per estar tan atent als meus errors i permetre’m, així, esmenar-los, encara que sigui tard; i, a Noa, per la lectura.
Salut!
No dejas de sorprenderme, mi querida Maite. En esta ocasión la sorpresa ha sido muy grata, ya que por primera vez te diriges a mi en tono irónico (algo de lo que pensé que carecías), dejando a un lado tu sobria actitud con la que acostumbras ha dirigirte hacia mi, las contadas veces en las que tienes a bien el responder a estas opiniones mías que te hago llegar en forma de comentarios.
Lo cual me deja en la tesitura de replantearme algunas ideas y cualidades (sobre tu persona) preconcebidas, quizás (debo reconocerlo) demasiado a la ligera.
Enhorabuena por esa inesperada cualidad con la que me has contestado y tan gratamente sorprendido, ya que llegue ha pensar que tu actitud seria y siempre a la defensiva ante mis comentarios era de corte “At Infinitum” y me alegro de que por lo menos por esta vez no sea así, te lo digo sinceramente.
Un amic comú, Bep Joan Casasnovas, me va fer arribar a Xàtiva la teua meravellosa novel·la, que em va atrapar des de la primera línia, enhorabona per la teua maestria
Moltes gràcies, Xelo! Estic molt contenta que L’alè de les cendres hagi arribat a Xàtiva i, sobretot, que t’hagi agradat. Si véns per Menorca, a veure si aquest amic comú ens presenta! Una abraçada.
hi seré a Menorca el dia 10 d’abril tot just per a la presentació del poemari de Bep
Deu fer un parell d,anys que tenia es llibre a casa, no l,havia llegit, ja m,havia casi oblidat d,ell… Per casualitat a un grup de lectura el van anomenar, tothom l,havia llegit i pintava tan bé! Vaig recordar que devia dormir a sa petita biblioteca que tenim dins s,estudi… Com vaig poder ignorar-lo tant de temps… Una meravella de novel.la, encara l,estic llegint, me te emocionada, gràcies Mayte. Sé que després d,haver llegit es llibre ja no estarà mai més dormit, seguirà despert per sempre.
Moltes gràcies, Elena. Estic molt contenta que L’alè de les cendres t’hagi agradat.
El proper 23 de febrer llegirem el teu llibre a Elx.
Salutacions.
Josep Perucho.
https://lecturesdelx.blogspot.com/
https://www.facebook.com/lecturesdelx
Josep, és un honor que llegiu L’alè de les cendres al Club de lectura del Casal Jaume I d’Elx. Esper que us agradi. En parlarem. Gràcies!