Maite Salord

Escriptora

Arxiu per 2013

Versos per la llengua

LA LLENGUA QUE ENS HABITA

Menorca, orgullosa i acollidora. La penya grisa batuda per la mar i el vent. La infantesa que es bressa en l’arena blanca. Serena, malgrat la lluita constant contra la destrucció. Contra el ciment. Que també voldria tapar la nostra boca. Els nostres mots. Paraules i paisatge que ens han donat forma. Des de sempre. Som la terra que respiram. Som la llengua que ens habita. Feta de paraules i paciència. Una immensa paret seca. Que protegim i ens protegeix. Perquè mai no oblidem qui som. Perquè mai no ho oblidin. Aquells que, destral en mà, ens volen esquarterar l’ànima. Terra i llengua. La lluita constant. Menorca, amb la fortalesa de la penya eixuta i la calidesa de l’arena blanca. Amb la serenor, com va dir el poeta, d’una estàtua.

Demà, 9 de juliol,  Josep Vallverdú complirà 90 anys i ho farà a Menorca. És l’aniversari d’un mestre de la paraula. No debades, ha escrit més d’un centenar de llibres de temàtica diversa (novel·la, assaig, memòries, traduccions…), entre les quals destaquen, sens dubte, els més de quaranta títols adreçats al públic infantil i juvenil.

Així, entre la seva obra, podem destacar, des del mític Rovelló (La Galera, 1968), Un cavall contra Roma (La Galera, 1975), Silenci, capità! (Cruïlla, 1993), Les raons de Divendres (Proa, 2003) , El patró Gombau (Pagès Editors, 2000)… O la reflexió sobre la seva obra a Pelegrí dels Mots. Viatge pels meus llibres (IEI, 2007).

Josep Vallverdú pertany a una generació d’escriptors el paper fonamental de la qual  no s’ha cansat mai de reivindicar. Com a mostra, valguin les seves paraules al diari ARA d’aquest dissabte: “Ara mateix la literatura en català té un nivell culte alt, equiparable a qualsevol literatura del món, i això que no hi ha un substrat polític que pugui acabar de potenciar-la, com seria l’opció de l’estat propi -reconeix l’escriptor-. Em fa l’efecte que no es té ni idea de l’esforç de la generació que vam fer de pont entre els autors d’abans de la guerra i els que han començat a publicar un cop en la democràcia. De Monzó en endavant, la literatura comença en ells, no miren enrere. Si la tradició cultural catalana s’ha mantingut, caldria continuar fent-li cas.”

Així, convençuts de la importància de la figura de Josep Vallverdú, l’Institut d’Estudis Ilerdencs s’ha proposat que, a totes les terres de parla catalana, se celebri el seu aniversari amb l’acte “Passeig d’aniversari. Vallverdú al món”. I Menorca, no podia ser d’altra manera, s’hi sumarà, justament dia 9 de juliol, a la sala d’actes de l’IME, a les 19,30h, amb una conversa literària, moderada per Josep Maria Aloy, sobre literatura infantil i juvenil, en la qual intervindran Pau Faner, Ponç Pons i jo mateixa.

Sense dubte, el millor homenatge a un escriptor que, l’any 2000, va ser guardonat amb el “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes” i del qual Josep Maria Aloy ha dit: “Ha guanyat multitud de premis i ha estat candidat al premi H. C. Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves. Ha estat un autor “capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny de batzacs de la moda”, tal com diu Teresa Duran. Una bona part de la seva obra és una lúcida reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses”. Un autèntic “escriptor de raça”, com l’ha qualificat Jaume Cabré.

Aquests dies post-santjoaners són més durs del que m’esperava: al tancament del curs escolar (memòries, llibres d’actes, exàmens de setembre…) i del curs polític (sí, a cal PSM Més per Menorca també feim “memòries”… per no aturar mai), hi he afegit dos temes més -personals, ho sé- que em tenen feta pols. D’una banda, una al·lèrgia brutal -una vella amiga- a la qual hi he afegit un nou símptoma: la meva pobra veu, més esquerdada que mai; i, de l’altra, descobrir, gràcies a les vacances escolars, que el meu fill petit -l’únic que encara em feia un poc de companyia- ja vola com si res i, què voleu què us digui, els anys m’han caigut a sobre, així, de cop. En fi. Tot això ja haureu endevinat que són les excuses d’aquest més per justificar el retard -habitual- amb què us faig arribar la crònica del ple de juny del Consell de Menorca. Esper, com sempre, la vostra benevolència.

D’entrada, he de dir que va ser un ple llarg. Massa llarg, si tenim en compte que l’ordre del dia era prou assenyat. Reconec que és un tema que em posa de molt mala lluna perquè sintetitza dues de les meves manies preferides: no suport perdre el temps i, totalment lligada a aquesta, no m’agrada que no es vagi al gra a l’hora d’explicar qualsevol tema.  Ja sé que és molt difícil canviar dinàmiques però jo continuaré insistint perquè les intervencions s’ajustin al temps marcat.

En aquest ple, el PSM Més per Menorca va defensar que el Consell Insular de Menorca mantingués el suport a “Illanvers” . El PP hi va votar en contra i, entre les perles de la consellera de cultura, voldria destacar les següents: “aquest govern no és com l’anterior, que amollava (sic) doblers davant qualsevol proposta”; i, sobretot, “la cultura és un privilegi”, per justificar, per part del PP, el desmantellament, lent però constant, de tot allò que tants d’anys havia costat de construir i que és la riquesa cultural de Menorca: reducció d’ajuts a artistes i entitats, eliminació d’ajuts a la premsa local en català, a les publicacions en català… Ara bé,  malgrat l’atact constant del PP a tot allò que fa olor de cultura i catalana, han de saber que la cultura a Menorca no només resistirà sinó que ens animen, dia a dia, a fer-la créixer i defensar-la amb més força, si cal.

D’altra banda, vam interpel·lar la consellera de Turisme sobre el retard en el procés de fusió de les Fundacions Destí Menorca i Turisme Menorca. Resulta que en el ple de dia 15-10-12 es va aprovar iniciar aquest procés i una servidora hi va votar a favor,  tot i que, segons consta a l’acta del ple, vaig deixar palès el meu malestar per com s’havia gestionat aquest tema pel fet que, tot i que semblava que per a la consellera era molt important l’acord, la informació a l’oposició es va donar pocs dies abans del ple. I, ara,  vuit mesos després que s’aprovàs iniciar els tràmits necessaris per a la fusió de les fundacions Destí Menorca i Turisme Menorca, no hem tingut cap altra informació sobre aquest tema. Per tant, la inactivitat de la consellera Cabrera és preocupant, encara més, si tenim en compte que es dedica a anunciar campanyes publicitàries, de cost prou elevat i de dubtosa incidència, que no s’ha consensuat amb el sector.

Cal recordar que la postura del PSM Més per Menorca ha estat sempre favorable a la fusió perquè entenem que és fonamental la unitat en la promoció turística de l’illa i que, per això, no tenia cap sentit comptar amb dues fundacions creades amb la mateixa finalitat. Des del PSM-Més per Menorca sempre es va considerar que la Fundació Turisme Menorca era innecessària i que suposava un acte de deslleialtat institucional amb la màxima institució menorquina. Així, entenem que és fonamental fusionar-se en una de sola, unificant criteris i recursos per a la promoció. La Fundació Turisme Menorca va ser creada a l’època del president Matas, en contra de la voluntat del Consell de Menorca, que reclamava el traspàs de les competències en promoció turística.

La resposta de la consellera va ser: no han tingut temps de fer la feina… culpa de la situació econòmica heretada! Bé, és tan lamentable tot, que no cal insistir més en el tema. S’han passat 2 anys dient que el retard era culpa de la falta d’acord, dins el sector privat, respecte a la representativitat que havien de tenir les dues patronals. Com que aquesta excusa ja l’han desmentida els mateixos interessats, s’ha hagut de recórrer al comodí de sempre. El 2015, el PP encara no haurà assumit que ha governat 4 anys!

Finalment, vam fer dues preguntes:

1- Gestions fetes pel Consell de Menorca per aconseguir finançament per a l’equipament escènic del Teatre del Born: cap. Sembla que l’ajuntament té un acord amb el GB però, francament, fins que no el vegi per escrit…

2- Quina informació té el Consell de Menorca sobre possibles prospeccions petrolíferes a la costa nord de Menorca: cap. El GB tampoc en sap res. Investigarien, però, si sabessin la font d’on ha sortit la informació… Quina por!

Fins aquí la crònica del ple de juny del Consell de Menorca. Si teniu cap dubte o voleu ampliació sobre qualsevol tema, ja sabeu on em podeu trobar. Com que el “Contacta” del bloc no funciona, el meu correu és: maitesalord@gmail.com.

Bon estiu… si es decideix a arribar del tot!

« Anterior - Següent »