Aquesta setmana hem tingut dos Plens del Consell Insular de Menorca  Començaré fent un breu resum del de dilluns, que va ser ben positiu perquè es van aprovar per unanimitat les dues propostes que va presentar el PSM Més per Menorca. Eren importants perquè les dues incideixen molt damunt la qualitat de vida dels menorquins, en sentits diferents però ben complementaris: millorar els desplaçaments dels malalts menorquins a Mallorca i rebutjar la possible privatització d’AENA per les repercussions negatives que tindria damunt l’economia, el turisme i els illencs en general, que estam obligats a agafar l’avió.

En el Ple de divendres dia 20 només es va debatre el Pressupost del Consell per al 2014. La meva intervenció va ser llarga, ho confés, i això que parlava de nombres! Però bé, la veritat és que vaig fer una cosa prou diferent: vaig fer “comentari de text” de la presentació que el President Tadeo fa dels seus comptes. És cert que són només dos fulls, com va dir en un cert to despectiu la Consellera de serveis generals, treball i innovació. Són, però, dos fulls signats pel President i que, no ho oblidem, marquen les prioritats de l’equip de govern. A més, aquests dos vulls em van permetre parlar mitja hora!

I, sí,  vaig parlar del Pressupost, encara que ho posassin en dubte: vaig parlar de les actuacions dels diferents Departaments i de partides concretes; però, sobretot, em sembla que vaig deixar en evidència un missatge carregat de bones paraules però absolutament buit de contingut. I destapar aquesta buidor -que és, en el fons, la buidor de tota la gestió que fa el PP al Consell Insular de Menorca- és el que no els va agradar.

Per què la meva intervenció va deixar descol·locat l’equip de govern? Sobretot, perquè no vaig fer el discurs que ells esperaven i volien. El PP vol que rallem de nombres que els ciutadans no entenen i jo vull que rallem de la situació real dels menorquins. Dels 7500 aturats, de les 4000 persones que han de recórrer al banc d’aliments per menjar, dels menorquins que pateixen les retallades en sanitat, educació i benestar social, dels que queden sense casa. On són els “brots verds” del PP? Ja ha començat la campanya pre-electoral del “tot comença a anar millor”,  i ja “es comencen a notar els efectes positius de la gestió del PP”, etc, etc. No tenen vergonya. D’altra banda, s’omplen la boca de Reserva de Biosfera, de Menorca Talaiòtica, de defensa de la nostra cultura… Quin cinisme!

Senyors i senyores del PP: mentre vostès aproven la Llei de símbols, que no existeixen els Països Catalans o el topònim Maó-Mahón, els ciutadans tenen problemes molt més greus i que vostès van dir que resoldrien. Deixin de volar, toquin de peus a terra i escoltin els ciutadans. Aquest és el meu desig per a l’any 2014.

• Activitat política
• Sense comentaris

Estimats votants, o no, del PSM Més per Menorca, deixaré els meus llibres “energètics” (els propis i els aliens) per uns instants i dedicaré cinc minutets (potser no aprov la comprensió lectora però, com diu el meu company Pepe Mascaró,  som “ligera de pluma”), a contestar el que es diu avui a la prestigiosa secció “Pont i Cova” del diari “Menorca”, l’àlter ego de la qual és aquest modest “Clot i bony”.

Fa tot just una setmana, el “Pont i Cova” dedicava una pàgina a (des)informar sobre la meva suposada renúncia a la política: deia que no em presentaré a les eleccions del 2015 i que Nel Martí encapçalarà la llista del Consell.  Avui, diu que no el vaig entendre bé (em suspèn en comprensió lectora) i que només deia que jo no em presentaré al Consell però que sí que ho puc fer al Parlament. O sigui que en Nel i jo ens canviaríem els papers: aquest bon home de cada vegada ho enreda més!

Anem a pams.

1- Segons l’Editor del Menorca, ser consellera sense dedicació, combinat amb la feina de docent a jornada completa, amb tres fills, és més lleuger que ser diputat amb dedicació exclusiva. Per tant, envia en Nel (per motius familiars: els mateixos que els meus!) al Consell i jo -que segons ell estic molt cansada- al Parlament -que és més pesat per això d’anar i venir-. No entenc res, certament.

2- El senyor Pons Fraga obvia un fet importantíssim que hauria de saber perquè no me n’he amagat mai: no m’agraden els avions! Per tant, ja es pot imaginar quin gustàs seria anar i venir de Menorca a Mallorca, un parell de vegades cada setmana, amb aquelles tramuntanades tan nostrades…

3- Veig que la capacitat del senyor Pons Fraga de fer el ridícul és infinita: el juliol del 2010, a pocs mesos de les eleccions, anunciava, al Pont i Cova, que Nel Martí s’havia  “retirat” per “raons personals” (el maig del 2011, encapçalava la candidatura del PSM Més per Menorca al Parlament de les Illes Balears) i que “la candidatura al Parlament l’encapçalaria una dona”!

4- Quan diu que al PSM “s’espera una major dedicació i iniciativa de qui va ser triada coordinadora” fa un any, aquí, en part, li he de donar la raó: desconeixia que el partit hagués obert el procés electoral. Ja ho veu, quines coses. Però sigui comprensiu: som mare de tres fills, professora, tutora, cap de departament, coordinadora d’un grup de lectura, membre de l’IME, lectora, escriptora, consellera i coordinadora del PSM Més per Menorca, a més, esclar, de cuidar i estimar el meu home i el moix.

5- Torna a repetir que no “optaré a la reelecció” i, torn a repetir, gràcies per informar-me perquè no en sabia res.

Finalment, no puc acabar sense dedicar un agraïment molt sincer al senyor Pons Fraga: aquests darrers dies, després que vostè em jubilàs de la política, he rebut més mostres de suport de les que mai no m’hauria imaginat. I de persones que mai no m’hauria imaginat! Continuï així.

• El pensament ordenat/Opinió
• 6 comentaris

Tot és feixuc. Fins i tot el que abans era lleuger i amable. Massa fronts oberts. Atacs indecents a tot allò que més m’estim: la terra, la llengua, la feina, la llibertat, la dignitat, el respecte… Som una ingènua i mai no m’hauria pensat que tornaríem a viure escenes tan semblants a les de temps passats. Escenes que no podem oblidar. Perquè no es poden tornar a repetir. Vivim una farsa disfressada de democràcia. Però no ens podem permetre quedar sense forces. De cap manera. Més que mai, hi hem de ser. En tots els fronts oberts. Com sigui.

Tanmateix, no sempre és fàcil carregar les piles. Després de mesos d’intensa activitat, em vaig adonar que només la lectura em permetia desconnnectar de tot i recuperar l’energia necessària per envestir cada dia. Una lectura que, a contracor, aquests darrers temps, havia quedat relegada a les hores fosques del dia, quan el cansament et tanca els ulls. Per això, ara torn a llegir amb ganes, asseguda a la meva butaca, envoltada dels meus llibres. Recuper l’hàbit lector amb la intensitat que no hauria hagut de perdre mai. A canvi, esclar, de desaparèixer de la vida “social”.  El temps és limitat. El meu, repartit entre la docència i la política, la lectura i l’escriptura, potser una mica més.

Així, m’agradaria compartir els meus llibres energètics de les darreres setmanes. L’Antígona de Sòfocles i la d’Espriu: la dignitat i la valentia de la lluita contra les lleis injustes que l’home dicta  i la denúncia de les lluites fraticides i demolidores en què no hi ha vencedors ni vençuts. Després, una novel·la llarga, intensa, inesperada i, a la vegada, amb l’estil característic del seu autor: En una sola persona, de John Irving. Es tracta d’una novel·la d’aprenentatge -carregada de referències literàries-,de descoberta de la sexualitat -la pròpia i la dels altres-, del respecte més absolut a totes les maneres d’estimar. Pàgines per on desfilen éssers complexos, humans i tendres que ens acaben acompanyant en tancar el llibre. I, finalment, la darrera novel·la del grec Petros Márkaris, Pa, educació i llibertat, un llibre més senzill, de trama policíaca que va, tanmateix, molt més enllà. La brutal crisi econòmica que pateix Grècia, la corrupció dels darrers anys que, en bona part, l’ha provocada, el patiment de la gent, la lluita per la supervivència són els temes que l’autor ens planteja. I, per desgràcia, tot ens és massa proper. Massa conegut.

Esper que aquests breus apunts de les meves darreres lectures us animin  a llegir-les. A mi m’han carregat d’energia. I ja ho sabeu: si no em trobau en algun d’aquells actes als quals sempre assistia, no us preocupeu que estic bé. Només és que dec estar llegint. O escrivint. Però aquesta és una altra història.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• Sense comentaris