Maite Salord

Escriptora

Nadal, Joan Salvat-Papasseit


Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
.Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postre
si després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Un comentari a “Nadal, Joan Salvat-Papasseit”

  1. Itziar Escrit el 30 des. 2013 a les 16:09

    Què ho és dolç en Salvat fins i tot per recordar el sentit perdut del Nadal

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari