Tot és feixuc. Fins i tot el que abans era lleuger i amable. Massa fronts oberts. Atacs indecents a tot allò que més m’estim: la terra, la llengua, la feina, la llibertat, la dignitat, el respecte… Som una ingènua i mai no m’hauria pensat que tornaríem a viure escenes tan semblants a les de temps passats. Escenes que no podem oblidar. Perquè no es poden tornar a repetir. Vivim una farsa disfressada de democràcia. Però no ens podem permetre quedar sense forces. De cap manera. Més que mai, hi hem de ser. En tots els fronts oberts. Com sigui.
Tanmateix, no sempre és fàcil carregar les piles. Després de mesos d’intensa activitat, em vaig adonar que només la lectura em permetia desconnnectar de tot i recuperar l’energia necessària per envestir cada dia. Una lectura que, a contracor, aquests darrers temps, havia quedat relegada a les hores fosques del dia, quan el cansament et tanca els ulls. Per això, ara torn a llegir amb ganes, asseguda a la meva butaca, envoltada dels meus llibres. Recuper l’hàbit lector amb la intensitat que no hauria hagut de perdre mai. A canvi, esclar, de desaparèixer de la vida “social”. El temps és limitat. El meu, repartit entre la docència i la política, la lectura i l’escriptura, potser una mica més.
Així, m’agradaria compartir els meus llibres energètics de les darreres setmanes. L’Antígona de Sòfocles i la d’Espriu: la dignitat i la valentia de la lluita contra les lleis injustes que l’home dicta i la denúncia de les lluites fraticides i demolidores en què no hi ha vencedors ni vençuts. Després, una novel·la llarga, intensa, inesperada i, a la vegada, amb l’estil característic del seu autor: En una sola persona, de John Irving. Es tracta d’una novel·la d’aprenentatge -carregada de referències literàries-,de descoberta de la sexualitat -la pròpia i la dels altres-, del respecte més absolut a totes les maneres d’estimar. Pàgines per on desfilen éssers complexos, humans i tendres que ens acaben acompanyant en tancar el llibre. I, finalment, la darrera novel·la del grec Petros Márkaris, Pa, educació i llibertat, un llibre més senzill, de trama policíaca que va, tanmateix, molt més enllà. La brutal crisi econòmica que pateix Grècia, la corrupció dels darrers anys que, en bona part, l’ha provocada, el patiment de la gent, la lluita per la supervivència són els temes que l’autor ens planteja. I, per desgràcia, tot ens és massa proper. Massa conegut.
Esper que aquests breus apunts de les meves darreres lectures us animin a llegir-les. A mi m’han carregat d’energia. I ja ho sabeu: si no em trobau en algun d’aquells actes als quals sempre assistia, no us preocupeu que estic bé. Només és que dec estar llegint. O escrivint. Però aquesta és una altra història.
