Aquests dies post-santjoaners són més durs del que m’esperava: al tancament del curs escolar (memòries, llibres d’actes, exàmens de setembre…) i del curs polític (sí, a cal PSM Més per Menorca també feim “memòries”… per no aturar mai), hi he afegit dos temes més -personals, ho sé- que em tenen feta pols. D’una banda, una al·lèrgia brutal -una vella amiga- a la qual hi he afegit un nou símptoma: la meva pobra veu, més esquerdada que mai; i, de l’altra, descobrir, gràcies a les vacances escolars, que el meu fill petit -l’únic que encara em feia un poc de companyia- ja vola com si res i, què voleu què us digui, els anys m’han caigut a sobre, així, de cop. En fi. Tot això ja haureu endevinat que són les excuses d’aquest més per justificar el retard -habitual- amb què us faig arribar la crònica del ple de juny del Consell de Menorca. Esper, com sempre, la vostra benevolència.

D’entrada, he de dir que va ser un ple llarg. Massa llarg, si tenim en compte que l’ordre del dia era prou assenyat. Reconec que és un tema que em posa de molt mala lluna perquè sintetitza dues de les meves manies preferides: no suport perdre el temps i, totalment lligada a aquesta, no m’agrada que no es vagi al gra a l’hora d’explicar qualsevol tema.  Ja sé que és molt difícil canviar dinàmiques però jo continuaré insistint perquè les intervencions s’ajustin al temps marcat.

En aquest ple, el PSM Més per Menorca va defensar que el Consell Insular de Menorca mantingués el suport a “Illanvers” . El PP hi va votar en contra i, entre les perles de la consellera de cultura, voldria destacar les següents: “aquest govern no és com l’anterior, que amollava (sic) doblers davant qualsevol proposta”; i, sobretot, “la cultura és un privilegi”, per justificar, per part del PP, el desmantellament, lent però constant, de tot allò que tants d’anys havia costat de construir i que és la riquesa cultural de Menorca: reducció d’ajuts a artistes i entitats, eliminació d’ajuts a la premsa local en català, a les publicacions en català… Ara bé,  malgrat l’atact constant del PP a tot allò que fa olor de cultura i catalana, han de saber que la cultura a Menorca no només resistirà sinó que ens animen, dia a dia, a fer-la créixer i defensar-la amb més força, si cal.

D’altra banda, vam interpel·lar la consellera de Turisme sobre el retard en el procés de fusió de les Fundacions Destí Menorca i Turisme Menorca. Resulta que en el ple de dia 15-10-12 es va aprovar iniciar aquest procés i una servidora hi va votar a favor,  tot i que, segons consta a l’acta del ple, vaig deixar palès el meu malestar per com s’havia gestionat aquest tema pel fet que, tot i que semblava que per a la consellera era molt important l’acord, la informació a l’oposició es va donar pocs dies abans del ple. I, ara,  vuit mesos després que s’aprovàs iniciar els tràmits necessaris per a la fusió de les fundacions Destí Menorca i Turisme Menorca, no hem tingut cap altra informació sobre aquest tema. Per tant, la inactivitat de la consellera Cabrera és preocupant, encara més, si tenim en compte que es dedica a anunciar campanyes publicitàries, de cost prou elevat i de dubtosa incidència, que no s’ha consensuat amb el sector.

Cal recordar que la postura del PSM Més per Menorca ha estat sempre favorable a la fusió perquè entenem que és fonamental la unitat en la promoció turística de l’illa i que, per això, no tenia cap sentit comptar amb dues fundacions creades amb la mateixa finalitat. Des del PSM-Més per Menorca sempre es va considerar que la Fundació Turisme Menorca era innecessària i que suposava un acte de deslleialtat institucional amb la màxima institució menorquina. Així, entenem que és fonamental fusionar-se en una de sola, unificant criteris i recursos per a la promoció. La Fundació Turisme Menorca va ser creada a l’època del president Matas, en contra de la voluntat del Consell de Menorca, que reclamava el traspàs de les competències en promoció turística.

La resposta de la consellera va ser: no han tingut temps de fer la feina… culpa de la situació econòmica heretada! Bé, és tan lamentable tot, que no cal insistir més en el tema. S’han passat 2 anys dient que el retard era culpa de la falta d’acord, dins el sector privat, respecte a la representativitat que havien de tenir les dues patronals. Com que aquesta excusa ja l’han desmentida els mateixos interessats, s’ha hagut de recórrer al comodí de sempre. El 2015, el PP encara no haurà assumit que ha governat 4 anys!

Finalment, vam fer dues preguntes:

1- Gestions fetes pel Consell de Menorca per aconseguir finançament per a l’equipament escènic del Teatre del Born: cap. Sembla que l’ajuntament té un acord amb el GB però, francament, fins que no el vegi per escrit…

2- Quina informació té el Consell de Menorca sobre possibles prospeccions petrolíferes a la costa nord de Menorca: cap. El GB tampoc en sap res. Investigarien, però, si sabessin la font d’on ha sortit la informació… Quina por!

Fins aquí la crònica del ple de juny del Consell de Menorca. Si teniu cap dubte o voleu ampliació sobre qualsevol tema, ja sabeu on em podeu trobar. Com que el “Contacta” del bloc no funciona, el meu correu és: maitesalord@gmail.com.

Bon estiu… si es decideix a arribar del tot!

• Activitat política
• 1 comentari

Com cada any, Poble s’havia convertit de bell nou en l’escenari perfecte de tots els rituals. En el clos pur i sagrat, generós i ardent on sacrificis, foc, cavalls i embriaguesa es mesclaven per retre culte a la fertilitat de la Mare Terra. Homes i dones s’unien per fer possible aquesta transformació, i la comunitat es convertia, almenys aparentment, en un tot homogeni i harmònic. Tanmateix, les passions més amagades sovint acabaven esclatant, amb més força si cal, durant la festa. Però, això, era imprevisible. Aquella nit, el vi corria a betzef i l’embriaguesa, que allibera les consciències i amara els homes d’una valentia fictícia, feia que s’atrevissin amb tot. Amors i odis rompien amarres per sorgir amb força enmig de la bullícia i feien canviar el curs de moltes vides. I aquell any no seria diferent.

• Amb totes les lletres , Textos literaris
• Sense comentaris

Una servidora, que és bastant innocent i confiada, tot sigui dit, es va pensar que, en la seva etapa a l’ajuntament de Ciutadella (2005-2012), ja havia vist tot els fenòmens paranormals possibles: desaparició d’expedients; moviments inexplicables de persones d’un grup polític a un grup mixt; la irrupció inesperada de les forces del bé -en forma de fiscal anticorrupció- per acabar amb les del mal; la presència d’éssers invisibles, d’ombres que coneixien tots els meus moviments; arribada de missatges anònims que estic convençuda que, des del més enllà, dictava  Satanàs en persona (que sé qui és, per cert), etc, etc.

Bé, com ja haureu endevinat, el meu raonament s’ha demostrat que fa aigües per tot arreu: l’efecte Poltersgeist continua, ara, al Consell Insular de Menorca! Resulta que, pobra de mi, hi ha qui em percep com una mena d’esperit malèfic -no sé si hi té res a veure el fet que sigui una dona- que cal expulsar de certes dependències que no poden ser contaminades per presències “no autoritzades” com la meva. Es tracta, no cal que ho digui, d’una pura distorsió de la realitat que encara és més preocupant si va acompanyada de moviments estranys d’objectes inanimats i de missatges dictats, directament, des de realitats virtuals intangibles. Que és, exactament, el que ha passat. I, com que d’urbanisme potser no en sé gaire però d’escriure sí (perdonau la falta de modèstia), aquí teniu el relat dels desconcertants fets que encara no sé com encaixar.

D’entrada, vaig intentar conjurar el malefici que m’impedeix accedir a segons quins espais del Consell fent públics els fets esdevinguts. No vaig obtenir cap resposta fins al cap de dos dies, en forma de misteriós comentari a la notícia del diari, que vaig tenir la precaució de guardar perquè ja ha desaparegut! Aquí el teniu:

“Sra Maite Salord: quan pensau fer publica la resposta que devendres vos va enviar el Conseller d.Ordenacio del Territori? Farà públic allò que regula el Reglament Orgànic del Consell sobre aquesta matèria? Que, per cert, sempre van aplicar Marc Pons i Joan Marquès quan van ser conseller? Gràcies” (Sic)

Quan vaig llegir aquestes paraules, em vaig posar a tremolar: divendres havia anat al Consell i no hi havia cap resposta! Per tant, què volia dir, aquest comentari? Em volien fer perdre el nord? Dilluns, aquesta misteriosa resposta, anunciada des del més enllà, encara no havia arribat a les meves mans. Però, com ja he dit, vaig assistir al desconcertant moviment d’un objecte inanimat: la resposta va aparèixer, finalment, amb registre de sortida i sense el preceptiu justificant de recepció, dins la meva bústia del Consell, un lloc on no és gens habitual deixar-hi aquestes coses i que obr poquíssim, al qual hi va arribar, sense cap dubte, per aquest efecte poltersgeist que us explic. M’estalviaré el cúmul de casualitats -existeixen, les casualitats, amics meus?- que em van dur a obrir la bústia després de no fer-ho des de l’octubre (perdó).

En fi. Amb les mans tremoloses, vaig agafar el sobre, el vaig obrir, en vaig llegir el contingut i el vaig amagar al fons de la meva carpeta. Necessitava temps per pair l’experiència. Qui era aquesta mena d’ésser misteriós que podia preveure el que em passaria? M’havia de preocupar? Tanmateix, el pitjor va arribar quan, l’endemà, em telefona un periodista per dir-me que sap que tenc la resposta que jo vaig guardar discretament! Quan me la va demanar, la sang se’m va gelar: si li don, vaig pensar a l’acte, la presència misteriosa que me l’ha feta arribar i que la va anunciar en forma de comentari s’enfadarà i vés a saber què em pot fer. Ni morta, te la don, va ser la meva resposta immediata. Ja contactaràs amb el més enllà, si la vols, vaig pensar.

I així estam. Aquesta és la història de la resposta misteriosa que he rebut, anunciada en forma de comentari a la web d’un diari, que sembla que em volen fer mostrar i que jo, després de tot el que m’ha passat, entendreu que me’n guardi com de caure, de fer-ho. Segur que és una trampa. En qualsevol cas, si finalment apareix, per art de màgia, a la premsa, ja trauré el manual de bruixeria del segle XVI que tenc a casa i faré un conjur per neutralitzar els seus efectes. Supòs que d’això, no en teniu cap dubte.

• El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris