Com que demà tenim ple extraordinari per fer el “Debat de política general” (ufff!), i ara he vist que encara no havia fet la crònica de l’ordinari de dia 18 de febrer, no puc tancar l’ordinador i anar-me’n a llegir sense complir amb els meus compromisos. Aquí en teniu una crònica d’urgència.
1- Em va costar digerir les 5 hores de ple del Consell de Menorca, especialment les sortides de to, les lliçons que vol donar -i no pot- segons qui, la prepotència, etc, etc. Sort del meu esperit positiu, de les telefonades d’ànim, de la confiança de la gent… La gent que, per primera vegada, va poder seguir el ple per internet, devia quedar contenta.
2-Compareix el conseller d’ordenació del territori per dir que no té feta la Norma transitòria (modificació encoberta del Pla Territorial Insular) i amolla una parrafada tècnica de més de tres quarts d’hora, tot per amagar el seu fracàs i el del PP : han creat unes expectatives que no han estat capaços de complir. El conseller Huguet ha de demanar pròrroga al Palma per poder aprovar, inicialment, la norma transitòria perquè “no ha tingut temps”! Una altra promesa electoral del PP que no compliran: en 1 any, tindrem la modificació del PTI, van dir. N’hauran passat dos, i ni l’aprovació inicial. Ara bé, com vaig manifestar en el ple, a la vista de la manca de transparència i consens amb què actua, cap problema: com va dir em sembla que Napoleó, “quan l’enemic s’equivoca, no l’aturis”. Idò açò. Un altre ridícul del PP. I en van uns quants.
3-El PP va votar en contra de fer el dragatge del port de Maó de forma segura. Oceana diu que afectarà espècies protegides i ha denunciat el cas davant la Unesco. Sort que som reserva de la Biosfera! Resulta que fer les coses bé és “molt car”, va dir el conseller de medi ambient. I el cost mediambiental, de salut, empresarial, turístic? Es veu que açò de mirar les coses a llarg termini és molt complicat.
4- La consellera Herráiz fa bo aquell vers de Bernat Metge: “siats de natura d’anguila”, però va acabar el debat del ple un poc alterada. Es veu que ella (i “su equipo”) que ho fa tot tan bé (ho va dir unes quantes vegades durant el ple), no entén que qualcú li pugui fer la més mínima crítica. Una servidora només demanava per la relació empresarial entre el seu director insular i un dels auditors de la Fundació de persones amb discapacitat de Menorca, qüestió que em genera buns quants dubtes. Idò, no només no me’n va resoldre cap, sinó que em va acabar dient: “no me busque las cosquillas, señora Salord, no me busque las cosquillas!” Sense comentaris.
4- De la senyora Baíllo, consellera de cultura, i la seva negativa a mantenir la comissió de seguiment del reglament de llengües del Consell, també sense comentaris. Em sembla recordar que va aprofitar per dir qualque cosa sobre les “imposicions nacionalistes”, les del PSM Més per Menorca, perquè ella (i el PP), com ja sabeu, ni imposa ni és nacionalista.
En fi. Deixem-ho aquí. M’estim més anar a llegir que recordar el darrer ple. Demà, una altra sessió. I la crònica corresponent. Per descomptat.
- Activitat política
- 2 comentaris
Hola Maite,
Una crònica imprescindible, com sempre. Moltes gràcies!
Quan acabi aquesta legislatura hauries de reciclar les teves cròniques en format literari, tu que d’açò en saps. Te’n sortiria un thriller polític espaterrant; bé, tal vegada hauries de rebaixar algun aspecte, perquè els lectors que no coneguin el tema no es pensin que és una novel·la de gènere fantàstic. Perquè la realitat a vegades és molt mala de creure.
Quin panorama!
És com deia en Biel Galmes, ningú no considera que l’unica imposició que hi ha és la de conèixer el castellà.