El ple del Consell de Menorca d’avui dematí ha estat ben sucós i no, precisament, perquè al carrer plogués. Dins la sala de plens, i ben intensament, hem hagut d’emparar paraules com a pedres, d’una duresa fins ara mai vista i, francament, poc justificada i justificable. Anem, però, a pams.
Primera proposta que he presentat: que el Consell gasti tot el pressupost que el Govern Balear ens dóna per celebrar el Dia de les Illes Balears i que, a més, s’invertesqui en actuacions d’artistes locals (música, pintura, teatre, dansa…), artistes que han vist molt reduïts els ajuts per part de l’administració. La primera intervenció de la consellera de cultura s’ha reduït a fer-me dues preguntes i a tirar-me dues “floretes”: com que l’any passat no es va gastar tot el pressupost i a la meva proposta deia que el PP va deixar 7000€ “dins el calaix”, m’ha demanat que què insinuava amb aquesta expressió (corrupció?), per afegir que l’havia posada amb mala fe!; la segona pregunta feia referència a l’afirmació que “el PP no dóna suport a la cultura” (no em referia, però, a doblers!), que vaig fer en el ple passat i que, segons la consellera, consta a l’acta que encara no tenim. Com que ella té una partida d’euros per a les entitats culturals, ha conclòs que una servidora faltava a la vertitat, mentia. Així, idò, ja som malintencionada i mentidera.
La moció sobre la possible incompatibilitat del conseller Villalonga -propietari de barques de pesca que explota la seva dona i, a la vegada, conseller del ram- l’ha defensada el president en persona. Sense ànim de ser exhaustiva, m’ha acusat de no haver respectat la pressumpció d’innocència del conseller; d’haver fet declaracions fora de to quan ell, el president, mai n’havia fet en casos similars; d’haver posat, amb mala intenció, que el conseller presentàs la declaració de renda; d’haver-li -jo!- faltat al respecte, a ell, al president, en els darrers plens; de voler donar lliçons de bon govern (si així fos, privilegi i tranquil·litat de pertànyer a un partit que no té cap imputat, senyor meu); i de ser còmplice, en tant que primera tinent de batle de l’ajuntament de Ciutadella, entre el 2009 i el 2011, del cas “Son Quim”! Conclusió: a més de malintencionada (encara més) i mentidera, un poquet corrupte (només com a sòcia de govern) i maleducada.
A la vista de tot açò, he de reconèixer una culpa: he estat malcriada i m’he atrevit a dir que “els aires suïssos, es veu que no els han caigut molt bé”. Deman disculpes per haver estat tan pilla. Ho reconec i ho admet i em pensaré, molt seriosament, fer propòsit d’esmena i deixar la ironia a casa quan hi hagi ple.
En fi. Una darrera cosa: tot el que explic aquí és del tot cert, tot i que, si comparen l’escrit amb la gravació del ple, segurament, les expressions no són del tot literals. Ho dic perquè tenc la sensació -subtil, etèria, tènue, prima, fina- que tot el que dic i/o faig és escrutat amb lupa per veure si, per qualque banda, els surt un retret a fer-me que em desacrediti, ni que sigui un poquet. Tanmateix, vull recordar que, fa anys, un company de partit -més irònic que jo- em deia “Teresa de Calcuta”, de bona al·lota que em trobava. També és cert, però, que ja fa un temps em vaig canviar el nom: oficialment, ja no em dic Teresa…
