Maite Salord

Escriptora

Arxiu per 2012

Crònica d’un ple (XI). Narcisisme i jocs de pilota

Encara que no sigui gens habitual, dimecres passat, hi va haver ple del Consell Insular de Menorca, un ple d’urgència se suposa que per aprovar temes que no podien esperar al del mes de setembre. Tanmateix, la cosa no va anar ben bé així.

El ple el va fer convocar el conseller d’Ordenació del Territori, senyor Huguet, per aprovar quatre punts que podien ser de tot, tret d’urgents. De fet, del que, a priori ho podia semblar més, “Modificació de les normes subsidiàries de Sant Lluís per a la seva adaptació al PTI, a l’àmbit de les zones turístiques”, a la comissió informativa prèvia al ple, va dir, textualment, que no sabia si hi havia llicències pendents a aquesta aprovació però que… ben segur que sí!

El conseller que, un dia, va acusar l’oposició de ser “narcisista” (?!), em va posar la rèplica en safata: el ple extraordinari d’agost es va convocar, només, per a la seva glòria. Per donar la imatge d’home feiner que no atura, ni tan sols, per vacances. Un exemple clar, aquest sí, de narcisisme polític. Evidentment, una servidora no té cap problema a anar al Consell les vegades que siguin necessàries, només faltaria. Ara bé, per anar a fer el paripé, francament…

Finalment, arran d’una proposta d’urgència del grup socialista per carregar-se les mesures del senyor Rajoy, es va obrir un debat, en aquestes alçades, al meu humil parer, lamentable, sobre si la culpa de la crisi és del PSOE o del PP, de Zapatero o de Rajoy. Un joc de pilota, ara teua, ara meua, que no em vaig poder estar de respondre. Els polítics hem de fer autocrítica perquè, de la capacitat de fer-ne, en depèn la nostra credibilitat. Que no hem sabut reaccionar a temps a la crisi, és més que evident. Que les administracions, totes, governades per uns o altres (uns, però, més responsables que els altres) van actuar sense ser conscients de quina era la situació econòmica real, és indubtable. Això, sense entrar en el tema de la corrupció. Un tema que, per sort, n’hi ha que podem dir, amb el cap ben alt, que formam part d’un partit que no en té cap cas a les seves files.

És hora de deixar de cercar culpables i trobar solucions. No m’agraden les del PP, com tampoc m’agradaven les del PSOE. Durant el ple, vaig exposar quines són les del PSM més per Menorca, les que hem defensat sempre: impost sobre el patrimoni; lluita contra el frau fiscal; imposts sobre les transaccions financeres internacionals; retalls en defensa; supressió del Senat i de les diputacions provincials…

Fins ara, la crisi l’han carregada damunt les classes mitjanes i baixes, damunt les més febles, i, en canvi, s’han protegit les grans fortunes i el sector financer. Des del PSM més per Menorca  defensam que l’economia ha d’estar al servei de les persones i no dels bancs. Vivim, i encara viurem amb més intensitat, autèntics drames humans. I cal trobar solucions. Fins ara, s’ha demostrat que les mesures per eixugar el dèficit només fan que paralitzar l’economia. I cal trobar vies per reactivar-la. I li correspon al PP liderar aquest canvi perquè aquest era el seu compromís electoral.

La situació és difícil. És cert. Però s’ha de reconèixer que en una cosa el PP ha superat el PSOE de ZP: en la seva capacitat de mentir, d’enganyar la ciutadania. L’únic que no es perdona. I tornam allà on érem: la credibilitat del polític. Una credibilitat que s’alimenta de l’autocrítica, de la sinceritat. Durant la campanya electoral, des del PSM més per Menorca no vam fer ni una promesa electoral que valgués doblers. El temps ens ha donat la raó.

I si un dia ho perdem tot…, Bep Joan Casasnovas

A la platja jeu un bot

de carena foradada,

a tall d’aigua resta un rem

que ha tornat la maregassa.

Mariners sense timó

a l’arena fan petjada.

Potser hauran perdut el mar

i la llengua els dóna pàtria.

Sentiran l’olor a fonoll,

ben a prop, el perfum d’alga.

Tot mirant fins l’hortizó

ampla i gran Mediterrània

i l’enyor del saber antic

que va i ve amb la marinada.

No en seran perduts del tot

si encara serven la parla.

Veuran homes terra endins

de pell seca i ben colrada

i entendran que dins el camp

ells també han perdut l’arada.

No hi ha solcs ni al lloc ni al mar,

ni salobres ni rosades;

ulls humits vessen records

que són plors de veus germanes.

Tots plegats ens sabrem fills

d’aquesta illa, que és la mare,

que ens demana salvar el bres

d’unes urpes prou estranyes.

Per vessar tenim suor

i ben ple el port de paraules…

una proa resistent

i una alzina centenària.

Coneixem bons araders

i també grans mestres d’aixa

per a fer avarar llaüts

o dur arades a les tanques.

Tenim cales i barrancs

i uns topònims immutables;

tenim l’esca i la llavor,

la rella, l’arjau i l’alba.

I si un dia ho perdem tot,

que la llengua ens sigui mare;

si tenim arrels i mots

tornarem sembrar la pàtria.

Crònica d’un ple (X): rècord de durada!

Amb dues setmanes de retard (aquest juliol, diverses feines de l’àmbit literari m’han mantingut pràcticament aïllada de tot), aquí teniu la crònica del darrer ple del Consell Insular de Menorca. Un ple que es va caracteritzar per batre el rècord de durada: sis hores i mitja, amb un recés d’un quart d’hora!

Així, per raons òbvies, faré un resum de les propostes més importants que el PSM Més per Menorca hi va presentar. Sense dubte, la més important va ser demanar que la gestió del port de Maó es menorquinitzi i es faci, per tant, més propera i ajustada a les autèntiques necessitats dels menorquins. En aquest sentit, us remet a l‘entrada del bloc de l’agrupació del PSM de Maó. El més curiós de la proposta, consensuada sense problemes amb el PSOE, va ser l’actitud del conseller Huguet, que  va fer abstenir el PP a l’hora de demanar-ne la gestió a l’Estat, com si, ara, tinguessin por de molestar Madrid.

D’altra banda, vam demanar que el Govern Balear recuperàs les figures dels Agents d’Ocupació i Desenvolupament Local (ADOL), fonamentals a l’hora de dur a terme polítiques actives d’ocupació. El PP  hi va votar en contra -supòs que, en aquest cas, per no molestar Mallorca-, tot i que es va comprometre a cercar finançament per als que treballen al CIM. Veurem què passa.

Un altre tema que vam proposar és la continuïtat del Consell de Joventut de les Illes Balears, un referent del Consell de Joventut de Menorca. Com sempre, el PP va treure l’excusa econòmica i, el que és més greu, la consellera Herráiz va acusar, directament, els anteriors gestors d’haver deixat un “forat” d’1,4M€. Una acusació molt greu que esperam que pugui demostrar. A més, es va permetre el luxe de donar la culpa als joves, i a les entitats juvenils, de la inactivitat del Consell de Joventut de Menorca. Ja es veu el suport del PP als joves, un dels col·lectius més castigats per la crisi.

Finalment, vam “recordar” al conseller Alejandre les 5 lleis que es va saltar a l’hora de fer l’aparcament de Cala Mitjana i li vam demanar si, en base a criteris d’eficàcia i de perill, l’equip de govern del PP pensava saltar-se la legalitat les vegades que fos necessari. No va donar una resposta clara. Ja intentarem que la doni.

De la durada del ple, per acabar, em sembla que n’hem de fer autocrítica tots plegats. Personalment, el fet de no poder assistir, per motius personals, al ple de juny, va fer que se m’acumulassin més propostes d’acord de les habituals. Ara bé, els problemes principals, al meu parer, van ser: 1) les propostes s’han de dur consensuades abans del ple (no pot ser allò d’ “allà on diu ha de dir”…); 2) seleccionar bé, per part dels partits de l’oposició, els temes que volem tractar: no acaba de tenir prou sentit parlar més de competències del Govern Balear o el Central que de les pròpies del Consell; 3) més capacitat de síntesi en les intervencions.

No puc acabar aquesta crònica sense fer esment a una pregunta plantejada pel GOB. Aqui teniu l’enllaç. Va ser important pel contingut i perquè hauria d’animar la ciutadania a participar més en els plens, siguin del Consell o municipals. Em sembla molt important.

« Anterior - Següent »