Tal dia com avui, l’any 1940, naixia Joan Solà, filòleg i lingüista que dedicà la seva vida a l’estudi i a la divulgació de la llengua. I, avui, més que mai, se’m fan necessàries les seves paraules. Hem de plantar cara perquè, com va dir el poeta menorquí Ponç Pons, no tenim “més heretat patrimoni o pervindre / que la llengua on perdura el record d’una terra”.

No defallim. Aquí tenim les paraules del mestre Solà:

“Jo voldria dir-los tres principis que a mi em funcionen prou bé:

Principi de no-agressivitat. No ens hem d’enfrontar individualment persona a persona; no hi guanyem res ni nosaltres ni els altres, sinó tot al contrari: ells i nosaltres en sortim escaldats, enrabiats. A part que les persones, en solitari, som molt febles.

Principi de no-renúncia. En canvi, fora del cara a cara individual, es tracta de no renunciar mai al català: en una botiga, en un restaurant, en una entitat o en un acte públic qualsevol. En aquests casos la sensació d’agressivitat, d’incomoditat, és ja molt més feble o fins i tot desapareix. I a més a més, en aquest cas ens protegeix la llei. I és per aquí que podem fer forat: anant escampant la voluntat de no cedir.

Principi d’exigència pública. Davant els polítics, davant les institucions, davant les entitats, es tracta d’exigir incondicionalment i implacablement almenys allò que les lleis s’han dignat concedir-nos. Exigir que els polítics ens facin recuperar la confiança en nosaltres mateixos i ens facin respectables davant els altres.

Cadascú practicarà aquest principi des de les seves possibilitats, des del seu lloc de feina o responsabilitat, sense posar-s’hi pedres al fetge: simplement apel·lant a la llei i als principis més elementals (sovint no escrits) del dret a la pròpia personalitat. Sense rancúnies, sense aixecar la veu: amb tota la calma, però sense treva. Si un alumne d’Erasmus aixeca la mà a classe demanant que el professor parli en castellà, tu l’aixecaràs demanant que parli en català: sense cap complex, sense vergonya, sense por, amb la consciència clara que dónes suport a la valentia del professor i al teu dret: és un acte natural i digne.

I seran les autoritats competents les que hi hauran de trobar la solució, no pas tu individualment. Si tots féssim això, us ben asseguro que les autoritats també actuarien o reaccionarien de tota una altra manera. Si poguéssim aplicar això al cine, la difusió i la flexibilitat del català tindrien un suport excepcional. Però aquí jo no veig que s’hi pugui aplicar, simplement perquè primum vivere: aquí són les autoritats que han de passar al davant.”

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 7 comentaris

Acabam de començar un nou any, moment que predisposa a fer balanç del que deixam endarrere. Balanç polític, per exemple, del primer mig any de govern del Consell Insular de Menorca. Sense ànim d’exhaustivitat –l’espai no ho permet- i, per tant, dirigint la mirada només cap a un aspecte que em sembla, però, fonamental: la capacitat de diàleg, d’arribar a acords, dels polítics que representam els menorquins i menorquines que saben que, més que mai, és important tenir un govern fort que els ajudi a sortir de la difícil situació que vivim. I, en aquest sentit, estic convençuda que la fortalesa d’un govern no rau tant en la quantitat de vots que ha rebut sinó en les formes amb què administra aquest suport.

Així, resulta difícil entendre com, en aquests sis mesos, el govern del PP del Consell de Menorca hagi pogut votar en contra d’una sèrie de propostes positives i gens “ideològiques” que hem presentat des del PSM més per Menorca, contradient el seu propi programa electoral (un compromís amb la ciutadania?), pel que fa a voluntat de consens, i, sobretot, oferint una imatge de prepotència que en res no beneficia la nostra illa. Repassem aquestes propostes:

1.    Impulsar un acord entre el Govern de les Illes Balears, els Ajuntaments de Menorca i el Consell Insular, amb l’objectiu de redactar, aprovar i finançar un Pla Integral de Sanejament de la Costa a l’Illa de Menorca, que permeti planificar de manera progressiva la dotació de serveis de clavegueram i depuració d’aigües residuals de totes i cadascuna de les zones turístiques de l’Illa. Es tracta d’una proposta que parteix de dos principis que, més que mai, són fonamentals: planificació i suma d’esforços de les administracions.

2.    Crear d’una comissió específica que s’encarregui d’elaborar els criteris que han de regir l’elaboració dels plans de gestió per a cada lloc d’especial conservació de l’illa, Llocs d’importància comunitària (LICS) i Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPAS), per tal de definir els usos permesos dins els seus àmbits respectius. Tot i que la competència és del Govern de les Illes Balears, qui millor coneix les problemàtiques de cada zona és qui les viu de més a prop –els menorquins-, d’aquí la proposta.

3.    Incloure en el debat sobre el full de ruta turístic que el Consell està fent, els sindicats, entitats i associacions culturals, ecologistes, artesanes i agrícoles i, evidentment, els partits polítics de l’oposició, amb la voluntat de poder fer aportacions a l’hora de marcar el camí a seguir en un sector, el turístic, estràtegic per a l’economia de Menorca.

4.    Promoure un pacte insular, liderat pel Consell i, amb participació, entre d’altres, dels ajuntaments de l’illa, per planificar i definir el contingut i la ubicació dels diferents equipaments amb què Menorca hauria de comptar en un futur pròxim, amb arguments i vetlant sempre perquè tots els ciutadans de Menorca, siguin del municipi que siguin, se sentin escoltats, en referència al parador turístic i a l’escola d’hoteleria.

5.    Finalment, cal recordar que es va aprovar el desistiment del Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials per la via d’urgència i sense que l’oposició estigués convenientment informada. O que es van reduir freqüències de transport públic terrestre i es van apujar els preus dels abonaments sense informar els usuaris i amb informes contraris. I, finalment, que han exclòs l’oposició de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric i que, fins i tot, van rebutjar incloure-hi dos vocals tècnics (arquitectes, aparelladors, historiadors, etc), en la seva representació per tal de poder estar informats dels temes que s’hi tracten.

Així les coses, acaba de començar el 2012, un any que serà difícil i en què la ciutadania demanarà, més que mai, sentit de la responsabilitat als seus representants polítics. Evidentment que qui governa té la capacitat de decidir i executar, de la mateixa manera que qui està a l’oposició ha de saber fer un seguiment rigorós de l’acció de govern i no li ha de tremolar la veu quan es tracti de denunciar actuacions que creu equivocades. Aquesta és la base del nostre sistema democràtic. Tanmateix, hi ha temes, molts, que van més enllà d’ideologies i que responen, senzillament, a una voluntat de planificació, de diàleg, d’informació i de participació i que s’haurien de poder tirar endavant més enllà de les sigles del partit que les presenti. Aquest és el meu desig –polític- per al 2012.

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari

Un pressupost no és només un seguit de nombres: un pressupost parla d’objectius i de prioritats perquè és el reflex d’una forma de governar. Com a mínim, de les intencions d’un equip de govern. I les del PP del Consell de Menorca, a partir del seu pressupost, són descoratjadores.

En primer lloc, es manté, pràcticament, la mateixa despesa corrent del 2011, quan governaven PSOE i PSM (davalla un 0,7%), seguint la tendència de l’anterior govern que ja va davallar aquest apartat un 5,3%. A més, si analitzam el capítol de Personal, cal recordar que, el juny del 2010, l’equip PSOE-PSM en va dur a terme una reducció molt important pel que fa a càrrecs públics i partits polítics, reducció que el PP obvia una vegada i una altra, i que es va reflectir en els pressupost del 2011. Tanmateix, per al 2012, han apujat aquest capítol en 1 milió € amb l’argument que l’anterior equip de govern l’havia deixat amb un deute de 3M. Per tant, si dels 3M, ara, només en reconeixen 1M, deu ser perquè: o no és certa la xifra de 3M que van donar, o han reduït en mig any la despesa de personal del CIM en 2M –cosa impossible-; o pensen reduir en dos milions la despesa de personal del Consell –cosa que seria preocupant-, o, finalment, no fan uns pressupost tan realistes com diuen. En qualsevol cas, sigui quina sigui l’opció, la demagògia que el PP ha fet al respecte del capítol de personal del Consell és més que evident.

La segona característica del govern del PP és la seva nul•la capacitat reivindicativa davant el Govern Balear. Així, resulta significatiu que, mentre el pressupost del GB puja un 8%, el del Consell de Menorca davalla un 16,4%. Aquest fet demostra, una vegada més, que allò que es retalla, realment, és la capacitat d’autogovern de Menorca. De poder decidir, des de Menorca, allò que és realment necessari per a la nostra illa. És per això que consider que la proposta del PP (en forma d’esmena als pressuposts de la Comunitat Autònoma) de fer un avançament de 3 milions mentre es tramita una futura llei de finançament definitiu dels consells insulars és una burla i un engany als menorquins. És denunciable la demagògia i la falsedat que s’amaga darrera aquesta proposta quan, a la vegada, el Govern del PP es nega a transferir més de 22 milions d’euros al Consell de Menorca a compte de competències pròpies, els recursos de les quals s’estaven negociant o competències pròpies finançades de forma no equitativa (com artesania, transport, promoció turística serveis socials o agricultura). Són 3M de caritat per amagar els 22M que ens corresponen en justícia.

Així, el fet que el nou govern del PP, i el PP com a partit, mostri aquests clars símptomes de conformisme amb la manca de compromís del Govern per tal de dur a terme el desplegament estatutari previst implica una caiguda important d’ingressos que impedeix que les diferents conselleries puguin exercir les seves competències de forma efectiva. I incideix, també, de forma directa, damunt les inversions, a la vegada que obliga el Consell de Menorca a sol•licitar un préstec. Per tant, la submissió del Consell de Menorca al GB es tradueix, a la pràctica, en una sèrie de retallades a diferents conselleries, retallades que afecten, directament, el benestar dels menorquins i menorquines: educació, formació, transport terrestre, etc.

En conclusió, allò que el PP ha qualificat reiteradament com a pressuposts realistes i no ficticis són, al nostre parer i com ja he dit, els pressuposts de la submissió de Menorca a Mallorca. Una submissió que obliga el Consell de Menorca ha endeutar-se (5 milions €) sense que això eviti unes retallades importants a sectors que afecten directament la qualitat de vida dels ciutadans. Uns pressuposts que reiteren els mateixos errors econòmics de rendibilitat ràpida i consum de territori (eliminen el Pla Insular de la Costa i el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials i anuncien una modificació del PTI) que són a l’origen de la crisi actual, incentivant l’economia especulativa enfront de la productiva. Així és el primer pressupost del PP al Consell de Menorca.

Ara bé, som perfectament conscient que no és tan important el pressupost en si com la gestió que es fa del mateix i, per tant, serà en aquesta gestió que el PP durà a terme durant tot el 2012 que veurem exactament si es confirmen els camins erronis que es detecten en la seva política econòmica. En darrer terme, no podem oblidar que la ciutadania jutja els governs no per les seves intencions sinó pels seus resultats. I em poden ben creure que serem els primers que els felicitarem si són capaços de posar els interessos de Menorca i els menorquins per davant de les submissions partidistes.

• El pensament ordenat/Opinió
• 4 comentaris