Aquest bloc, en poc més de quatre anys, ha arribat als 6500 comentaris publicats. És una xifra important: 1500 comentaris per any, quatre per dia. Tanmateix, més enllà dels nombres, voldria destacar -ja ho he fet altres vegades- la qualitat de la majoria d’ells: informacions, arguments, dades, ironia.

No negaré que no tots han estat així. Tot i que, excepte qualque atac de trolls, record haver esborrat, només, tres o quatre comentaris, és cert que n’hi ha hagut de durs, de mal gust o d’evident mala bava que els visitants de la plaça hem encaixat amb més o manco esportivitat. Hi ha hagut debats encesos i apassionats; d’altres, assossegats i amb idees que es complementaven. Les entrades literàries -pròpies i d’altres autors- ens han portat a compartir poemes, fragments de novel·les i reflexions al voltant de les lletres. En qualsevol cas, i en línies generals, estic convençuda que, en la majoria de casos, les vostres opinions han superat les meves entrades. Per tant, bona part del mèrit de ser un bloc molt visitat, és vostre.

Lògicament, han estat les entrades sobre la realitat política del moment les que han suscitat més controvèrsia. Si hagués d’escollir un moment àlgid d’aquest bloc, amb centenars de comentaris en pocs dies i al voltant de 500 visites diàries, sens dubte, destacaria l’estiu del 2008, quan es va produir la crisi del PP a l’ajuntament de Ciutadella, fet que va obrir la porta a un possible govern d’esquerres. Un govern que, tot i que es va acabar fent, sempre vam mirar, des del partit, amb moltes reticències. La pressió que vam viure aquells dies és reflecteix, perfectament, en els comentaris que en aquest bloc es van deixar. I si, en aquest moment, hi va haver un/a comentarista estrella va ser, sens dubte, l’enyorada Matilde de la Mole.

En fi. Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta entrada d’avui. A tots el que, en un moment o altre, heu volgut regalar-nos el vostre temps per deixar escrita una opinió, una idea, un sentiment,  una crítica o un retret. La plaça és viva perquè hi ha gent que la visita. Gent que vol participar del debat de forma activa o, senzillament, des de la barrera. Des de la discrepància o la coincidència. Continuarem.

• El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris

En aquests moment, l’il·lustre declarador deu -intentar- defensar el seu honor. No voldria estar a la seva pell. No em fa cap pena, però. Sent qui és, resulta evident que, si les proves no fossin aclaparadores, no li farien passar aquest tràngol. Se l’acusa, ni més ni manco, dels següents delictes: malversació de fons, falsedat documental, frau i prevaricació. Amb totes aquestes pràctiques, diuen que va guanyar 16 milions d’euros. No està gens malament.

Tanmateix, de tot el cas, el que més mal em fa és que 2,3 milions d’aquests guanys van ser un “regalet” del nostre Govern Balear -del senyor Matas, per ser més exactes-  per organitzar dos congressos que, tot en gros, costaven la coa: 300.000€. I ja em perdonareu, però, cada vegada que sent el llepat (“extremadament tibat de roba, de dibuix, de presentació en general”, segons l’Alcover-Moll) d’en Bauzá parlar de l’herència de l’anterior govern, el d’esquerres, m’agafa un atac.

L’Herència, és la que ens va llegar Jaume Matas. Una herència enverinada que, no només ha deixat les Illes sota mínims sinó que, mira per on, ha fet trontollar la monarquia d’aquell rei tan “campetxano”. Qui ho havia de dir. Només un parell de dades: durant el període Matas (2003-2007), amb un nivell d’ingressos alt, el deute va augmentar un 324,51% (!). El govern Antich, amb una baixada important d’ingressos, el va augmentar (2007-2009) un 57%. Em sembla que les xifres són prou reveladores.

Així, que no em venguin amb històries. En aquests moments, a les Illes, pagam la gestió del govern del PP del senyor Matas. I no parlam d’una gestió poc eficaç o no prou austera: parlam d’una gestió -presumptament?- corrupta. Una gestió que, partint del fet que, com es va atrevir a dir a la tele, els ciutadans no som tots iguals, avui ha portat un il·lustre al jutjat. Certament, per una vegada estic d’acord amb Jaume Matas: els ciutadans no som tots iguals. N’hi ha de corruptes i d’honrats. I la justícia, que sí que ha de ser igual per a tots, s’ha d’encarregar de posar-nos al lloc que correspon.

• El pensament ordenat/Opinió
• 34 comentaris

Avui, dedicaré la crònica del ple del Consell de Menorca d’ahir a un únic tema, a la sanitat pública. Em sembla que és prou important i prou greu la situació perquè així sigui. De fet, la proposta d’acord que vam presentar neix de la preocupació que professionals del món sanitari o dels serveis socials, així com usuaris, em van fer arribar.  Aquí teniu la meva intervenció:

Cada dia, s’anuncia una nova retallada en la Sanitat Pública de les Illes. Unes retallades que, de forma directa o indirecta, fan disminuir la qualitat assistencial que fins ara havia caracteritzat el nostre sistema sanitari. Es tracta de retallades salarials, de recursos humans, de material i organitzatives que representen un autèntic atemptat a l’estat de benestar. A un servei, el sanitari, que tots estarem d’acord que és un dret bàsic i fonamental de les persones perquè afecta allò que tenim de més preuat: la salut.

Així, només cal fer un breu repàs a les retallades que el Govern Balear ha fet a la sanitat pública per adonar-nos que aquest servei públic està amenaçat per les polítiques del PP:

1-    Han tret molt de personal interí a tota l’àrea sanitària la qual cosa suposarà augment de les llistes d’espera i augment de la pressió als professionals tant a nivell sanitari com administratiu. El darrer exemple: retallar 40 infermers/eres dels serveis de salut de Menorca. Una autèntica irresposabilitat perquè, hem de recordar que els/les infermers/eres són els professionals que executen les decisions mèdiques preses pel titular del servei i que per tant tenen una vinculació directa amb la capacitat i la qualitat de l’atenció sanitària.

2-    En la mateixa línia, no hi haurà substituts per vacances ni per baixes laborals, la qual cosa suposarà repartir la feina, amb augments de càrregues de treball a tots els nivells, més estrès laboral, més errades pel poc temps per fer les feines, augment del temps d’espera a atenció primària i especialitzada, etc.

3-    S’ha de pagar 10€ per la targeta sanitària, però això no és el pitjor: les persones que están a l’atur i ja han esgotat tots els ajuts, no tenen dret a tarjeta sanitària i, als ajuntaments, ja es comencen a arribar casos de famílies que imploren que els seus fills menors tenguin dret a una pediatra. Ara, només els queda el recurs d’anar a urgències, amb tot el que això suposa de falta de seguiment mèdic dels pacients i col•lapse a les urgències.

4-    Igualment, s’estan posant traves als immigrants per poder ser atesos a la sanitat pública perquè se’ls demana un certificat del seu país d’origen que, en la majoria de casos, és complicadíssim de poder aconseguir. Aquest col•lectiu, també acaba als Serveis Socials dels diferents municipis.

5-    S’estan reduint hores d’intervenció quirúrgica la qual cosa implica un augment de les llistes d’espera.

6-    Els metges especialistes han de pasar consulta sense infermeres o auxiliars i molts d’ells ja s’han negat a fer-ho.

7-    S’han de pagar els bolquers per part dels menors amb discapacitat física i el dinar per part dels pares i mares dels menors ingressats a la UCI.

8-    Al Mateu Orfila, els caps de setmana, hi ha la bugaderia tancada, fet que provoca qui hi hagi manca de material.

9-    S’ha tancat un dia a la setmana la Unitat Bàsica d’Es Mercadal.

10-    No es podran emprar aparells de làser per fer operacions sense seqüeles perquè ja no queden fibres per usar i els malalts, per tant, només tindran l’opció de la medecina privada, que costa 6000€, etc, etc.

Ningú no pot creure que aquestes actuacions no afectaran a l’assistència sanitària, i més si es continua amb aquesta política. Una cosa és retallar el que sobra, racionalitzar la despesa, i una altra de molt diferent és retallar allò que és necessari. A més, qualsevol mesura que hagi de prendre el Govern per a racionalitzar la despesa s’ha de fer sempre amb el consens dels professionals i amb el coneixement de les associacions d’usuaris, cosa que ara no es fa en absolut.

Un dels metges amb qui he parlat aquests dies m’ho explicava d’una manera molt gràfica: la sanitat pública és com una ceba i el PP en van traient, ara una capa, ara una altra, sense que els ciutadans ens adonem del que està passant. Quan en siguem conscients, ja ho hi quedarà, pràcticament, sanitat pública de qualitat.

Per tot això, vam presentar dues propostes d’acord. La primera era instar el Govern Balear a mantenir  i millorar el servei públic de salut, preservant el seu caràcter públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida, així com defensar els recursos de la sanitat pública local. El PP hi va votar a favor.

La segona proposta deia: El ple del Consell Insular de Menorca acorda reclamar al Govern de les Illes Balears la paralització de qualsevol altra retallada que afecti el sistema de la sanitat pública i la reconsideració de les realitzades fins aleshores. El PP hi va votar en contra. I, és més, sabeu qui són, segons ells,  els culpables de la situació actual de la sanitat pública: els usuaris, que en fan un mal ús, i la llengua catalana, que impedeix que venguin especialistes! A més, òbviament, de l’herència econòmica que els va deixar l’anterior govern.

L’autèntica herència, però, és la dels Palma Arena, Palau de Congressos i metro de Palma, del senyor Matas. Per pagar aquests disbarats sí que té doblers el senyor Bauzá.

• Activitat política
• 7 comentaris