Després de més d’un any, recuper la secció “Clot i bony” per sortir al pas d’unes acusacions gravíssimes que em fan al “Pont i cova” del diari Última Hora. Avui, un bon dia de Pasqua en què a Ciutadella matam bujots, en què tenc la família a dinar a casa, em veig, amb foto inclosa, atacada pel diari! No cal dir que he hagut de fer un exercici brutal d’autocontrol perquè les faves, el bacallà i els pastissets de maduixa no se’m posassin malament. I quina n’he feta, us demanareu. Idò, ni més ni manco que escriure, ahir, aquest comentari al meu facebook:
“Resulta francament curiós que Uh es faci ressò, avui, d’una notícia del DdB de fa uns dies sobre l’augment de vot nacionalista a Menorca. I encara és més curiós que, a diferència de la notícia original, ni UNA vegada se citi el PSM, que és, segons DdB, la formació més beneficiada d’aquest augment. En canvi, es parla de les possibilitats que tindria un partit nacionalista de “dretes”. Un altre invent d’aquests que no ha donat resultat mai, a Menorca? Per què tant d’interès a no parlar del PSM i, en canvi, sí d’una “fomació hipotètica” de dretes?”
Aquestes innocents preguntes, han rebut una resposta desproporcionada que em veig amb la dolorosa obligació de respondre:
1- “No se comprendre el cabreo de Salord”. “Cabreo”? Jo no sé on el veuen! És més, com a persona de paciència infinita que som, quan em pos maleita de ver, us assegur que no escric comentaris com el de més amunt. Es ben nota que no m’hi han vist mai, “cabrejada”!
2- “Y, por supuesto, el PSM es citado”. Aquí sí que l’afirmació té la seva gràcia. Analitzem la notícia (tota una pàgina): el PSM no surt ni al títol, ni al subtítol, ni dins la notícia; hi ha una columna, a la dreta, que es titula “Razones para los cambios” en què s’analitzen el PP, el PSOE, UM, la Lliga Regionalista i Esquerra Unida, i prou. Hi ha, això sí, una altra columna, petita, a l’esquerra, on es diu, textualment, “Pere Sampol del PSM ja estuvo como senador a propuesta de la CAIB”; i hi ha, evidentment, la graella de l’enquesta en què, entre tots els partits, també apareixen les dades dels votants del PSM. Això és referir-se al PSM? Sense comentaris.
3- M’acusen de “ver fantasmas allí donde sólo hay información periodística”, de “no aplicar la tolerancia”, de no “defender la libertad de expresión” i de confondre “deseos con realidades”! Al Diari de Balears on primer va sortir la notícia es diu, textualment: “Fins a un 21% dels balears podria votar PSM-IV-E, les sigles preferides pels nacionalistes”. O: “Si les eleccions es fessin demà, la coalició de Barceló guanyaria pes a costa de la resta”. He d’afegir res més?
4- Finalment, em diuen que “acierta más como escritora que como política”. I, aquí, sí que he de confessar que no sé què he de dir. M’han deixat touché! Trobau que m’he de plantejar, seriosament, deixar la política i dedicar-me només a escriure novel·les?
En fi. Aquí s’acaba aquest “Clot i bony” pasqual. Supòs que me n’hauria d’anar a reflexionar sobre el meu futur político-literari. Però no em ve prou de gust. Me’n vaig a menjar un pastisset de maduixes que hi ha sobrat del dinar. Perquè, com m’ha dit el meu germà, de cada any em super com a cuinera. I és que, quan una és polifacètica…