En unes hores, deixarem endarrere el 2012. Un any, personalment, difícil. De pèrdues estimades i de salut fràgil. Tornar a tocar, amb la punta dels dits, el fil de la vida és sempre un cop difícil d’encaixar. A més, aquesta maleïda crisi econòmica, que fa que, cada dia, coneguem drames personals, impensables fa uns mesos.

I, tanmateix, cal continuar endavant. Fer el cor fort i parar taula per celebrar l’entrada d’un nou any. Treure la vaixella dels pares, com una mena de conjur contra el temps. Sentir les absències i forçar somriures. Fins i tot, per uns instants, oblidar el dolor. En acabat de sopar, recollir copes i qualque gra de raïm, amb la satisfacció de l’esforç fet i de començar a ensumar una rutina balsàmica. I poca cosa més.

O molt més. Les persones que estimam. Els projectes que ens il·lusionen. El desig. La bellesa. La llibertat. La lluita inevitable. L’amistat. Esper que el 2013 sigui un poc millor que enguany. Que sigui un bon any per a tots. I, en qualsevol cas, que no ens falti mai el coratge de mirar-nos la vida de cara.

• El pensament ordenat/Opinió
• 20 comentaris

Aquestes són les paraules que vaig dir just després d’assumir el càrrec de Coordinadora del Consell Executiu del PSM Més per Menorca:

Primer de tot, i en nom d’aquest primer Consell Executiu del PSM Més per Menorca, moltes gràcies per la confiança a les persones que l’integram i, sobretot, per la confiança a un projecte en el qual creiem sincerament i que implica, des del coneixement i el respecte a allò que hem estat i som, enfrontar el futur d’una forma més oberta, més propera i més transparent. Perquè, més que mai, el nostre objectiu és que la veu de les persones que som el partit, des del debat més constructiu, ha de marcar el camí a seguir a l’hora de decidir què volem per a Menorca.

El nostre partit és història. La d’aquests 35 anys de defensa del territori i de la cultura, valors indiscutibles que ens defineixen com a poble. Som la terra que respiram i la llengua que rallam. Un espai vital que sempre hem concebut des de la justícia social i el respecte als drets més bàsics de les persones. El nostre partit és, també, present, a pesar de les dificultats que ens hem trobat a l’hora de fer camí, al llarg de tots aquests anys. I, sobretot, el PSM Més per Menorca és, avui, futur. Ha de ser, més que mai, futur. Un futur que sabem que no serà fàcil però que hem de mirar amb il•lusió i responsabilitat, conscients que aquesta illa necessita una veu pròpia que s’imposi a discursos i fets que la dissolen dins realitats que no són la nostra. Menorca ha estat, és i serà el nostre camí i el nostre objectiu. Aquest és el projecte menorquinista que, avui, volem continuar impulsant d’una forma encara més clara, més ferma i més contundent. I ho volem fer acompanyats del màxim nombre de persones. I, per açò, hem d’escoltar, hem de compartir, hem de debatre. I, per açò, avui, hem bastit una estructura de partit que ens ho permeti.

Així, més que mai, la porta del PSM Més per Menorca és oberta a tothom que cregui en una Menorca respectuosa amb el territori i la cultura pròpia; amb les persones que l’habiten, sigui quina sigui la seva procedència. Una Menorca que creu en una economia diversificada que té com a motor el turisme, però que no pot descuidar el teixit empresarial tradicional (sabates, bijuteria, artesania, productes alimentaris…) i l’agricultura, fonamental, també, en el manteniment del paisatge. Només sent fidels a allò que som i que hem estat, menorca podrà fer front a una crisi devastadora. Tenim un paisatge que hem sabut conservar i que, avui, és el nostre valor més preuat. Una història i una cultura que ens fan únics. I, sobretot, una gent emprenedora a qui no li fa por enfrontar-se a nous reptes innovadors, sostenibles i socialment compromesos amb l’entorn i la societat.

I és, justament per poder fer realitat aquesta Menorca que he dibuixat que, avui, hem avançat en la consolidació del projecte menorquinista del PSM Més per Menorca. Un projecte menorquinista que té l’objectiu de fer possible que puguem decidir, des de la nostra illa, sobre qüestions vitals que afecten el territori i la nostra gent. Entenem Menorca com a subjecte polític que hem de fer créixer sense exclusions, de forma aglutinadora, participativa i plural perquè Menorca i els menorquins tenguin la clau del seu futur. El menorquinisme polític pot i ha d’actuar de denominador comú d’un ampli sector social de procedències molt diverses i de posicions ideològiques diferents. El menorquinisme polític ha de ser una suma de sensibilitats, més enllà de la rigidesa de les sigles d’un partit, que tenguin en comú entendre Menorca com el nucli central de l’activitat política. El bipartidisme que ens volen imposar els partits que reben ordres directes de Madrid no vetla -i, per desgràcia, en tenim mostres dia a dia- pels nostres interessos i per açò és tan necessària una força política com la nostra perquè Menorca sigui protagonista del seu propi destí, dins el marc de noves configuracions territorials i/o jurídiques o en el marc de la Unió Europea. I aquest menorquinisme polític es pot exercir des de diferents sensibilitats (autonomistes, federalistes o independentistes), tots, però, amb un nexe comú: voler decidir el futur de Menorca des de Menorca, entenent, sempre, que defensant allò que ens és propi, es defensa el més universal (“Pensa globalment, actua localment”).

Així, els partits són instruments de participació democràtica que estan, haurien d’estar, al servei de la societat i dels interessos col•lectius. I açò ens exigeix capacitat d’adaptació a les noves realitats canviants. En aquest sentit, avui, hem tingut l’oportunitat de poder assolir un dels reptes que també s’havia plantejat en l’anterior assemblea: fer camí cap a un projecte més flexible i més obert a la societat menorquina, incorporant nous sectors del menorquinisme, així com l’adhesió de menorquinistes, de manera temporal, a un projecte concret. Un moviment que ens ha de permetre millorar la capacitat de conèixer i la capacitat de fer feina per donar solucions als reptes actuals de Menorca i els menorquins, des de Menorca i des de l’esquerra, l’ecologisme, el sobiranisme i l’enfortiment de la democràcia. Es tracta d’un projecte més assembleari, més participatiu i amb un nombre més elevat de decisions preses per totes les persones que en formam part. Es tracta, en definitiva, de crear una estructura més horitzontal i participativa, més adaptada als temps que corren i que ja vam començar a perfilar en l’assemblea del 2007. Des de llavors, el PSM Més per Menorca ha fet una aposta clara per aprofundir en el menorquinisme, una aposta que es va visualitzar en les eleccions autonòmiques, insulars i municipals del 2011, a través del projecte polític “PSM Més per Menorca”, en el qual van participar un nombre important de persones independents que hi creien.

No ens han de fer por els canvis perquè els canvis són sempre una oportunitat per millorar. En el nostre cas, per consolidar una democràcia més qualitativa i participativa, més transparent. Des del PSM Més per Menorca, volem fer feina per recuperar el prestigi social de la dedicació política, amb polítics capaços de retornar l’autèntic sentit a la seva acció, açò és, fer feina, amb responsabilitat i compromís, per fer possible tot allò en què creuen i que comparteixen amb tants altres ciutadans. I, si volem apostar per una democràcia més participativa i qualitativa, hem de començar per ca nostra i acceptar que en cada moment apareixen noves formes d’organitzar-se, de comunicar, de relacionar-se amb els ciutadans i de conèixer les seves necessitats. Per tant, és necessari estar en continu canvi si no volem quedar molt enfora dels sentiments de la societat.

Han estat molt de mesos de feina per adaptar els nostres Estatuts a aquests objectius. A part de canviar “oficialment” el nom del partit, de crear una estructura més horitzontal i més assembleària, col•legiada, oberta i participativa en què afiliats i adherits tindran més pes en les decisions del moviment, personalment, per la part que em toca, vull destacar el fet que només queden òrgans col•legiats (Consell Executiu i Assemblees) i que desapareix la figura del Secretari General. Així, el màxim òrgan de direcció del partit el formam un grup de persones, amb diferents responsabilitats cadascuna d’elles. Un equip. Un equip de feina. L’estructura en la qual sempre he cregut. Només a partir del diàleg i de la discussió d’idees, és quan s’arriba a solucions realment òptimes. Un equip que, des de l’organització i la capacitat de planificació, hem de saber comunicar el nostre missatge de forma clara; hem de saber escoltar la gent; hem de ser propers i accessibles; hem de reconèixer, també, errors propis i encerts dels nostres adversaris polítics. Només així tindrem credibilitat. Ja ho vaig dir en una altra ocasió: no podem oblidar que l’autèntic valor d’un polític és la seva credibilitat i que, aquesta, només s’aconsegueix des de la coherència de plantejaments, des de la claredat i la concreció de les propostes i, sobretot, des de la serietat en les formes. Aquest ha de ser el nostre objectiu. Un objectiu que no aconseguirem, tanmateix, sense la implicació de militants i adherits que són, en definitiva, la veu i l’oïda del PSM Més per Menorca al carrer. Un equip ampli que encara hem de fer créixer més. Aquest és el nostre repte.

No puc acabar sense un record. N’Àngel. Ell va ser qui més ens va animar a fer tots aquests canvis. Qui més clar va tenir que havia d’assumir la coordinació del Consell Executiu. La revisió dels nous Estatuts que avui hem aprovat va ser la darrera de tantes col•laboracions amb el PSM Més per Menorca. Rigorós, encertat, amb un punt d’ironia imprescindible. Era un guerrer, fidel sempre al seu poble. “Al llavi una flor / i l’espasa ferma”, com va dir Salvat-Papasseit. Aquesta era la seva divisa. Els ideals i la voluntat de lluitar per fer-los realitat. No tenim altre camí.

• El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris

Encara que sempre hem sentit a dir que 2 i 2 fan quatre, donant a entendre una “suposada” imparcialitat dels nombres, és mirant un pressupost quan un veu que els nombres, de vegades, també poden enganyar. Perquè estarem d’acord que les xifres, com les lletres, es poden interpretar, matisar o situar dins un determinat context que els dóna un sentit o altre. I els comptes que avui analitzam, els del Consell de Menorca per a l’any 2013, en són un clar exemple.

Comencem, idò, per concretar els aspectes més generals d’aquest segon pressupost que l’equip de govern del PP duu a aprovació:

•    Segons l’equip de govern, els pressuposts del 2013 augmenten un 4% respecte als de l’any passat. Ara bé, hem de tenir en compte que, el mes de març de 2012, vostès van fer una modificació de crèdit per augmentar el pressupost de la institució en 38 milions d’euros procedents d’inversions finalistes tancades per l’anterior govern. Per tant, el pressupost global de la institució per al 2012 ha estat de més de 100M€. Fa un any, qualificaven el fet de no incloure aquestes inversions com un “exercici de realisme”. Tots recordam encara la demagògia amb què van actuar acusant l’anterior equip de govern, infinitat de vegades, de deixar compromisos d’inversió sense tancar per, al cap d’uns mesos, incorporar-los, com si res, al pressupost dient que es tractava d’una “simple operación comptable” (conveni de carreteres, inversions estatutàries…). Així, resulta evident que, més que una simple i senzilla operación comptable, l’actuació del govern del PP es va deure a una intenció i una clara línia estratègica de desprestigi de la gestió económica de l’anterior govern.

Avui, en el pressupost del 2013, tornen a incloure algunes de les inversions estatutàries i, curiosament, ho fan, diuen, en un “exercici de responsabilitat”. Del realisme del 2012, que els impedia incloure-les, a la responsabilitat del 2013, per incloure-les. Prou estrany.

La lectura que es pot fer d’aquest anar i venir d’inversions ens sembla prou evident: fa un any, els interessava 1) que els nombres diguessin que la gestió del govern anterior havia estat nesfasta i que havia deixat la caixa buida; i 2) evidenciar que el PP practicava l’austeritat amb uns pressupost sensiblement inferiors als de l’any anterior. És per això que es destacava que, amb una reducció del 16%, eren els pressupost que tancaven una etapa de despesa desmesurada.

Enguany, en canvi, gairebé a l’equador del mandat, interessa demostrar que el govern té “iniciativa”, 1) obviant la modificació de crèdit que he esmentat, i 2) d’altra banda, mantenint 17,5M€ d’inversions estatutàries, que fa un any que no es cansen de repetir que no es podran fer. De tot plegat, en surt una xifra que diu que el pressupost del 2012 del CIM puja un 4% quan, si l’any passat s’hagués actuat “amb responsabilitat” seria sensiblement inferior al del 2011, +-82,4M€. Més que parlar d’una operació de maquillatge, ens sembla que, directament, han agafat el bisturí.

•    En segon lloc, el fet que el pressupost de l’àrea de benestar social augmenti un 12%, no implica que, automàticament, es puguin qualificar el pressupost global del Consell de “pressupost social”. Si es miren els nombres, es dedueix, fàcilment, que l’augment d’ingressos prové dels imposts (2M€) i taxes amb què el Govern Rajoy ha espremut els ciutadans, especialment important en el cas de l’IVA, un impost no progressiu que afecta per igual totes les economies, de les més benestants a les més necessitades. És, idò, de justícia, que una part important d’aquests ingressos es dediquin a l’àmbit social! D’altra banda, quan analitzem el pressupost per àrees, veurem l’operació que s’ha fet, en despesa corrent, per arribar a aquest 12% de pujada.

•    Finalment, hem de tornar a repetir que resulta molt preocupant la manca de capacitat reivindicativa de l’equip de govern del PP davant les administracions superiors, especialment el Govern Balear. Una mancança que ens obliga a cobrir amb recursos propis competències que no ho són, en promoció turística, transport públic o Pla Insular de Cooperació. Mai, mai, s’havia tingut a Menorca la sensació de tenir un govern tan feble. Un Consell tan gris, amagat sempre darrere la figura omnipotent del president Bauzá i els seus consellers, que fan i desfan moltes vegades a esquenes del legítim govern de Menorca.
Dit això,anem a veure, idò, com es concreten aquest grans eixos en el pressupost global del Consell de Menorca:

1)    ANÀLISI DE LA DESPESA CORRENT

Es tracta d’una partida que augmenta i no només pels 400.000€ del fons de contingència que han afegit. Augmenta el capítol de Personal en 300.000€, quan l’any passat van dir que l’apujaven en 1 milió € amb l’argument, que no es van cansar de repetir, que l’anterior equip de govern l’havia deixat amb un deute de 3M (nombres que no quadraven). Sigui com sigui, avui, des del PSM Més per Menorca, celebram que es deixi de fer demagògia amb el tema de personal d’aquesta casa: és ben cert que l’anterior govern ja va aplicar polítiques de racionalització de despesa en aquest capítol, a partir del 2010, quan la crisi ja començava a fer-se evident. Una política que, amb bon criteri, ha continuat i augmentat, per l’empitjorament de la situació econòmica, el PP. Pensam que aquesta és la línia a seguir.

2)    APORTACIONS DEL GB.

Com ja he dit, mai, com ara, des de Menorca, no s’havia tingut la sensació de tenir un Consell Insular tan feble. Amb una capacitat de reivindicació tan pobra. S’ha de reconèixer, en aquest sentit, que l’actitud del govern Bauzá no ajuda gaire. Si sempre ha estat complicat fer sentir la veu de Menorca a Palma, en aquests moments, l’actitud de prepotència i poc respecte cap a la institució màxima de la nostra illa, per part de Govern Balear, arriba a extrems que els menorquins no podem admetre. La darrera mostra, el despropòsit de la privatització de la gestió de les oficines d’atenció als immigrants de Maó i Ciutadella, anunciada pel conseller de Presidència del Govern Balear en el despatx del president del Consell, fet que va ser esmenat per la consellera de Benestar Social l’endemà mateix, deixant en evidència que es tractava d’una decisió unilateral del Govern Balear que no havien estat capaços de compartir amb l’equip de govern del CIM. O el fet que no hagin volgut renovar el conveni de carreteres i, per tant, ens hagin “retallat” 450.000€, quan a Mallorca el Govern aporta 58 milions d’euros per al transport públic. Una vegada i una altra, es discrimina Menorca davant la condescendència i el silenci del govern del PP del Consell.

El problema continua sent el sistema de finançament que provoca que els Consells Insulars depenguin econòmicament d’altres administracions, perquè no tenen capacitat de recaptació de tributs. I, per tant, una vegada més, hem de reivindicar que és fonamental fer front a un nou sistema de finançament definitiu dels Consells Insulars que en permeti millorar la seva capacitat d’autogovern i la funció executiva encomanada pel nou Estatut d’Autonomia, idea que, tot i que el PP també defensa, hem passat un altre any sense que es faci realitat. En aquest sentit, acabam de veure el paripé del president Bauzá, que es reuneix amb la presidenta del Consell de Mallorca i anuncien, tots dos, que l’any que ve pactarien la llei de finançament de consells. Esperam que també tenguin en compte el president del Consell de Menorca.

És per això que, des del PSM Més per Menorca, consideram que incloure, com l’any passat, un avançament de 3 milions mentre es tramita una futura llei de finançament definitiu dels consells insulars és, com ja hem dit en altres ocasions una burla i un engany als menorquins. Sobretot, si tenim en compte que el GB encara no ha pagat la quantitat corresponent als anys 2011 i 2012. Com ja hem dit en altres ocasions, des del PSM Més per Menorca entenem que aquesta quantitat és ridícula a compte de competències pròpies, els recursos de les quals s’estaven negociant, o competències pròpies finançades de forma no equitativa (com artesania, transport, promoció turística o serveis socials i agricultura).

Així, a dia d’avui, el deute del GB amb el Consell de Menorca arriba a prop de 40M€ i ha augmentat un 22%, un percentatge reconegut per vostès, de del principi del mandat. Aquest fet ha obligat a aquest equip de govern a emprar el conveni de carreteres per despesa corrent, davant la falta de liquiditat del CIM, cosa que era molt criticada pel PP quan estava a l’oposició. O sigui que aquell concepte de “caixa única” del qual no volien sentir a parlar quan eren a l’oposició, ara l’apliquen sense problemes.

3)    INGRESSOS I INVERSIONS .

Com ja hem dit, l’augment d’ingressos prové dels imposts (2M€) i taxes amb què el Govern Rajoy ha espremut els ciutadans, especialment important en el cas del tabac o de l’IVA, un impost no progressiu que afecta per igual totes les economies, de les més benestants a les més necessitades, perquè grava productes bàsics i representa, per tant, un sacrifici important per a les famílies que anirà al voltant del 450-600€ més de despesa durant aquest any. I, açò, tenint en compte que durant tota la legislatura passada i durant la campanya electoral, el PP va repetir una vegada i una altra que si governaven no apujarien impostos. En plena campanya, l’ara ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, assegurava que “apujar impostos genera manco creixement i més atur”. Exactament, el que fa ara el PP. I aquesta línia és la seguida, també, pel Govern Balear, que ha creat impostos de tot i s’ha posat en contra tots els sectors productius: comerciants, lloguer de vehicles, hotelers, etc, etc.

D’altra banda, en aquest moment, el Consell Insular, quan la inversió privada està estancada, té aturades diverses inversions finançades per l’Estat: Parc Bit o s’Enclusa, projectes que, tot i dir que no troben els doblers, ara tornen a posar dins el pressupost 2013. Esperem que no sigui una simple operació de maquillatge i que s’acabin fent realitat. Les declaracions de l’alcaldessa d’Alaior dient que cercava un local per ubicar el parc BIT sembla que contradiuen la inversió que contempla el pressupost que avui aprovam. Pel que fa a s’Enclusa, l’actuació erràtica del PP des del maig del 2011, sobre aquest tema, mereixeria una intervenció separada que em sembla que no és el moment de fer.

A més, el CIM ha hagut d’assumir en solitari el Pla Insular de Cooperació perquè, ni govern central ni balear, han cregut en la importància d’aquesta iniciativa. Com també el conveni del transport públic, que el GB ho ha volgut continuar, i del qual ja hem parlat.

4)    ANÀLISI DE LES DIFERENTS CONSELLERIES .

•    Benestar Social. Fa un any, van dir que l’’havien apujat el pressupost de l’àrea 1 milió d’euros, 700.000 €, però, anaven destinats a Joventut (abans comptabilitzat dins Cultura), i incrementant els serveis familiars dels ajuntaments i Santa Rita. Ara, diuen que augmenta un 12%. Tanmateix, resulta francament sorprenent descobrir que les diferents partides de prestació de serveis de neteja augmenten en un 1300%, o sigui, passen d’uns 13.000€ a 173.000€, la qual cosa ja representa un 1% del total. I sense tenir en compte que hi ha altres partides de subministraments diversos que també augmenten de forma espectacular. Si tenim en compte que, en el pressupost del 2011 hi havia una partida per neteja d’uns 95.000€, que el 2012 van reduir a 13.000€ i que, ara, es veuen obligats a augmentar fins a 173.000€, resulta evident que l’any passat no van fer uns pressupost tan “realistes” com volien fer veure. Una altra operació de “maquillatge” per fer veure que reduïen despesa supèrflua quan era imprescindible.

D’altra banda, enguany no han donat els ajuts a entitats sanitàries i socials, que el 2011 eren de 150.000€. Es va dir a les entitats que intentarien corregir l’error del pressupost del 2012 però la realitat és que, tot i les modificacions de crèdit que s’han fet, aquesta partida no s’ha cobert. El 2013, només és de 130.000€. Cal tenir en compte que, per exemple, les entitats que, el 2011, van rebre ajuts van ser ASPANOB (Programa d’atenció integral per a famílies de Menorca amb un fill malalt de càncer), Càritas (Actuem davant la crisi. Reforç del Programa Acció Base), ADAMOP (Programa d’atenció psicosocial per a malalts de càncer de Menorca i les seves famílies), Associació per al desenvolupament de la medicació, Associació de Familiars d’alzheimer, etc, entitats que fan una funció fonamental i imprescindible perquè arriben allà on l’administració no pot arribar i són un suport fonamental a malalts i famílies.

•    Educació i cultura. Com ja hem de dir en altres ocasions, en uns moments de crisi com els actuals, més que mai, s’ha d’invertir en educació i cultura si volem ciutadans responsables, implicats en la vida comunitària, crítics amb la realitat que ens envolta, participatius, que ajudin a fer-nos créixer com a poble i que permetin construir projectes col•lectius sòlids i de futur. En definitiva, ciutadans preparats per fer-nos sortir de la crisi econòmica que patim. En aquest sentit, la reducció del pressupost d’educació i cultura del CIM, des que governa el PP és preocupant. El 2011, ja va davallar en uns 800.000 i, enguany, encara davalla 500.000€ més.

I, amb tot, el pitjor no és la qüestió econòmica sinó veure com s’actua des de l’àrea, atacant, frontalment, la nostra llengua i el model d’escola pública de Menorca. Que s’hagi eliminat el conveni amb el Moviment de Renovació Pedagògica o els ajuts per al foment de la llengua catalana en l’àmbit dels esports, comerç o premsa local, així ho confirmen. S’ha de dir, a més, que, des de presidència, també s’han eliminat els ajuts genèrics a la premsa local. Una premsa local té un paper molt destacat en la vida social i cultural dels pobles com a mitjà de comunicació proper, bon coneixedor de la realitat, capaç d’aportar una informació ben contrastada i una anàlisi serena i meditada de l’actualitat. És també una eina important en la recuperació de la memòria dels pobles i una font valuosa per a futurs investigadors.Un paper molt important que ha tingut, aquí, a Menorca, la premsa local ha estat la contribució a la normalització lingüística, és a dir a fer normal allò que és natural. Els mitjans escrits integrament en català han omplert durant molt de temps una carència sagnant a les nostres illes i han procurat la lectura en la llengua pròpia a molta gent que difícilment hi hauria accedit. Només per aquest mèrit ja s’ha fet sobradament creditora del suport i ajut de les nostres institucions que tenen l’obligació de vetlar per la conservació i difusió de la llengua pròpia. Al PP, però, aquestes qüestions no els interessen en absolut. Després d’açò, el mínim que podrien fer al programa 3341 és canviar-li el nom i eliminar la part que fa referència “a les polítiques de normalització de la llengua catalana”, que vostès s’han carregat del tot.

Pel que fa a la política de patrimoni, el PP destaca la partida de 270.000€, sembla que pensada per contractar una empresa que doni suport a les feines que es fan per la declaració de la Unesco de “Menorca, Patrimoni de la Humanitat”. Tanmateix, i paradoxalment, podem veure com davallen les partides excavacions arqueològiques o com desapareixen les ajudes per a la investigació de patrimoni històric, a més dels 100.000€ que el departament de cultura dedicava a la Xarxa Menorca Monumental. Mirant els nombres, es té la sensació que s’ha mig desvestit un sant per vestir-ne un altre.

•    Mobilitat. Com ja hem dit, el Govern Balear no ha renovat el conveni de transport públic amb el CIM a través del qual rebia fins ara de 450.000€. Aquest conveni contribuïa a poder comptar amb un transport públic amb un mínim de qualitat. No podem entendre que, mentre el Govern aporta 58 milions d’euros per al transport públic de Mallorca, una vegada més, discrimini Menorca davant la condescendència i el silenci del govern del PP del Consell. I no ens val que ens diguin que, amb l’estalvi que s’ha fet des de l’àrea poden cobrir aquest quantitat. Perquè aquest estalvi s’ha fet, és cert, reduint freqüències poc emprades, però també moltes que han suposat una pèrdua important com les línies directes Maó-Ciutadella. Des del PSM més per Menorca defensam que és fonamental que Menorca compti amb un model de transport públic sostenible, eficaç i adequat que doni resposta a les necessitats de mobilitat dels ciutadans, especialment, estudiants i persones majors que no poden desplaçar-se per si mateixes. És més important invertir en transport públic que en macrocarreteres.

•    Economia. Celebram els ajuts al teixit industrial de Menorca perquè des del PSM defensam una economia diversificada que ha de tenir en compte la indústria tradicional de l’illa (calçat, bijuteria, artesania, alimentació…). Ara bé, hem de tenir en compte que el GB, una vegada més, ha reduït o ha fet desparèixer aquests ajuts i que el Consell, una vegada més es veu obligat a compensar. Per contra, valoram de forma molt negativa la reducció d’un 50% del CARB (400.000€) amb què es compensa la feina dels pagesos per cuidar el paisatge o l’eliminació del Conveni amb el GOB de custodia de territori.

D’altra banda, aposten per instruments que fomenten la pressió damunt el territori, com la modificació del PTI (o norma transitòria) que no acaba d’arribar. Per açò, tornam a trobar en el pressupost per al 2013 una partida “Projecte d’inversió PTI”, de 120.000€, similar a la de l’any passat. La realitat, però, és que, després de moltes promeses, poc s’ha vist del projecte estrella del PP. Només allò que el seu redactor i polític té a bé explicar-nos a taules rodones. Veurem en què i quan acaba aquesta revisió –o transitòria- del PTI.

Com ja vam dir fa un any, hem de dur a Menorca sectors estratègics i estructurals per millorar en benestar i qualitat de vida en el futur, com innovació (res en sabem, encara, del parc Bit) o sosteniblitat (poc en sabem, encara, de s’Enclusa. A veure si d’aquí a un any, no n’hem de tornar a parlar perquè ja han començat a fer camí.
Finalment, les propostes estrella d’aquests pressuposts són l’augment de la inversió del Pla Insular de Cooperació, 1.250.00€, per compensar, però, la manca de suport de les altres administracions; i l’augment de l’aportació a la Fundació Destí per fer promoció turística diferenciada, diuen. Una promoció que, en compliment de l’Estatut, hauríem de reclamar que es  traspassàs al Consell de Menorca amb els recursos econòmics i humans per poder exercir les seves competències pròpies. El PSM Més per Menorca valora que la promoció turística és una activitat de primera importància per a Menorca, que ha de ser gestionada i orientada des de Menorca, pel Consell insular i amb la participació de tots els agents implicats i del conjunt de la societat civil. I vostès, no només no són capaços d’aconseguir el traspàs del GB, sinó que encara hem d’emprar recursos propis per suplir allò que no fa el Govern. Realment, esperpèntic.

En conclusió, els pressuposts del Consell de Menorca per a l’any 2013 tornen a ser els pressuposts de la submissió de Menorca a Mallorca: no paguen el que ens correspon i, en comptes de plantar-nos, encara posam de la nostra butxaca per compensar-ho. El que és pitjor, però, és la falta de respecte al Consell de Menorca i la falta de reacció de l’equip de govern. En definitiva, són uns pressuposts grisos, perquè el maquillatge no fa miracles. Uns pressuposts que no generen il•lusió, que representen un greu atac a la llengua pròpia i a la cultura, que no són tan socials com volen fer veure. L’obsessió del PP, a nivell estatal, per eixugar el dèficit obliga a dur a terme unes polítiques que van contra les persones i que acaben beneficiant sempre els més poderosos. Rescaten bancs i condemnen persones a quedar sense feina, sense casa. Sense vida. Aquesta és la trista realitat. I les conseqüències d’aquesta política econòmica equivocada –i no ho diu el PSM, ho diuen molts economistes- repercuteix damunt la Comunitat Autònoma; i, d’aquesta, damunt ajuntaments i consells; i, d’aquests, damunt les economies familiars i les persones. Apugen impostos i la crisi creix cada dia. Aquesta és la grisor que reflecteixen els nombres que avui ens presenten.

• Activitat política
• Sense comentaris