Del ple del passat dilluns, dia 15 d’octubre, a priori, la notícia curiosa havia de ser la lesió al taló d’aquil·les del president i la meva afonia. Tanmateix, el canterano de la senyora consellera de cultura, Maruja Baíllo, ens va robar tot el protagonisme. Anem, però, a pams.
El ple va durar cinc hores i, fent un gran esforç, vaig poder fer algunes intervencions curtes. En la majoria de casos, per recriminar, una vegada més, les formes d’aquest govern del PP, que només se’n recorda de santa Bàrbara quan trona, o sigui, de l’oposició quan li interessa (per quedar bé) que una proposta s’aprovi per unanimitat. És el que va passar en la votació de la fusió de les dues fundacions turístiques de Menorca, la Fundació Destí Menorca i Turisme Menorca. Des del PSM Més per Menorca vam fer un vot favorable a la proposta perquè ens sembla important i responsable donar una imatge d’unitat de totes les forces polítiques davant el sector turístic. Ara bé, com el PP ha gestionat aquests tema –i tants altres relacionats amb el turisme, que havia de ser motiu de consens, segons no s’ha cansat de dir, que no de fer, el president del CIM- demostra que han de començar a tenir en compte si realment creuen en el consens. Les paraules de bona voluntat ja no basten: volem fets i, de moment, els únics fets que van cap al consens, els fa l’oposició.
Una idea similar és la que vaig expressar durant la interpel·lació al conseller d’ordenació del territori sobre la redacció d’un nou Pla Especial del Camí de Cavalls, de la qual no va ser capaç de donar-nos informació i que vaig haver de conèixer a través del meu consort, usuari del Camí. Una vegada més, podem comprovar com el senyor Huguet actua d’una forma poc transparent, sense donar informació de temes importants com és aquest, molt més si tenim en compte que va convocar un ple extraordinari el mes d’agost, en la comissió informativa del qual podria haver informat els partits de l’oposició.
Ara bé, la sorpresa del ple va ser, sens dubte, el canterano de la consellera Baíllo. Arran d’una interpel·lació sobre la seva gestió del patrimoni de Menorca, va sortir, lògicament, el tema de la il·luminació de taules i talaiots, el seu projecte estrella. I va ser aquí quan, en un punt en què jo no havia d’intervenir, per al·lusions, vaig haver d’agafar la meva pobra paraula per defensar-me de les seves acusacions. Em va acusar de tot i més per no compartir les seves prioritats. Ara, el millor de tot va venir quan em va dir: senyora Salord, si vostè tingués un canterano del s.XVIII a casa, no li posaria un bon quinqué damunt perquè la gent el pogués veure? Vaig quedar, ara sí, sense paraula! Per això, ho deix aquí i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
- Activitat política
- 5 comentaris
Maite,a muare li sentia dir “alla ón no hi ha no amb possis” i de aixo u vaig poder comprovar quant vaig anar ha nas darrer plé des mes de juliol,quin personatjes tenim.Que te milloris lo més prest possible,perque com te vaig dir sa primera vegada que vaig escriure a nas teu blog,tu ets s’unica que la salvaria de sa “quéma”.Intent escriure un poc millór péro no amb se més.
Reconocer las limitaciones personales es un signo de humildad que se ha de reconocer. Por tanto, ánimo a Ciutadallenque a seguir escribiendo.
Por otra parte, el ejemplo del “canterano” es muy ilustrativo. No sé de que se asombra la señora Maite. Será que su elevada intelectualidad no le permite entender determinadas cosas.
Gràcies, “Ciutadellenque”. Allà som, fent el que podem i un poc més. Pel que fa a “La Verdad”, més que intel·lectual, em consider una dona pràctica. És per açò que no puc entendre que, mentre tenim la casa plena de goteres, dediquen doblers a “il·luminar” mobles antics. És una pura qüestió de prioritats i sentit comú
Perquè, en aquest moment, resulta evident que el patrimoni cultural de Menorca té altres prioritats. És molt més necessari invertir en restauracions, consolidacions i investigacions, per fer més visitables i comprensibles els monuments, que és el que dóna punts, realment, davant la UNESCO de cara a la candidatura de la cultura talaiòtica de Menorca a la declaració de Patrimoni de la Humanitat, que no en gastar el que no tenim en posar llumets enmig d’una tanca.
El argumento que nos presenta la señora Maite es plausible y tiene sentido. Ahora bien, con este mismo argumento, llevado al extremo, no tendríamos que gastar ni un duro en restauraciones, ni consolidaciones, ni investigaciones de monumentos megalíticos, mientras conciudadanos nuestros pasan hambre, les quitan sus casas y la sanidad y la educación sufren duros recortes.
Puestos a no llevar el argumento de doña Maite al extremo, no veo nada mal que se ilumine algún monumento megalitico para organizar veladas al aire libre, conciertos y demás. En definitiva, darle un valor añadido, un mayor aprovechamiento turistico.
Es una inversión que puede dar contenido y animación a las noches veraniegas en nuestra isla.
La “verdad …” confunde una vez más. Antes de iluminar, restauremos, investiguemos, consolidemos. Por favor.
A algunos les hace falta un “quinqué” para ver las cosas que se ven a simple vista. Incluso a oscuras.
Ya puestos deberían poner un “quinqué” en la ronda sur, en el microplanetario, en la estación marítima, en el aeropuerto, que se vean bien, que somos imbéciles.
No me estraña Maite que te quedases sin palabras. ¡Es que es para echarse a llorar!
Salut!