Aquest divendres, dia 2 de novembre, a les 20,00h, a la seu del Consell Insular de Menorca, tindrà lloc l’acte d’homenatge a Antoni M. Alcover, organitzat pel departament de Cultura del CIM i la secció de llengua i literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis. La conferència, a càrrec de M. Magdalena Gelabert Miró, directora de la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor, duu per títol “Antoni M. Alcover, 150 anys”.

Aquesta iniciativa surt d’una proposta d’acord que vaig presentar en el ple de març del Consell de Menorca, proposta que es va aprovar per unanimitat. El motiu és prou evident: enguany se commemora el 150è aniversari del naixement d’Antoni M. Alcover (Manacor 1862-Palma 1932), lingüista i folklorista que dedicà la seva vida a l’estudi de la nostra llengua, des d’una visió integradora de totes les varietats parlades en els diferents territoris de parla catalana.

La vida d’Alcover va girar a l’entorn de la nostra llengua, que estudià de forma ingent i que aplegà en un dels compendis més valuosos que a hores d’ara existeix: el Diccionari Català-Valencià-Balear, compendi en el qual va participar, de forma activa, l’il•lustre filòleg menorquí Francesc de Borja Moll. Val a dir, en aquest sentit, que enguany també se celebra el 50è aniversari del final de la redacció de l’esmentat Diccionari Català-Valencià-Balear, una vertadera joia  de la lexicografia que Alcover estava convençut que era necessari per assegurar la pervivència de la nostra llengua.

Per dur a terme aquest projecte lexicogràfic, Antoni M. Alcover va recórrer tots els territoris de parla catalana (1900-1928) per obtenir-ne la informació necessària, fet que el va dur a visitar Menorca en tres ocasions. Aquestes eixides filològiques, tal i com ell les anomenava, van servir, d’altra banda, per afermar els lligams amb un altre il•lustre menorquí, Francesc Camps i Mercadal, Francesc d’Albranca. Per tant, la importància de la figura d’Antoni M. Alcover i l’estreta relació que va mantenir amb Menorca i amb Francesc de Borja Moll i Francesc Camps i Mercadal, el fa mereixedor d’un reconeixement per part de la màxima institució insular.

Així, en un moment en què la llengua catalana, pròpia de Menorca, es troba en una situació tan delicada, em sembla important que aquest acte d’homenatge es visqui com una reivindicació de tot allò que Alcover va defensar. Ens toca, en aquests moments, tornar a lluitar per la unitat de la llengua, la validesa del català com a llengua d’ús a tots els àmbits. Contra l’autoodi més estantís. I em sembla que, aquest divendres, tenim l’oportunitat de demostrar que no defallirem. És per això, i per la solidesa de la trajectòria de la ponent, que augura una excel·lent conferència, que vull convidar-vos a assistir a aquest acte.

• El pensament ordenat/Opinió
• 5 comentaris

Demà, a les 19,00h, començarà el ple en què s’aprovarà, per urgència i sense cap tipus d’informació, el canvi de nom de Maó. El PP, gràcies a la Llei de la Funció Pública, promoguda pel conseller menorquí -i també regidor de l’ajuntament de Maó- Simó Gornés, obre la porta  a la castellanització dels topònims de les Illes.

Així, demà, s’inicia el procés perquè Maó passi a dir-se Maó-Mahón. Tanmateix, #ésMaó! Em sembla que no és necessari dir res més.

• El pensament ordenat/Opinió
• 3 comentaris

Del ple del passat dilluns, dia 15 d’octubre, a priori, la notícia curiosa havia de ser la lesió al taló d’aquil·les del president i la meva afonia. Tanmateix, el canterano de la senyora consellera de cultura, Maruja Baíllo, ens va robar tot el protagonisme. Anem, però, a pams.

El ple va durar cinc hores i, fent un gran esforç, vaig poder fer algunes  intervencions curtes. En la majoria de casos, per recriminar, una vegada més, les formes d’aquest govern del PP, que només se’n recorda de santa Bàrbara quan trona, o sigui, de l’oposició quan li interessa (per quedar bé) que una proposta s’aprovi per unanimitat. És el que va passar en la votació de la fusió de les dues fundacions turístiques de Menorca, la Fundació Destí Menorca i Turisme Menorca. Des del PSM Més per Menorca vam fer un vot favorable a la proposta perquè ens sembla important i responsable donar una imatge d’unitat de totes les forces polítiques davant el sector turístic. Ara bé, com el PP ha gestionat aquests tema –i tants altres relacionats amb el turisme, que havia de ser motiu de consens, segons no s’ha cansat de dir, que no de fer, el president del CIM- demostra que han de començar a tenir en compte si realment creuen en el consens. Les paraules de bona voluntat ja no basten: volem fets i, de moment, els únics fets que van cap al consens, els fa l’oposició.

Una idea similar és la que vaig expressar durant la interpel·lació al conseller d’ordenació del territori sobre la redacció d’un nou Pla Especial del Camí de Cavalls, de la qual no va ser capaç de donar-nos informació i que vaig haver de conèixer a través del meu consort, usuari del Camí. Una vegada més, podem comprovar com el senyor Huguet actua d’una forma poc transparent, sense donar informació de temes importants com és aquest, molt més si tenim en compte que va convocar un ple extraordinari el mes d’agost, en la comissió informativa del qual podria  haver informat els partits de l’oposició.

Ara bé, la sorpresa del ple va ser, sens dubte, el canterano de la consellera Baíllo. Arran d’una interpel·lació sobre la seva gestió del patrimoni de Menorca, va sortir, lògicament, el tema de la il·luminació de taules i talaiots, el seu projecte estrella. I va ser aquí quan, en un punt en què jo no havia d’intervenir, per al·lusions, vaig haver d’agafar la meva pobra paraula per defensar-me de les seves acusacions. Em va acusar de tot i més per no compartir les seves prioritats. Ara, el millor de tot va venir quan em va dir: senyora Salord, si vostè tingués un canterano del s.XVIII a casa, no li posaria un bon quinqué damunt perquè la gent el pogués veure? Vaig quedar, ara sí, sense paraula! Per això, ho deix aquí i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

• Activitat política
• 5 comentaris