Durant aquests dies, arran de la celebració del “Foro Illa del Rei”, el paper del Consell Insular de Menorca, com a òrgan de govern de l’illa, ha estat motiu de debats aprofundits per part de persones de reconegut prestigi, que han sabut traslladar els seus coneixements al si de la societat menorquina. Em sembla que no m’equivoc si dic que, avui, el paper de la màxima institució de l’illa és un tema més viu que mai, potser perquè la crisi –alguna cosa bona ha de tenir– fa que allò que abans podia semblar tangencial hagi esdevingut, a dia d’avui, de vital importància: no ens enganem, del paper que jugui el Consell en els pròxims anys, en depèn el futur de Menorca. Aquesta és la realitat i aquest és el repte.
Que la màxima institució de l’illa s’ha enfortit en els darrers anys és un fet innegable. En aquest sentit, només cal recordar que el pressupost del CIM de l’últim govern del PP –presidit per Cristóbal Triay– era de poc més de 21,4 milions d’euros davant els 78,4 milions del primer pressupost de l’actual govern popular (sense tenir en compte les inversions finalistes de quasi 38,7 milions d’euros que van incorporar al pressupost a posteriori). Aquesta gran diferència, precisament, s’explica pel paper reivindicatiu del Consell, tot i que, evidentment, hem d’admetre que el camí a recórrer és encara llarg.
Amb l’Estatut del 2007, els Consells Insulars formen part del sistema institucional autonòmic en els mateixos termes que el Govern i, per tant, amb plena capacitat jurídica i administrativa per, per exemple, signar convenis amb el Govern de l’Estat, rebre’n competències, etc. Aquest article, desenvolupat, permet eixamplar molt l’autogovern de Menorca, un autogovern que ha d’anar lligat, per força, a una gestió eficaç, transparent i que fomenti els espais de consulta i participació ciutadana.
Així, per tal de desenvolupar el que marca l’Estatut del 2007, és prioritari assumir les competències que ens pertoquen i, sobretot, aconseguir el finançament necessari per dur-les a terme d’una forma eficaç i suficient. Hem de voler un Consell amb les competències pròpies, que entenem com exclusives, en cap cas com a delegacions del Govern, assumides en tot el seu abast. Aquest fet ha d’implicar una reducció del Govern i la desaparició d’empreses públiques i òrgans administratius que suposin una duplicitat respecte a les competències que són pròpies dels consells: cultura, mobilitat, agricultura, turisme… D’altra banda, el Consell ha de ser, a més, el coordinador de les actuacions que són comunes a tots el municipis i que no necessàriament s’han de fer des d’aquests. Es tracta de mancomunar serveis per fer-los més eficients i econòmics, en la línia del que s’ha fet els darrers anys en neteja de platges, consorci de disciplina en rústic, etc.
Tot el que he exposat fins ara forma part del projecte menorquinista amb què el PSM Més per Menorca es va presentar a les darreres eleccions. Es tracta d’entendre Menorca com a subjecte polític que hem de fer créixer sense exclusions, de forma aglutinadora, participativa i plural perquè Menorca i els menorquins tenguin la clau del seu futur. Aquest menorquinisme polític pot i ha d’actuar de denominador comú d’un ampli sector social de procedències molt diverses i de posicions ideològiques diferents. El menorquinisme polític ha de ser una suma de sensibilitats, més enllà de la rigidesa de les sigles d’un partit, que tenguin en comú entendre Menorca com el nucli central de l’activitat política.
Aquest és l’objectiu. Tenir un Consell fort, que lideri, que sigui l’autèntic òrgan d’autogovern de l’illa, que sàpiga defensar els nostres interessos davant Mallorca i, a la vegada, aglutini els municipis de l’illa, per tal de ser ajuntament d’ajuntaments. Val la pena intentar-ho perquè ens hi jugam el futur. Amb generositat i sense prejudicis.
