Amb dues setmanes de retard (aquest juliol, diverses feines de l’àmbit literari m’han mantingut pràcticament aïllada de tot), aquí teniu la crònica del darrer ple del Consell Insular de Menorca. Un ple que es va caracteritzar per batre el rècord de durada: sis hores i mitja, amb un recés d’un quart d’hora!

Així, per raons òbvies, faré un resum de les propostes més importants que el PSM Més per Menorca hi va presentar. Sense dubte, la més important va ser demanar que la gestió del port de Maó es menorquinitzi i es faci, per tant, més propera i ajustada a les autèntiques necessitats dels menorquins. En aquest sentit, us remet a l‘entrada del bloc de l’agrupació del PSM de Maó. El més curiós de la proposta, consensuada sense problemes amb el PSOE, va ser l’actitud del conseller Huguet, que  va fer abstenir el PP a l’hora de demanar-ne la gestió a l’Estat, com si, ara, tinguessin por de molestar Madrid.

D’altra banda, vam demanar que el Govern Balear recuperàs les figures dels Agents d’Ocupació i Desenvolupament Local (ADOL), fonamentals a l’hora de dur a terme polítiques actives d’ocupació. El PP  hi va votar en contra -supòs que, en aquest cas, per no molestar Mallorca-, tot i que es va comprometre a cercar finançament per als que treballen al CIM. Veurem què passa.

Un altre tema que vam proposar és la continuïtat del Consell de Joventut de les Illes Balears, un referent del Consell de Joventut de Menorca. Com sempre, el PP va treure l’excusa econòmica i, el que és més greu, la consellera Herráiz va acusar, directament, els anteriors gestors d’haver deixat un “forat” d’1,4M€. Una acusació molt greu que esperam que pugui demostrar. A més, es va permetre el luxe de donar la culpa als joves, i a les entitats juvenils, de la inactivitat del Consell de Joventut de Menorca. Ja es veu el suport del PP als joves, un dels col·lectius més castigats per la crisi.

Finalment, vam “recordar” al conseller Alejandre les 5 lleis que es va saltar a l’hora de fer l’aparcament de Cala Mitjana i li vam demanar si, en base a criteris d’eficàcia i de perill, l’equip de govern del PP pensava saltar-se la legalitat les vegades que fos necessari. No va donar una resposta clara. Ja intentarem que la doni.

De la durada del ple, per acabar, em sembla que n’hem de fer autocrítica tots plegats. Personalment, el fet de no poder assistir, per motius personals, al ple de juny, va fer que se m’acumulassin més propostes d’acord de les habituals. Ara bé, els problemes principals, al meu parer, van ser: 1) les propostes s’han de dur consensuades abans del ple (no pot ser allò d’ “allà on diu ha de dir”…); 2) seleccionar bé, per part dels partits de l’oposició, els temes que volem tractar: no acaba de tenir prou sentit parlar més de competències del Govern Balear o el Central que de les pròpies del Consell; 3) més capacitat de síntesi en les intervencions.

No puc acabar aquesta crònica sense fer esment a una pregunta plantejada pel GOB. Aqui teniu l’enllaç. Va ser important pel contingut i perquè hauria d’animar la ciutadania a participar més en els plens, siguin del Consell o municipals. Em sembla molt important.

• Activitat política
• 20 comentaris

MIL·LENARI

Som fills i hereus d’una arriscada pàtria,

nascuda fa mil anys entre cingleres,

ençà i enllà de la carena, amb una

voluntat i un destí de poble lliure.

Fins a les illes d’or i al regne càlid

de vergers i palmeres, eixamplava,

assenyada i puixant, les seves fites,

com bell adolescent en sa creixença

Ahir i avui, en hores d’infortuni,

sempre hi ha hagut fills bords que l’han traïda

caragirats, ells han girat la llengua

i en vil mercat han malvenut la pàtria.

Però entre els seus, de cor o de naixença,

tampoc no ha mancat mai de l’heroisme

de màrtirs i guerrers, ni de la llarga

fidelitat anònima del poble.

I avui, germans d’una mateixa llengua

i un mateix esperit, volem la glòria

i el risc, inaugurats fa deu centúries,

de ser qui som, i de gaudir-ne lliures.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 22 comentaris

Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole que sea, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmediatamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. ‘Lo que le gustaría esto a mi hermana, a mi padre’, piensa, y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía. Ésta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.

Por eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos, y por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada.

No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social.

Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?

¡Libros! ¡Libros! He aquí una palabra mágica que equivale a decir: ‘amor, amor’, y que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras. Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: ‘¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!’. Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua: pedía libros, es decir, horizontes, es decir, escaleras para subir la cumbre del espíritu y del corazón. Porque la agonía física, biológica, natural, de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida.

Ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más verdaderos de Europa, que el lema de la República debe ser: ‘Cultura’. Cultura porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz.

(TEXT LLEGIT PER GARCÍA LORCA A LA INAUGURACIÓ DE LA BIBLIOTECA DEL SEU POBLE, FUENTE VAQUEROS, EL SETEMBRE DE 1931)

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 3 comentaris