Aquí teniu les paraules que ahir vaig llegir al funeral del meu sogre.
La família d’En Diego Torres volem donar les gràcies a totes les persones que avui, i al llarg d’aquests darrers dies, ens heu volgut acompanyar en aquests moments tan dolorosos.
En Diego era una persona que sabia fer-se estimar. Era transparent, clar i lluminós com els colors que més li agradaven. El blanc de la puresa. El vermell de la vida. El blau de la mar. El groc del sol. En la seva senzillesa, tenia la més gran de les ambicions: la de les coses inabastables. L’amor de la família. La quietud del paisatge. La paciència de l’art. La llibertat de l’aigua. Aquesta era la seva felicitat. Crear i recrear-se en tot allò que de més valuós li havia ofert la vida. Perquè la vida va ser generosa amb ell. Molt.
Va néixer molt a prop d’aquí. En una de les cases de Cas Comte, al costat del teatre del Born. D’un cinema que va marcar la seva infantesa i joventut i que tantes vegades recordava entre capades d’incredulitat, davant l’evidència del pas del temps. Perquè, malgrat els anys d’estudis a Barcelona, el seu casament -en aquesta mateixa Catedral-, aixecar amb esforç una empresa de bijuteria, els fills i els néts, en Diego sempre va conservar l’esperit d’aquell fillet que va créixer en una família de molts de germans, que passaven les hores jugant a la Plaça del Born. En Diego va saber conservar, sempre, aquella mirada riallera i franca que el caracteritzava i que només les bones persones tenen. Per açò, el record que ens ha deixat anirà sempre acompanyat d’un somriure. El buit de la seva absència l’omplirem amb aquelles imatges familiars plenes d’històries i anècdotes que tan bé va saber traslladar dels pares als seus fills i, encara, als seus néts.
“No necessit res perquè tota la mar és meua”, deia. Així era ell. I, en aquests moments, la família el pensam menant una barca que solca un mar blau infinit, molt semblant al de Cala’n Morell. Un mar etern com el seu somriure i la seva alegria. Així el volem recordar i així ens agradaria que el recordàssiu totes les persones que també l’estimau.
- Amb totes les lletres, Textos literaris
- 3 comentaris
Em sap greu rebeu el meu sincer condol.
Moltes gràcies, Xec.
Vull que sàpigues que ho sento molt: perdre persones que t’estimes és molt dur, i ho és més encara quan això succeeix prop de dates tant assenyalades. Rebeu el meu més sentit condol.