La visió, irònica i lúcida, de Grouxo Marx sobre el Crack del 29 és tan actual que em fa pànic.
“Molt aviat, un negoci molt més lucratiu que el teatral va atraure la meva atenció i la de tot el país. Era un assumpte del mercat de valors. El vaig conèixer cap el 1926. Fou agradable per a mi descobrir (…) que tot el que comprava augmentava de valor. No teníem assessor financer: qui el necessitava?. Podies tancar els ulls, recolzar el dit a qualsevol punt de l’enorme taula mural, i l’acció que acabaves de comprar començava immediatament a pujar (…) Semblava absurd vendre una acció a 30 quan se sabia que al cap d’un any hauria duplicat o triplicat el seu valor.
El meu sou era d’uns dos mil, però això era xavalla en comparació amb el que guanyava teòricament a Wall Sreet (…).
El dimecres a la tarda, en Chico va trobar a Broadway un habitual de Wall Street que li digué:
-Chico, ara vinc de Wall Street i allí no es para d’altra cosa que del coure d’Anaconda. L’acció es ven a 138 dòlars i es rumoreja que s’arribarà fins als 500. Compra-les abans que sigui tard. Ho sé de molt bona tinta (…)
El mercat seguia pujant i pujant. Quan érem de gira Max Gordon (el productor teatral) ens trucava cada dia des de Nova York per informar-me només de la cotització del mercat i de les seves prediccions. (…) Sempre “amunt, amunt, amunt”. Fins llavors jo no m’havia imaginat que es podia ser ric sense treballar.
El més sorprenent del mercat, el 1929, era que ningú venia ni una sola acció. La gent comprava sense parar. Un dia, tímidament, vaig parlar al meu agent a Great Neck sobre aquest fenomen especulatiu (…) Per damunt del meu cap mirà una nova víctima que acabava d’entrar en el seu despatx i digué. “Senyor Marx, vostè té molt a aprendre del mercat de valors. El que vostè no sap d’accions serviria per omplir un llibre”.
MARX, Grouxo. Grouxo i jo (dècada de 1930)
- El pensament ordenat/Opinió
- 10 comentaris
Es pot ser ric sense treballar i pobre treballant.
Una rumbita:
http://www.youtube.com/watch?v=zpgr9Ysa7AE
Eugenia, una rumbita genial! Si no hi posam un poc d’humor… Ara, la situació comença a ser dramàtica i encara ho serà més si no canvien les polítiques econòmiques. Jo us deix l’enllaç del programa “Singulars” d’aquesta setmana: http://www.tv3.cat/videos/4093933/Edward-Hugh-i-Jonathan-Tepper-el-que-no-es-vol-sentir
També de Singulars esta molt be aquest on Christian Felber proposa “l’economia del bé comú” http://www.tv3.cat/videos/4039250/Christian-Felber-leconomia-del-be-comu
En el vídeo que nos recomienda la consellera y concejal Maite Salord, en la que se entrevista a dos economistas, Jonathan Tepper nos dice que la reforma laboral de Rajoy debería ir mucho más lejos de lo que ha ido. Nos habla de bajar sueldos, salir del euro, etc. Estaría bien que la señora Maite Salord nos diera su opinión al respecto, especialmente en si está de acuerdo con este economista, cuando dice que la reforma laboral debería ir más lejos.
Vaig veure el programa i em va semblar lamentable. Com diu La verdad escuece, aquest jovenent és un ultraliberal que estaria encantadíssim que l´euro desaparegués (com també n´estaria Krugman). L’imatge dels euros amb el segell espanyol com a primer pas de tornada a la pesseta és ridícula i em sembla intolerable que una televisió pública es presti a tals astracanades.
És ben curiós que una certa esquerra que va d’antisistema doni credibilitat a prediccions catastrofistes interessades com aquesta. Fa l´impressió (i no ho dic per la senyora Salord) que alguns no veuen l´hora que hi hagi un esclat social per poder sortir a tirar pedres. Ja seria ben hora d’abandonar el tic del “com pitjor vagi millor”, com, amb penes i treballs, se n’han abandonat d’altres (el següent podria ser l´antisionisme).
Jo no vaig veure el programa, l’he vist, quan la Maite el va penjar.
Faig un’altra lectura: Solucions, però per seguir dintre del mateix sistema, en el que tant en Rajoy juga i el Zapatero va jugar.
Lamentablement la televisió pública i la radio comença a donar aquests missatjes… de por, de mesures inevitables.
Lamentable i vergonyós.
Els analistes freds no m’han agradat mai.
Per a molts pot ser un visionari, per a mi “un chorro de aire fresco”.
En el mateix programa, Singulars, el 21 de febrer. i cada dissabte -de moment- a rne al programa “No es un día cualquiera”. A les 10 hores + o – LA BOLSA O LA VIDA. Em refereix al sr Paco Alvarez, que fa un’altra lectura d’aquest mon tan rabiosament econòmic.
O cerqueu al google “No le digas a mi madre que trabajo en bolsa”.
Schorke, també faig una interpretació diferent a la teva, del que diu La verdad escuece. La verdad escuece deuria de dir si està d’acord amb el que diuen els economistes i desprès demanar als altres.
Bona nit.
Han pasado algunos días y seguimos sin conocer la opinión de la conseller i concejal Maite Salord sobre el vídeo que ella misma nos ha recomendado unos comentarios más arriba.
¿Quiere que la reforma laboral sea más incisiva como proponen esos economistas? ¿Quiere que salgamos del euro?
En fin, son preguntas muy sencillas a las que todavía no tenemos respuesta por parte de la que propone que veamos el vídeo.
Ja, ja ja…
No sé de que se ríe Eugenia. En cualquier caso, parece que nuestra insigne consellera y concejal no está dispuesta a contestar las preguntas que he lanzado al vuelo. Entiendo, por tanto, que lo del vídeo era un puro juego y que, probablemente, ni siquiera lo había visto.
Y después quiere que le contesten en los plenos…
Ja, ja, ja…