En el ple d’ahir, i amb els vots del PP i UPCM, l’Ajuntament de Ciutadella va modificar el Reglament que regulava l’ús de la llengua catalana a la institució, un reglament aprovat el 1990, per unanimitat de tots els grups polítics. Es rompia, per tant, un consens de més de vint anys i de la forma més vergonyosa: segons el PP, el motiu del canvi era que l’actual no garantia els drets dels ciutadans que s’adreçaven en castellà a l’administració, cosa absolutament falsa.
Així, el Reglament definitiu va arribar a l’oposició poques hores abans d’iniciar-se el ple. Havien corregit errades ridícules -com parlar, encara, de màquines d’escriure-, però havien deixat articles com el 25: “A les bases (que regulin les convocatòries per a la selecció i el proveïment de llocs de treball) també s’hi ha d’incloure la pràctica obligatòria d’un exercici de llengua castellana per tal de valorar i assegurar els coneixements de castellà per part de l’aspirant”.
De fet, tota la modificació del Reglament es pot qualificar d’absolut despropòsit. Per innecessària -l’actual, ja respectava la tria lingüística del ciutadà en tot el seu articulat-; per partir d’una premissa falsa -qui ho ha demanat (ben poquets, diria), ha rebut resposta de l’administració, tant oralment com per escrit, en castellà-; i perquè, en definitiva, l’únic objectiu que té la modificació és infravalorar i desprestigiar la llengua pròpia. Ni més ni manco.
Així, els càrrecs de l’ajuntament de Ciutadella podran emprar el castellà en els actes públics, els noms dels carrers seran en català i castellà; igualment les retolacions dels béns mobles i immobles de l’Ajuntament, les publicacions destinades a promoció exterior es faran “en castellà-llengua de la regió receptora”, etc, etc. D’altra banda, resulta ben il·lustratiu veure els articles que se suprimeixen: aquells que fan referència a la col·laboració amb el Consell Insular de Menorca i la Universitat de les Illes, en matèria de promoció i normalització de la llengua pròpia; i aquells articles destinats a fomentar la consciència lingüística i l’ús de la llengua pròpia entre els ciutadans (formació, suport a entitats que tenguin com a finalitat fomentar-ne el coneixement i l’ús, etc.).
Que el PP de les Illes té per objectiu arraconar la llengua catalana, la nostra llengua, és més que evident. Modificar un Reglament d’ús de la llengua, aprovat per unanimitat el 1990, n’és una mostra més. Tornam trenta anys enrere. Com quan, a l’escola, els llinatges menorquins es pronunciaven a la castellana. Exactament, el que ha demanat el senyor “Bauzá” que faci IB3 amb el seu. D’això se’n autoodi cap a la llengua pròpia. Ser un renegat. O, potser, fent honor a una de les possibles etimologies del llinatge “Bauzà” (pronunciant la primera “a” com a vocal neutra i la “z” com a essa sorda), ser una “beneitó”.
Sigui com sigui, ens toca tornar a lluitar per la nostra llengua. En sabem. Molt. Més del que es pensaven. Quan estudiava, duia enganxat a la carpeta un adhesiu com el que il·lustra aquesta entrada. L’esperit d’avui és el mateix. O no: més combatiu, més convençut. Perquè, vint-i-cinc anys després, no pens permetre que em robin el que som. El que vull que siguin els meus fills. Lluitarem per la nostra llengua!
- El pensament ordenat/Opinió
- 41 comentaris
D’una banda em sembla molt trist, però de l’altra, aquests fets i tots els que es venen succeint darrerament, m’animen a defensar amb més força la nostra llengua, allò que forma part de la nostra identitat. I com no, un tros de Martí i Pol:
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s’esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Martí i Pol. Les quatre banderes
Qui ho havia de dir que el nostre senyor batlle seria el més fidel escolanet de les directrius de “la nueva Mallorca”?
Ara que ja comencen a sortir veus dissidents, ara que el Consell d’Eivissa li gira l’esquena, ara que el diario insular i tot posa en dubte la idoneïtat de les mesures contra el català (!!)… resulta que, a Ciutadella, es destapen com als més fanàtics de tots i insulten tot el poble amb una aberració com aquesta.
Com vaig dir quan van aparèixer les pintades: embrutar les parets és lleig, però és molt pitjor fer allò que es condemna a la pintada. A cadascú la culpa que li pertoca.
El poble els passarà per damunt i passaran a la història com a il·lusos, a més de renegats i miserables.
D’en creueta res de nou, per bé que n’hi hagi que es pensen que només vol acabar amb les corrupteles del PP (me pix de riure). Vaig descobrir un document al seu web on explicava que s’havien reunit amb nouvinguts d’hispanoamèrica per explicar-los que el castellà era la llengua dels menorquins, així que res d’integrar-se a cap altre idioma. En fi, tot un exemple de gestor ideològicament moderat…
Maite,
jo faria una Moció demanant la retirada del Saló Gòtic del quadre de Francesc de B. Moll.
Moll estaria indignat si veiés el que són capaços de fer, carregats d’ignorància, aquests governats ciutadellencs.
.
Aquells que van contra el seu poble tenen un nom…i un llinatge…i fins i tot tenen malnoms!! els qui acusaven en temps passats al PSM de ser el partit del No haurien de recordar els temps que el PSM governava i s’aprovaven per unanimitat les seves propostes i ordenances. Quan la pau social era al carrer però també dalt la sala. Quan les propostes de govern anaven encaminades al benestar social, a la integració i a la solidaritat dels habitants de Ciutadella. Avui el PSM és menystingut i menyspreat a les institucions (na Maite ho sap prou bé) i els que governen només fan propostes que duen a l’enfrontament social i esbrellen un poble compacte, ferme i decidit. Fan un mal favor a Ciutadella. En F. de Borja Moll efectivament deu estar astorat en veure i sentir actituds com aquesta darrera.
Fa goig veure al Sr. Francesc predicant sobre moderació, insults i fanatisme.
De moment ha demostrat que sap insultar: “renegats”, “miserables”, i que d’arguments va malament, tan malament que ha de recórrer a dir-me “creueta”. Es clar que no em sento gens ofès, entre altres coses, perquè ja se sap que no ofèn qui vol sinó qui pot i evidentment el Sr. Francesc no pot i fins i tot m’alegro de que quedi patent la seva intenció, la seva gesta i la seva alçada intel·lectual en aquest blog.
Molt pocs s’han sentit “insultats” pel simple fet de que es vagi a contestar en castellà a aquelles personas que s’hagin dirigit a l’Ajuntament en castellà, encara que no ho sol·licitin expressament, de la mateixa manera que es seguirà contestant en català a tots aquells que es dirigeixin a l’Ajuntament en català encara que no ho sol·licitin expressament. Resulta sorprenent la capacitat per sentir-se insultats quan no se’ls ha esmentat per res, de persones que com el Sr. Francesc tenen tanta facilitat per a l’insult.
Es comprèn que en relació a les corrupteles del PP no passi de rallar de ganes de riure barrejades amb necessitats fisiològiques, de la mateixa manera que a uns altres els hi donava en el seu moment per explicar “fàbules” o rondalles, ha de ser perquè una altra cosa no pot aportar el Sr. Francesc sobre aquest tema. Quant a lluitar contra la corrupció, vingués del PP o de qualsevol altra banda, des d’UPCM hem cobert l’expedient, podem dir que anem bé en aquest sentit, no tenim gens que envejar a cap altra força política, encara que a l’inrevés no sempre puguin dir el mateix.
En Xandall hauria de saber que els mals noms a Ciutadella no són patrimoni de la dreta ni de l’esquerra, avui en dia van caient en desús i moltes vegades no són més que una mostra de la falta d’educació de qui els empra.
Aquest és el “document” que “va descobrir” el Sr. Francesc a la web d’UPCM, que el Sr. Francesc pot interpretar tan manipuladorament com vulgui, però en cap passatge es diu que el castellà sigui la llengua dels menorquins sinó que l’idioma espanyol que coneixem és una de les coses que tenim en comú amb les persones d’hispanoamèrica (que no és el mateix) i queda clar que a Espanya existeixen comunitats de parla catalana:
“Quiero agradecer a la junta directiva de esta asociación de las personas peruanas residentes en Menorca la oportunidad de dirigirme a todos Vds. que me brindan y especialmente al Secretario Sr. David Lache y a su Presidente Rafa Heros, a los que he tenido el placer de conocer y colaborar para agilizar los trámites para que el Ayuntamiento de Ciutadella les cediera el uso de este local en el que puedan desarrollar sus actividades.
Al arqueólogo Rafael Heros tuve el placer de conocerle hace más de dos años cuando se incorporó a nuestra Junta Directiva en sustitución de la Sra. Eneida Muñoz Jaramillo, técnica en dirección y administración de empresas que pasó a residir en Gran Bretaña por razones profesionales.
En estos tiempos en que tanto se habla de interculturalidad, nos une una buena parte del acervo cultural que tenemos en común y el conocimiento de una lengua que también nos une y forma parte de lo que compartimos: El idioma español.
Lamentablemente en nombre de una equivocada política llamada de interculturalidad, demasiadas veces se tiende a crear guetos en vez de a una integración efectiva.
Queremos reivindicar para Vds. el honroso nombre de inmigrantes o emigrantes que merecemos nosotros mismos también, porque toda España ha sido siempre tierra de emigrantes y de inmigración. En los años 60 y 70 del siglo pasado millones de emigrantes españoles, sobre todo gallegos trabajaban en Alemania y otros países de casi toda Europa, como en el siglo XIX muchos menorquines emigraron a Argentina o Argelia.
De nada sirve emplear eufemismos como “nou vinguts”, que quiere decir recién llegados, si los mismos que los usan tienen el cinismo de dirigirse en catalán a personas que saben perfectamente que no les entienden en ese idioma y por cierto que esos mismos no hablan en catalán sino en inglés a los turistas anglosajones que nos visitan. Hablar en un idioma que conocemos todos para facilitar la comprensión de cuanto decimos es una cuestión de educación, cortesía y hasta de sentido común.
A propuesta de su Presidente Rafael Heros vamos a incluir en nuestro programa, para facilitar el acceso de hispano americanos a la función pública, que los nacidos fuera de las comunidades de habla catalana puedan acceder a la condición de funcionarios públicos acreditando alternativamente un buen conocimiento del idioma español.
El movimiento se demuestra andando y frente a la marginación o exclusión de hispano americanos en las listas de todos los partidos del sistema, UPCM presentará al Sr. Rafael Heros en nuestra candidatura al Ayuntamiento de Ciutadella y especialmente como número 2 de la lista al Consell Insular en el acto que se celebrará el próximo viernes día 25 a las 20 horas en el hotel Alfonso III. Esta es la mejor garantía de una integración efectiva. Hechos, no palabras.
En nombre de UPCM me queda darles la bienvenida, aunque no los consideremos de ninguna manera unos simples recién llegados, hasta el punto de que tengo que agradecer a muchos de Vds. los servicios que vienen prestando desde hace mucho tiempo a la comunidad.
Para UPCM tengan la seguridad de que todos Vds., son mucho mas que simples “nou vinguts”, son personas y en algunos casos amigos con los que tenemos en común lengua, principios y una cultura que nos une con los que vamos a compartir nuestra política de claridad, igualdad de oportunidades y manos limpias”.
Es evidente, por lo leído anteriormente, que algunos de los escribientes tienen un odio hacia lo español, hacia la lengua castellana, rayano a la obsesión. Un odio que se demuestra cuando, al ampliar los derechos lingüísticos que en nada les perjudica, se sienten atacados.
A nadie le impide desarrollarse en catalán, como a nadie se va a impedir, ahora, poder vivir en castellano.
La diferencia es que unos quieren imponer una única lengua y los demás, queremos ampliar los derechos de todos, para que también puedan vivir en libertad utilizando la lengua castellana, oficial también en esta comunidad.
La lengua no se puede imponer, se debe proponer, en todo caso, fomentar, pero siempre desde la libertad y nunca desde la obligación.
Esta es la gran diferencia entre unos y otros: la libertad.
Perdonen, una vez más, mi atrevimiento por interrumpir este interesante debate.
” Algunes lleis són purament de despenalització, és a dir, que esborren les antigues prohibicions i prou; d’altres en canvi fan que la llengua minoritzada esdevengui d’ús imprescindible, i obliguen i sancionen el no compliment de la llei (Quebec…). D’altres lleis es limiten a fer una declaració de bones intencions i aconsellen l’ús de la llengua pròpia. D’aquesta manera mai no s’arriben a superar les enormes desigualtats històriques entre les dues llengües. És com voler fer una cursa entre una llebre i un cargol i damunt pretendre com “argument” de la “democràcia” lingüística que els dos animals han eixit al mateix moment de la línia de sortida…”
Jordi Solé i Camardons
Però crec que no és tan sols açò, Maite, d’haver de demanar “avantatges” pel senzill fet que la nostra llengua sigui minoritària.
Es tracta també del fet que n’hi ha qui són vinguts de fora amb una llengua -per molt oficial que també sigui- diferent a la nostra. I açò és jut el que ells (els nous vinguts o els vinguts no tan “nous” però que mai han sabut que s’havien mogut de ca seva) han d’entendre.
.
Quant d’autoodi té en Creueta. Quina pena. Si fos negre, se rentaria amb aiguarràs per tornar blanc.
Això no pot ser sà.
Ànims, Maite!
De moment l’odi i els insults no són d’en Triay. Tú “Amadeu” si que n’ets d’autèntic, sí, tan autèntic que per escriure el que escrius ho has de fer baix un pseudònim. En Joan Triay veig que al manco signa amb el seu nom. L’auto que dominau alguns és “l’auto-bombo”. Res més.
Ah, no, pseudònim cap ni un. Jo tenc aquest nom, Amadeu. Na Maite ja me coneix, i mig Ciutadella també.
El que deia, en Creueta no sap com ho ha de fer per tornar blanc.
I en Chiqui, fa dos anys o tres que la gent l’aplaudia a les totes com a Caixer Senyor; posar-se a la boca les tradicions de Ciutadella, ell, és insultar-les: la més gran tradició de Ciutadella és la seva llengua. Qui no la respecta, l’insulta.
Mira Amadeu, el meu nom és Joan el meu primer cognom és Triay i el segon llinatge Lluch, pot ser que mitja Ciutadella et conegui, però el cas és que ni jo ni ningú de la meva família et coneixem de res. Així que escriu el teu cognom i no dubtis que jo tindré el gust de dir-te a la cara el mal educat que ets, de la mateixa manera que tu tens el dubtós gust de referir-te a mi com a en Creueta una vegada i una altra a través d’aquest blog però mai m’ho has dit a la cara. Això d’una banda i per una altra l’únic que ha insultat o intentat ofendre o menysprear per aquí, sou tu i un altre com tu perquè cap insult hi ha en contestar en castellà a aquells que escriuen a l’Ajuntament en castellà i que sabràs tu de les tradicions usos i costums de Ciutadella entre els quals es troba la cortesia i l’hospitalitat.
.
Tal vegada el que fa falta és distingir entre insultar i ofendre.
Els insults verbals de la xarxa crec que tenen poca, per mi cap, importància.
.
El que sí he de reconèixer és que me sent ofès, me sent ofès pel qui maltracten, menyspreen i contribueixen a la mort agònica de la meva estimada llengua.
.
Ja veig i sé que el senyor Triay parla molt bé i amb molta educació verbal, …però açò no basta Joan, açò no basta.
.
Idò a mi, simplement, que els noms dels carrers i locals públics de Ciutadella a partir d’ara hagin d’estar en català i castellà me pareix, directament, un insult a la intel·ligència, una presa de pèl, i una escopinada a la història, al país i a la ciutat.
Però conservant la tradició, també sabem que a cada porc li arriba el seu Sant Martí. Això del PP no durarà gaire.
http://www.upcmciutadella.com/?p=2054
Qui té sa coa de palla, aviat s’encén, que diuen.
Començaré pel final:
1-Veig que aquesta entrada no ha agradat a UPCM. De fet, no m’estranya. Partim de postures lingüístiques diferents. Molt diferents.
2- Estic totalment d’acord amb el que diu n’Amadeu (sí, és persona coneguda i, a més, estimada) sobre els noms dels carrers. De fet, hi ha molta gent que m’ha fet comentaris sobre aquest tema en el mateix sentit.
3-També pens, com Nom Necessari, que si Borja Moll pogués, fugiria de la galeria de Fills Il·lustres del Saló Gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella.
4- Xandall, Francesc, Núria: sou la veu de molts d’illencs que rebutgen la política de JR Bauzá en contra de la nostra llengua. Un renegat, sí senyor, perquè renega d’allò que li és propi.
5- Pel que fa al tema lingüístic, ja he dit el que pens a l’entrada i, per tant, no ho tornaré a repetir. Això sí: plantaré cara a tots i cadascun dels atacs a la llengua catalana. Que ningú no ho dubti.
Bona nit!
Espero que ante el abuso catalanista el PP sea valiente y siga con su actual política. Me parece estupenda la decisión tomada por el Ayuntamiento de Ciutadella de poner fin a una discriminación insólita en un estado de derecho. Habla la Sra. Salord de rotura de 20 años de consenso. Lo que me espanta es que el PP haya tardado 20 años en poner orden en un tema que, a todas luces, discrimina una de las lenguas oficiales de nuestra comunidad.
Comparto todo lo que ha dicho el Sr. Triay y le comprendo perfectamente al comprobar lo maleducados de algunos de los escribientes de este blog. Yo también he sufrido sus insultos y ofensas en otras ocasiones. En el PSM lo de insultar a quien piensa distinto es algo habitual.
Mientras que el PSM y demás catalanistas defiende el monolingüismo, la inmensa mayoría de los ciudadanos apostamos por una libre convivencia de un bilingüismo real, donde cualquiera pueda utilizar su lengua sin ningún problema. El odio al castellano es empalagoso y está fuera de toda lógica en un mundo globalizado como el nuestro. Negar esto es negar el futuro.
Y esto no es ningún ataque a nada, por mucho que dichos catalanistas así lo consideren.
Para “su verdad le escuece”:
Llevo más de 30 años en Menorca, nunca me he sentido discriminada por ser castellano-parlante, nunca nadie me ha faltado al respeto. No he tenido problemas por hablar en castellano, hecho que sí le ha ocurrido a más de algún menorquín, por hablar en la lengua propia a ciertas autoridades represoras.
Si a su verdad le escuece, se ha sentido discriminada por hablar en castellano en el ajuntamiento o en cualquier otra administración, no debe ser cosa de la lengua, tal vez no entendía lo que le decían, que este es otro cantar.
Lo que faltaba! L’avinguda Negrete, es dirà també avinguda capità Negret.. i la plaça de Dalt els penyals… Arriba los peñales!
Salut!
Idò jo començaré pel principi. És cert el que es diu en l’article “El català a l’Ajuntament de Ciutadella” sobre la modificació del reglament, però també és cert que el reglament diu que amb algunes particularitats “de manera general, l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca emprarà el català per a les seves relacions…” “el personal al servei de l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca s’ha d’adreçar als ciutadans en català, peró respectarà sempre i quan el ciutadà no entengui el català, lús de l’altra llengua oficial, el castellà…” “Les actuacions internes de caràcter administratiu, com ara actes, convocatòries, ordres del dia, informes, projectes tècnics i tota l’altra documentació anàloga, s’han de fer en català i es faran en castellà si així ho sol·liciten els seus destinataris. Els rètols indicatius d’oficines, despatxos i instal·Les disposicions de l’administració de l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca s’han de publicar sempre en català, sens perjudici de la traducció de l’original al castellà, quan correspongui…”l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca continuarà amb la política de la promoció de l’ensenyament de la llengua catalana als adults…”
Amb el Senyor Amadeu puc estar d’acord en què és molt discutible que a partir d’ara els noms dels carrers es retolin en dues llengües, però d’això a que sigui “un insult a la intel·ligència, una presa de pèl, i una escopinada a la història” hi ha un bon tros. De tota manera això entra de ple en el que és un debat correcte i que pot resultar enriquidor, especular amb què tenc “autoodi” i esmentar-me per un sobrenom quan ni tan sols em coneix ja no és tan correcte. “Això del PP no durarà gaire” assegura el Senyor Amadeu, idò a Ciutadella ja fa 22 anys que dura i en els dos únics parèntesis que hi ha hagut en aquests 22 anys va fer falta una escissió del PP en un cas i el vot decisiu d’UPCM en l’altre. Hi ha un altre refrany que diu no venguis la pell de l’ós abans de caçar-lo.
El Senyor Nom Necessari no he vist que insultés a ningú, diu que està indignat i creu que els governants de Ciutadella estan “carregats d’ignorància”, opinió que és pejorativa però no insultant. Assumeixo perfectament que expressi que el que jo faig “no basta”, però ja se sap que diuen: el que fa lo que pot no està obligat a més.
I arribant al final:
La qüestió no és si a UPCM li ha agradat o deixat d’agradar aquesta entrada, mai ha estat aquesta la qüestió, pot no disgustar gens ni mica una postura diferent de la que un té si és coherent i argumentada, el que no és de rebut és que perquè no li hagi agradat a algun seguidor d’aquest blog la postura d’UPCM n’hi hagi que es dediquin a faltar al respecte o a insultar.
Mirau, es evident que es poden tenir postures diferents respecte de temes lingüístics, només s’intolerància pot fer creure que pensar diferent i que defensar valors diferents es un atac a una llengua o altre.
Jo m’estim com es qui més es Català i es Castellà, i si, no son incompatibles per molt que una minoria vulgui fer creure que ho son. Sóc totalment partidari d’un bilingüisme pur dins s’administració en totes ses comunitats autònomes on hi hagi dues llengües cooficials, tanmateix crec que es un tema essencialment de llibertat, poder triar sa llengua amb sa que et dirigeixes a sa administració i que et contestin amb sa mateixa que has escrit es senzillament açò, llibertat. Si un es vol dirigir en Castellà que sigui contestat en Castellà i si ho vol fer en Català que sigui contestat en Català, jo no hi veig cap atac a cap llengua així, si més bé veig igualtat i com he dit abans llibertat. Si es fagues de manera diferent pens que seria un comportament més bé autoritari i molt enfora des límits democràtics.
Respecte ses desqualificacions personals, senzillament pens que es mala educació i de gent que no accepta que es pensin i es defensin postulats diferents, açò, molt probablement si sigui odi i intolerància.
El peix gros es menja el petit.
Lingüísticament, està molt clar, el peix gros és el castellà i el petit el català.
Tal vegada no hi ha gaire més a entendre: Si no volem que el castellà es mengi el català s’haurà de posar alguna protecció al català. No ho trobau lògic, senyors d’UPCM? O és que el que realment voleu és “inflar” encara més el peix gros?
.
Aquí es peix gros sempre és s’administració i es peix petit sempre som es ciutadans i si de ver volem una administració més propera a sa gent, aquesta modificació perquè es contesti a cadascun en sa seua llengua és un pas endavant, açò a sa gent normal des carrer no li preocupa per res, a jo lo que me molestaria seria que me contestessin en castellà i per açò entenc que es que només entenen o entenen millor es castellà els passi lo mateix si els contesten en català quan no hi ha cap necessitat i si fos possible lo millor seria que es que escriuen en anglès o italià per exemple també els contestessin en anglès o italià, es problema és que no hi ha prou funcionaris que sàpiguen anglès o italià. Crec que tot açò és una tempestat dins un got d’aigua, millorar sa comunicació amb es ciutadans sempre és positiu.
Reduir la comunicació a només 2 idiomes quan a Ciutadella, com a totes les illes, se’n deuen parlar més de 50, me pareix súmmament reduccionista. Així que, posats a ser tolerants i oberts al món, o l’Ajuntament comença a comunicar-se amb 50 formes diferents, o només amb 1, que és la catalana, la pròpia i genuïna de Ciutadella, la que diferencia Menorca i les Illes Balears de la resta del món.
O totes o cap. Però triar el bilingüisme català-castellà és una pura estupidesa en un món globalitzat: visca la diversitat! Per tant, per mostrar la diversitat, repetesc, o totes, o la nostra única i exclusiva, que ens permet aparèixer al mapa de la diversitat amb el nostre propi color, i no amb el color d’Espanya (un color que, per cert, pinta més malament que mai al món, i només ens devalua com a país).
A Menorca en català, igual que a Sevilla no ho diríem.
Tota la resta és pur autoodi de gent amb un greu complex d’inferioritat, que ves a saber a què es degut, i el canalitzen amb la llengua, però potser el problema és a qualque altra part del cos, jo això no ho sé.
No estic gaire d’acord ara amb Amadeu, mira per on!
.
La història ens té demostrat que, a ca nostra i a tots els PP.CC. el vertader problema de comunicació sí ho és entre -tan sols- dues llengües: La catalana i la castellana.
.
I és la llengua castellana que es vol menjar –i que ja s’està menjant!- la nostra llengua catalana.
.
Començar a mesclar-hi en el debat les altres llengües ja és, o sol ser -malintencionadament-, embullar la troca.
.
Ja tenim a n’Amadeu etiquetant com a “estupideses” tots els pensaments que no coincideixen amb els seus, no hi ha una llengua oficial sinó dues, hi dues llengües cooficials i una realitat bilingüe, autoodi no s’en nota cap però odi si en entrades com la d’en Amadeu impregnades d’autocomplaença i de ganes de menysprear als qui no pensen com ell, parlant de parts del cos algú podria pensar-se que està malament del terrat, jo no ho se però el que és segur és que tira pedes al terrat dels seus veïns quan té el seu de vidre.
Pensau que aquest reglament no serà vigent fins que no es publiqui al BOIB i hagi passat el període d’al·legacions. Esper que l’oposició presenti al·legacions a les modificacions del Reglament i sigui la veu d’una gran part del poble de Ciutadella.
Jo m’estim molt sa meua llengua que, en el meu cas, és es català. És sa meua llengua materna que m’és pròpia i personalment crec que hem de defensar allò que ens identifica. Diria que som força catalanista, si es vol dir així, però de tota manera, no tenc cap odi cap es castellà ni cap problema, faig feina a s’administració pública, de dirigir-me en castellà a aquells ciutadans que així em xerren o a determinades amistats. Hi estic donant voltes i no veig que defensar es català i demanar que se’l protegeixi des de s’administració sigui cap atac a n’es castellà.
I m’he deixat que em sembla perfecte que sa gent s’identifiqui per aquest tipus de mitjans. Personalment no tenc cap problema per posar es meu nom, Núria Pons Capella. Normalment faig ses entrades per Núria perquè em sembla més proper.
Maria, presentarem al·legacions. Sens dubte. No els ho posarem fàcil.
El defender el catalán y protegerlo no es ningún ataque al castellano dice Nuria Pons Capella. Como tampoco es un ataque al catalán hacer lo propio con el castellano. Los catalanistas ven ataques por todas partes.
En una sociedad bilingüe como la nuestra, el uso de las dos lenguas oficiales debería estar a la par, en las mismas condiciones.
En cualquier caso, la señora Nuria Pons Capella, si tiene alguna duda, se la puede preguntar a su hermana, miembro relevante de UPCM.
Gràcies pes consell i per ses indicacions. Normalment es dubtes lingüístics els consult amb un parell de bones filòlogues conegudes, entre elles una filòloga d’alemany, però ho tindré en compte.
L’efervescència espanyolista fa sabonera. Cap llengua s’ha d’imposar! Carai! els defensors del castellà i agressors del català donen lliçons de llibertat lingüística! No sabran, idò, que el castellà és impossat, per Constitució i per Estatut. Conèixer el castellà a Balears és un deure, una obligació, segons la Carta Magna i l’Estatut; el català només un dret, però no una obligació. I açò és possible gràcies als vots del PP i també PSOE.
.
La carta que reprodueix en Joan Triay és un tractat lingüístic franquista. És allò “de hablemos en castellano porque nos estiende todo el mundo y por educación hay que hablar en castellano”. Ja em pordonaràs, Joan Triay, però aquests arguments no s’aguanten en cap concepte de sociolingüística. Parlar la teua llengua a casa teua, MAI serà de mala educació.
.
I sobre bilingüisme pur i real, és una altra excusa espanyolitzadora. Els bilingüismes purs i/o reals fan possible que tots els ciutadans d’una comunitat tenguin l’obligació de conèixer les dues llengues oficials. Comencem per aquí per fer possible la “puresa” i la “realitat” dels espais sociolingüístics.
.
I una darrera cosa sobre llengües en contacte. Cal diferenciar i tenir-ho clar: no és igual llengua oficial que llengua pròpia. Llengua oficial és un concepte jurídic que dóna estatus a la parla del territori; llengua pròpia és una realiat històrico-social.
.
També cal separar llengua “minoritària” i llengua “minoritzada”. El català és la segona, no la primera.
.
Per cert, Núria, els qui demanen els noms i llinatges el que pretenen és saber QUI ets i no els QUÈ dius. Ja has vist que després de posar el teu nom sencer, ja l’ha repetit sencer dues vegades en poques línies. Et volen etiquetar. Són així… i sigil·losament… seran els teus franctiradors.
.
Per cert, jo, com tu, no tenc res en contra de la llengua castellana, llengua rica i d’una gran literatura. Ells encara no s’adonen que no és en contra del castellà que anam, sinó en contra de les polítiques que redueixen i pretenen fer desaparèixer la llengua pròpia. I açò, encara no ho entenen.
.
Salut i llengua pròpia.
Per cert. En Francesc de Borja Moll no s’ha de tocar del Saló Gòtic. No és en F. de B. Moll qui ha de marxar, són els qui el traeixen. Però apel·lant a la democràcia, els renegats tenen dret a governar en el Saló Gòtic durant 4 anys… però molts altres tenim el dret a opinar sobre l’autoodi que expressen. Els agradi o no.
Autoodi no en veig cap, odi molt en alguns dels que volen imposar que es contesti en català fins i tot a aquells que no l’entenen. Com pot molestar-los això quan a ells els hi contesten en català?
Qualificar de “renegats” als defensors del bilingüisme sí és una mostr d’intolerancia. És el mateix que fan alguns radicals d’altre signe quan diuen renegats als catalanistes perquè es consideren catalans i ells no i ells afirmen que no som catalans perquè una cosa és parlar català i una altra ser català i el fet de parlar català no ens converteix en catalans, com el parlar un dialecte del castellà als andalusos o uruguaians tampoc els converteix en castellans.
Crec que Nuria i Menorquit s’equivoquen, ningú ha demanat a algú que s’identifiqués per les seves opinions sinó pels seus insults o faltes de respecte, per fer allò que explicava na Maite: “El gall “internete” es caracteritza per omplir de comentaris certes notícies, amb una passió entendridora. No se l’ha de confondre amb altres comentaristes de noms variats però d’una unitat d’estil -incisiu, però correcte- que no costa gaire de descobrir. Els exemplars del nostre gall, en canvi, els reconeixereu fàcilment perquè sempre tenen l’insult o la mentida al bec. Amb tot, aquesta no és la més destacada de les seves característiques: sens dubte, és la seva covardia. Perquè són galls covards, galls que mai no donen la cara, un híbrid de gall i gallina digne d’estudi”.
Qui li havia de dir que uns quants galls acabarien cantant en aquest blog.
Hola de nou,
Jo crec que en aquest debat es mesclen temes diferents i açò fa difícil que trobem els punts d’encontre i no únicament els que ens distancien: és el mateix xerrar de contestar en castellà a aquell que no entén el català que debatre sobre haver de traduir els noms dels carrers o treure articles que donaven suport a la promoció de la llengua pròpia?
Efectiavament Pau, no crec que se m’hagi exigit identificar-me, però ja fa molt temps que pens que els debats a blogs, especialment als mitjans de comunicació i altres semblants serien molt més constructius si ens identificàssim. De tota manera és una elecció personal.
Pau, que el català sigui dret i deure a les Illes Balears, el mateix que té ara el castellà. A paritr d’aquí, començarem un principi d’igualtat. A mi i a tu ens obliguen a conèixer el castellà, però ni a tu ni a mi ens obliguen a conèixer el castellà, quan també és llengua oficial i a més és la pròpia.
Trob que no he insultat ningú.
Els defensors del bilingüisme que propugna el PP i la dreta tradicional és un bilingüisme polític amb intencions finalistes de substitució lingüística. És força conegut i també a molts altres llocs del món. El bilingüisme que defensau és de superioritat i fa que l’altre llengua sigui submissa, inferior i sotmesa. I si qualcú creu que les dues llengües oficial d’aquesta comunitat han de ser iguals, comencem per donar-les tractament jurídic igual. Qui creu que les dues llengües oficials han de ser igual que les defensi per igual. I els defensors del bilingüisme eixorc, mai no defensen l’estatus de la llengua catalana amb igualtat de condicions.
Comencem per aquí, perquè tot el debat posterior és inútil.
“però ni a tu ni a mi ens obliguen a conèixer el català” volia dir.
En temps de crisi lo que realment importa es la llengua. Hi ha altres problemàtiques més greus, a Ciutadella i a Balears. Per què la llengua d´un territori ha de ser motiu de conflicte……………Desde el meu punt de vista ha de ser motiu d´unió.
El 8 de juny “Campanya Somosasi” x la solidaritat i x els voluntaris. http://www.somosasi.org. Ayúdanos a Cambiar el mundo.
El problema el tenen els que hi veuen problema, els que els sap greu que aquí xerrem diferent.