En el proper ple de l’Ajuntament de Ciutadella, dia 14 de juny, presentaré la meva renúncia com a regidora. Tancaré, així, una etapa de set anys dins la institució, dos d’ells, com a regidora de Cultura i Projecte de Ciutat. La meva voluntat, quan vaig prendre possessió, el setembre de 2005, era completar el temps de dos mandats. Tanmateix, i per motius que, en aquells moments no podia preveure, he decidit avançar la renúncia un any.
Quan vaig encapçalar, de forma inesperada, la llista del Consell Insular de Menorca, vaig posar de condició poder anar de nombre dos a la de l’ajuntament de Ciutadella. El motiu era claríssim per a totes aquelles persones que em coneixen: em sentia responsable del projecte municipal, iniciat el 2007, al costat de Magí Muñoz, Joana Gomila i Pepe Mascaró, i no el volia abandonar.
Tanmateix, aquests darrers mesos, l’evidència que no se’m facilitava poder exercir, amb responsabilitat, els dos càrrecs, i que, fins i tot, se’m retreia la “gosadia” d’haver-me presentat a Consell i Ajuntament, em va fer pensar sobre la conveniència d’avançar la meva retirada municipal. La decisió no ha estat fàcil: som dona de fer feina en equip i el de Ciutadella és extraordinari. D’altra banda, tot i que la feina de regidor és la més dura, per propera a la gent, reconec que han estat uns anys molt enriquidors perquè la satisfacció de fer feina per al teu poble, no té preu. És cert que la gent t’atura i et critica i et qüestiona decisions però, també, és agraïda. I jo m’he sentit, malgrat tot, respectada sempre.
Supòs que, arribats a aquest punt, toca fer balanç. Dos projectes: rehabilitació del teatre del Born, amb la gestió feta per municipalitzar les llotges privades, i el complex del Canal Salat, amb les dues sales de cine i un sala polivalent -senzilla, austera-, però que dóna resposta a moltes demandes culturals del poble. I, sobretot, la part humana. Puc dir que la meva relació personal amb tots els regidors d’altres partits amb qui he coincidit durant aquests anys ha estat sempre correcta. Amb alguns d’ells, cordial i amistosa. No negaré la discrepància política, de vegades dura i intensa. Fins i tot, a moments, agra. Mai, però, amb voluntat d’atacar la persona. I si, en algun moment, ha estat així, em sap greu i deman disculpes.
I els meus companys. Primer, en Bosco Gomila, que em va mostrar a navegar entre actes, comissions, precs i preguntes, sense perdre mai el rumb de les conviccions polítiques. I, després, na Joana, en Magí i en Pepe. Érem quatre coneguts quan vam començar i avui som quatre amics, que sabem fer feina junts però també riure -sobretot de nosaltres mateixos-. Un equip, dins i fora del grup municipal. I no pens dir que els enyoraré perquè no es desfaran de mi fàcilment!
Record que, just fer-se públic que m’incorporava com a regidora del PSM a l’ajuntament de Ciutadella, l’estimat i enyorat Miquel Cardona em va dir: gràcies, gràcies per voler-hi ser. Avui, quan fa poc que ell ens ha deixat, som jo la que vull dir gràcies. Gràcies a totes les persones amb qui, durant aquests set anys, he ajudat a fer créixer el meu poble: ciutadans, polítics, funcionaris i tècnics de la casa, periodistes, companys. I la família tota, de qui sempre he rebut el suport més necessari i vital.
I, finalment, vull acabar amb un nom: Bep Juaneda. Una persona amb il·lusió, preparada i honesta, que és a punt de començar un camí difícil però gratificant. Té molt a oferir a Ciutadella. Segurament, molt més del que jo puc oferir en aquests moments. Però hi seré. El grup municipal del PSM a l’ajuntament de Ciutadella continuarà format per quatre regidors… i una espècie de presència a l’ombra per a tot el que em vulguin. Que esper que sigui molt.
És un orgull per al PSM saber que comptam amb persones sempre a punt per dur a terme una renovació constant i necessària. Persones de conviccions menorquinistes, implicades en el projecte “Més per Menorca”, projecte que creix dia a dia. En qualsevol cas, des del Consell, continuaré fent feina per Ciutadella. Per Menorca. Amb el meu equip -a l’ombra- de luxe. Perquè al PSM renovam sense perdre mai ningú. Sense perdre l’experiència. Moltes gràcies a tots.
