El meu gran propòsit per al 2012 era… començar a dir que no a tot el que em proposassin. Pot semblar un propòsit relativament fàcil. Es tractava, senzillament, de dir: no, gràcies, m’agradaria molt però no tenc temps perquè ja faig moltes coses. I no hauria estat una excusa: és una veritat com un temple. Bé, idò, encara no hem acabat el primer mes del nou any i ja he incomplert aquest bon propòsit dues vegades. Dues!
Així les coses, començ a pensar que no tenc remei. Que estic condemnada -mentre el cos aguanti- a ficar-me dins mil i una empreses només perquè som incapaç a renunciar a allò que m’agrada. En aquests moments, deixant al marge la vida familiar i literària (poca broma!), em dividesc entre l’institut (mitja jornada), el Consell Insular de Menorca (mitja jornada més) i l’Ajuntament de Ciutadella (ja no tenc més jornades a dividir!). I, amb tot, m’he apuntat a un parell de cosetes més, amb tota l’alegria del món.
En primer lloc, gairebé ni em van haver de demanar si volia coordinar la visita de Jaume Cabré a Ciutadella, presentació inclosa. Un autèntic plaer al qual no renunciaria per res. Dona gens mitòmana, per aquest escriptor faria el que fos. Començau a apuntar una data a l’agenda: 10 de febrer, a les 20,00h, al Cercle Artístic, presentació de Jo confesso, una novel·la cridada a ser un clàssic de la Literatura.
La segona temptació a la qual he sucumbit és a fer un curs sobre les grans obres de la literatura catala a la “Universitat Oberta de Majors”. M’ho vaig pensar dos dies i, al final, m’hi vaig embarcar, convençuda que aprendré molt més del que els pugui ensenyar. Es tracta d’un alumnat agraït i entusiasta al qual, a més, parlaré del que més m’agrada. Confés que em fa molta il·lusió i vaig agrair molt la proposta, que he encaixat, amb calçador, a la meva agenda.
Així, podeu veure que he començat l’any ben entretinguda. I, com que ja veig que a la meva edat ja és un poc tard per canviar, m’accept amb resignació i paciència. Jo som així i així seguiré, mai no canviaré, com deia aquella cançó de n’Alaska. I, com que davant les coses que no tenen solució, més val posar-hi bona cara, us deix amb un bon somriure. Què hi farem!
- El pensament ordenat/Opinió
- 6 comentaris
Aplaudiment per na Maite! Suposo que entre tot també hi ha veure els partits del Barça, no?
Maite, no he acabat d’entendre (per què?), durant el tràmit d’audiència pública, no vàreu presentar al·legacions al pressupost del CIM.
Fantàstica l’obra Jo confesso!
Només estic per la meitat, 500 pàgines que no és poc, i si al principi em feia vessa agafar un llibre tan gran en aquests moments (1000 pàgines!) he de dir que encara no l’he acabat i el tornaria a començar.
Senzillament fascinant. Jo diria que el millor que he llegit en temps.
un propòsit incomplert ………….. un transport aeri digne.
A partir d´ara els vols entre Menorca i la península seràn a preus més elevats , a causa de la trista fallida de Spanair. No hi haurà competència. Anava a Barcelona unes 5 o 6 vegades a l´any amb Spanair i ara què?
M’apunt als elogis a Jo confesso. Jo no he arribat a la meitat, encara, però faig una gran xalada. Quina manera d’explicar les coses!
725 pàgiens… estic ben enganxada.