La Consellera de Cultura del Consell de Menorca ha posat a la venda 5000 llibres dels fons de la institució al preu d’1€, recaptació que després serà donada a Càritas. Quan vaig veure la notícia a la premsa, el cor se’m va encongir perquè la imatge que es dóna de la cultura feta a la nostra illa no pot ser, em sembla, més depriment.
Així, parlar de “muntanyes de llibres” en el context econòmic que vivim, no fa més que reforçar la idea que, des del PP, es vol donar de la cultura com a despesa supèrflua i, per tant, prescindible. Però invertir en cultura no és un luxe ni un malbaratament de doblers: la cultura genera ocupació, representa un atractiu per als nostres visitants i, sobretot, és la base per formar societats preparades per sortir de la crisi. És molt fàcil fer demagògia amb la cultura. i el PP en fa. I molta.
A més, crec que és important destacar que tenir un fons amb 10.000 exemplars, una institució com el Consell de Menorca, no és una quantitat desproporcionada. Així, si els dividim entre 30 anys, i a una mitjana de 15 publicacions anuals, dóna un excedent de 22 exemplars per llibre publicat. Tenint en compte que de cada llibre se’n fan entre 400 i 1000 còpies, que en quedin 22 és tot un èxit de vendes que hauria de satisfer la consellera.
D’altra banda, en el l llistat que hem pogut consultar a la web del Consell, fins i tot es posen a la venda llibres del 2009, la qual cosa representa una greu competència deslleial a les llibreries de l’illa, sobretot si es té en compte el preu fixat de 1€ que no correspon amb el preu aprovat.
És lamentable que l’actual consellera de cultura no valori la feina feta pels seus antecessors, sobretot, en unes èpoques en què no era fàcil posar en valor el patrimoni històric i literari de Menorca. A més, cal no oblidar que si, avui, Menorca és Reserva de Biosfera, en part, és perquè és una illa que s’ha sabut estudiar, que s’ha sabut conèixer i donar a conèixer. En llibres. En llibres com els que es troben custodiats a la seu del Consell de Menorca i que ara liquiden a 1€.
Ja ho va dir l’alcalde de Ciutadella en el ple d’aprovació del pressupost d’enguany: “si es pensen que jo pagaré, amb els doblers de tots, els gustos culturals d’uns pocs, ho tenen clar”. Ho tenc claríssim, no es preocupi. Liquiden la cultura. O la cultura a preu de saldo, com deia un titular encertadíssim. Aquesta és la idea que el PP té de la cultura. Ens voldrien pobres d’esperit. Tanmateix, no ho aconseguiran.
- El pensament ordenat/Opinió
- 12 comentaris
Aquest atac del PP cap a la cultura no té gaire a veure amb la idea que és una despesa supèrflua. El problema és que la cultura que es fa a Menorca és, naturalment, catalana. Açò és el que els cou. Tot el que fa olor de catalanitat és el dimoni! La crisi és l’excusa perfecta per perpretar un genocidi cultural. Pot semblar un poc gros açò que dic, però no en tenc cap mena de dubte. Van molt forts, i ho tenen tot a favor per aconseguir-ho.
Bravo, Maite. I molt bé també tu, Isma: els vostres arguments no són excloents. Hi ha moltíssima fòbia anticatalanista, però també un concepte de cultura molt carca, arnadíssim, i folkloritzant. Els provincians solen patir d’aquest mal, i els d’aquí estan en fase terminal. En una cosa discrep, Isma: no ho tenen tot a favor. Moltes coses sí. Probablement la majoria. Però no tot, i la història del futur no està escrita. De més verdes n’han madurades…
I una altra cosa: ens diuen que la recaptació és per Càritas, perquè faciliti el sentiment de bones persones… del que ho posa a la venda i del que en compra? Càritas els hi serveix d’excusa!! No sé què me fa més mal: si la befa contra els anteriors governs, si el preu de liquidació que li han posat -ja que és per Càritas, puja el preu, que la gent ho entendrà-, emprar a Càritas o el motiu de fons. A més, per què no és euro a euro per la “seva” fundació, la que no quadren els números ni els objectius?
Cada vegada estic mes convençut que els ajuts a la cultura han de deixar de venir des de les institucions públiques. Desprès passen coses tant indignants con aquesta liquidació i altres que ja han fet.
Hi ha molts projectes a la xarxa que es financen crowdfunding o finançament col·lectiu. Trobo a faltar també que els treballs finançats per les administracions reverteixin a la societat aprofitant les eines que ens dona internet. M’indignan molt els titulars dels diaris i com han publicitat la noticia.
El fons de llibres del Consell Insular és de característiques diverses, publicacions d’investigacions, novel·les, catàlegs d’exposicions… que el Consell no ha sabut fer arribar a la societat, ni aquest ni els altres governs, principalment per falta d’imaginació i per vessa. Certament resulta una afronta a totes les persones que han fet la feina de treballar una d’aquestes publicacions (investigacions, dissenys, redacció de textos, correccions, imatges…) que es consideri la seva tasca cultural a preu de saldo. Sobretot tenint en compta que cada edició ha costat alguns mils d’euros. Una volta liquidada tota aquesta mercaderia ‘obsoleta’ sembla que la intenció és no continuar amb la línia de producció cultural del Consell en el suport bibliogràfic (per a què no hi torni a quedar tanta deixalla). Però la publicació és el que queda, el que deixam en herència. Els interessa més el format fotogràfic on surten els vertaders protagonistes, els polítics que han de justificar el càrrec, mentre que el material que fa avançar la societat, reflexionar, qüestionar, intercanviar idees, créixer més enllà de les pedres i el folklore, però a partir d’elles, és poc atractiu pel que demana de compromís intel·lectual. La ‘foto’ al diari és l’eina, la constatació de la comptabilització de la feina feta: tantes fotos, tants de xous…
És una llàstima que als magatzems hi dormin tants llibres, o no! És un patrimoni, una biblioteca, un referent que parla de la nostra història. Sols cal saber gestionar-lo i no en saben perquè costa doblers. Millor regalar els doblers d’un material que, creuen, no en poden treure res. El gran secret és que la cultura és el millor recurs que tenim.
(massa llarg, ja ho sé)
El Govern Balear té un centre depenent de Presidència a la plaça de Santa Eulària de Palma (crec que es diu Espai Illes, almenys fa uns mesos era així ) on hi ha tots els volums relacionats amb les illes editats en els darrers anys, si el visiteu veureu com hi manquen desenes de títols editats pel CIMe d’aquests què ara valen 1 euro. Aquest espai/llibreria/biblioteca vol ser un fons documental general de les Illes amb llibres per a consulta i on es pot dirigir als interessats als punts de venda on els poden trobar al seu preu real. Llibres amb un cost real de 80 € mai del món s’hauríen de “malvendre” per 1 €, penseu en els professionals que hi han treballat!
Per altra banda es podria editar perfectament -i publicar al web oficial- un tríptic amb els títols editats per el CIMe i repartir-los uns dies abans de Sant Antoni i de Sant Jordi perquè la gent interessada els conegués i es poguessin adquirir (al seu preu real) i regalar en motiu de la Diada de Menorca o del Dia del Llibre.
Així mateix, moltes d’aquestes publicacions ja surten al carrer el Dia del Llibre de mà del Departament de cultura de la màxima institució, només cal fer-ne difusió.
Fer de la cultura i de la recerca científica de molts professionals objecte de “gangària” no és la millor manera d’educar un poble. Cultura a l’abast de tothom sí! però no a qualsevol preu, ni menyspreant els qui fan cultura.
No, Anna, no ha estat massa llarg. M’ha agradat el que has dit.
.
Certament, la forma en què s’han posat a la venda els llibres del Consell demostra la forma en què la Consellera d’inCultura actua i, també, de la forma en què el Govern del titella Tadeo vol liquidar la cultura pròpia. Estic d’acord en la forma barroera en què la consellera actua envers l’aplec literari forjat en anys i el tractament menyspreatiu a la cultura catalana.
.
Tanmateix, vull dir que si el tractament de la feta ha estat al nivell dels subtils genocides amb ‘gavardina democràtica’, la cultura literària treta a la venda no es converteix en fum, sinó que, suposadament, serà de profit per alguns que llegiran, potser, el que abans no havien llegit. Potser qualcú creurà que hi havia una bona feina feta en edicions, investigacions, recerques, etc… Que 10.000 edicions de cultura pròpia surtin (encara que no sigui la forma més correcte la utilitzada) d’un magatzem i servesquin per instruir a 5.000, 6.000 o 7.000 ciutadans, no és negatiu del tot. Sé que, potser, no estareu d’acord amb el que dic, però no tot és un drama a les fosques. Que 10.000 edicions de Menorca vagin a mans dels ciutadans, no ha de ser dolent. La forma com ho han fet? sí, una ‘chapuza’.
.
Per altra, estic d’acord amb el comentari de n’Isma Pelegrí, macno la darrera frase, talment en Miquel Àngel Maria. L’objectiu del PP té dos fronts clars a Balears: l’economia i la cultura.
Així com a la Cultura (la pròpia, s’entén) en altres èpoques la deixaven al marge pensant que era un passatemps de quatre lletraferits de la ‘ceba’; ara s’han adonat que és un eina de potent transgressió social, i d’aquí que la vulguin eliminar; i d’aquí que vulguin fer tanta via. O sigui, eliminar tota iniciativa pública en la creació i divulgació de la cultura feta en català des de l’Administració i, per tant, tallar d’arrel l’actual sistema públic de l’ensenyament. Òbviament, començant per la pròpia administració.
.
En matèria econòmica, el patró és el mateix: per una banda, anul·lar en tot el possible drets laborals i donar màxima facilitat per l’operativitat als empresaris. Açò, passa (aprofitant la crisi) per aniquil·lar els principals instructors dels drets laborals: els sindicats, amb qui tenen la idea clara de fondre’ls, ofegar-los. L’altra part és legislar el consum de territori per promoure les iniciatives econòmiques que comencin a inflar una altra bombolla especulativa.
.
El que faria el PP, si governava, ens ho podíem imaginar tots. Per tant, no em val tirar el pic perquè hem trobat pedra. Si hem de sortir al carrer, hi hem de sortir plorats, perquè del contrari, mai la pedra es tornarà refinada arena passada pel sedàs.
No em val un llibre pel preu que té, sinó pel seu contingut. I amb açò no vull, ni molt manco! menysprear la feina feta per l’autor. La consider i la valor, però anam malament si posam preu a les accions culturals. La Cultura és un bé necessari per a l’home i l’Administració la de facilitar per formar la societat.
No m’agrada el terme “cultura professional”, m’agrada més el terme “Cultura científica”. La Cultura és un dret i no ha de ser un acció de classe, més bé ha d’estar a l’bast de tots els ciutadans, del contrari, donam la raó a la política del PP, que pretén que no estugui a l’abast de tothom.
Estic totalment d’acord amb la reflexió que fa n’Anna. Tens tota la raó quan dius que no s’han sabut difondre prou bé les publicacions del CIM. És, certament, una assignatura pendent. Tanmateix, una assignatura que no s’aprova venent els llibres a preu de saldo. És una falta de respecte a totes les persones que els han creat. És una menyspreu a la cultura. A la catalana, sí, Isma, certament, emprant la coartada econòmica i fent demagògia.
Ara bé, deixau-me acabar amb un missatge positiu: jo, com Menorquit, crec que aguantarem l’embat. De fet, cal recordar -hi ha gent que no ho sap o no ho vol saber- que la cultura, en aquesta illa, s’ha fet de franc, per amor a les lletres, a la història, al coneixement. Cap membre de l’IME, per exemple, ha cobrat mai per una publicació i, en canvi, hi ha aportat hores d’estudi, hores de treball, coneixements i, sent més prosaica, paper, tinta d’impressora, fotocòpies, viatges per anar a cercar documents… No cal dir que, igualment, tots els membres de les diferents entitats culturals de l’illa, que fan una feina digníssima i altruista en benefici de la societat.
Per tant, si aquests es pensen que tancant l’aixeta deixarem de fer, ho tenen molt clar. Farem més que mai, amb imaginació, amb ganes i amb entusiasme. I esperarem temps millors, que vindran. Segur.
Hem de fer el que ens apassiona.
Si l’Administració Pública no s’hagués implicat en la ‘Cultura per a tothom’ (mitjançant la ruptura de segles del Règim Antic i a través de revolucions socials que eliminaren privilègis) encara viuríem en una època de classes socials.
.
L’Administració Pública ha d’impulsar tot allò a la que la societat civil no pot arribar. I més quan parlam de drets. Els Governs i l’Administració han de garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans. És el desenvolupament de les polítiques democràtiques modernes, i de forma clara, les polítiques d’esquerra. I, evidentment, posant-hi passió en la vida. Ben cert Anna.