Després d’una setmana d’aquelles que una no sap com ha pogut resistir, aquí teniu la crònica del ple del Consell de Menorca de dilluns passat. Va ser una continuació dels altres tres.  Des del PSM més per Menorca, hi vam dur propostes positives per a la nostra illa que van ser rebudes per l’equip de govern del PP de forma desigual. Amb una coincidència, però: sempre aquella frase ofensiva que voldria ferir i que no poden evitar. Però, com deia ma mare, no ofèn qui vol sinó qui pot…

En fi. Comencem per la primera proposta que vam presentar: instar el Govern Balear a actualitzar i revisar el mapa escolar de les Illes Balears que es va elaborar durant la legislatura 2003-2007. Es tracta d’una demanda de tot el sector educatiu que s’ha d’entendre com l’anàlisi de la situació educativa actual, la prospectiva poblacional de futur i la planificació, a anys vista, de les necessitats del sistema educatiu, pel que fa a nous centres i a plantilles de professorat. Una planificació que, en moments de crisi com l’actual, és més necessària que mai.

El PP hi va votar a favor. L’única (!)  intervenció de la consellera de cultura i educació en aquest punt va consistir a dir: per què no ho van fer entre el 2007 i 2011 quan governaven vostès? La resposta ja li havia donada a la meva intervenció inicial: des del PSM hem reclamat aquesta revisió al PP i al PSOE, des de dins i des de fora del govern. A més, ja es pot imaginar que, si al PP de Menorca, el de Mallorca els ignora constantment, les dificultats augmenten quan es tracta de socis de govern de partits diferents. Amb tot, el passat mandat, es va començar aquesta revisió, tot i que no es va concloure.

La segona proposta demanava un pacte insular, liderat pel Consell i, amb participació, entre d’altres, dels ajuntaments de l’illa, per planificar i definir el contingut i la ubicació dels diferents equipaments amb què Menorca hauria de comptar en un futur pròxim, amb arguments i vetlant sempre prquè tots els ciutadans de Menorca, siguin del municipi que siguin, se sentin escoltats. Em referia al parador turístic i a l’escola d’hoteleria, sempre amunt i avall, amb enfrontaments a la premsa entre municipis. El PP hi va votar en contra, tot i que el senyor Huguet, en un to condescendent, em va dir que “estava carregada de bones intencions”. Patètic.

I, finalment, vam presentar una moció per tal de modificar la composició de la Comissió Assessora de Patrimoni per tal d’incloure-hi dos vocals més en representació dels partits polítics de l’oposició, només un per partit i tècnics (arquitectes, aparelladors, historiadors, etc). La proposta encaixava, perfectament, amb les característiques que el PP volia que tingués la Comissió: no la volia nombrosa i la volia de tècnics. Així i tot, la va votar en contra perquè, segons va dir la senyora Baíllo, en un to ben desagradable, “la decisió ja estava presa des del setembre”. Això són arguments, sí senyora!

I fins aquí el ple de dilluns 19 de desembre. Ahir vam parlar de pressuposts. Però aquesta és una altra història i, per descomptat, serà una altra entrada en aquest bloc.

• Activitat política
• 5 comentaris

Divendres passat, es van inaugurar els cines del Canal Salat. Es notava a l’ambient la il·lusió de la gent, l’emoció dels dos empresaris que han fet realitat el projecte, la qualitat de les sales i del nou espai cultural que ha guanyat Ciutadella. Les cares eren, sens dubte, d’autèntica satisfacció.

Tanmateix, convé recordar el llarg camí que hem hagut de recórrer per arribar fins aquí. Fa més de sis anys que es va començar a tramitar el projecte d’Observatori i Planetari, promogut pel PP (especialment, pel seu regidor de cultura i urbanisme), un projecte itinerant que va anar del Pinaret al Canal Salat, amb contínues modificacions que costaven milers euros als ciutadans.

Quan l’equip de govern de PSOE i PSM va accedir al govern, el març del 2009, es va trobar damunt la taula que el projecte de l’Observatori i Planetari s’havia convertit en un projecte d’Auditori i Observatori –encara que soni francament estrany- amb un cost total de més de 10,5 milions d’euros, dels quals, l’ajuntament només en tenia compromesos 3 del Govern Balear. 3 milions que s’haurien perdut si no s’haguessin aconseguit la resta de finançament perquè la subvenció era finalista i, a més, quan el termini per executar-la s’acabava. A més, hem de dir que, segons l’opinió de tècnics consultats, aquest “Auditori” reciclat no garantia que pogués ser l’Auditori que Menorca es mereix.

Així les coses, d’haver continuat amb el projecte iniciat pel PP, i vista la crisi econòmica que patim des de fa molts de mesos, difícilment s’hagués pogut dur a terme. En canvi, amb el nou rumb que l’equip de govern PSOE-PSM va saber donar al projecte, s’ha resolt la greu mancança de sales de cinema de Ciutadella i la necessitat d’un espai ampli, apte per acollir una infinitat de propostes. Aquest fet, afegit a l’inici de les obres de rehabilitació del Teatre del Born, fa que, avui, Ciutadella comenci a veure com molts d’aquells eterns projectes del PP es van tancant. Amb feina i sentit comú, com ha de ser.

Divendres, amb les ulleres de 3D ben posades, asseguda en una de les sales de cine del Canal Salat, no vaig poder evitar pensar en totes aquestes coses. En els moments de canviar un projecte ambiciós per un de més factible; en els moments d’haver de tocar de peus a terra i fer entendre a la gent que l’època de bonança econòmica s’havia acabat; en els moments en què el temps d’execució de l’obra se’ns acabava i encara hi havia aspectes a resoldre.

Va ser dur, però avui puc dir que va valer la pena. Una autèntica història de pel·lícula, d’aquelles, però, que acaben bé. Ara, ja només esper el dia que, des d’una llotja del Born, pugui veure una bona obra de teatre. Entre cares, sens dubte, de satisfacció i emoció. Ja hi queda més poc.

• El pensament ordenat/Opinió
• 11 comentaris

Ahir fosquet, se celebrava la XXIX Assemblea General del Partit Socialista de Menorca (PSM) en la qual, entre d’altres temes, s’elegia la persona que ha d’ocupar la secretaria general els pròxims anys. La deixava una dona feinera. Na Tuni. Una dona de fortalesa admirable i de conviccions fermes. Només així s’explica que hagi aguantat, sense perdre mai el somriure, els embats de mentides i insults que han volgut enfonsar-la de la forma més barroera. Hi ha molta Tuni, però.

El relleu. Francesc Pons Morlà. En Cesc. Amb el suport de tots els assistents.  Una persona discreta, d’idees clares  i amb una capacitat de feina impressionant. Una persona que sap que només la feina en equip dóna resultats òptims. Proper, quan s”aconsegueix vèncer la timidesa inicial. I, sobretot, amb moltes ganes de fer avançar el partit des de la renovació però, també, des de l’experiència de les persones que, en un moment determinat, han estat la cara del PSM a les institucions.

Començam una nova etapa. De fet, diria que la vam començar, de la mà de la ja ex-secretària general,  fa ara, justament, un any, quan es feien públics el nom de Nel Martí com a candidat al Parlament Balear i jo mateixa al Consell de Menorca. Ara, s’ha fet una passa més. El trident Nel-Cesc-Maite m’agrada. M’agrada perquè formam un bon equip. Sabem de les fortaleses de cadascú de nosaltres i també de les nostres debilitats. I, sobretot, tenim molt clar que el PSM són les persones. La gent de les agrupacions, els regidors, els militants i simpatitzants que ens aconsellen i ens ajuden, els que han estat càrrecs públics i tenen un bagatge que no podem perdre. I, també, tots aquells a qui hem de ser capaços d’integrar dins el projecte de “Més per Menorca”.

Començam una nova etapa. Tenim la bicicleta a punt. Volem veure gent i que la gent ens vegi. Volem avançar, amb l’empemta de tots. Gràcies, Tuni. Gràcies, Cesc. Tenim camí a recórrer. I ganes. Menorca s’ho val, com diria el nou secretari general. N’estic ben convençuda.

• El pensament ordenat/Opinió
• 5 comentaris