(Fotografia Toni Cladera)
INICI DE CÀNTIC AL TEMPLE
“Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comenceu a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes”.
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.”
SALVADOR ESPRIU
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 2 comentaris
Un poema que diu moltes coses i que les sent encara més.
.
“Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni”
(…)
I seguirem dient: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.
.
Bon any Maite, i tots els que seguiu aquest espai.
Ens espera un 2012 que no serà fàcil. Però aquí serem, amb convicció, alegria i perserverança. Com deia Salvat-Papasseit: “Al llavi una flor / i l’espasa ferma”. No permetrem que ens robin el que som. La nostra llengua, la nostra terra.
Bon any, Menorquit. Bon any a tots.