(Fotografia Toni Cladera)

INICI DE CÀNTIC AL TEMPLE

“Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comenceu a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes”.
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.”

SALVADOR ESPRIU

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 2 comentaris

Amb el suggerent títol A caixes destrempades, dia 30 de desembre, a les 21,30h, a la Sala Multifuncional des Mercadal, es presenta el primer disc dels “Sonadors de Son Camaró”

El disc inclou aquelles cançons que ja s’han fet ben populars, com és el cas  del pasdoble “Marcial”, la cançó del guàrdia civil que s’enamora d’una independentista; la versió en ska de “L’amo de Son Camaró”; “A Aló amb tu”, una petita història d’amor i esclata-sangs; la “Piccolissima migjornera”, etc, etc. A més, també hi podem trobar una versió especial de la  “polèmica” cançó sobre la infanta Elena, la cunyada d’aquell que augur que prest també en tindrà una de ben polida.

Així, A caixes destrempades reuneix dues condicions que em semblen importants. D’una banda, bona música. No debades, a part dels components del grup, hi  han col·laborat diversos músics amb instruments com saxos, trombó, trompeta, flauta, piano, veu, marimba, i en les mescles i masterització hi ha participat un tècnic de la talla de Toni Pastor als estudis Swing de Palma.

D’altra banda, la segona condició és el bon humor. Perquè, sens dubte, el disc ens farà riure. I, justament ahir vespre, llegia un llibre de títol inconfessable que deia: “El riure de bon gust, franc, obert, el riure plaent, allibera les endorfines cerebrals que són la nostra morfina natural. Calma el dolor i disminueix les inflamacions”.

Aixi que, ja ho sabeu, si voleu tot això, a escoltar A caixes destrempades. A més, l’entrada al concert de divendres és gratuïta. No es pot demanar més!

• Amb totes les lletres
• 3 comentaris

El meu fill em va demanar: a tu t’agrada Nadal, de ver?  Vaig somriure. La seva mirada intuïa una resposta d’aquelles que ja no es donen a un infant. M’agrada i no m’agrada. És present i passat. És il·lusió i enyor. És tu i jo, aquí, dins la cuina, triant els ornaments d’un arbre que no és de Nadal perquè el moix s’hi enfilava i el feia caure. Ets tu muntant un betlem dins un armari amb una paciència desconeguda. Són les pinyes platejades dins la fruitera i els llumets que, com sempre, no s’encenen. És un parèntesi del dia a dia frenètic. Retorns i converses de taula que s’allarguen amb el cafè i la copa de cava. Embolcalls de colors i decepcions. Rialles i balls. Mirades perdudes. Són les felicitacions que no arriben perquè enguany  hi ha crisi. Nadal és tu i jo, fill meu, asseguts dins la cuina, entre serrells llampants i campanetes, triant què volem posar i què volem deixar dins la capsa. Descobrint l’estrella que vas fer quan eres petit i que, un dia, quan siguis un home, et portarà a nadals en què demanaves a la mare si li agradava, de ver, el Nadal. I creuràs recordar que ella et deia que sí, que li agradava molt. I, tanmateix,  en el fons dels teus ulls, una certa malenconia entelarà els records.

• Amb totes les lletres , Textos literaris
• 5 comentaris