A les 6,40h, vint minuts abans que sonàs el despertador, he obert l’ull. Aquesta és la prova més evident que he tornat a la “normalitat”, després d’unes llargues i -permeteu-me que ho digui- merescudes vacances. Sempre faig igual, per por d’adormir-me, cosa que, com ja us podeu imaginar, m’ha passat en comptadíssimes ocasions.
A les 8,00h entrava a l’institut. Exàmens de setembre, retrobar els companys, començar-me a mentalitzar que seré tutora, apuntar a l’agenda el calendari de reunions, etc, etc. M’agrada tornar a les aules, encara que avui, al diari, un que diu que vol ser amic meu, afirmi que som una “política professional”. Fa gràcia, o no?
A les 9,30h, deman permís per assistir a una recepció important. Després, me’n vaig cap al Consell on s’espera la visita del president del Govern Balear, JR Bauzá. Els meus companys comencen a entendre que no m’he “mudat” per celebrar el retorn a l’institut sinó per un altre motiu que els fa somriure.
A les 10,45h, arrib al Consell. Veig que ja m’han instal·lat ordinador al despatx i em pos a redactar una instància, deman informacions vàries, faig una ullada a la prema (no pot ser, jo mai no empr imperatius ni el verb exigir!), vaig a cercar un got d’aigua, esper el president… Quan arriba, ens saludam afablement tots els polítics presents: una cosa és la discrepància política i una altra, de molt diferent, el tracte personal.
A les 13,00h, torn a casa: dinar, llegir el diari, contestar correus, preparar la comissió informativa de dilluns (demanar assessorament, ordenar papers…), anar a comprar material de profe (carpeta, estoig i, sobretot, bolis vermells!), més feina, ara d’organitzar papers d’institut, declaracions al diari, anar a fer una calada (arriba n’Emma i diu: fa una calor impossible!), sopar, escriure una entrada del bloc, novel·la fins que ja no pugui més, llegir una estona…
- El pensament ordenat/Opinió
- 12 comentaris
Bona rentreé Maite! M’ha agradat el detall de sobretot bolis vermells! I bona rentreé a tots els professors i professores!
Maite… D’on la treus, tanta energia? He quedat esgotada només de llegir l’entrada!
M’ha agradat que empris la paraula prema per premsa.
Ens espremen!!!
Bon dia Maite:
“Setember more…” com diu la cançó, i ja hem vist que has arrencat forta i decidida. Açò va bé. Certament, em dóna la impressió que els atacs per terra, mar i aire al teu càrrec del PSM (alguns també a la teua persona) seguiran amb obstinació i perseverància. Tanmateix no ho farà la línia oficial, sinó els comissaris que el partit al govern té encomanats. Tot i així sabem de la línia de prudència i seny que mostrarà el teu partit davant aquest atacs.
.
Cal veure, ja en poc temps, com se’t tiren al coll just obres la boca en un tema polític com a consellera. Pens que el PP s’equivoca i s’equivocarà amb la tàctica cap el PSM, però ja s’ho faran, ja que tenc la impressió que no els sortirà bé, més bé al contrari. A més, comencen a actuar a nivell intern els grups de pressió del PP. Ja ho vaig dir un dia: a en Txiqui de Sintas el tenen al marge; Ciutadella queda fora del Consell d’Administració de Ports. En Txiqui serà castigat reiteradament pel seu partit i em dóna la impressió que l’equip de govern en minoria serà molt feble, i serà quan optaran per donar entrada a Joan Triay. Temps.
El tema de deixar Ciutadella fora del Consell d’Administració de Ports és molt greu. Sembla que el PP ja no “cuida” Ciutadella com fa uns anys. En aquest sentit, pens que és fonamental sumar esforços per evitar aquesta discriminació. No pot ser que, en un moment com aquest, en què tantes coses s’han de decidir sobre el port de Ciutadella, l’administració més propera i que, per tant, més té a dir sobre el tema, quedi exclosa del debat. Veurem com acabat… tot!
Joan Riudavets: l’errada és involuntària però, segurament, el subconscient em deu haver traït! La corregiré, però.
Gràcies, Itziar, per la moral: és ben necessària. De fet, Vela, l’energia, trob que la trec del meu esperit positiu. L’altre dia vaig llegir que fer feina amb un somriure és el millor que es pot fer. I jo ho intent.
S’ha admès Ciutadella al Consell de Ports!. Segons el Govern balear “El argumento es que estos dos puertos cuentan con líneas de transporte regular de pasajeros y mercancías durante todo el año.
.
Clar, comprensible. El Govern no sabia que el port de son Blanc s’havia fet per al transports de passatgers i mercaderies. Jo tampoc ho sabia. Em pensava que s’havia fet una gran escullera per a facilitar la reproducció d’espècies marines en perill d’extinció.
Quina intel·ligent maniobra de rectificació!
Ja ho va dir aquell: rectificar és de savis, i rectificar a cada instant és de necis. Entre la saviesa i la niciesa mos tocarà haver de surar… Tot plegat, el lobby mallorquí ho prova (per petita que sigui l’osca): que Menorca sigui una extensió del seu rodol político-econòmic. A Menorca hi manquen clans més poderosos (com p.e. el Clan Matutes a Eivissa), perquè no mos faltin al respecte i podet tòrcer aquesta inèrcia de dependència i vassallatge…
Més que un clan tipus Matutes, a Menorca ens cal més sentit comú entre tots per defensar els nostres interesos. Primer s’hauria de mirar Menorca, després mirar el que marca el partit. Aquesta hauria de ser la premisa de l’actuació dels polítics. Però ells ho fan al revés. I així seguim romolcats pels desprestigi.
Maite vull que facis molta bona feina ( idem per en Nel) i molta salut.
Li vull comentar a n´en Menorquit, que en Chiqui, Fa i farà molt bona feina, i pensant amb Ciutadella.
I gràcies a l´unió i al concens del 4 partits que representen l´ajuntament ( Hauria d´haver també U.C.M.) Ciutadella tindrà lo que es mereix: ” SER UN GRAN POBLE”.
Pensau que tots feim Ciutadella. Endavant!!
Gràcies Dani, em deixes més tranquil.
Ja m’imagin Menorquit que t’has quedat ben tranquil, tant com jo!
Anécdota de la guerra civil:
Iban tres personas de “un bando” a fusilar a otra, lo llevaban fuera, al cementerio (bueno al paredon del cementerio) que estaba bastante alejado del pueblo. Era una noche espantosa, helaba casi.
El hombre que iba a morir fusilado dice: ¡Vaya frio que hace aquí! y uno de sus “acompañantes” le contesta: Ya, pero tu te quedas aquí, imagínate yo que tengo que volver caminando al pueblo.
Quin nivell!
Bon setembre!
els bolis vermells els hi provoca un colapse acadèmic i els traumatitza! per açò jo he escollit el verd! una altra cosa és que els pugui utilitzar enguany oficialment!