“Aquests darrers anys els diaris de les nostres Illes han duit sovint articles i cartes al director, que, firmats per persones molt conegudes a ca-seva, combaten la identitat catalana del parlar baleàric. Les seves afirmacions i negacions solen demostrar que els qui les formulen no saben res de res en qüestions de lingüística. Generalment les seves cartes i articles queden sense resposta: en primer lloc, perquè revelen en els seus autors una tal ignorància que els qui podrien constestar-hi no volen rebaixar-se a refutar-los ni tenen el temps per perdre; i en segon lloc, perquè defensors del “balear” contraposat a “català” són gent que no havia escrit mai en balear, sinó en castellà, i per tant no mereixen ni l’atenció d’escoltar-los perquè són balearistes circumstancials i de conveniència.”
Aquestes paraules que acabau de llegir van ser escrites pel mestre Francesc de Borja Moll, l’any 1982, a la introducció de la primera edició del llibre Doctrina sobre la llengua de les Balears i de València, un recull de textos d’Antoni M. Alcover, publicat aprofitant l’avinentesa del cinquantenari de la seva mort. Són, no cal que ho digui, d’una actualitat esfereïdora. Com les que va escriure Mossèn Alcover el 1902:
“L’amor a la llengua pròpia. És una ignomínia abandonar-la. Per a un poble, estimar sa llengua és un signe de vitalitat i de plenitud intel·lectual. Són els pobles decadents, ensopits, amodorrats, sense cap ni centener, destinats a desaparèixer i que ells mateixos accepten i firmen sa sentència de mort; són els pobles així, que desprecien, desjecten i abandonen sa pròpia llengua. (…) De manera que els catalans, valencians i balears que abandonen la seva llengua per la castellana i els rossellonesos que l’abandonen per la francesa, se donen per poble vençut i d’una civilisació inferior; neguen la seva història, insulten la memòria dels seus majors i s’estenen a si mateixos la patent de barbàrie i estupidesa, i arriba la seva beneitura a tenir per honra i gala el que constitueix la seva ignomínia.”
M’he permès refugiar-me en els mestres perquè pens que, més que mai, haurem de fer-los presents per defensar la nostra llengua i no defallir. La nostra llengua, la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com marca el nostre Estatut. Davant l’autoodi, davant la ignomínia, haurem de recuperar l’impuls i el coratge dels mestres. El seu orgull i el seu entusiasme. La seva dignitat.
- El pensament ordenat/Opinió
- 57 comentaris
Bravo, bravo, bravísimo… Maite. Excelente artículo. Hemos de quitarnos la máscara ya. Creemos que ha llegado el momento de obligar, si es preciso con la fuerza física, a que nadie hable ni utilice el castellano en toda Baleares. Hemos de dar un paso más en este camino abierto de las inmersión lingüística que, ahora, este PP españolizador quiere liquidar.
Hay que llegar al exterminio del castellano y de cualquier muestra de cultura que no sea catalana.
Basta ya de negar nuestra historia y la memoria de nuestros ancestros.
Adelante Maite en esta batalla. Aquí nos tienes, siempre a tu lado, con la imposición y el sectarismo.
I Mn. Josep Salord i Farnés va dir,
.
“…Se dirá que el pueblo ya no siente la necesidad ni el gusto de la propia lengua. Pobre pueblo menorquín, sometido a tantas influencias extrañas, sin defensas adecuadas para preservar su auténtico espíritu, y que han embotado su mentalidad y su sensibilidad indígena! (…) Y ese pueblo, bajo esa costra superpuesta, conserva vivo su espíritu que aflora al exterior en toda ocasión propicia o cuando se hace saltar la costra o se penetra a través de ella hasta sus fibras más íntimas; conserva el sentimiento y el amor de las cosas de su tierra y en particular de la propia lengua, que es la expresión más viva de su alma; más todavía -como decía Herder- la lengua de un pueblo es el alma misma de este pueblo, hecha visible y tangible.”
.
Escoltem els mestres!
Deixau-vos ja d’històries Tea Party, és ben clar que sou vosaltres els que ens imposau la llengua castellana a tots, ens l’imposa l’articulat de la Constitució que ens obliga a tots a conèixer el castellà, el deure de conèixer-la és una imposició com unes cases. I ara ens obligareu a abandonar la nostra llengua en la relació amb l’administració autonòmica, perquè difícilment podrem exercir el nostre dret d’emprar la llengua pròpia de les Balears si el funcionari de torn no ens entén. Açò sí que són prohibicions i imposicions. Imposició és que el jutge, el notari, el metge, el policia, l’inspector d’hisenda no m’atengui si empr la meva llengua. Què trobaries si un metge catalanista es pogués fer el desentès quan atengués un pacient de parla castellana? I si el que es fes el desentès fos el policia o el jutge? Segur que ens durieu a Estrasburg. Més valdria que ens tancassiu a tots els que volem rallar en català a la presó, però el que feis es més greu, ens negau l’atenció mèdica, la policial, la notarial, la judicial i ara la del funcionariat autonòmic. Se’ns pot donar un tracte més discriminatori?- Si vols rallar en ‘català’ te fots és la vostra única ideologia. Entre el funcionari i jo hi ha una diferència molt important, qualsevol persona pot aprendre català, per tant no hi ha cap discriminació, en canvi jo puc estudiar tots els idiomes del món, que si el funcionari de torn s’entossudeix a dir-me que no m’entén jo no podré emprar la meva llengua a la meva terra.
Llegint aquestes sàvies paraules del mestre, no puc evitar fer paral·lelismes amb la qüestió del compromís dels entesos i la intel·lectualitat. Diu Borja Moll que “els qui podrien constestar-hi no volen rebaixar-se a refutar-los ni tenen el temps per perdre”, cosa que ha passat per aquí també, i no acab de tenir clar que hagi estat una bona estratègia, perquè les lloses, per mal endreçades que siguin, acaben fent forat. A Mallorca els escrits a què feia referència Moll han acabat fent merxa, i allò que era marginal (en Pep Gonella i tota aquella gent): ha esdevingut institucional, en Bauzá es va reunir amb el Círculo Balear (el president del qual ara té un càrrec al Govern), una institució duríssima i completament antimallorquinista i anticatalana sota l’empara del balearisme, per pactar-hi (!!!) l’elecció de llengua als centres educatius. A Menorca tal vegada no hem arribat a aquest extrem, però hi ha hagut polèmiques dures que no han tingut gens de resposta. Arran del canvi de topònim de Maó, per exemple, es van arribar a dir disbarats molt grossos i aberracions molt bèsties, de tota casta però amb un denominador comú: l’autoodi i el principi acceptat de la renúncia activa a voler fer normal la nostra llengua i cultura. Algun resistent molt lloable, però en general res de res. Que facin i diguin que no tenen raó i el temps i el seny posarà les coses a lloc, ha estat la premissa que tothom ha seguit. També el PSM, a Maó, en aquest cas. Mentrestant, anam fent institucional l’anticatalanisme i molt popular i normal aquesta aprensió entre la població, i el convenciment estès que emprar la llengua pròpia del territori a les escoles és imposició. A vegades pens que la dignitat no vol dir no davallar a les “baixes esferes”. En Borja Moll ho sabia molt bé.
Aquesta actitud victimista expressada per na Maite i pels seus teleñecos ja està molt passada de moda. Us ha anat molt bé explotar aquesta vena sentimentalista i nostàlgica, però ara al segle XXI la gent té altres necessitats, la gent ha llegit més i ja no combreguen amb rodes de molí.
Ningú vol destruir la llengua catalana. Ningú la vol marginar. L’únic que es preten és que cadascú, lliurement, faci el que vulgui.
La llibertat per utilitzar o no una llengua o una altra. I no posar traves lingüístiques. I no imposar una llengua sobre l’altra.
És molt senzill, encara que per alguns és impossible de que ho puguin entendre.
Tea party, diu que el que es tracta és de no imposar una llengua sobre l’altra, i jo em deman en aquests moments quina és la llengua imposada? Quina és la única llengua a la que podem presentar denúncies davant la policia nacional? quina és la única llengua que es xerra en els jutjats? quina és la única llengua que es pot parlar al congrés dels diputats? quina és la única llengua en la que es firmen les hipoteques? quina es la única llengua que es pot fer la declaració de renda,… realment creis que el català s’està imposant, donc vaja imposició quan no es pot fer tot açò en la llengua imposada, i només es pot fer en castellà. No serà que és el castellà la llengua imposada, i que el català sols és que guanya terreny, i és aquest fet el que molesta a molts dels creadors de la teoria de la imposició catalanista?
Maite,
La societat civil haurem de fer sentir la nostra veu.No podem consentir anar cap a enrere.El model lingüistic actual funciona.Per què llavors l´hem de canviar?Aquesta elecció de llengua du amagada una intencionalitat.La de no aprendre la nostra llengua.El comentari escrit abans està ple d’ingenuïtat…
Els fillets de les nostres illes acaben l’escolaritat sent plenament competents amb les dues llengües.A l’escola és a l´únic lloc on aprendran la llengua.Això no és sentimentalisme.És la realitat.Això és el que entenem els que treballam dia a dia en educació.
Jo encara no entec per què na Maite no posa moderació al seu blogg i treu aquesta gent del Tea-party que no tenen cap interès en debatre i que es dedica senzillament a insultar ‘teleñecos’, si es volen esbravar que obrin ells el seu blogg, ningú no els discuteix la llibertat d’expressió ni solsament la d’insultar i promoure l’odi.
Arran del comentari de Joan,vull exposar una reflexió que avui dematí fèiem, justament, amb una persona preocupada per aquest tema. Comença a ser massa habitual que es compari aquells que defensen l’ús de la llengua pròpia i la unitat de la llengua catalana, sempre emparats per la llei, amb els nazis i el nazisme. I aquesta comparació es fa a través de les pàgines dels diaris, amb total impunitat i supòs que en nom d’una mal entesa “llibertat”. La violència del missatge és més que evident, així com la voluntat d’atiar els ànims de certs sectors en contra de persones concretes i de partits concrets.
I, un dia, açò els fugirà de les mans. Quan l’insult i la injúria ja és habitual, comencen les amenaces i, d’aquí, ja podem esperar qualsevol cosa. I, quan això passi, la responsabilitat serà tant de l’energumen executor com de tots aquells que l’han esperonat, sigui per acció o per omissió. Va passar fa poc al País Valencià en la presentació d’un llibre. No sé fins on arribarem, aquí, durant aquests quatre anys. En qualsevol cas, ens trobaran amb el cap ben alt i disposats a plantar cara.
Camamil·la, aquests del te ja tenen bloc però es veu que no tenen prou parròquia. El seu objectiu és clar i tu l’apuntes molt bé. Mai no he moderat els comentaris perquè m’agrada saber què pensa la gent, m’agrada la discrepància i el debat d’idees.
Ara bé, en aquest cas, ja no es tracta de persones que, des de la diferència d’opinions i idees, entren en aquesta plaça per contribuir a la discussió i enriquir el debat: es tracta d’un grupet que no té altra obsessió que atacar, sistemàticament, el PSM. El seu objectiu no és altra que veure fins quan l’ànima càndida de na Maite els aguanta. Primer van ser Jorge Rodríguez i Coloma Torres, ara els del te. I, abans, Terrys i companyia. No has de ser molt intel·ligent per veure d’on surt aquesta tropa i qui és el seu creador.
Potser, tens raó, i ha arribat el moment de plantejar-me què faig amb ells. M’avorreixen, és cert.
Maite només ens has de dir que no entrem més i així ho farem. No tenim cap problema. No volem ser un problema, ni per tu ni pels altres. No volem, amb el nostre discurs diferent, ser aquella mosca que molesta a la resta que pensen el mateix.
Basta idò que ens diguis que no entrem més i immediatament deixarem d’entrar a aquesta plaça que, pel que veim, margina al diferent i només cerca reafirmar-se en el seu particular pensament únic.
Els del Tea party haurien d’anar vius en el seu entusiasme ja es va veure com van anar les coses en el mitin demòcrata d’Arizona i ara a Noruega en el campament del jovent socialdemòcrata. Jo no descart que entre en JJ GOMILA, en Chicho Lorente i gent per l’estil acabem sent victimes de la violència i ho dic molt seriosament.
Tea Party,
De veritat penes que nosaltres no estem a favor de la llibertat.Crec que na Maite té tota la raó quan parla de la gent que ens compara als nazis i crec del tot encertada la seva reflexió.Jo realment pens que ets una persona que estima la llengua i que té mal de consciència i cerca arguments per a tranquil.litzar-se .Però no t’agafis el meu comentari com un atac,t´ho dic “de bon rollo”.
Camamil·la, els exemples que poses són, exactament, els que hem dit avui dematí. Ara bé, com va dir el primer ministre de Noruega, a la barbàrie se la combat amb més democràcia i, sobretot, amb fermesa. Com diu n’Anna, ens trobaran, trobaran la societat civil mobilitzada. Totalment d’acord amb la reflexió d’Andreu.
Bona la teva reflexió Maite. Recórrer als Mestres, és sempre una bona opció davant l’atac brutal que comença a perpetrar la dreta cavernària.
.
Sobre el que heu comentat i el que has dit, Maite, sobre el lobby Tea Party, fa temps que ho venc expressant: la seva missió no és debatre amb arguments raonables les coses (com el tema de les llengua en què el castellà és català, balear, etc… i el català és espanyol,etc.. Amb açò ja es demostra tot. I ho dic ara molt seriosament). La seva missió és atacar -i ho repetiré- per terra, mar i aire a tu Maite, a Nel Martí (com a representants institucionals d’un partit que ha crescut), al PSM i a tot la idea que s’aproxima al vostre pensament ideològic, sigui per una cosa i per una altra. La llibertat d’expressió és una altra cosa el bell concepte del qual tergiversen els qui s’hi escuden per atacar sense ètica ni educació.
.
Ara ja, Maite, tu mateixa.
.
Salut i llengua.
Sempre he cregut que personatges com els “Tea-partys” i similars, tant d’aquí com d’altres llocs del món,tenen molt clara la seva estratègia: llençar mentides i més mentides, tergiversar la realitat al màxim i, a còpia de repetir i repetir les seves mentides, fer que el seu missatge vagi calant a la ment de més i més gent. Després, acaba passant el que acaba passant: Bòsnia, Arisona, Noruega…
He posat l’exemple de la guerra de Bòsnia perquè, vaig llegir fa temps, no recordo on i m’hauria agradat trobar l’article, que tot havia començat després d’una dura campanya contra el poble bosnià: només cal veure Intereconomía…
Per acabar, unes quantes raons per les quals hi ha persones que no ens volem ressignar a avaixar el cap: l’any 2004, en un disc del grup Al-Mayurqa, hi apareixia aquesta cançó:
Des de lo conqueridor
parlam clar i en català
fins que el primer Borbó
arribà per emprenyar.
Per decret va prohibir
que xerrassim mallorquí,
Felip cinquè decidí
Nova Planta introduir.
Lo Gran General Consell
ben de pressa suprimí
i de Madrid van venir
recaptadors amb fusell.
I de llavonses ençà
sa llengua han perseguit
dictadors mals d’oblidar,
presidents que ens han traït.
Lletra: Toni Roig
Música: Toni Roig
Si algú la vol escoltar, la pot trobar aquí: http://www.goear.com/listen/fc87efc/conqueridor-al-mayurqa
Hemos comprobado cuan queridos somos en esta plaza. Menorquit, Camamil·la y otros ya hablan abiertamente de nuestra expulsión. Y esta decisión está en manos única y exclusivamente de Maite. Con sólo decirnos que abandonemos la casa (como dirían en Gran Hermano), lo haremos. Sin rencores.
De momento, Maite nos permite pulular por aquí. Y así lo haremos, aunque nos hagamos incómodos. Aunque nuestros razonamientos no gusten.
Mientras Maite nos dé un halo de vida, aquí estaremos defendiendo nuestras opiniones y argumentando nuestras ideas.
Els del Te ja tiren pilotes fora,
Quan veuen que se’ls comença a treure la raó ja comencen que si el sofà, si el te és a les 5, que si se n’han d’anar perquè -mesquinets- els fem fora…
.
Però el que realment passa és que aquest senyor del Te (jo encara crec que només és un) ha dit unes bajanades que fan ganes de fugir corrent:
.
“El catalán es una lengua española, como la gallega, la vasca o la castellana.”
…I els seus s’ho deuen creure (més mesquinets!).
.
Però si açò fos veritat, senyor del Te, me podria explicar com així en el “Diccionario de la Lengua Espanyola” no hi surten les paraules catalanes, basques i gallegues?
Són paraules espanyoles o no? No podríem fer un únic diccionari on hi sortissin totes les paraules?
Tal vegada aquest Diccionari el podria fer algú amb un flicot mental tan gros com el vostre.
.
Per favor senyors del Te, seguiu en aquest bloc, en podeu aprendre.
En podeu aprendre,
però els mestres s’han d’escoltar!
El que ha passat a València és una imatge clara de com es va anar bastint una identitat valenciana a costa de desvalencianitzar-la. Sona curiós, vist des de fora, però és així. El blaverisme, corrent ideològic relativament marginal però amb molta força i poder durant la transició, va guanyar la batalla dels símbols. Avui, el blaverisme és instal·lat a les institucions, és la ideologia sobre la qual pilota el PP valencià, basat en un enfrontament sistemàtic amb els catalans i amb la identitat valenciana que s’hi acosta. Allà s’ataquen llibreries i hi ha intents d’agressió als agitadors culturals que encara hi queden, amb una impunitat terrible. Açò va arribar al congrés dels diputats, amb intervencions de diputats d’ERC i no record quin partit més. Si teniu paciència, us recoman un article. És llarg, però molt bo, de Francesc Viadell.
http://francescviadel.wordpress.com/2011/06/18/lanticatalanisme-radical-del-pp-valencia/
Fa un seguiment exhaustiu de com van anar les coses i com es va anar posicionant el poder a València des de la Transició ençà. Els valencianistes dels primers anys (així eren coneguts) van passar a ser coneguts com els catalanistes a partir dels 90, i açò és greu. De moment, el menorquinisme és l’eina que ens ha de permetre evolucionar com a poble i ara més que mai és quan no hi podem renunciar. Aquest és el camí.
El menorquinismo es defender Menorca. Y el catalanismo es defender lo catalán en Menorca. Y esto último es lo que ha hecho el PSM y están haciendo los teleñecos que, en este blog, viven y se reproducen.
Se habla de lengua española, es verdad, y creemos que es un error. Es un error porque en España conviven otras lenguas que son tan españolas como el castellano. Y el diccionario de la Lengua Española es, en el fondo y en la forma, un diccionario de la Lengua Castellana.
Y el catalán, lo repetimos, es una lengua española porque muchos españoles la tienen como lengua propia y de uso habitual. Y porque es cooficial en una parte del territorio español. Y esto es una riqueza. Es una riqueza que en Menorca se hable el catalán de Menorca y se hable el castellano de Menorca. Es una riqueza. Si vosotros creeis que esto no es así, es vuestro problema.
A tot plegat, quelcom passa als territoris de les Balears i València en què s’atribueix als grups d’esquerra, majoritàriament, el catalanisme lingüístic. (arribarem fins aquí, de moment). Sí, parlem només de llengua (paret mestre de l’edifici cultural que anomenam Illes Balears, tal com deia Josep Maria Llompart -i arribem tamabé fins aquí, de moment)- Per què una eina de comunicació, cultura i pensament és, només, defensada per un sector social i polític concret?
.
La llengua és de tota la societat i, per història i ús, pròpia dels territoris que la parlen. Els polítics (representants de la societat), no poden donar l’esquena a la ciència aportada pels lingüistes. A més, les varietats linguïstiques insluars i les seves formes ja són contemplades en el rigorós estudi científic de la llengua catalana. Altra cosa sobre modalitats i variants expressades pel PP balear, i algun que altre membre anticatalanista, és ignorància supina.
.
Un poble té una llengua pròpia i aquesta és el més clar exponent indentitari. Després hi haurà les polítiques de pertinença político-territorial (Estat, nació, federació, confederació, autonomia, etc) per a configurar l’encaix de relació (o independència, per a rompre la relació de vincle polític). Açò, no té per què ser incompatible amb el dret i ús de la llengua propia i la regulació de la mateixa autònomament (o sobinament).
.
La llengua pròpia és un patrimoni de tots i hauria de ser defensat i protegit per la societat i per tots els estaments polítics, per tots els sectors, a excepció dels qui la volen destruir i fer desaparèixer. És per açò que qualque cosa va malament, sociològicament, quan s’atribueix la llengua i la seva defensa a un sector concret i també a una ideologia concreta i determinada.
.
La llengua és de tots, patrimoni dels nostre poble. L’atac a la llengua catalana l’enfortirà, perquè els territoris de parla catalana s’han bregat durant segles per mantenir-la. I a Menorca, un territori tant petit amb les vicisitudes que ha sofert, amb dominacions de tot colors, tengui encara fortalesa la llengua pròpia, indica que la nostra parla significa que és la rel que li dóna la vida i la forma de ser.
.
La llengua no és de l’esquerra, però estaria molt bé que sectors dretans amb ideologies dretanes i liberals-conservadores aplicassin una justa i equànime protecció d’un bé que ens enfortiria com a illa i com a Poble. Després prodríem discrepar de les polítiques econòmiques, sanitàries, etc, amb posicions polítiques divergents. Però no podem divergir sobre un patrimoni que és de tots per igual i que és la història i l’herència dels nostres avantpassats.
I l’espanyolisme és la ideologia de bandera de la festa del te, que s’omplen sa boca d’igualtats i respectes, però que només els tenen en compte en un sentit. Res nou davall el sol…
M´havia equivocat amb la meva valoració a Tea Party.
Se acabó el buen rollo de Anna. Ya nos parecía que sonaba a falso. En fin…
Estic content perquè com a mínim el Tea Party considera que el que xerram aquí es català. I no vol dividir la llengua catalana, entre valencià, balear i català central. D’altra banda podria estar d’acord que el català és una llengua espanyola per què es parla en certs territoris de l’Estat espanyol, però el primer que cal tenir en conte que són molts d’espanyols (o espanyolistes) els que consideren el català (o el vasc) com llengües estranyes, que no van amb ells, i que tenen que estar subordinades al castellà (una altra llengua que parlen en certs territoris de l’Estat Espanyol).
Muchas veces los problemas lingüísticos provienen del nombre que se les da a las lenguas. La lengua catalana podría haberse llamado lengua andorrana, o lengua valenciana o lengua balear. Pero se la llamó catalana. Es la misma lengua en todos los territorios pero su nombre puede chirriar en según qué ambientes.
De la misma manera que el nombre de lengua española puede chirriar entre los catalanistas que habitan este blog, porque tal y como hemos defendido aquí, la lengua catalana es tan española como el castellano.
Es cierto, por otra parte, que el castellano es la lengua común de todos los españoles. Tan común que todos los que habitan esta plaza, incluso los más acérrimos catalanistas, entienden, escriben y hablan.
El querer negar todas estas evidencias es querer seguir en la ignorancia y querer vivir de prejuicios caducos.
Si en Menorca se habla catalán de Menorca, también se habla castellano de Menorca. Tan propia de Menorca es la lengua catalana como la castellana.
Cuando entendais esta sencilla argumentación, podréis entender lo que pretendemos muchísimas personas en Menorca.
el catellano d menorca será otra lengua diferente, por muy de menorca que sea. el català de Menorca és la llengua pròpia de Menorca.
Pero esquirol, coño, hay muchos menorquines que no hablan en catalán y son menorquines, con los mismos derchos y obligaciones que tú. Menorca, la isla, las piedras de la isla, no hablan ningún idioma.
Cuando lo vais a entender… Es que hay que ser repetitivos ante tanta tozudez.
Incorrecte. Els menorquins que parlen només castellà no tenen cap obligació d’aprendre català. Els menorquins de parla catalana tenen l’obligació (legal) d’aprendre l’espanyol (ja que us agrada tant aquesta denominació). És que s’ha de ser ase per ser tan caparruts…!
Tea party t’equivoques els catalanoparlants no tenim els mateixos drets i obligacions que els castellanoparlants de Menorca. Per començar als catalanoparlants la Constitució ens imposa l’obligació de conèixer el castellà, mentre que segons la interpretació del constitucional la carta magna assegura que, per exemple, els castellanoparlant no tenguin cap deure respecte de la llengua dels catalanoparlants. La discriminació constitucional dels catalanoparlants és evident perquè imposa la llengua castellana. En segon lloc al castellanoparlant l’atenen tots els funcionaris perquè a tots se’ls imposa el deure de conèixer el castellà, en canvi el PP els eximeix de conèixer el català. L’assimetria de deures i obligacions entre catalanoparlants i castellanoparlants és bestial. Ja ho sabem segons vosaltres els territoris no tenen llengua, però España sí.Va prou d’entabanar-nos.
Tea party, ho dius molt bé hi ha menorquins que no rallen català i molts fins i tot es permeten el luxe de fer veure que no l’enten. En canvi jo no em puc permetre el luxe de fer veure que no entenc un funcionari que em ralla en castellà ni solament el luxe d’emprar la llengua que segons l’estatut ( que forma part del bloc constitucional) tenc el dret d’emprar i és que l’ordenament constitucional és un xotis.
Com que soc una friki (gracies tea) en la meva freak opinió dir-vos que les pedres parlen, el territoris parlen, i el vent i els camins, els colors i els olors
parlen… parlen en la seva propia llengua que no és la castellana. És un element més que els diferencia, i no per separar. Un element per enriquir-nos…
Bona nit!
No entenc per què hom s’entesta a dir-nos caparruts a tots, que no entenem res, perquè no volem entendre que el català és una llengua espanyola. Repetiré el que vaig dir a una altra entrada d’aquest blog: Si el català fos una llengua tan espanyola com el castellà, seria reconeguda a Europa, no existirien més de 500 disposicions legals que el prohibeixen en etiquetatge i en altes àmbits, es parlaria a les institucions democràtiques de l’estat com a d’altres països que ens guanyen a molts anys llum quant a democràcia, les forces de seguretat no vexarien ciutadans ni els maltractarien per parlar-la en el territori, es podria emprar a qualsevol àmbit sense necessitat que qualsevol metge, infermera, botiguer, cambrer o qui sigui et demanés que canviïs d’idioma perquè ets a Espanya… Tot açò i molt més fa que, estimats teters, el català no sigui una llengua tan espanyola.
A més, l’Estatut diu ben clar: el català és la llengua pròpia de les Illes Balears, i és oficial juntament amb el castellà. L’Estatut va ser votat, també, pel PP. Però clar, resulta que els que no volem entendre les coses, els caparruts, els que expressen tanta tozudez, coño, som nosaltres, els teleñecos. Molt bé Tea Party, visca la vostra tolerència. Per cert, et convid que vagis a qualsevol país del món i diguis què entenen per la llengua espanyola (spanish).
Tant de te no pot caure bé!
Vius amb el terme que la llengua espanyola és la llengua comuna de tots els ciutadans de l’Estat espanyol. És una estratègia espanyolista per anar ‘rompent’ els motles de les altres llengües no-castellanes. El castellà el que té de comú entre els ciutadans de l’Estat és l’obligació de saber-lo, res més. Per a ser comuna ha de ser pròpia i la castellana no és pròpia a Menorca ni a Balears. La nostra llengua pròpia és comuna amb altres territoris de parla catalana. Que la llengua castellana sigui oficial i d’obligat coneixement, no significa que sigui pròpia, però els Teapot’s kids escampen aquesta mentida (com moltres altres, per destruir) per intentar anar variant els termes, la interpretació, tergiversar, confondre l’opinió pública, etc, etc. Que em citin algun estudi, anàlisi lingüístic, etc en que s’avali el que diuen.
.
Ja està bé d’aguantar impresentables amb pell de be que venen a incordiar i a faltar a tota la gent de la plaça. Fins quan? Fins quan es permetrà tan disbarat contra la lingüística i la ciència? Fina quan?
La imposició del castellà és escandalosa i el PP no té manies en aquest sentit. A llevant (Sant Lluís, Binixica, Cala’n Porter) hi ha una colònia d’anglesos que viuen sense aprendre gens de castellà, ni català. Tenen empreses que donen servici a altres Britànics i s’han agrupat a una associaciació que es diu ABC (Association of British Companies). El motiu principal que explicaren en la presentació de la seva associació és que quan anaven a les reunions de CAEB o PIME no s’enteraven de res, perquè eren en castellà. El cas és que aquesta gent pot sobreviure sense el castellà, però… ai las! el PP en els seus programes electorals diu que per nacionalitzar-se espanyol s’haurà de demostrar saber castellà. És a dir, que es discrimina de manera flagrant a aquesta gent per no saber castellà i no només no se’ls permetria ser funcionari, sino que no se’ls permet ni ser espanyols, segons els programes del PP, encara que acompleixin tots els requisits d’anys de residència, etc. És a dir que la teoria neo-liberal o neo-con del ”lliure mercat de les llengües” no l’apliquen ni en broma en el cas del castellà, allà tenen molt clar que han de defensar l’identitat nacional d’Espanya. En canvi que un Estatut exigeixi el coneixement de la llengua pròpia per defensar l’identitat cultural del territori, açò és una imposició gratuïta, fascista i nazi. Se’ls veu d’enfora el llautó als del PP:
No en parlem, del tema dels àrabs que treballen a Menorca sense saber gaire castellà. A la meva mateixa empresa en tenim. Esteim contents d’ells i fan feina bé. Ja fa anys que són amb nosaltres. Venen fins i tot al dinar de Nadal, en el que, per cert, els mussulmans es comporten educadament i més aviat són els espanyols els que els fan bromes de mal gust que poden incomodar-los. Aquesta gent sobreviu sense saber castellà, tenen qualque problema en les proves de riscos laborals, però al final les superen. El cas és que el PP en el seus programes no els volen donar la nacionalitat sense acreditar coneixements de castellà. ¿ Tenen o no tenen llengua els territoris?- Però és clar, Espanya per ells és molt més que un territori i ho comprenc, però ells haurien d’entendre que per mi Menorca també és molt més que un territori. Tal vegada el que rebenta al Tea-party dels musulmans és que no són catòlics, com jo.
Buenas tardes Menorquit, es muy sencillo, hasta que Maite lo diga. Nosotros seguiremos dando nuestra opinión hasta que Maite diga basta. En ese momento, justo en ese momento, cogeremos nuestros bártulos y nos iremos a otra parte a dar nuestra opinión. Y ya no volveremos a molestar más.
El castellano es nuestra lengua común. Es el idioma que nos permite enterdenos con un gallego o con un vasco o con un canario. E incluso con un argentino.
Esta riqueza que vosotros, por prejuicios antediluvianos, despreciais, afortunadamente somos muchos los que la defendemos y seguiremos defendiendo ante los ataques de radicales como los que habitan en esta plaza.
Y esto no implica que estemos en contra del catalán. Muy al contrario. También defendemos y defenderemos el uso del catalán en todas las esferas; lo que es compatible en que esta defensa sea sin imposiciones y sin totalitarismos, completamente distinto de lo que algunos pretenden en este blog.
Y defendemos también que el catalán no sea una exigencia sinó un mérito, de forma que quien sepa catalán tenga más puntuación que el que sólo sepa el castellano. Y después direis que el catalán está perseguido.
Diu na Camamil·la que lo que ens rebenta dels musulmans és que aquests no siguin catòlics. Mai hem dit aquesta begenada. De fet, si res hem dit respecte a la religió és que hem de ser respectuosos amb les creences de cadascú. I que tots han de poder viure la seva religiositat sense problemes. Per tant, només podem entendre el comentari de na Camamil·la des del desconeixement i els prejudicis.
Però, que hi hem de fer, ja n’esteim acostumats…
Res, els del Tea Party no expliquen perquè la imposició del castellà com a requisit per ser espanyol no és totalitarisme i per què no apliquen la doctrina del lliure mercat de les llengües en el cas de la gent que viu a territori d’Espanya i no saben espanyol, per què segons el Pp no se’ls ha de donar la nacionalitat sent l’únic motiu de discriminació el desconeiment del castellà. Tampoc expliquen per què obligar a etiquetar en castellà no és totalitarisme. No explicaran mai per què no respecten l’Autoritat normativa de l’UIB consagrada a l’Estatut d’Autonomia. No expliquen mai per què la Rae ‘limpia, fija y da esplendor’ i en canvi l’UIB no pot fer el mateix i suposadament el model de llengua formal ha de ser el que cadascú parla a les seves llars, que a més estan plenes d’analfabets en llengua pròpia per obra i gràcia del règim del qual el fundador del Pp en va ser ministre.No expliquen per què emprar i aprendre el vocabulari de Delibes que no s’empra en les llars de Menorca és bo i per què emprar i aprendre les paraules de mossèn Alcover o de Josep Pla que no s’empren a Menorca és dolent. No expliquen per què no iŀlustren a la batlesa de Maó i li aclareixen que ni Antoni Febrer i Cardona, ni Julio Soler, ni Joan Ramis i Ramis empraran mai l’article salat en la llengua formal ni en les gramàtiques. Tampoc li explicaran que no hi havia article salat al llibre vermell, ni en rallar de coses serioses com ‘el Bon Jesús’, ‘la Mare de Déu’, el bisbe, la catedral, l’Esperit Sant, la comunió, etc. No li diran a la batlesa de Maó que l’ús indiscriminat de l’article salat és allò que fan els barcelonins quan fan 15 dies a Menorca, però que mai han fet els menorquins al llarg dels darrers 724 anys, perquè el Tea Party i el Pp continuaran explotant l’ignorància i la demagogia en benefici de no sé quin interès. Els del Tea Party no debaten, ni argumenten res, es dediquen únicament a insultar-nos.
Tampoc expliquen els del Tea-party per què s’estimen més un model educatiu que provocà la ignorància ortogràfica i gramatical que demostren en Chuiqui de Sintas o el Conseller Xema Camps quan escriuen a Facebook ( que no té res a veure amb les modalitats, és ignorància barroera) que el model actual que capacita perfectament els estudiants en l’ús escrit de les dues llengües.
Anem a veure, Camamil·la, a noltros ens la bufa el que faci en Chuiqui de Sintas i el conseller Xema Camps. Ens la bufa el que faci el PP i el seu fundador, que va ser ministre de’n Franco.
A noltros ens la bufa el que faci l’alcaldessa de Maó. Ens la bufa tot açò.
Si el que noltros defensam és, precisament, que cadascú faci el que vulgui. Que cadascú ralli amb la llengua que vulgui i que escrigui amb la llengua que vulgui. I si fan faltes d’ortografia (segurament noltros també en feim), que tornin a escola.
I si el Llibre Vermell és un exemple per no utilitzar l’article salat (que noltros per escriure tampoc utilitzam), també déu ser bo per escriure Mahó. La qualcosa també ens la bufa. El que vulgui escriure Maó que ho faci i el que ho volgui escriure amb h que també ho faci.
Noltros som lliberals i defensam la llibertat. Tant difícil és entendre açò.
Idò: Aleyor, la pobla del Mercadal, Fraries, Magona, Georgetown, Mitjorn… però així, idò, també Madrit, Toledu, Siudat Reial… anem a defensar la llibertat per tot! O no?
Mira Joan, escribe como te rote. A nosotros nos da igual. Nos da exactamente igual como escribas y como hables. Pero, como hemos dicho en el anterior comentario, quien haga faltas de ortografia, que vuelva a clase.
El gran drama actual, sin embargo, es que los que ahora acaban la enseñanza obligatoria no saben escribir ni en catalán ni en castellano.
Este es el resultado de vuestra LOGSE y de vuestra educación igualitaria.
Tea Party, anau tirant perdigonades sense saber ben bé cap aont. Centrau-vos, reflexionau i quan produïu una línia de pensament coherent, donau l’opinió. Vos queda molt de camí per recórrer encara per tenir opinions estructurades. Us la bufa tot, però a tot heu de dir-hi la vostra, que no sabeu tampoc ben bé quina és… Pocs fonaments i molt de fum (de formatjades).
Aha! Tot us rota i us és igual, però és un drama que els al·lots no sàpiguen escriure. Sigueu un poc coherents. El mal d’açò és que hi ha una idea inconfessa que sura entre els vostres plantejaments. Tot seria molt més fàcil si tot fos en castellà, i el català com una llengua materna, amorosa, que s’estima al costat del foc i en la qual es conten contes, molt polida, i que no cal elevar-la a l’estatus de llengua moderna. El drama, per vosaltres, no és que la gent, en un gran percentatge, continuï essent analfabeta en llengua catalana i que els coneixements d’aquesta llengua seguesquin estant molt per davall de l’altra llengua oficial, el castellà (que, repetesc, no és pròpia, així ho diuen tots els lingüistes, la universitat i l’Estatut d’Autonomia que surt d’un parlament escollit democràticament). El drama és que l’estatus de la llengua castellana, que continua estant per damunt de tot (en ús, en coneixement, jurídicament…), té perill de perdre aquest estatus si entenem la nostra llengua en igualtat de condicions, com qualsevol altra llengua d’un territori normal. El que amaga els vostres plantejaments, davall la suposada llibertat (i no sé si conscientment o inconscient), és que les dues llengües, castellà i català, no poden ser comparades. Allò que és normalitat en una llengua és imposició en l’altra. Açò ho ha treballat molt bé l’Estat des de fa més de 300 anys, i per açò és una ideologia imperceptible, però és aberrant. Per una banda us la bufa el que fan n’Águeda Reynés, en Chiqui, que xerrin como vulguin. Però trobes indignant que els al·lots que acaben l’ensenyament no sàpiguen escriure bé en castellà (dius, també, en català, però de ver t’és igual). Açò és una llibertat un poc confusa…
Sí al Tea party tot li bufa, però no li bufa el llibre d’Estil d’en Bauzà, que o bé no veurem mai o si el veim servirà per prohibir paraules, com ha passat a la Comunitat Valenciana. Analitzant les planes de com una Nina Russa de na Maite fa un parell de setmanes vaig demostrar que el lèxic genuïnament ciutadellenc hi és ben present, per tant, quin problema té el PP?- El problema que tenen és que a part del lèxic ciutadellenc hi ha també paraules que els simpatitzants i dirigents del PP (massa vegades analfabets en menorquí com en Chiqui o en Xema, o simplement inacapços de pronunciar-ne una paraula com n’Herraiz o en Delgado) no coneixen, i les que ells no coneixen o són més comunes en altres dialectes, els del PP les prohibirien , com fan per la Comunitat Valenciana (cap liberalisme, ni llibertat, prohibició de paraules i escriptors pura i dura). Al respecte és curiosa la instrumentalització que a vegades fan des de l’anti-catalanisme de Mossèn Alcover, de qui no saben res. Mossèn Alcover defensava que la llengua literària s’havia de bastir amb les paraules de la llengua catalana de tots els dialectes. És el model de llengua literària de
na Maite, en Pau faner, o més encara n’Esperança Camps, per allò que s’estalona també molt intensament en el dialecte valencià. Alcover mai diguè que la llengua literària s’hagués de fer només en base a la llengua que es parla a casa, que és el que des de la seva ignorància defensen ells i es pensen que defensava Alcover. Tanmateix el model de llengua literària efectivament els ‘bufa’ completament perquè la seva producció literària és nul·la, com també són nul·les les seves lectures de literatura en català feta pels escriptors menorquins. De fet per llegir no llegeixen ni els llibres de text dels seus fills, perquè si els llegissin i tinguessin un mínim de coneixements lingüístics sabrien que els llibres de text empren la flexió verbal pròpia dels dialectes balears, que és la clàssica del català literari i que el lèxic és balear. El que no hi ha als llibres de text són castellanades aberrants com el ‘ni siquiera’ i similars que els del Tea Party es pensen que són ‘modalitat insular’. De faltar al respecte i de grolleria els del Party, en saben molt, però el nivell intel·lectual dels seus post és lamentable i només suportat per la paraula gruixada, l’insult o el batall.
Para aclarar algunos conceptos. En primer lugar, quien no sepa escribir bien, que estudie y que intente escribir mejor. Cómo mínimo sin faltas. Y lo repetimos, todos podemos cometer alguna falta en algún momento dado.
Esto no es incompatible en que, después, cada uno hable en la lengua oficial que le pase por el n…
El tema de la libertad os pone muy nerviosos. Salís todos en tromba para contestar, para aportar nuevos argumentos.
Para nosotros el mayor argumento es la libertad. Y sí, Álmax, aunque consideremos que la gente libremente puede pensar y hacer lo que quiera, precisamente por este motivo nosotros también lo hacemos. Y opinamos sobre lo que nos da la gana y criticamos lo que nos parece se ha de criticar. Y respetamos que alguien pueda pensar lo contrario.
Muchos de aquí impondrían, bajo pena de cárcel, que todos hablásemos y escribiésemos en catalán. Nosotros respetamos que quien quiera hablar en catalán lo haga y quien no, no.
Todo lo demás, son cuentos infantiles para comer la cabeza a los pobres alumnos que pasan por vuestras aulas.
Tea Party diu: Nosotros respetamos que quien quiera hablar en catalán lo haga y quien no, no.
I jo deman: també respectariu que qui volgui xerrar en castellà que xerri i el qui no, no? I si és un marroquí que viu a Espanya també estariu d’acord que no volgués, ni sapigués xerrar castellà?
Benvolgut Andreu:
Menorca té dues llengües oficials i, per tant, els seus habitants han de conéixer i utilitzar al menys una d’aquestes dues. Millor si són les dues.
Si un marroquí sap parlar en català i no sap el castellà, que empri el català. No hi ha cap problema.
Ah no, no hi ha cap problema? Idò, que li diguin a Saïda Saddouki, marroquina condemnada per parlar en català a un comissaria.
Que es comdemni a una persona per parlar en català dins el territori on el català és una llengua oficial ens sembla molt malament. No hauria de ser així. La llengua catalana a Catalunya o a Balears és oficial i, per tant, ha de tenir les mateixes prestacions que la castellana. Ni més prestacions, ni menys. Les mateixes.
I si a la comissaria no l’entenien que haguessin dut un traductor.
Cinisme del més nítid!
Ya sabíamos que a Menorquit, dijésemos lo que dijésemos, le sentaría mal. Hagamos lo que hagamos, opinemos lo que opinemos, siempre lo interpretará mal.
Qué le vamos a hacer, siempre hay gente dura de corazón y dura de mollera.
“…són flòbies…
que cauen del cel
que a terra no hi deixen
ni aigua ni rel”
Tea Party, és que no es pot opinar una cosa i la contrària, i aquí teniu el vostre problema (com a mínim, un d’ells)…