En aquella hora de la nit, la plaça de la catedral era com un tros de cel fosc estrellat. Entre les parets de marès daurades que es perdien en l’infinit, l’espai clos vessava de cavalls negres, expectants, que, de tant en tant, entre renills ensordidors, trencaven la seva estampa d’una quietud impossible. Els animals es feien témer amb cops secs de ferro contra les llambordes i amb moviments sobtats de cap per descobrir, entre la crinera brillant, els reflexos dels miralls en forma d’estrella que cobrien els seus fronts. En aquells moments, la nit de Sant Joan esclatava en llambrejos de colors, màgics, que s’oferien, generosos i cruels alhora, per descobrir els secrets de qui tingués el coratge d’emmirallar-se entre les cinc puntes que tancaven l’autèntica veritat de la vida. De la vida de cadascú.
Les campanes retrunyiren dins la nit i l’home, que s’havia adormit amb el cap entre els genolls, va obrir els ulls de cop. Davant la catedral ja no hi havia cap cavall. Amb el cap enterbolit, es va aixecar d’esma i, amb un pas vacil.lant, va travessar el carrer i la plaça del Born fins arribar a la fira. La música cridanera el va atreure fins als cavallets de colorins que voltaven i voltaven dibuixant sempre un cercle perfecte. Es va asseure en un banc i va veure passar durant minuts aquells cavallets de fira muntats per criatures bocabadades que mantenien intactes totes les seves il.lusions. Li van fer enveja perquè ell havia perdut la seva i se sentia sol i buit. Ara, ja no tenia res que l’ajudàs a viure. I mirant el rostre feliç d’aquells infants, hauria volgut tenir el poder per robar-los algun tros de les seves fantasies perquè el tornassin a omplir.
Quan es va aixecar del banc per anar no sabia ben bé on, entre els cavallets que anaven i venien somrients, va descobrir aquells ulls blaus. Ella s’acostava a ell amb el risc en la seva mirada i, com en un dels seus somnis, van trobar-se dins la nit. Joia, música i rialles infantils. Cavallets de colors fent cercles màgics. Al cel negre, les estrelles lluïen.
- Amb totes les lletres, Textos literaris
- 16 comentaris
Bones festes a tothom!
Un bon retall santjoaner i… “Al cel negre, les estrelles lluïen”. Quina manya tens, Maite, per escriure contes fabulosos i sentits.
.
Que tingueu molt bones festes.
Que tinguem.
O no hi seràs?
Pocas celebraciones he vivido, a lo largo de mis 47 años de existencia, que sean capaces de transmitir sensaciones, tan fuertes como estas, que van mucho mas allá de la alegría….Seguramente la alegría forma parte del camino, quizás en forma de puente, que indica por donde tienes que pasar, y se ofrece para servir de vehículo y a la vez formar parte de esa sensación que experimentaras al llegar a tu destino.
Sin necesidad de fastuosos y llamativos montajes,inalcanzables economicamente, a la vez que innecesarios,quizas por que su hermosura reside en la austeridad del evento y en el empeño por hacer brillar un momento a traves de la sensillez que derrama la ilusion.
Viejas casetas de feria,desechos del otro lado del estrecho,trastos inservibles de un primer Mundo,se desenvuelven aqui como la mas moderna y colorida atraccion.
Los desechos del rico mundo consumista,son los mas modernos juguetes,para el pobre mundo consumista,dando vida a la feria de las nubes de azucar y las manzanas de caramelo brillando, bajo una tenue luz de gas.
Mientras por mi ventana, entra el maravilloso y estremecedor canto tembloroso de un “fabiol” que me recuerda que ya llego nuestra fiesta,pero tambien recuerdo esa luz de gas tenue,como el otro lado del estrecho.
“BONES FESTES”
Hi seré, i tant! Que tinguem… que tinguem… és clar!
.
Si sa Festa passàs per ca meua…
faria…
.
Quantes coses faria…
Estic contenta, Menorquit, que t’hagi agradat el text. Bones festes a tothom i a veure si tenim ocasió de fer un ginet amb llimonada amb els visitants de la plaça (m’haureu de convidar perquè la majoria no sé qui sou ;D!)
Crec que en Menorquit sí que ja sap qui és en Nom Necessari,
Que li has dit tu, Maite?
Aquests punts suspensius… aquest “si” condicional…
Molt bones festes a tots! Jo tampoc faltaré a la cita! Amb un poc de sort fins i tot encara veuré cremar qualque fester avui vespre!
Salut!
avui hi haura festers, fester ve de festa…que n’hi hagi BON SANT JOAN A TOTS I TOTES…..SI A TOTS I TOTES
AMB SALUT
Molt bona, Nom Necessari! Estic pràcticament segura (99%) de saber qui ets tu i també de qui és Menorquit… O sigui que, si coincidim enmig de la festa, farem un ginet amb llimonada… Abans, però, us haureu d’identificar amb el pseudònim! ;D
Jo sé qui és na Maite. Segur. La resta puc intuir i puc anar equivocat, res més.
.
Però a què ve ara açò de descobrir pseudònims? Hala venga !!! a fer Festa! Tot l’amo!!
Molt bones festes a tots els de la plaça…!
Bones festes a tothom!!!
Maite, un conte fantàstic. Molt bones festes a tothom!
Bones festes a tothom!
I que les nits màgiques com aquesta ens portin al meravellós món del SOMNIS, com el conte de na Maite.
Enguany no me n’ha tocat de sant Joan a Ciutadella. Bones festes a tots!