El juny és el sisè mes de l’any. En llatí, el seu nom era “iunius”, en honor de la deessa Juno. Una deessa encarregada de les dones i de vetlar per la felicitat i la prosperitat domèstiques. D’altra banda, també era la defensora de l’Estat Romà al qual avisà quan era a punt de ser envaït pels Gals. Finalment, s’associa Juno, dins el món de la màgia, amb l’espelma blanca que serveix per fer créixer la sensibilitat, la creativitat i la intuïció.
Aquest mes de juny -obra o no de Juno- és especialment amable amb mi. A casa, tots hem agraït que, de sobte, els mòbils hagin deixat de sonar i que haguem recuperat una certa pau domèstica. El retorn a les aules se’m fa una mena d’oasi enmig d’una vida de ritme impossible. D’altra banda, em prepar, amb il·lusió, per defensar la meva illa de totes les amenaces que planen a l’horitzó. Sé que són moltes les persones que confien en la meva feina a les institucions. Des de l’oposició, amb dignitat i coratge. Finalment, he recuperat la meva vena creativa amb tota la seva força. Tenc projectes i ganes. Molts de projectes i moltes ganes.
Ja ho veis. Un mes de juny de canvis. De molts de canvis. Des de la serenor i la tranquil·litat de la feina feta. Des de la certesa que el rigor, la responsabilitat i l’alegria continuaran essent les meves companyes de viatge.
- El pensament ordenat/Opinió
- 15 comentaris
Hem de ser molt forts ja que la lluita serà molt llarga i el camí ple d’obstacles.
No canviïs Maite, has de defensar l’horitzó,
Ànims, que d’il·lusió no en falta!
Com va dir aquell, AL loro, que no estamos tan mal!!!
Ànims.
Seré repetitiva, però m’és ben igual… Ànims i endavant, que res ni ningú et pugui fer callar!
També el juny té quelcom relacionat amb el foc; el solstici d’estiu, quan les fogueres esdevenien en l’antigor l’element purificador; el canvi d’estació, quean la terra ens obsequia amb els seus fruits; la renovació de la vida… i de moltes atribucions més.
.
També, emperò, el foc és associat a Prometeu, qui el va robar a Zeus i l’entregà als homes; una divinitat grega que dota la humanitat de la cultura i que la seva figura va captivar els escriptors romàntics.
.
Aquesta projecció de Prometeu l’han bassada, de forma sinòptica amb el sacrifici als Déus, el control del foc i la dona; el tres pilars de la seva figura.
.
Maite, pot ser sigui Juno qui t’il·lumini, però serà el Foc de Prometeu qui et donarà la fortalor del Sacrifici; la llum de la cultura i la saviesa, i el seny i l’ordre de la Dona.
.
Pens que seràs el Foc de Prometeu, una divinitat que desafià els Déus.
La moral no faltarà, podeu estar ben tranquils. No és fàcil acostumar-se als canvis però són una oportunitat sempre. Crec que és fonamental acceptar la realitat, detectar i analitzar sense por els errors que hi hagi hagut i, sobretot, començar a fer feina per rectificar-los. Tocarà seure als bancs de l’oposició. Una feina, en democràcia, imprescindible. Per tant, amb el cap ben alt i demostrant que som aquí per fer feina. En pla Prometeu, com diu en Menorquit! 😀
Diu na Maite que sobre l’horitzó de Menorca hi planen amenaces i que ella és la persona predestinada per fer front a aquestes amenaces.
L’amenaça era que es tornàs repetir, una altra vegada, un govern d’esquerres. Ara només s’obren oportunitats i una esperança per moltes persones que ja estaven pensant en fugir de la illa.
Menorca, a la fi, s’ha despertat d’un mal son i ara, de forma majoritària, ha decidit que el model del PSM, aplicat fins ara, no és el que es vol per Menorca.
Els menorquins hem dit prou i hem parlat de forma clara i rotunda. Ja n’hem tingut prou!!! Volem un canvi.
Ara estarem atents al que faci en Tadeo. Si l’hem de criticar, ho farem.
Maite posa un poema… Esteim amb tu i no amb els qui creuen representar a tots els menorquins. El model del PSM va ten tenir el suport de més gent que mai; el PP va aprofitar el discurs victimisme entorn la crisi i el PSOE vaga perdut en moltes coses.
.
Estic amb tu Maite, que la nostra terra està amenaçada (terra, cultura i societat). Temps. Exemples anteriors n’hi ha a betzef.
Coloma,
On és es doblers?
Els Jutjats van molt lentament i vos n’heu aprofitat.
La justícia és lenta però -alerta!- a vegades arriba.
Més que fregar-vos tant les mans, vos les podríeu fer netes abans de tornar-vos-les a embrutar.
On és es doblers?
La teoria de saber estar a primera fila i a darrera la teniu bastant clara, la pràctica no ho sé. Feina sé que en faràs, ets una “curranta” nata. Ara es clar, no sé com és que tant prest siguis una superwomen capaç de fer front a tot el que suposa estar al capdavant, com que de cop i volta adoris la tranquilitat del silenci dels mòbils. Uff, només plantejar això vol dir que alguna cosa no funciona així com toca. Normal amb els polítics, és fàcil ser amunt, però avall … Per cert, l’educació entre voltros encara és enfora, ni us vau presentar com toca quan vau accedir a formar part d’una minoria sempre complicada i tensa (purgatori per segons qui), ni us heu acomiadat de tothom que ha fet feina al costat vostre durant aquests dos anys i mig, per cert molt llargs. A partir d’ara no sé si el que ve serà millor o pitjor, el que esper es que tinguin una mica més de consideració. Somiar és gratuït ? I la veritat, quina llàstima, treballau com ningú (els tres mosqueters i en d’Artagnan) Us desig el millor !!!!!!!!!!!!
Esperança, crec que és ben normal que, després de dos anys de “currar” moltíssim, a una li agradi un moment de pausa. La pausa abans de tornar a agafar carrera, evidentment. D’altra banda, mai m’he considerat una superwoman. Al contrari. Durant aquests mesos, no he amagat mai els moments de debilitat, que en tenc com tothom.
D’altra banda, quan vaig entrar, em vaig anar a presentar a moltes àrees però segur que en devia quedar qualcuna o qualcú a saludar. Avui, m’he “acomiadat” de la gent que he tingut més a prop. És cert, però, que no he anat persona a persona i que n’hi ha a qui m’agradaria dir-los un adéu especial per tot el que m’han ajudat, que són uns quants i unes quantes. Ara bé, no me’n vaig de l’ajuntament, només deix de governar i, per tant, amb tothom, continuaré tenint relació i temps per comentar aquests dos anys.
El que em sap greu és que diguis que esperes que els que entren “tinguin una mica més de consideració” perquè ve a dir que jo no n’he tingut. I si una cosa he intentat fer sempre és ser considerada amb la gent. I agraïda. Amb tothom. Evidentment, no sempre surt el que un voldria.
Potser, un dia d’aquests, quan vengui a l’ajuntament, que continuaré venint, en podríem rallar en directe. SI no et fa res que sàpiga qui ets, és clar.
Quina obsessió per saber qui soc. El que he volgut explicar no és solament personal. És una apreciació més generalitzada. Importa en realitat qui soc o deixo de ser? El que més m’inquieta és que no has valorat les virtuts que he destacat en tot moment de tots quatre regidors que heu fet feina en situacions molt complicades. Val la pena pensar que enmig de tanta hipocresia hi ha persones que no es mouen pel color polític, sinó que tracta de fer la seva feina, si és que el deixen. La majoria de treballadors són bens amb pell de llop, i ho sabeu perfectament. La pena és que els polítics no veis que hi ha molts treballadors que no teniu a prop, que el contacte no és diari, però que fa feina per vosaltres … en definitiva per el poble, per Ciutadella. Es molt normal tenir més relació amb els que veus cada dia, agafar més o menys confiança, afecta, això m’importa realment poc, per no dir gens. En cap moment he pensat en trobar grans amics en aquell edifici “embruixat”. I torn a repetir, molta sort i seguiu lluitant, qualitat en vosaltres digna d’admirar.
Gràcies, Esperançat. No tenc cap obsessió per saber qui ets, però vaig suposar que eres treballador/a de la casa i que les teves reflexions assenyades s’havien d’escoltar. És cert que no et vaig agrair la part positiva del teu comentari, que és molta. Ens reconeixes feina i responsabilitat i açò és molt. Moltíssim. Gràcies. Des de l’oposició, continuarem fent feina per Ciutadella com hem fet sempre. I com feis la majoria de persones que, des de dins l’ajuntament, us esforçau perquè la màquina es mogui. Que no és fàcil!
Per fi estic convençut que has captat el missatge. Estic molt content per la reflexió que has fet i esper amb ànsia que l’experiència adquirida al costat vostre hem sigui de gran utilitat. El cap fred i el cor calent, disposats a fer el millor per un poble que s’ho mereix. N’hi ha que sentim profundament la feina que intentam fer i amb concens esper que es facin grans coses, encara que el benestar de la majoria de ciutadallencs crec que no es tant complicat, normalment amb petites coses en tenim prou (una ciutat neta, sense clots …).
Et desig una divertida s’¡ncogema i un bon Sant Joan, i sobretot esperem que l’alegria d’aquestes festes que viurem s’estengui al dia a dia. Quines espectatives més complicades, no? Pero com vaig dir, somiar es gratuït i el més important, molt gratificant.