D’aquí a unes hores, el Barçà jugarà la final de la Champions a l’estadi de Wembley, el mateix on, el 1992, va guanyar, amb un gol mític de Koeman, la primera copa d’Europa de la seva història. Bé, el mateix no: és un estadi nou. Han passat denou anys, des de llavors, i tot ha canviat molt.
Denou anys. Quasi res. Record perfectament que vaig veure el partit amb els amics, en un pis del carrer Martorell, entre cerveses i crits. Que, després, vaig anar a trobar el meu pare, del Madrid de tota la vida, per obligar-lo a felicitar-me, davant el somriure de ma mare. Que, en tornar a casa, va venir un professor de l’institut d’Alaior, on jo treballava llavors, amb un grup d’amics a celebrar-ho.
Em faig gran perquè no puc evitar la nostàlgia. Pel camí, he perdut tres persones estimades i he tingut tres fills. He escrit unes quantes novel·les, he guanyat premis i m’he dedicat a la política municipal i, ara, em prepar per dedicar-me, també, a la insular. He tingut centenars d’alumnes, amb molts dels quals mantenc una bona relació, i ja som -quasi- una històrica del Cardona . M’han sortit cabells blancs i arrugues, però tenc més paciència i som més comprensiva amb les debilitats humanes.
Certament, entre els dos Wembley, he guanyat moltes coses i n’he perdut d’altres. Com fa denou anys, però, em prepar per tornar a viure una nit màgica. Faré dos pans i aniré a ca la neboda a veure el partit en família. Cridaré i beure cervesa i, si tot surt segons el previst, també ho celebraré. Hi ha coses que el temps no pot canviar.
- El pensament ordenat/Opinió
- 24 comentaris
Visca el Barçaaaaaaa!!!!! Al menys hi ha alguna cosa amb la que ens entenem!!!!
Jo no sóc gens futboler, però bona entrada!
El futbolisme deu ser de dretes, com el popularisme.
El nacionalisme a vegades, pel que es veu, també (amb alguna cosa s’entenen?).
Deu ser per açò que els “…ismes” no m’agraden.
http://www.youtube.com/watch?v=gfAB3cf66_c
Quina colla d’avorrits!!!! Lo de Wembley ha estat increïble. Una passada!!
mal si cornes i mal si no cornes jajajajajajaja
Davant aquet Barça hi que treurer-se es capell.
Felicit desde aqui atotts els cules.
Nom Necessari, discrep del que dius. (Lo de na Coloma és fum i cortinatge; el que diu és una evidència, no ha descobert res de nou).
.
1.- Si els “ismes” no t’agraden no deus ser partidista del pacifisme, ni de l’ecologisme ni del socialisme…(tot i que l’has votat). No deus ser tampoc optmista ni pessimista… “ismes” n’hi ha per a tots els gustos. De quin nacionalisme parles?
.
2.- Per tant, tampoc deus entendre el “barcelonisme” en la vertent positiva (tot i que en té de negatives) Per qualque cosa se li va dir ja en temps d’en Franco que era “més que un club” (no sé si ho entens a açò!)
.
3.-Si com diu el vídeo, el futbol és donar peuades a una pilota, evidentment, he de comprendre que no hi entens en futbol.
.
4.- Si el futbol és donar peuades a una pilota amb gent que cobra milions, deus voler dir que la pintura és donar pinzellades a un llenç per cobrar una mil·lionada; l’escultura el fet de realitzar embalums amb diferents materials per cobrar una fortuna; i la literatura deu ser escriure paraules i textos a un full per vendre llibres; el ‘bel canto’ deu ser guiscar dalt un escenari… I tot açò no deu ser art!
.
5.- Una de les definicions senzilles de la paraula “Art” és “Sistema de preceptes i de regles per a fer bé alguna cosa”, o bé “Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència, l’abnegació”. Evidentment hi deu haver art bona i dolenta, en pintura, literatura… I en futbol el Barça de Guardiola ha elevat el joc del futbol a un art.
.
6.- Per acabar pens que confons “popularisme” amb “populisme”. Mentre el primer terme indica “condició del poble”, el segon té diversos significats: ve ser un moviment politico-ideològic més propi de l’esquerra que de la dreta (va néixer a Rússia amb les revoltes populars contra els Tzars); però també es conegut com “Aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici”, significat més aplicable a la dreta.
.
7.- I…. Visca el Barça!
Una altra cosa: belles arts significa: “Tradicionalment, arts que tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment (pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa).. Si la dansa es pot considerar una bella art, em pots explicar per què el futbol (parlant del que fa el Barça) no ho pot arribar a ser?
.
Sí, som del Barça…
Com que el futbol és un art… si que ho som “mesquinets” els qui no ens agrada el futbol.
Vist des d’aquest punt de vista t’he de tornar a donar la raó, Menorquirt. Ara sí que et dec!
I és clar que no és l’art que vull criticar, que seria aquesta vida sense ell?
.
El que em fa por, i veig que en duem camí, es que el futbol es converteixi en el vertader “opi del poble” (igual que el que opinava Karl Marx de la religió).
.
Hi ha molta -massa- gent que sembla que no sap rallar de res més que de futbol, …després arriben unes eleccions i surten els resultats que surten.
.
Ah, jo també som del Barça i, modèstia a part, vaig guanyar una “porra” amb el resultat del partit.
.
Amb la critica al futbol qui m’hagi volgut entendre m’haurà entès, no entendre’m amb na Coloma no em sap cap greu, però que ni tu, Menorquit ni na Maite no m’hagueu entès gens em sabrà molt greu.
Si que t’he volgut entendre, Nom Necessari, però cal matisar i no ficar-ho tot al mateix sac a l’hora de desar.
.
Jo no he dit “mesquinets” a qui no li agradi el futbol, senzillament he puntualitzat, des del meu punt de vista, una crítica desproporcionada feta al futbol (en concret al futbol del Barça). Si el futbol és un negoci? Sí, ho és per a molts, açò no lleva que sigui, per a molts altres, un espectacle on pots gaudir (sí juga el Barça, clar!), com ho pots fer a una opera, sarsuela, concert, recital o exposició (també és un negoci l’opera, la pintura….., no? però també una activitat artística).
.
Els qui només saben parlar de futbol és el seu problema, no el de tothom.
.
T’he volgut entendre, però he volgut puntualitzar. Res més. Que les cerveses es mantenguin fredes.
Nom Necessari, comparteixo totalment la teva preocupació i el teu punt de vista des de fa força temps: fa un parell d’anys, vaig escriure això al meu bloc: http://elblocdenavela.blogspot.com/2009/05/els-pensaments-quan-surten-lliures-8.html.
Què curiós! Quan guanya el Barça ens cal pensar en els aturats, en els milions que cobra un jugador, en els diners que mou aquest esport, etc, etc. Però quan guanya el PP… ssssssssss, a callar, a no dir res i a esperar que molt prest ens arribin les primeres dades de descens de l’atur.
.
Respect la vostra opinió, però no la compartesc en el sentit que li donau. Em sembla escoltar un programa d’Intereconomia.
T’equivoques, Menorquit: t’asseguro que el meu comentari hauria estat el mateix hagués guanyat qui hagués guanyat. El que penso és precisament que la gent, (parlo en general i com en tot, sempre hi ha eccepcions), està adormida, no té cap ganes de pensar i el futbol és una de les drogues que mantenen aquest innotisme. Senzillament penso que, si la gent llegís més i no es deixés atontar tant, potser a hores d’ara, la dreta no hauria pogut guanyar unes eleccions tergiversant la realitat: està molt bé simpatitzar amb un o altre equip, tothom necessita poder desconnectar de tant en tant, però em sembla preocupant veure gent capaç d’arribar a les mans perquè l’àrbitre de torn ha xiulat o ha deixat de xiular no sé què, i tant se li’n doni que el seu veí de dalt estigui a punt de perdre la casa perquè s’ha quedat sense feina i no la pot pagar, no sé si m’he sabut explicar…
D’altra banda, dubto que el PP sigui capaç d’arreglar el panorama que tenim: la crisi és general i, per molt que hagin promès no sé quants miracles, d’on no n’hi ha, no en pot rajar. Ben aviat, almenys això espero, s’hauran de menjar la idea que han anat repetint fins a la sacietat de que l’esquerra és la causa de tots els mals quan, ho repeteixo, la crisi és general i els principals causants, són els bancs que, curiosament, acostumen a tenir un perfil força dretà.
M’equivoc moltes vegades, però quan qualcú em diu que m’equivoc voldria escoltar (o llegir) el per què. No sé que té a veure l’atur, o les baralles en què un equip de futbol meravelli al món sencer. Però és clar que per confondre les coses, ficam termes que no corresponen i ja tenim debat!
.
A les mans hi arriben molta altra gent en molts altres actes i activitats. També en el futbol per desgràcia hi ha violència, no per açò s’ha de eliminar el futbol ni deixar-lo de lloar quan li cal.
.
Em sembla molt bé, Vela, que ens parlis de l’atur i de les necessitats de molta gent, a mi també em preocupa i també ho sofresc, tanmateix, no per açò deixaré de somriure a uns fets que em satisfan i m’alegren. I vull, sempre que pugui, riure, gaudir i passar-m’ho bé, perquè de llàgrimes en aquesta vida ja n’he deixades caures massa. I supòs que també m’he explicat prou bé.
.
Estic d’acord en la part final del teu escrit, però seguesc sense saber que té a veure amb el títol d’Europa aconseguit pel Barça. És molt gratuït dir ara que el futbol és un negoci injust i que els jugadors cobren molt, el debat era el bon futbol que ha fet el Barça no el que mou aquest esport fora d’un camp.
.
Perquè si és d’açò, també hem podem parlar i podem treure el per què cap Govern té els pebrots de ficar mà als clubs de futbol pel frau escandalós a Hisenda. Però repetesc, jo parlava del que fan els jugadors del Barça enmig d’un camp de fútbol. I el que és injust és que parlant de la qualitat futbolística dels jugadors de Guardiola, vingueu amb altres retrets perquè no us agrada el futbol.
.
A qui no li agradi el futbol que no se’l miri. Respectable. Si en Ronaldo cobra molt és perquè qualcú el paga. Si un cantant d’òpera cobra molt és perquè molts paguen una elevada entrada i el vesí segueix tenint problemes d’hipoteca i pels carrerons estrets de les Rambles et segueixen prenent la cartera et peguen una pallissa i no hi ha cap partit de futbol al costat.
…no sé si m’he sabut explicar.
I com ho feim perquè la gent llegesqui més? I com ho feim perquè la gent deixi de votar la dreta? Qui som tu i jo per dir-li a la gent que llegesqui més? I qui som tu i jo per dir a la gent que no voti a la dreta?
Visca el Barça.. m’estic mirant es partit de nou, en fred, i és increible! El valor de tenir valors. El futbol et torna el què li dones. (dos slogans de pur marketing però que encaixen bastant bé)
Respecte al tema de si el futbol és l’opi del poble, no ho crec. No mesclem.
Menorquit, que el Barça és un bon equip, no t’ho discutiré, sobretot perquè no hi entenc i perquè, si guanya tants títols i mou tanta afició, per alguna cosa serà. L’únic que jo he fet ha estat seguir el fil de la discussió que havia encetat en Nom Necesari perquè, en aquest cas, he considerat que sí tenia coses a dir.
Evidentment, no podem culpar el futbol ni de la misèria, ni dels aturats, al futbol, com a tal, no se’l pot culpar de res. Ara bé: del fet que, des de fa molts anys, serveix per adormir el Poble, no en tinc cap dubte i potser és això el que provoca el que tu, amb molt d’encert t’has preguntat del fet que els governs no siguin capaços d’actuar davant les bestieses de diners que es mouen al voltant d’aquest esport.
Una altra cosa a part és el que dius al darrer comentari que has penjat: és ben cert: ningú és ningú per dir-li a l’altre què ha de fer o deixar de fer, pensar o deixar de pensar, etc., però no deixa de ser preocupant que tanta gent sigui capaç de caure en les tergiversacions de la realitat amb tanta facilitat… Com fer-ho perquè la gent, sempre en general, llegeixi més? Sincerament, no ho sé i m’encantaria saber-ho.
És molt interessant el debat que s’ha creat.
Dissabte el Barça guanya la “champions”, un partit magnífic. Estic segura que si no hagués passat el que va passar a la plaça Catalunya un dia abans, la victoria del millor equip de futbol no tindria l’ombra ferida, trista, injusta, que a mi em va acompanyar quan va finalitzar el partit.
He vist molts de telediaris… i la expo universal a Sevilla, el naranjito, els jocs olímpics…
Les efèmerides tenen això… records individuals i colectius.
Seguirà la història. 10.000 acampats o semi-acampats i 40.000 recolzant a un equip.
Qui escriurà la historia d’aquests fets?
Maite, Wembley…19 anys després…
Wembley, 19 anys després. Perdonau el meu silenci. Potser l’espectacle del Barça em va deixar sense paraules. Va ser un partit tan magnífic que no sé què més hi puc afegir. Com ja sabeu, sempre he defensat els valors que mouen aquest Barça: feina en equip, responsabilitat, serenor davant les provocacions, humilitat, alegria… En fi, realment, el partit de dissabte va donar sentit a allò de “ser del Barça és el millor que hi ha”.
En aquest tema del futbol dec anar equivocat;
és difícil reconèixer-ho açò, eh què sí?
Però jo ho repetiré més vegades per que em quedi clar:
-dec anar equivocat,
-dec anar equivocat,
-dec anar equivocat.
.
Així i tot, Maite, t’he de dir que em convencen més els arguments d’en Menorquit que la teva, -en aquest tema-, pobra resposta.
A qualsevol barra de bar sent comentaris al estil del darrer teu ara aquí.
Potser hauré d’esperar que en aquesta plaça torni aparèixer na Matilde de la Mole.
.
Dec estar equivocat, dec estar equivocat, dec estar equivocat.
.
Ho dic en serio. que dec estar equivocat i per açò procuraré corregir-me; jo ja sé que en aquest mon és “adaptar-s’hi o morir”. (segur que al futbol ens hi haurem d’adaptar tots).
Aniré as Discont a comprar-me una samarreta d’en Messi i un pac de birres (no tan fredes com les que em guarda en Menorquit) i em posaré davant “es caixó” quan jugui el Barça.
Així en començaré a aprendre, no?
No calen comprar una camiseta d’en Messi ni beure cervesa. Només cal entendre-ho.
.
Ja ho diu na Maite… “feina en equip, responsabilitat, serenor davant les provocacions, humilitat, alegria…”
.
I hi podríem afegir: bellesa executòria, habilitat i rapidesa en la curculació de pilota, visió de joc, passades entre línies, solidaritat ofensiva, control dels timings, hipnotitzar la vitalitat inicial del rival, anestesiar la seva energia, canvis de ritme en la transició, canvis d’orientació atacant, pressió per recuperar la possesió ,etc, etc…
El futbol, i ho dic sense entendre-hi, té coses bones: es poden fer amics parlant de futbol, tampoc no cal entendre-hi massa per parlar-ne, ho dic per experiència.
.
Record que al servei militar, tot per haver contestat que era del Barça, ja vaig tenir prou “pa tallat”, converses amistoses i sortides amb grups que, sense el futbol, potser no haguera fet. …quines xalades rallant de futbol… i jo sense entendre-hi!; quan no sabia que contestar deia: “si, si… sí, o no”, després ja em tallava algú i quan jo tornava a dir res repetia alguna frase que havia sentit, podies dir qualsevol cosa que els futboleros s’ho empassaven i t’integraves en el grup com un “gran amic”. Quines coses té el futbol!
.
Reconec la meva ignorància futbolera, sí, no hi entenc de futbol, que em perdonau?
Mira que haver de saber si és falta o no és falta,
http://desdelamediterrania.cat/2011/05/03/pepe-alves-i-photoshop/
.
I ara que hi pens, hi ha països que no en tenen de futbol, no és ver? Com pot ser açò? No ho deuen entendre tampoc?
Veig que amb açò del futbol t’hi perds, Nom Necessari. Tornes a treure les coses de context. Precisament, el vídeo que ens dónes no és futbol, més tot el contrari. El que jo havia dit, Intereconomia. Deixem-m’ho córrer, tu.
Jo també m’hi perd Menorquit. La casualitat del partit i el vergonyós comportament dels mossos d’esquadra a la plaça Catalunya (no és culpa del Barça) crec que ha donat pas a alguns comentaris. I si no més parlem de futbol en aquesta entrada, no més parlarem de futbol. A mi el Iker Casillas em pareix un porter sensacional. L’equip que m’agrada el barça, per descomptat!
M’agradaria una entrada del moviment 15-M.