Avui, a la secció “Pont i Cova” del diari UH, el seu redactor en cap llança una interessant pregunta: “Quién es el autor del formato Lost para las fotografías electorales de las candidaturas que presenta el PSM?”. I, com no podia ser d’altra manera, jo, rabent i veloç, em dispòs a aclarir el tema.
Primer de tot, he de dir que, és cert, els integrants de les candidatures del PSM tenim un format “perduts” però no per com esteim col·locats a les fotos sinó perquè bona part dels mitjans de comunicació ens ignoren. Rallen dels integrants de les llistes del PSOE i, fins i tot, dels -possibles- fitxatges del PP i, des del PSM, res de res. Ja podem haver fet una campanya original i anar a cercar gent preparada i que inspira confiança que, com aquells de les enquestes, ja deuen tenir la quota completa.
Anem, però, a la qüestió. Fa quatre anys, la fotografia era similar (i més Lost!), només que amb els peus descalços en una platja. La idea que es volia transmetre llavors era clara: tocam de peus a terra i la nostra terra és Menorca. Ara, ens hem arromangat perquè volem fer més feina per Menorca i, per això, necessitam la confiança de més gent. Som un grup de persones preparades, amb il·lusió, amb alegria, compromeses… que s’han apuntat a un projecte perquè hi creuen, perquè és el seu.
EL PSM ha proposat una campanya propera, fresca, original, austera i, sobretot, 100% menorquina. Idees, fotografies, espais, materials… tot surt de la nostra illa. I ens trobareu fàcilment perquè sabem com arribar a la gent. Estic convençuda que serà tot un èxit. Esperau a veure els índexs d’audiència de dia 22 de maig!
- El pensament ordenat/Opinió
- 13 comentaris
Si escriure Menorca als braços i fer una foto en el camp és una campanya original i fresca…
De totes formes, vist els resultats de la gestió de na Tuni, el camp l’haurem d’aprofitar per altres coses, com fer fotos, que no pas per pastar les vaques. Veig que ja heu obert el camí a altres vies de gestió agrària.
Dius que sou un grup de persones preparades. Em permetràs que ho dubti i sobretot veient els resultats dels vostres governs.
Per altra banda, sí que tens raó en que haurem d’esperar a dia 22 de maig. Em pens que us emportareu una sorpresa. I no serà massa agradable.
La llei electoral a Catalunya obliga als mitjans de comunicació públics a emetre les noticies de campanya dedicant un percentatge de temps determinat a cada partit, en funció de la representació parlementaria que van obtenir en les passades eleccions, i no en funció de criteris periodístics.
En aquest cas no esteim xerrant de mitjans de comunicació públics, però sembla que seguint criteris periodístics s’arriba a la mateixa situació. O potser no segueixen criteris periodístics i sí empresarials per a vendre més diaris??
El Barça i el Madrid també reben més atenció perquè els segueix més gent i per tant es venen més diaris..
Pel qui es fa dir Coloma Torres
Segur que a ell li va agradar molt més la gestió dels lladres que vam tenir a Ciutadella amb les dues darreres legislatures del PP, i no en parlem de com de preparats estaven els lladres de Mallorca Matas and CIA.
i don es meu nom perquè no estic gens empegueït de dir qui som.
Estimat Joan Riudavets (estaria bé que posassis el teu segon llinatge per acabar de saber qui ets, ja que t’enorgulleixes d’això). Que sapis que no vaig votar al PP en aquesta legislatura. Per tant, amb això veuràs lo molt que me va agradar la seva gestió. Jo som de centre-dreta, però no estic esclavitzada a un partit en concret.
Ho he dit en altres ocasions, si algú a fotut ma a la caixa que se’l tanqui a la presó i torni el doblers. No he justificat mai ni en Matas ni a ningú que hagi robat. La justícia haurà de determinar les responsabilitats de cada u.
Dit això, hauràs de reconéixer, sé que no ho faràs, que la gestió de l’equip de govern del PSOE-PSM a Ciutadella ha estat de pel·lícula de’n Peter Sellers. Carbonero, Sente, Mito… semblen Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio.
És cert que els regidors del PSM han estat, en les seves àrees, els que han fet millor feina, però no poden defugir de la responsabilitat d’haver recolzat un govern que s’ha vist desbordat i que ha fet cadufades, una rere l’altra.
Com podeu/podem discutir amb un que no és un?
.
Després que en Toni C. ens digués que, amb el nom de Coloma T.no escriu només ell, ja no se’l pot contestar; no se’l hauria de poder contestar si un vol saber a qui contesta.
Conclusió: IGNOREM-LO,
…o ignorem-los; ells ens ho han demanat quan ens han dit que mai sabrem qui té el seu torn de paraula aquí.
Quan quedeu en evidència o quan se us llevi la raó, Colomes, podreu dir (o pensar): ara no era jo. Ja, ja, ja.
Per açò és que us torn a repetir: Tramposos!
I als altres blocaires d’aquí també els repetesc: IGNOREU-LOS. Jo ho faré a partir de ja.
Ei! Nom Necessari! Pots fer el que vulguis. Me pots ignorar o no. No seré jo qui digui el que has de fer, a diferència de tu que vols marcar el que han de fer la resta de blocaires.
Se’t nota molt nerviós. T’hauries de prendre una til·la.
Està bé això de voler-me ignorar, quan ets el primer que no ho fa.
A veure si és ver que m’ignores. A veure fins quan aguantes.
No sé fins a quin punt les campanyes electorals serveixen per condicionar el vot de la gent, i menys encara quan avui en dia sembla que esteim en permanent campanya electoral, ja sigui perquè quan no hi ha unes eleccions a prop n’hi ha unes altres, o bé perquè el que no governa no accepta que no ha tingut prou suport per governar, o bé perquè per distreure l’atenció sobre altres qüestions alguns es dediquen a passar els quatre anys entre elecció i elecció a tirar com més porqueria millor damunt l’altre.
En qualsevol cas, com que ara sí que toca campanya electoral, posats a fer aquesta que heu començat a fer em sembla de moment molt encertada. Una campanya en positiu, destacant els valors propis i la predisposició a fer feina per Menorca. Bona línia. I bones les fotos.
En general tendesc bastant a ignorar els comentaris de Colomes i altres personatges, que no em solen interessar gaire, però deixau-me fer una reflexió al respecte per veure-li la part positiva a les tresques d’aquests personatges per la plaça, perquè donen peu a deixar molt clars els arguments que es defensen des de PSM, a la vegada que també queden molt clars els arguments d’aquells que estan ben allunyats d’unes idees progressistes i menorquinistes. Benvingudes idò aquestes caricatures que ens presenten els tòpics més estantissos d’una part de la nostra societat per a que els puguem rebatre amb arguments basats amb una visió ben diferent i ben estructurada del món que ens rodeja.
Salut!
Veig que, per fi, el PSM està sent la font d’inspiració per a què més d’un doni mostra de la seva imaginació poc explotada!!!
I és que vaja mania açò de sempre tenir l’escopeta carregada a punt per envalar quatre perdigonades… Tanmateix, estic convençuda que aquesta colla de “perduts/xampinyonets/teletubies” (quantes coses més us poden dir!!!je,je,je,je) no pot ser que siguin una amenaça tan important com per no poder-vos relaxar i disfrutar de veure’ls mig tirats per dins d’una tanca. O no és així ?
Ara bé, no us confieu massa… Què voleu que us digui? Jo molta cara de perdudots no els veig !!!!!!!!!!!!!!!!!!
En qualsevol cas, my Lost Friends, saber estar a l’alçada de les circumstàncies és privilegi d’uns pocs i ningú no ha dit que sigui fàcil. Per tant, en cap cas no us PERDEU en coses banals…
Ses passades eleccions no podia votar, i sa foto de Son Saura em va fascinar. Aquesta també ho ha fet, i ara ja puc votar. Jo vull transparència com s’aigua de la mar i que Menorca es renovi en totes ses dimensions com es verd renova el camp cada primavera. Salut!
A mí m’agrada la campanya que està fent el PSM. Se’ls veu propers, inspiren confiança, no se’ls veu tensos, i en una actitud proactiva. El llenguatge visual és molt important per aquells que encara no coneixen el contingut polític del missatge. A la foto veig cares que no conec però actituts que m’inspiren confiança. Seguiu així Maite. I sobretot no perdeu el sentit de l’humor i l’autocrítica que és senyal d’inteligència. En publicitat està quasi tot inventat, però no tots els tipus campanyes valen per el mateix producte i, en aquest cas, el PSM l’ha encertada.
Estic contenta que us hagi agradat la campanya. La veritat és que el millor és el que no es veu a les fotos: les hores passades, rient i bevent cafè, amb un fred que pelava, mentre esperàvem que ens tocàs sortir a la tanca! En aquells moments, més que mai, vaig saber que érem un equip. Ben mirat, diria que, fins i tot això, es transmet a les imatges!
No puc negar que les imatges i les hores pasades de precampanya son molt enriquidores,pero els “tatuatges” del braços haurieu de maldar fosin permanents.
Salut i exits si conve.
En publictat, com en tot, sempre ens queda la possibilitat de revisitar les coses. De retrobarles. La prova és aquesta. Efectivament, és una imatge una mica “lost style”. Supòs, Maite, que devieu demanar permís al pagès. He descobert, ara, que tenc un familiar entre els “lost” de la foto. Bé, així m’agrada encara més que abans. Salut.