Dijous passat, en roda de premsa, juntament amb Josep Carreres , vam presentar les propostes del PSM Més per Menorca pel que fa a l’arquitectura institucional i el municipalisme.
Amb l’Estatut del 2007, els Consells Insulars formen part del sistema institucional autonòmic en els mateixos termes que el Govern i, per tant, amb plena capacitat jurídica i administrativa, cosa que permet eixamplar molt l’autogovern de Menorca. Un autogovern que ha d’anar lligat a una gestió eficaç, transparent i que fomenti els espais de consulta i participació ciutadana.
És per això que, des del PSM, defensam que s’executi el calendari de transferències pròpies sense més dilació i la transferència de competències que l’Estatut preveu que poden assumir els Consells, com les de sanitat i educació. Aquest fet ha d’implicar la desaparició d’empreses públiques i òrgans administratius que suposin una duplicitat respecte a les competències que són pròpies dels consells.
El Consell Insular ha de ser, a més, el coordinador de les actuacions que són comunes a tots el municipis i que no necessàriament s’han de fer des d’aquests. Es tracta de mancomunar serveis per fer-los més eficients i econòmics, en la línia de la neteja de platges, consorci de disciplina en rústec, etc. La relació entre les diferents conselleries i els ajuntaments ha de ser més fluïda i intensa.
Pel que fa als ajuntaments, és necessari rompre amb la idea que són una administració de rang inferior a les altres i reivindicam que entre elles es produeixi un tracte de reciprocitat. Per exemple, si qualsevol administració demana ser exonerada de pagar taxes per fer una actuació a un municipi, els ajuntaments, en contrapartida, no han de pagar taxes a la CAIB quan li sol•liciten un informe o un estudi.
Pensam que seria molt important la constitució d’un Consell Consultiu de Municipis que fos necessàriament consultat abans de l’aprovació de lleis o reglaments i que a la vegada servís per millorar la coordinació a nivell tècnic i polític entre els ajuntaments i altres administracions com Consell i Govern. En aquest sentit, s’ha d’acabar amb la pràctica perversa que els Parlaments i les Governs legislin o reglamentin fent que recaigui sobre els ajuntaments l’execució de determinades funcions o competències, si abans no es defineix clarament el cost que implicarà assumir les noves funcions i un sistema de compensació econòmica per fer front a la despesa que es generarà.
És imprescindible, a més, un nou sistema de finançament de les Corporacions Locals. És, segurament, l’aspecte més important a dia d’avui. Resulta evident que, sense una modificació en profunditat del sistema de finançament de les CL no es pot solucionar el problema de fons que tenen els ajuntaments: destinen el 30% del seu pressupost a la gestió de competències que no son pròpies. Un fet que es veu agreujat perquè, a més, han de fer de banquers dels governs autonòmic i central: el Govern finança determinada obra però paga la seva part a l’ajuntament en terminis, en 10 o 20 anys i això obliga els ajuntaments a endeutar-se per avançar els doblers del total de la obra que, si no es fes així, no es podria licitar.
Finalment, s’ha de posar en pràctica real de la finestreta única. Tenim una administració que funciona de manera contrària al principi de celeritat, i això perjudica greument els ciutadans emprenedors i a la ciutadania en el seu conjunt. S’ha de promoure una revisió de totes les lleis i reglaments que es relacionen amb l’obtenció de permisos o autoritzacions per tal de simplificar els procediments, fent-los mes àgils, i evitant reiteracions burocràtiques.
- El pensament ordenat/Opinió
- 4 comentaris
En general, Maite, estic d’acord amb el que exposes. Voldria fer, però, un parell de matisacions (matisos que, en realitat, segueixen la línia que tu exposes anant, però, una mica més enllà)
.
El plantejament que fas em sembla important, un objectiu cap el que cal anar fent passes, per petites que siguin. Però crec que s’ha d’anar més enlla.
.
S’ha d’agilitzar la relació de les corporacions locals amb altres institucions com ara els Consells Insulars i els governs autonòmics, però també s’hauria d’aspirar a una relació més adient amb el govern estatal. Ho dic perquè quan dius que les corporacions locals fan de banquers dels governs autonòmics, en realitat també s’hauria de dir que les empreses privades fan de banquers de les corporacions locals. És una cadena. L’ajuntament encomana una feina X i, com ja saps, ara per ara no la pot pagar, en el millor dels casos, abans de 8 o 9 mesos. Però les empreses privades han de pagar als seus proveidors (material, serveis, etc.) en un màxim de 90 dies que, amb la nova llei impulsada des del govern estatal, es reduirà a 60 dies en el decurs del pròxim any. Entenc que les corporacions locals, en general, voldríen poder satisfer els seus pagaments en uns terminis més raonables, fins i tot dins dels terminis legals i que, si no ho fan, és perquè no poden. Com dius, segurament perquè també depenen de cobraments que no es poden fer efectius per part d’altres administracions.
És una cadena en què el peix gran fa pagar l’endemesa al més petit. I a baix de tot, més avall que les empreses, hi ha els ciutadans, que som el peix més petit de tots. És una mica trist que el govern estatal reclami a les empreses el compliment d’una llei que ni els governs autonòmics ni les corporacions locals són capaços de complir.
.
Quan parles de contrapartides, també es pot aplicar la mateixa idea a les empreses. És a dir, per què una empresa que no cobra els serveis que ha contractat una corporació local no pot aplaçar, per exemple, els pagaments que la mateixa corporació local exigeix? Parlam de taxes, etc. Per exemple: una empresa no cobra una feina que ha fet per l’ajuntament però aquest no pot aplaçar el cobrament de, diguem, els permisos de circulació dels vehicles de l’empresa. El mateix podríem dir si ho enfocam cap als governs autonòmic i estatal, i aquí parlam d’imposts directes, etc. Per exemple, una empresa no cobra una feina que ha realitzat pel govern, amb la corresponent factura ja emesa, però es veu obligada a pagar sense cap tipus d’aplaçament l’IVA després d’aquesta mateixa factura.
.
Quan dius que un 30% de les despeses de les corporacions locals es destinen a compteències que no li són pròpies, jo voldria demanar quin percentatge del pressupost anual es destina a personal. Quan dic personal no vull dir càrrecs electes, sinó càrrecs de confiança i funcionariat (interins i no interins). Quina part d’aquest personal és prescindible? Entenc que parlar de prescindible a l’hora de parlar de persones tal vegada és una mica desagradable, però en dir “prescindible” vull dir, en realitat, “no essencial”. Dins de la feina prou desagraïda que suposa dedicar-se a la política, quantes vegades la feina i els esforços d’algú s’han vist compromesos pel personal que hi ha a l’administració que representa? Tots en coneixem massa casos. Fins quan han de durar els privilegis desmesurats dels que fan feina sota el sostre de la cosa pública? I si algú em vol argumentar que no es tracta de privilegis, sinó de drets que ha costat molt aconseguir, trobarà el meu recolçament immediat al mateix temps que un requeriment perquè aquests drets siguin exactament iguals per als treballadors de règim general i autònoms.
.
Bé, entenc que tot el que exposes és per millorar la complexitat de la situació actual, per fer camí en la bona direcció i, per tant, et volia donar el meu suport. salut
(Coloma i Nom Necessari, a l’anterior post he expressat la meva opinió sobre el turisme a Menorca durant la darrera dècada, per si us pot interessar.No convé mesclar-ho amb aquesta nova entrada).
.
Menorquinisme i municipalisme:
.
Només els partits i/o les idees que pretén enfortir i cohesionar la societat i el territori que defensen, consideren l’estructura política i institucional del les localitats, municipis i comarques com a elements de primera importància en l’encaix d’un país.
.
Menorca, tot i ser un territori petit, porta a les esquenes un llarg i antic bagatge secular quant a organització territorial, política, social i econòmica i la veritat és que se n’ha sortir força bé durant molt temps, fins que el 1835 deixà de tenir vigència l’estructura política menorquina antiga per passar a l’època dels Ajuntaments i sota una estructura centralitzada que ha restat, i molt, la vitalitat dels municipis. Però és ja història.
.
Tanmateix, al que si cal posar remei és a les caduques organitzacions administratives actuals, per mor que no satisfan les necessitats ni socials ni económiques de les entitats locals. No vull afegir res més al que ha expressat Worsly, amb el qual hi estic molt d’acord. La propera passa hauria de ser la d’aplicar un component decidit de més autonomia per als ajuntaments, sempre dins el marc d’una organització illenca, que, com molt bé dius, Maite, la figura de la mancomunitat, en podria ser una eina vàlida per reajustar, no només despeses, sinó també coordinar serveis en un sentit d’equilibri horitzontal i d’igualtat.
.
Jo també estic d’acord amb el que exposes i d’acord també que n’és una visió política de futur l’obectiu del qual ha de trigar temps per aconseguir-se i sobretot perquè Govern Balear i Govern Central ho apliquin de bon de veres. Tot i així, el que exposes (o el PSM) és el sentit polític de territori vist, defensat i proposat amb visió pròpia i no executada i dicidida des de fora. I açò sí és un fet molt important.
.
El gran dèficit financer i institucional és la gestió per part dels ajuntaments de competències que no li són pròpies amb el greuge que significa aquest fet per al ciutadà, tant a nivell de recepció de serveis i atencions, com el cost econòmic com a contribuent que li representa. És una evidència que els trubuts dels ciutadans (impostos, taxes i contribucions) estan mal gestionats i mal distribuïts dins una analisi comarcal o municipal.
.
El que si m’agradaria és saber quina i com ha de ser l’estructuració administrativa de Menorca en un territori (comarca en podríem dir) on està clarament marcat pel pes de dos pols demogràfics clars i per una clara desigulatat en les inversions públiques i en la despesa de l’Admintració Pública. Tot açò, sense oblidar una zona centre o interna per on s’hi contempla un factor paisagístic que ha de ser un dels eixos del plantejament medioambiental del model econòmic que proposau i on s’ha de veure compensat respecte als majors fluxos económics de les zones de ponent i llevant. Si municipalisme significa més força decisòria dels ajuntaments convendria entendre la necessitat de certa descentralització administrativa i física del Consell; si no és a través dels consistoris, hauria de ser amb més presència física del Consell (i en alguns casos exclusiva) fora de Maó.
Un zona municipal de prop de 30.000 persones censades no pot seguir amb serveis d’un poble de 10.000. No és una crítica a la vostra gestió, és una opinió sobre un fet que, amb el temps, manté el desequilibri per als ciutadans d’un mateix i petit territori. El menorquinisme i el municipalisme passan per corregir aquests històrics dèficits socials i econòmics. Exemples n’hi ha per a no acabar mai.
Tens tota la raó, Worsley: la pèssima situació econòmica dels ajuntaments, en darrer terme, l’acaben pagant els petits empresaris. De totes maneres, t’he de dir que, a l’ajuntament de Ciutadella, se’ls “anima” (és una fòrmula legal que existeix) a compensar l’IBI o altres impostos. És el mínim que podem fer.
Pel que fa al personal, és un tema complex: rendiment, necessitats reals, etc. D’entrada, el fet d’assumir competències que no són pròpies, implica un augment del capítol de personal dels ajuntament. Ara bé, la clau, des del meu punt de vista i pel que he vist aquests mesos de regidora, passa perquè es faci una bona organització dels recursos humans. De fet, estic convençuda que les dues àrees més importants d’un ajuntament són les que es veuen més poc: hisenda i personal. No crec en les auditories externes perquè, per poc viu que siguis, només confirmen allò que es veu a simple vista: qui respon i qui no, qui fa feina a un ritme alt i qui no, quines àrees tenen un excés de personal i quines no…
Pel que fa al comentari de Menorquit, també molt interessant, estic d’acord que és important descentralitzar el Consell. Actualment, a l’edifici de “Sa Roqueta” hi ha una part d’agricultura, caça, etc, i la consellera hi va cada setmana a fer feina. I ja et puc avançar que, si jo som consellera, tenc la intenció d’un dia per setmana, atendre a Ciutadella. Tanmateix, com bé heu dit, els reptes són molts i és fonamental començar a fer passes cap a una arquitectura institucional pensada en clau menorquina.
” De fet, estic convençuda que les dues àrees més importants d’un ajuntament són les que es veuen més poc: hisenda i personal.”…… No ho creguis Maite ,aquestes dues areas son prou vistes ,lo que passa es que la gent ,el poble pla i bo o mal de convença-una part molt important des votans- a l’area de hisenda nomes se la mira cuant ha de pagar,pero la de personal..ja la pateix més.
Un dia cualsevol tu pots anar a S’ajuntament i te trobaras una persona encantadora i en soldema te fotra dos arrifolls que te faran posar “firmes” o a la finestreta del costat te trobaras malmodos i incompatencia total.Demanes solucions per un problema i no te fan ni cas.Ara si vas acompanyat de algu “des nostres” o sa prensa es prop….allo ja es diferent. Una joveneta que feia dos mesos que havia entrat a s’ajuntament ,me va dir una vegada que,”sa mala fama mos la donen els envejosos que no poden entrar a fer feine a s’ajuntament” a lo que jo l’hi vaig contestar que se le tenien ben guanyada. Sa “brigada”…….açó ja es de jutjat de guardia.Ja els hi diuen “los desertores del arado”Una gran “promoció” de puestos de feine que nomes es requeria haver deixat “es lloc”.Ni tan sols es demanaven coneixements de lectura o escritura.”panxes contentes”que segurament van votar es PP.A altres que hi han volgut entrar els hi han demanat l’ESO.
Sa solució es llevar l’amiguisme de sempre,els enteraos,els aduladors hipocrites,els lladres i els “putus”i que sa “brigada” faci feine mitja jornada es mati i s’altre mitja es capvespre i apareixaran un grapat de puestos de feine que tenen acaparats es de sa “brigada” es capvespres.
Adames de no ser solidaris amb els altres traballadors,empren el seguro que els hi paga el poble,per fer feines il-legals,i més barates que els profesionals autonoms que estan d’alta.Es molt pulit fer “es lero” es mati a conta des poble i es capvespre fer de mestra d’obres d’amagat.
Açó crec jo que tambe es menorquinisme i municipalisme. O si mes no, molt poca vergonya per part de una bona part d’aquesta gent,ja que no tothom es igual.
Salut i feine.