També el professor quan professa rep una lliçó dels seus oients. Rep la lliçó del front atent o de les celles juntes, la del llavi irònic o de l’àgil flameta dels ulls. Aquesta lliçó val tant, almenys, com l’articulada per la veu doctora.
Quan aquest intercanvi de serveis és produït entre ell i ells, alguna cosa neix i ve entre ells a habitar i per ells a manifestar-se; alguna cosa, distinta en veritat de la ment de l’un i la dels altres i àdhuc de totes les ments aplegades; més aviat, multiplicació d’elles; activa, enlairadora síntesi d’elles; ment col·lectiva que en aquest cas, i només en aquest cas, mereixerà el nom d’Esperit.
No cal precisament la dualitat de veus perquè el diàleg es produeixi. Diàleg hi ha quan, de qualsevulla manera, un autor pren compte del pensament aliè i al se l’incorpora, o bé n’estableix, sigui com sigui, l’oposició o el contrast. Diàleg hi ha en la referència, en l’al·lusió, en la cita, en la història del tema, en el report del text, en la discussió, en la refutació. Diàleg hi ha quan, dins un llibre, per exemple, aquell qui estableix una tesi i la sustenta, en preveu les objeccions possibles i anticipadament en mesura l’abast, en lleva la força, en treu la malícia, en destrueix o en redueix l’eficàcia. Si el veritable pensament necessita del diàleg, podem afegir que la cultura és, en substància, el mateix diàleg.
Eugeni D’Ors, 19-X-1920
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 9 comentaris
“Una bona conversació hauria d’esgotar el tema, no als interlocutors”
(Winston Churchill)
.
Encara també:
“Allò que sovint es perd en el diàleg ho podem trobar en la solitud”.
Idò, ja ho saps, Menorquit, com diuen en castellà: “Aplícate el cuento”.
“On hi ha poca justícia, és un perill tenir la raó”
(Francisco de Quevedo)
Claríssim exemple de diàleg el comentari de na ¿Coloma Torres?
O no n’hi ha diàleg en la intenció? en la obsessiva intenciò?
Idò, ja ho saps ¿Coloma?, com ARA diuen en castellà “Aplicate el ungüento”.
Es inútil seguir manteniendo un diálogo entre sordos, en el que ninguno de los dos interlocutores escucha. Jean Anouilh
“Valor és que el que es necessita per aixecar-se i parlar; però també és el que es requereix per asseure’s i escoltar”
(Winston Churchill)
I també:
“Per a saber parlar és precís saber escoltar”
(Plutarco)
Joan, els “sords” escolten molt més del que et creus. Mantenen altres diàloguecs.
Com ja sabeu, cap entrada literària no és gratuïta. Les paraules d’Eugeni d’Ors m’han servit per posar damunt la taula un tema que crec que és molt important i que ens hauria de fer reflexionar. Darrerament, en aquesta plaça, en moltes ocasions, el diàleg ha deixat pas a intervencions tendencioses o absolutament buides de contingut que només tenen la finalitat d’impedir l’intercani d’idees o la divergència sempre enriquidora. I som prou i amb coses prou interessants a dir perquè ningú no ens faci perdre el camí. Són moltes les persones que ens segueixen; moltes les persones que agraeixen els comentaris enriquidors i assenyatas que sempre ens han caracteritzat. Ignorem els fantasmes que, des de les ombres, ens voldrien fer callar. O ens volen fer dir frases buides, que ve a ser el mateix. Tenc ganes de plaça. La pròxima entrada és a prop i segur que tindrem fil a tòrcer.