Maite Salord

Escriptora

Arxiu de març 2011

Ni piu

El PP ha enviat un comunicat de premsa en el qual, a part de semblar que el partit ha estat víctima de quatre corruptes que una té la sensació que només coneixien de vista, es dedica a atacar a PSOE i PSM.

Per la part que em toca, és al·lucinant que el PP pugui dir que, en els casos de l’Hotel Esmeralda, Son Quim i carrer Sevilla, el PSM ha amagat el cap davall l’ala. Al contrari. En el primer cas, vam manifestar públicament que el tema no s’havia duit bé i que s’havien fet unes promeses als vesins que no s’havien complert. En el segon, vam votar a favor de les conclusions de la comissió d’investigació, fent un vot diferent al del PSOE. I, pel que fa al carrer Sevilla, vam manifestar, també públicament, a través d’un comunicat, els nostres dubtes respecte a la tramitació i, en coherència, no vam votar a favor del projecte modificat.

Per tant, si d’açò el PP en diu amagar el cap davall l’ala, no sé com qualificar la seva actitud davant les irregularitats del seu soci del PMQ i dels seus propis regidors, durant aquests darrers anys. Tal vegada, no dir ni piu, seguint amb els símils d’animals de ploma?

El PSM ha parlat quan ho havia de fer: en els moments en què els temes eren damunt la taula. També hem parlat, amb la nostra feina, a les comissions d’investigació en què hem participat. Ara toca respectar l’acció de la justícia i esperar que, dia 22 de maig, els vots que tinguem siguin fruit de la tasca feta, tant des del govern com des de l’oposició, i de la confiança que generam entre la ciutadania.  Esperem que, llavors, la veu dels electors soni forta i clara.

Operació Xoriguer

El mes de novembre de 2008, es va constituir a l’ajuntament de Ciutadella la comissió per analitzar les adjudicacions que s’havien fet a través de “Ciutadella Turisme” (CITUR),  l’ens que és l’encarregat de fer la promoció turística del municipi. Aquesta comissió es tancava, vuit mesos després, amb unes conclusions aclaparadores que van ser posades en mans de la Fiscalia Anticorrupció de Balears.

Avui dematí, a les 9,00h en punt, entrava a l’Ajuntament de Ciutadella una comissió judicial de la Fiscalia anticorrupció, dins el marc de l’anomenada “Operació Xoriguer” que s’ha obert arran de les conclusions de la comissió d’investigació del cas CITUR. He de dir que esperava, un dia o altre, aquesta actuació i que  he pensat que ja era hora que la justícia actuàs contra els pressumptes casos de corrupció política que han aflorat al nostre poble. Tanmateix, no he pogut evitar una certa tristesa: Ciutadella sortirà a tots els mitjans de comunicació protagonitzant una notícia que mai no s’hauria hagut de produir.

Crec que, des del PSM, hem duit a terme una feina seriosa i coherent en les comissions d’investigació en què hem participat  i que, ara, a qui toca actuar  és a la Fiscalia a la qual s’ha de deixar treballar sense interferències polítiques. Amb tot, i des del respecte, sempre, a la presumpció d’innocència, pens que els partits polítics, i en aquest cas el PP, té responsabilitats que ha d’assumir. Perquè són els partits qui escullen les persones que formen la llista i qui ha de fer els controls oportuns per detectar actuacions irregulars. I, en aquest cas, els implicats van ser els caps visibles del PP en dues legislatures. És molt fàcil dir que, ara, ja no són del partit.

Veurem com acaba aquesta operació. De moment, per obra i gràcia del PP, Ciutadella ja forma part del mapa de la corrupció d’aquest país. Un trist, tristíssim, honor.

Càstig de l’orgull, Charles Baudelaire

En els temps inefables en què la Teologia

va florir amb un escreix de saba i d’energia,

es conta que cert dia un dels doctors més grans

–després d’haver forçat el cor dels ignorants;

d’haver-los remogut en els seus caus sutjosos,

d’haver-se encimbellat vers els cels gloriosos

pels camins singulars d’ell mateix no sabuts,

on sols Esperits purs potser van ser rebuts,–

com un que s’ha enfilat massa endalt, pres del pànic

exclamà, transportat per un orgull satànic:

“Jesús, petit Jesús!, si que t’he empès endalt!

però si hagués volgut atacar-te en defalt

de l’arnès, ta vergonya fóra tant com ta glòria,

series sols un fetus, parida derisòria!”.

Encontinent va perdre tot l’ús de la raó.

La resplendor del sol es velà amb un crespó;

el caos va assolar aquella intel·ligència,

temple altre temps vivent, fet d’ordre i d’opulència,

on entre murs el fast havia resplendit.

S’hi va, doncs, instal·lar el silenci i la nit,

com al fons d’un celler de clau extraviada.

Vagà des d’aleshores com gos sense teulada,

i, quan anava sol no veient res, furtiu,

camps enllà, indiferent a l’hivern i a l’estiu,

brut, inútil i lleig com una cosa usada,

era solaç, riota, de tota mainada.

Següent »