Maite Salord

Escriptora

Arxiu de febrer 2011

M’agrada!

Ahir presentàvem el grup d‘independents per Ciutadella, un grup de persones que se suma al projecte del PSM formant part de la llista municipal encapçalada per l’actual regidora d’hisenda, Joana Gomila.

Com ja he explicat en altres ocasions, fa temps que, des del PSM, esteim fent feina en un projecte menorquinista que hem compartit amb moltes persones que ens han ajudat a fer-lo créixer, des de la reflexió i la proximitat, però també des de la crítica. És un projecte que duu per lema “Més per Menorca” perquè vol ser una suma de sensibilitats més enllà de la rigidesa de les sigles d’un partit polític. Hem volgut obrir-nos a amplis sectors de la societat que entenen que Menorca és, que ha de ser, l’element central de la gestió política.

Durant aquest temps, hem pogut percebre, amb satisfacció, que és un projecte que il•lusiona i que molta gent ha fet seu, tal i com ja es comença a veure en el grup d’independents que s’han integrat a la llista de Ciutadella. Resulta gratificant que la gent reconegui i valori la nostra gestió i, sobretot, la nostra honradesa. El PSM és el partit del NO a la corrupció i del SÍ a la dignificació de la vida política. Per açò, en Josep Juaneda, na Laura Anglada, en Joan Febrer, na María de la Concha, n’Àngel Mifsud, en Mateu Comellas, na Fabiana Molinelli o en Borja Moll (que no surt a la foto) ja formen part de l’equip. Són gent preparada, il·lusionada, amb capacitat de feina, de Ciutadella, de Gijón, d’Argentina o de Tavernes de la Valldigna. Un equip extraordinari.

En un moment en què el PSOE demostra, dia a dia, la seva debilitat, i amb un PP que a cada proposta que fa evidencia que representa la dreta més intolerant i irreflexiva, és, com deia, en aquest moment que el PSM és més necessari que mai per poder dur a terme polítiques progressistes a Menorca. Són molts els ciutadans que no creuen en aquest bipartidisme que ens volen imposar els partits que reben ordres directes de Madrid. Són molts els ciutadans que agraeixen la nostra proximitat i independència. Són moltes les persones que ja ens diuen: M’AGRADA!

Bogeria

Acab d’enviar, a través d’Amnistia Internacional, un missatge al dictador Gaddafi en el qual condemn totalment la repressió que està duent a terme contra la població líbia i li exigesc que acabi amb la matança de persones innocents que clamen per la llibertat. La població és atacada per les forces de seguretat amb armament letal, fins i tot, des de l’aire, omplint la terra de cadàvers, amb absoluta impunitat.

Ahir, 23 de febrer, llegir les declaracions d’aquest il·luminat a la premsa escarrufava: moriré a la meva terra com un màrtir, va dir. Veure’l fotografiat, tot somrient, al costat dels tres darrers presidents de l’estat espanyol, resultava patètic. Però és el petroli, estúpida, em vaig dir.  Repsol va ser, cap als anys setanta,  la primera empresa espanyola que va arribar a Líbia i, avui, com va escriure Joan Rusiñol al diari ‘”Ara”, el nostre país té una alta dependència energètica de Trípoli.

Sé que parlar de drets humans a un subjecte com Gaddafi és batre ferro fred però no m’ho he pensat un moment quan Amnistia m’ho ha proposat:  és l’única forma que tenc d’expressar l’oi que em produeix veure com persones  egòlatres fins a la malaltia es creuen amb el dret a decidir sobre la vida dels altres. Una autèntica bogeria.

El peix volador, Jean Pierre de Florian

EL PEIX VOLADOR

Un peix volador, no content amb la seva sort,

li deia un dia a la seva àvia:

“No sé com m’ho haig de fer

per preservar-me de la mort.

De les àguiles marines em fan por les urpes

quan m’aixeco pels aires,

i els taurons em fan la guerra

quan em capbusso al fons del mar.”

La vella li respon: “Fill meu, en aquest món,

quan no s’és ni àguila ni tauró,

s’ha de seguir tranquil·lament un petit camí,

nedant prop de l’aire i volant prop de l’ona.”

JEAN PIERRE DE FLORIAN (1755-1794)

Següent »