Els qui hem nascut a la mar
tenim per pàtria una barca.
Hi alenam els temporals
també les llargues onades,
dols, amors i pietat,
vida verda i vida clara.
Amb el timó ben salat
de salobre i de paraules,
d’il.lusions de rem i pals;
amb veles quatribarrades,
antigues, de llibertat,
de vida i vent ben inflades
som mariners d’una nau
de nissaga catalana.
Per la llum certa del far
sabem que el port no nos manca;
per açò sempre avançam
carreres escumajades
i, tanmateix, enfonsam
llavor de cordes gruixades
en una terra lliscant
sota el cel, sobre les aigües.
Escàlums forts, ferm arjau
i l’obra morta ben blanca,
el nostre camí és de pau
-rumb d’autònoma frisança
per la nostra identitat-
la nostra proa no talla
més que cops de malvestat,
d’hipocresia… Destrala
fortalor de potentats
i ofega’ls dins l’insondable!
Vella lluita popular,
els teus braons braus com pales,
impulsin el navegar de Menorca,
barca i pàtria.
Els qui vivim a la mar
tenim per pàtria una barca.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 9 comentaris

Justament ahir, en una agradable conversa sobre polítics i política en general, una persona assenyada em comentava que, ens agradi o no, quan es pren la decisió de donar la cara per unes determinades idees, a través, per exemple, d’una llista electoral, de qualque manera, hi estàs implicant, també, la teva família. Li vaig donar la raó em un sentit:  sobretot, quan es tenen responsabilitats de gestió, sense el seu suport és impossible tirar endavant.

Avui, però, he llegit a la premsa insular que un empresari ha fet seguir la dona i els fills del president del Consell de Menorca. La família d’un polític investigada per detectius professionals. No deu ser la primera vegada que passa ni serà la darrera. Podria arribar a acceptar que en el sou d’un càrrec públic hi entrassin aquestes situacions esperpèntiques. De fet, una ja està acostumada al fet que, sense necessitat de detectius professionals, tothom sàpiga el que fas i, fins i tot, el que no fas! Per no rallar del que penses… La família, però, hauria de quedar al marge d’aquestes coses. Sempre.

Bé, per si de cas form part de qualque llista d’investigats, aquest cap de setmana els faré anar de bòlit, entre processons de Sant Antoni, sopars i actes diversos. A més, advertesc que no tenc amants ni negocis estranys amb ningú ni comptes corrents a paradisos fiscals. Del que fan els meus fills, em qued, i em quedaré sempre, amb la versió “oficial”: l’encenedor és de l’amiga, el bus ha arribat tard o he hagut d’acompanyar un amic a casa… Per tant, no s’hi matin. A més, a diferència dels fills del president del Consell, els meus ja fa anys que no mengen “Cheetos”. Quin alè!

• El pensament ordenat/Opinió
• 8 comentaris

Podria haver posat la foto dels tres personatges sinistres, caputxes al cap, que avui han anunciat un -altre- alto el foc d’ETA. No m’inspiren confiança. Al contrari. Em fan por. Voldria poder-me’ls creure. Si fos així, ells serien la imatge del dia. Mentrestant, haurem d’esperar que, d’una vegada, anunciïn el final de la lluita armada i deixin de matar per sempre.

Podria haver posat la foto de les mostres de dolor pel tiroteig d’Arizona: sis persones assassinades i una congressista demòcrata entre la vida i la mort. Em fa mal veure on pot arribar la crispació política. No només a la llunyana Amèrica. La premsa local publica una entrevista ben interessant a una dona que és néta de Francesc d’Albranca i filla de l’apotecari Martí i Bella, dues persones de pes dins la cultura menorquina, i els comentaristes anònims li tiren pedres perquè és, també, la mare d’una política de pes dins Menorca. Vomitiu. Llàstima que qui té la sensibilitat d’oferir-nos aquestes pàgines no la tengui per impedir els insults.

Podria haver posat la foto de Xavi o d’Iniesta. Però ha guanyat la Pilota d’Or Messi. També m’hauria agradat posar la de Guardiola, per ha guanyat Mourinho. Un bon entrenador. Un personatge que no m’agrada.  He optat, per tant, per posar la cara amable del dia. Ja tindrem temps de parlar de totes aquestes coses més serioses: l’odi, la mort, la covardia, el victimisme…

• El pensament ordenat/Opinió
• 6 comentaris