Avui migdia, entre croqueta i croqueta, la filla gran deixa anar que els seus amics consideren que els Reis li han duit “un pèpit de mòbil”. Un pèpit de què?, no ha pogut reprimir la mare filòloga i, per què no dir-ho, amant dels pèpits en sentit estricte. S’hi ha afegit, llavors, la mitjana, amb cara de “i tu no saps açò?”: a les coses bones, tothom els diu “un pèpit de”. O sigui que, entre els més joves, es deuen poder sentir expressions com: m’he comprat un pèpit de cotxe, m’han regalat un pèpit de portàtil, etc, etc. Sincerament, no ho sabia. Deixar de ser professora, té aquestes coses.
Segons l’Alcolver Moll, un pèpit és, a Ciutadella, “fruit tendre de l’ametller”. I, en sentit figurat, “clatellada” i, també, “cosa, persona o animal de grans dimensions”. Sembla evident, per tant, que s’ha agafat aquest darrer sentit, entenent, però, que les “grans dimensions” no ho són en sentit estricte sinó que es refereixen a la qualitat de la cosa en qüestió. Qualitat que, d’altra banda, avui en dia, i en certs aparells, acostuma a ser inversament proporcional a la seva dimensió (telèfons, ordinadors…).
En una època en què resulta esfereïdor sentir, entre la gent més jove, expressions com “da igual” (no la suport i, a força d’insistir he aconseguit que els meus fills no la diguin!); “tenir que”, “hi ha que”, “pollo”, “se nom”, etc, etc, no deixa de ser interessant que la seva creativitat hagi servit per fer una reinterpretació del sentit figurat d’una paraula nostrada com és “pèpit”. Davant tanta interferència lingüística -especialment perillosa si ja afecta la morfosintaxi-, és polit sentir rallar els més joves de pèpits.
Així les coses, ja que hi som, aprofitaré per desitjar-vos que els Reis us hagin duit uns bons pèpits de regals i que, evidentment, durant el 2011, no ens peguin gaires pèpits. Jo, de moment, em quedaré amb els reals. Un autèntic plaer, sens dubte.
- El pensament ordenat/Opinió
- 31 comentaris
Com deim els maonesos “açò és bé de Ciutadella”…els joves de Maó que jo sàpiga no xerren per pèpits! tot són uns “almendrucs” i no han assolit aquesta capacitat creativa d’abstracció! molt polit l’ús figurat, gràcies per compartir-lo Maite i bon any!
Quin pepit d’entrada, Maite ! ( dever que he rigut molt )
Susana, ves a cagar! els joves maonesos són tan joves com qualsevol altre de qualsevol lloc i són tan creatius lingüísticament en la seva llengua com els altres. Ja està bé de tòpics ridículs que es repeteixen fins el fàstic. Prova de conèixer els joves maonesos de ver.
Antany sempre es donava la culpa a “la tele” de “lo malament que rallen els joves d’avui en dia”. Curiosament el mal-llenguatge d’avui se l’encomanen els uns als altres perquè ja no es veu tanta televisió com abans, crec. La meva generació moltes vegades parlàvem malament, amb profussió de barbarismes, tot i coneixent les acepcions correctes, però ens divertia. Els púbers d’avui dubt que s’hagin entretingut a cercar l’equivalent català de les expresions que utilitzen. Tot i així, els grans no ens quedam enrera, con lo qual vull dir pues que entonses no som qui per alliçonar. Dit lo cual, me call. Bon finde!
“Esta moto va como un pepino”, a les retransmissions de motociclisme de RTVE ho sentit unes quantes vegades, “Me he comprado un pepino de tarjeta gráfica” per dir que la dita targeta te molta potència o es molt ràpida. Curiosament al DRAE diu açò: “Pepino 3. m. Cosa insignificante, de poco o ningún valor. Importarle a alguien un pepino algo.” Crec que han substituït “pepino” per pèpit per similitud fonètica.
Els Reis m’han duit un “pèpit de lector de llibres electrònics” on pens carregar un munt de llibres i textos per llegir assegut al solet.
Jo tampoc coneixia l’expressió, però m’apunt a la teoria d’en Santiago. A més, crec que si aquest és l’origen, hem tingut sort d’esquivar la possibilitat d’haver anat a parar a expressions com “tenc un pepinu de mòbil” o, encara pitjor, “m’han regalat un cobrómbol de portàtil”. M’agrada la solució!
Que tingueu tots un pèpit d’any!
Bé, m’encanta aquesta discussió lingüística al voltant dels pèpits. No coneixia l’expressió castellana que apunta en Santi i, evidentment, és una possibilitat a tenir en compte. Amb tot, com apunta Àlmax, és una sort que no haguem acabat amb el “pepinu” i, en canvi, haguem anat a parar al nostre estimat pèpit.
joan, gràcies a déu vaig molt bé de cos! no necessit que ningú m’envii enlloc i a més d’una manera tan vulgar com la que demostres! la meva entrada és tan simple que tu l’has complicada tant…simplement venia a dir que a maó es fa ús del mot castellà “almendruc”,catalanitzat! així de simple, pot ser la comprensió lectora figurada t’ha traït! Com a filòlega i futura docent ho sé de sobres que tots els joves són iguals, ara bé…en diferents mots, ja que aqui no s’utilitza el mot pèpit! en fi…vols un àlmax?!
Ostres, em faig gran… no havia escolat encara aquesta expressió! Realment em sembla fantàstic estar en contacte amb joves encara que al meu voltant, joves d’Alaior, molts d’ells marroquins, no ha arribat encara… però aprenc moltíssimes coses amb ells.
Fascinant… perquè açò de cobrómbol…
Susana, mona, a Maó no he sentit mai cap jove dir “almendruc” i, si no et sap greu, posa la dièresi a enviï, treu l’espai de “pot ser”, posa l’accent a “aquí”, treu el signe d’admiració de darrera el d’interrogació (llegeix Joan Solà) i, com a bona filòloga, canvia la “e” del teu títol de rebaixes. Déu faci que milloris l’ortografia abans de ser docent…
Susana: Deu ser la gent jove que diu “almendruc”, perquè de sempre a la part de llevant el que és un pèpit a Ciutadella, allà li diuen “ametló”, un terme més català i usat també a Mallorca.
.
Açò de similituds fonètiques amb ‘pepino’, res de res. F. de B. Moll, creu que podria venir de l’anglès “peppy”, que significa “ple de vida”, “fort”, suposadament en referència a l’estat vigorós i florit de l’ametla quan és tendra.
.
En anglès també existeix, “pippin’, que és una espècie de poma.
I a més caldria no oblidar un possible origen de “pèptic” (peptic també en angès) o “pèptid”, relacionat amb la pepsina, els àcids i les funcions digestives dels animals i humans. (potser perquè el pèpits és àcid)
.
Al llibre, “Els anglicismes de Menorca” (Ortells i Campos), no hi fugura.
però curiosament si ho diuen en un programa de televisió que consideren “pèpit” con anglicisme de Menorca: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=45252
.
Salut i llengua!
“Pèpit”, genuïna paraula.
…I quina mania haver d’anar comparant sempre amb la llengua invasora; ara resultarà que la expressió nostrada de “pèpit” equivaldria, o seria copiada, de la castellana “pepino”.
Perdoneu-me que no li doni la raó, ara, al Santiago Benejam Torres.
Perdò Menorquit, quasi t’he trepijat el comentari, no l’havia vist.
Joan, em sorprèn el to desagradable dels teus comentaris. Pots no estar d’acord amb el que diu Susana però es pot discutir sense enviar-la a cagar o sense fer de corrector dels seus escrits. De faltes d’ortografia, n’hi ha a -gairebé- tots els comentaris d’aquesta entrada i, sincerament, mai m’atreviria a corregir-los perquè ni és el moment ni és el lloc. Valor, sobretot, que la gent vulgui participar i donar la seva opinió en aquest espai.
Pel que fa a “almendruc”, desconec si és diu a Maó. El sinònim de pèpit més usual és “ametló”.
Menorquit, nom necessari, crec que us heu confós respecte al que volia dir en Santiago, perquè pel que he entès jo ell no es referia a l’origen etimològic de la paraula pèpit, sinó a l’origen de l’expressió “un pèpit de (el que sigui)” com a calc de l’expressió castellana “un pepino de”. Evidentment, és clar que la paraula pèpit no ve de “pepino”, això ningú ho deia!
Com donen de si els pèpits! Encara haurem d’esperar per rossegar-ne qualque un…
Mentre escrivia el meu comentari (amb interrupcions!), s’han penjat els de Menorquit i Nom Necessari. Estic d’acord amb l’explicació que sobre l’etimologia del mot dóna Menorquit. És evident que pèpit i “pepino” no tenen res a veure. Ara bé, crec que el sentit del que deia en Santi anava més per la nova versió que n’han fet els joves. Sembla, pel que diu, que no és cap disbarat pensar que pugui venir del calc d’una expressió castellana, això sí, adequada al nostre lèxic : “un pepino de targeta gràfica” / un pèpit de mòbil. L’estructura sintàctica és la mateixa i el sentit també. Com he dit, però, canviant “pepino” per una altra paraula que, a Menorca, significa cosa gran com és pèpit.
I ara se m’ha penjat el d’Àlmax, amb el qual coincidesc! Em pens que agafarem un empatx de pèpits!
Sí, d’acord, serà per similitud fonètica.
Però així i tot crec que tampoc m’heu entès. Jo el que volia dir, remarcant allò de “llengua invasora”, és que, en la comparació podrien ben ser ells qui ens copien la paraula. I si més no, al manco jo m’ho puc imaginar així.
.
Cercar o voler trobar “similituds fonètiques” amb el castellà ho consider un menyspreu cap a la nostra llengua.
Visca les paraules genuïnes, del nostre català!
Maite i n’Àlmax es el que volia dir, han agafat “un pepino de …” i han substituït pepino per pèpit. Nom Necessari no pretenia tenir la raó nomes donar pistes d’on podia venir la expressió, per que l’havia escoltada o llegida per aquí i per allà. De fet segons el DRAE “pepino” denota cosa de poc o nul valor, tot al contrari del nostre pèpit; Cosa, persona o animal de grans dimensions (Ciutadella). I totalment contraria a l’us que en fan del “pepino”. També he sentit “la moto es un pepinu” a algun jove de Ciutadella, d’aquí que em decanti per aquesta explicació.
Per cert fa molts anys que no n’he menjat cap de pèpit.
Eso de tener tantos parados en Menorca, lleva a la gente a tener mucho tiempo para el ocio. Y qué mejor para pasar el rato que hablar de pepinos , pèpits y demás chorradas. En fin, lo que da de si este blog…
Jorge, quin pèpit de disbarat acabes de dir!
Lo que es un disparate es el estúpido debate sobre el pèpit! Con la de cosas importantes que hay para debatir… Lo que hace más gracia es que, al final resultará que el tema del año es el pèpit. Y los que osemos pensar que hay cosas más importantes, nos acusarán de decir disparates. En fin… lo que hay que leer.
Santi, tenies raó, potser ho he llegit massa deveres i me n’he anat ràpidament a la etimologia.
.
Però… més paraules genuïnes i nostrades: a part de pèpit…
.
TURMASSOT:
|| 1. Embalum dur, cosa que ressurt i fa nosa (Mall.); cast. abultamiento.
|| 2. fig. Persona o cosa molt grossa, feixuga, que embaluma o pesa molt (Men.); cast. balumba.
|| 3. fig. Cap-clòs, persona molt curta d’enteniment (Mall., Men.); cast. zoquete, calabacín.
Etim.: derivat pejoratiu de turmàs.
CAPSIGRANY:
1. Ocell de la família dels lànids: Lanius rufus L. (or., occ., bal.); cast. alcaudón. Té el cap relativament gros, imita bé el cant d’altres ocells i és molt rabiós.
|| 2. Peix de la família dels blènnids, principalment el de les espècies Blennius gattorugine, Blennius tentacularis i Blenniurus pavo (Barc.); cast. baboso.
|| 3. Capbuit, home de poc enteniment (pir-or., or., bal.); cast. zopenco, tonto. En Llofriu, el més capcigrany de tots, Oller Rur. urb. 238. Llavores jo me’n reia de la guerra | i dels meus que es batien, capsigranys, Maragall Obres, i, 139.
|| 4. Herba de capsigrany: planta de l’espècie Teucrium capitatum, de la qual es troben sempre branquetes en els nius de capsigrany (Baix Penedès).
CÒDOL:
1. Tros de pedra, generalment de forma rodonenca; cast. guijarro.
2. Bancassa de dalt i de baix de la premsa de vi (Porreres).
4. Capclòs, persona molt ignorant o incapaç d’aprendre (Men.); cast. zoquete.
5. Persona molt sorda (Mall., Men.); cast. tapia. «Parla fort, que és un còdol», o «és sord com un còdol».
CODONY:
1. Fruit del codonyer, que és de forma de pera o de poma, de sabor molt aspre, astringent, i que es cou per fer-ne confitures casolanes; cast. membrillo.
2. Persona capclosa, curta d’enteniment (Men.); cast. zoquete.
Refrany a Mallorca: «Es codony madurarà, i es pèl li fugirà»
MAC:
1. Còdol (bal.); cast. piedra, guijarro. A Mallorca i Menorca, el mac no sol esser més gros que el puny d’un home; a Eivissa se diu mac a pedres més grosses, tant com el cap.
2. fig. Capclòs, que difícilment comprèn les coses (mall., men.); cast. cabezota, torpe
BADOC:
1. Persona que bada, mirant coses que li distreuen l’atenció (Cat., Val., Bal.); cast. mirón
2. Ximplet, el qui per curtor d’enteniment o per distracció és fàcil d’enganyar o sorprendre (Cat., Val.); cast. bobo, babieca
.
Hala! qui n’hi afegeix més? Venga! tots aquests que estau a l’atur
.
Per cert, Ferrerienc. T’havia deixat un comentari a l’entrada “Resistir”, sobre el vernacle, però el post va quedar amagat, quan el debat m’agradava i m’agradaven les teves aportacions.
Fa mig hora que estic davant la pantalla, el seu fum balla amb el meu.
Temps d’oci.
Tan important com el de dormir, menjar, treballar…
No tenc paraules genuïnes per afegir, les que se m’ocorren no existeixen, ppepino, piperina, pisparate. pimportantes… En pin!
Sa gent més gran diu ametló i com deia na susana (veig que compartim gentilici, nom i professió, tot i que no sé qui és) molts joves si fan ús del mot – que rarament parlen d’ametlons – amollen la forma castellana almendruc en expressions com ara “estàs fet un almendruc” o “això és com el truc de l’almendruc” però diria que mai per referir-se al fruit. Comparteixo amb na Maite que no cal enviar a cagar ningú per donar la seva opinió. També vull afegir que en termes dialectals no s’ha de generalitzar, ja que en unes zones pot manifestar-se un fenomen i en altres no. Serà qüestió d’estudiar-ho, tot aprofitant el treball de màster sobre els joves de l’illa. Ja vos diré coses.
Menorquit,
M’afegesc al teu treball de recerca. El tema del pèpit ja està esgotat.
BENEIT, -EITA
|| 4. m. i f. Curt d’enteniment (Cat., Val., Bal.); cast. tonto. Y vós en beneyt per a què voleu altra muller, Tirant, c. 205. Lo tenien per beneit! Verdaguer Flors 78.
BOIG, BOJA m. i f.
|| 3. Curt d’enteniment (val., mall., men.); cast. tonto. ¡Que és boig aquest home!, Vilanova Obres, xi, 25. a) Boig-belitre: que no té el seny complert, però sap cercar ses conveniències (Empordà).
ASE m.
|| 3. Home estúpid, que obra amb poc enteniment; cast. asno, burro. Ja s’an auisat tots los àsens huy, Cançon. Satir. 304. Perque qui’t senta parlar no diga que ets un ase. Penya Mos. iii, 38. a) Fer l’ase: fer estupideses. Ni feien s’ase els atlots en sortí de s’acadèmia, Roq. 40.—b) Ase belitre: home de poc enteniment, però amb prou picardia per cercar les seves conveniències. (Mall.).—c) Ase ensellat (Mall.), o ase amb quatre potes (Mall., Men.) o tros d’ase: home molt estúpid o grosser.
1. CAPARROT m.
|| 3. Cap-clos, persona curta d’enteniment, que no comprèn les coses (Mall., Men.); cast. zoquete.
1. CAP m.
II. Part superior del cos de l’home, considerada com a residència del pensament; cast. cabeza. Yo tem de mort lo cor e mes lo cap d’aquella que de present es amant, Ausiàs March, lxxxv. Tenir bon cap, o molt de cap: esser molt intel•ligent. Tenir poc cap, o mal cap: esser curt d’enteniment. Cap obert o cap desfet: intel•ligència molt clara, gran talent. a) Per designar l’enteniment molt curt hi ha una multitud d’expressions formades amb el mot cap: cap aigualós (val.), cap clos (bal.), cap d’ase (bal.), cap de burro o cap de ruc (cat.), cap de barana (or.), cap de be (men.), cap de blens (or.), cap de carabassa (cat., bal.), cap de caraina (or.), cap de ferrada (mall.), cap de pa (cat.), cap de pasta (or.), cap de poal (mall.), cap de sola (men.), cap d’estopa (or.), cap de tartana (ross.), cap de tòtina (Ribera d’Ebre), cap de xai (Empordà). cap d’oriol (men.), cap d’uaixa (men.), cap d’uiastre (men.), cap dur, cap de maça (men.), cap gros (Vallès), etc.—
Per cert, no he trobat badous i fava-estira. Algú en sap res?
PD. Ara me vaig a mirar el tema del “vernacle”.
Hay que ver donde podemos llegar con el “copiar y pegar”. Uffff! Qué plomazos sois.
No som filóloga. Però si castellanoparlant. Crec entedre que un pèpit de qulasevol cosa, ara és fa ús com una cosa fantàstica, fora del que és normal. És a dir el mòbil de la filla de na Maite és”un pedazo de movil”. Un mòbil de dalt de tot.
En castellà un “pepino de móvil” és un trasto, es a dir una merdeta´. Si alguna cosa “nos importa un pepino” és que aquella cosa és poc menys que no res. Així crec que l’ús de “pepinu” per pèpit es més per aproximació morfològica que semàntica. En qualsevol cas “un pepino”
Siento mandarte mi comentario a destiempo,pero como lo tenia escrito no me a parecido mal el publicarlo.
Avui matí he tret un poc més el net del “pèpit” parlant amb joves de 17 anys d’Alaior. Els ha estranyat la “t” de darrere: ells diuen “pepi” amb la e tancada amb el sentit que deia na Maite del pèpit. Segons ells, pepi és un poc menys que pepino, que també l’empren: un pepi de cotxo és un cotxo “xulo”, que va bé i és guapo de veure i un pepino de cotxo és un pepi de cotxo que a més agafa molta velocitat i “mola” molt…