Dia 10 d’octubre, va fer 150 anys del naixement del poeta Joan Maragall, el centenari de la mort del qual serà, justament, l’any que ve. És per aquest motiu que, durant aquests mesos, s’han celebrat una sèrie d’actes per recordar la figura d’aquest mestre indiscutible de les lletres catalanes. Un reconeixement que, a Ciutadella, agafarà forma amb el recital poètic “Maragall, el ciutadà”, a càrrec de l’actriu Rosa Novell.
L’Elogi de la paraula i l’Elogi de la poesia són els principals articles en què Maragall va exposar la seva concepció de l’estètica, la qual pot resumir-se en una sola paraula: sinceritat. La poesia és “paraula viva”, segons la seva expressió; és a dir, l’expressió pura del sentiment inspirat per l’objecte poètic. La temàtica maragalliana és, a més, de les més àmplies : l’amor, la natura, el cant de la seva terra i la seva ciutat, la llegenda, els elements espirituals. Una temàtica que s’ha traduït en poemes com el “Cant Espiritual”, La vaca cega” o “El comte Arnau”.
Així, dia 1 de novembre, a les 20,00h, al teatre de Calós, tindrem l’oportunitat de gaudir de la lectura de poemes, de cartes i d’articles de Joan Maragall, a càrrec de Rosa Novell, tot lligat amb la música del violoncel de Fanny Silvestre, que tocarà obres contemporànies i de Wagner, que tant agradava al poeta.
Per començar a ambientar-nos, aquí teniu un fragment del poema dramàtic Nausica, basat en una passatge de l’Odissea.
NODREIX L’AMOR
Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l’ànima,
i el bes més dolç te’l daren els zefirs.
Mai seria l’aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 21 comentaris
Quan he llegit el poema (el fragment) ràpidament he anat a cercar el poema sencer i al wiquipedia ” Joan Maragall”. Som totalment analfabeta de la poesia catalana i aquestes entrades em fan pensar i sentir en català.
Tant se val si aquest bloc en els darrers temps tingui un incessant rum-rum.
Jo (i crec que la gran majoria) coneixem la seva finalitat, quina manera de perdre el temps!
Ara, lectures com aquesta, la de’n Mir i tantes altres, sempre em donen pas a una segona lectura.
Crec que el éxit de les entrades no es miden pels comentaris, eh qué no?
Salut!
Exactament, Eugenia. Hi ha entrades que propicien els comentaris i d’altres que són per reflexionar en silenci o per aprendre alguna cosa que no sabíem. I ho dic en plural perquè jo, mentre escric, també reflexion i també aprenc. Encantada quan hi ha debat i encantada quan hi ha silenci. Sé que sempre estic acompanyada.
A veure si t’animes a venir al recital de Maragall. Rosa Novell és una excel·lent actriu i segur que serà una vetlada molt agradable.
Demà farà 100 anys del naiximent del poeta Miguel Hernández.
Quan vaig cumplir 21 anys ma mare (obligatoriament) em va regalar una antologia completa de aquest poeta, el que a mi més m’agradava, de l’editorial Losada.
Mon pare em deia que aquest poeta era un “robagallinas”. Augmentava la meva passió inconscientment.
Vaig prestar aquest llibre i no el vaig recuperar.
Jo esperava que amb això del centenari és tornés a reeditar. Il·lusions.
El poeta no ha tingut el que es mereix.
I jo que encara tenc a ma mare viva (91 anys) i que volia un llibre com aquell no el trob, ni ma mare tampoc.
Es una buena noticia que se hayan realizado algunos actos para celebrar el 150 aniversario del nacimiento de Juan Maragall. Normalmente se suelen celebrar y conmemorar efemérides de personajes próximos a la izquierda ideológica, pero, en esta ocasión, quizás por desconocimiento, se recuerda a un poeta comprometido políticamente con movimientos consevadores y democristianos, aunque después sus nietos se pasaran al socialismo.
Es de agradecer este gesto poco común en la izquierda.
rum-rum ignacio, rum-rum….
Eugenia… no tienes ni idea… de nada.
Sólo sé que no sé nada.
Tú lo has dicho.
Eugenia va en el buen camino, amigo Ignacio. Sí, querido “Jorge Rodríguez”, tu primer nombre empieza por la tercera vocal. Quiero decir el nombre real, ése que escondes para no dar la cara e insultar a todo el mundo. Veríamos, si no fuera así, quien “se caga en los pantalones”. Vaya con el “cibergallito”…. ¿Digo también tus dos apellidos….? No cometas el error de tocar los cojones a un periodista…..
¿Hablo de tus negocios? Lo dejaremos para otro día…. Mira, yo sí doy la cara, ya ves lo “cagado” que estoy. ¿La darás tú?, ¿tendrás lo que tiene que tener un hombre para identificarse? Lo dudo…..
“No cometas el error de tocar los cojones a un periodista…..”
Pens que la credibilitat del periodisme fa temps que la vàrem llençar entre tots per l’excusat. Crec, de la mateixa manera, que aquests comentaris pseudo-mafiosos estan a l’alçada dels pitjors personatges de Camilleri. No puc estar més en desacord amb bona part dels comentaris del tal Jorge Rodríguez (per cert: l’anonimat és tan respectable com l’opció de signar amb nom i llinatges), però el nivell de les darreres intervencions trob que és lamentable.
Worsley a jo em sembla que és de covards el que fa Jorge Rodriguez d’emprar l’anonimat per ficar-se amb persones amb noms i congoms i dir la veritat com fa en Carles Marquès no té res a veure amb fer comentaris “pseudo-mafiosos”. La llei del silenci si que és una llei mafiosa. El que és penòs és que hi hagi personatges com el Jorge Rodriguez o tindria que dir Ignasi o Felipe Terry Colton. A n’Ignasiet ja el comença a coneixer tothom.
Respect la teva opinió, Worsley, tot i que em sembla una mica fort que parlis de comentaris pseudo-mafiosos. D’altra banda, no em sembla molt respectuós per part teva el comentari que fas sobre els periodisme. Personalment, jo ja n’estic tip de gent que parla despectivament de la meva professió, que ben segur deu tenir les seves misèries, però que deu ser tan respectable almenys com la teva, que, per cert, no sé quina és. Evidentment, no és la forma que m’exprés normalment, però n’estic una mica fart d’aquesta gent que s’amaga darrere d’identitats falses per insultar i menysprear els altres, i que no tenen collons (ho sento, personalment pas bastant del que en diuen allò políticament correcte, és una dictadura que no va amb mi) de donar la cara. Estic d’acord amb tú al 100 per 100 que l’anonimat és tan respectable com l’opció de signar amb noms i llinatges; almenys sempre que no es faci servir covardament per insultar i faltar al respecte als demés amb actituds fatxendes. Que no ho creus, amic? M’hauras de disculpar que no hagi llegit res de Camilleri, però en prenc nota. No vull entrar en polèmiques. Només era un aclariment. Salutacions
Jo crec que l’anonimat és una eina que et dóna la xarxa i fer-ne un bon ús o un mal ús té més a veure amb la persona que escriu que no pas amb el nom que s’utilitzi, ja sigui real o inventat. Com dius, utilitzar l’anonimat per insultar o menysprear algú pot qualificar-se de covardia, en la major part dels casos. I descriure així l’actitud del personatge en qüestió no ho discutesc. Però dir la veritat no treu que seria bo elegir algunes maneres de dir-la i no d’altres. Encara diria més: la veritat s’ha de ben vestir perquè no perdi vàlua. Repetesc el que deia abans: en els comentaris d’en Carles Marquès s’hi veu amenaça d’hores enfora. Tal vegada m’equivoc. Tal vegada veig mala bava on no n’hi ha. Però en frases com “¿Digo también tus dos apellidos….? No cometas el error de tocar los cojones a un periodista…..”, o “¿Hablo de tus negocios? Lo dejaremos para otro día….” o “¿tendrás lo que tiene que tener un hombre para identificarse? Lo dudo…..” diria que, en el millor dels casos, la referència al periodisme hi és sobrera. Perquè tots sabem què poden fer i desfer alguns periodistes. Què vol dir, si no, amb açò? Que en cas que fora picapedrer o botiguer sí que els hi podria tocar, els collons? Vol dir que un periodista pot ser perillós, si vol? A Menorca, al manco pel que fa a la part escrita, ja sabem dels periodistes que uns quants fan feina per al Senyor i els altres per a un senyor (en minúscula) que també podria sortir en qualsevol novel·la de Camilleri i que va cometre l’error de néixer a Mallorca en lloc de a Sicília. A mi les amenaces dels periodistes, per molta veritat que puguin traspuar, no em fan cap gràcia.
Per cert, Worsley, no sé quina és la teva professió, però t’assegur que a mi mai no se m’acudiria dir que fa temps que la credibilitat de la professió X (la teva, que desconec), la vam llençar entre tots per l’excusat. T’ho dic de debò, respect el que dius i que puguis pensar així, però no em sembla massa respectuós per part teva. Jo també llegeixo molts cops intervencions lamentables, t’ho assegur, i no em referesc a les teves. Era una puntualització.
Carles, no pretenia ser categòric. Ho dic perquè, rellegit el comentari, ho pot semblar. Criticava un fet puntual (una frase, per ser exactes) i en cap cas voldria haver-te faltat al respecte. No crec que hagi estat poc respectuós. Crec, sincerament, que el periodisme fa temps que beu oli (i no només pel canvi de model econòmic) i a tot plegat hi hem ajudat una mica tots, començant per aquells que formen part de la professió. Açò no vol dir, és clar, que no hi hagi molts casos lloables i encara més de respectables. Per dir açò no crec que falti al respecte a ningú. Per dedicar-se a la meva professió no fa falta credibilitat. Dignitat, sí. I aquesta també l’hem llençada per l’excusat d’un temps ençà. Totes les professions tenen els seus bassals negres, en aquests temps de misèria. Estic d’acord amb tu en què arreu es poden llegir moltes altres intervencions lamentables, incloses algunes de les meves. No som infalibles, sortadament. Salut i força.
En qualsevol cas, Worsley, crec que amb bona educació i respectu mutu, tot es pot dir. Potser sí, que em vaig passar amb el comentari, tens raó, però em treu de mare aquest tipus de gent. Salutacions.
Carles, i jo que em pensava que en Jorge Rodríguez era un personatge creat per na Maite. Pirandello, on ets?
T’agrada el personatge “Jorge Rodriguez” luigi?
Per cert, on és en JR? Des de dia 30 d’octubre a les 8:46, no ha donat senyals de vida.
Tristement la credibilitat dels diaris fa temps que es va perdre.
Fa unes setmanes, en un dels diaris insulars es parlava dels candidats a l’alcaldia en Ciutadella del PSOE y PP.
“Pilar Carbonero (Palma, 1971) ta, ta, ta, ….
J. M de Sintas Zaforteza, ta, ta, ta, …
Perquè posar on havia nascut na Pilar Carbonero?
Et donen una noticia i et col·loquen un missatge dirigit jo ja no sé a quí.
Fan pena.
El que és d’agrair són els darrers comentaris de’n Worsley i de’n Carles Marqués, sempre es deuria defensar les idees sense atacar les persones.
Salut!