Quan vaig començar aquest bloc -prest farà tres anys-, no sabia ben bé on em ficava. Ho reconec. Però, com que som de natural emprenedor (d’aquelles que s’apunten a un bombardeig, com se sol dir), em va fer gràcia això de compartir idees i reflexions, lectures i pensaments. Record que el dia que vaig arribar a les 20 visites, vaig pensar que quin poder de convocatòria que tenia. No cal dir que els primers comentaris em van semblar com un miracle i em van fer moltíssima il·lusió. Santa innocència!
Avui, he d’admetre que quan veig el nombre de visitants o descobresc que, en un determinat minut, hi ha hagut més de 60 persones a la vegada dins la plaça, tenc pensaments inconfessables dels quals pens que hauria de demanar perdó als amics. Això és el que passa quan descobreixes que aquest bloc s’ha convertit en una mena d’oracle on hi ha qui hi ve a cercar respostes polítiques, explicacions sobre la darrera notícia municipal i, fins i tot, indicis sobre el meu estat anímic, no sempre amb bona intenció.
La premsa cita, enmig d’una notícia, el que escric aquí com si fossin declaracions oficials; s’han reproduït entrades senceres en articles d’opinió de certs periodistes; els adversaris polítics fan lectures entre línies del que dic; interpretacions dels meus silencis… Idò, què et pensaves?, segur que em dirà qualcú. I, efectivament, tindrà raó: això de ser una política propera té els seus riscos. Uns riscos que aniran augmentant a mesura que s’atraqui la data de les eleccions municipals.
Per tant, només tenc tres opcions: 1) Deixar de ser espontània i controlar molt -moltíssim- el que dic, cosa que pens que trauria atractiu al bloc i que, a més, no sé si sabria fer; 2) Continuar com fins ara i que sigui el que déu vulgui; i 3) Tancar el bloc i deixar de pensar que si pos el poema de Carner “Els codonys tardorals” qualcú no interpreti que m’estic referint a certs companys de consistori. Ho tenc difícil, no m’ho negareu.
- El pensament ordenat/Opinió
- 32 comentaris
L’opció correcta és la 2.
Bé, comentarista 2, és evident que has emprat el nom de l’alcaldessa en fals, cosa que no crec que sigui pecat però que, com a mínim, és de molt mal gust. És per això que esborraré el teu comentari.
Maite esteim aun país amb la gran sort de tenir llibertat d’expressió i tu l’utilitzes com desitges, naturalment l’opció correcte és la dos!!!
Ànims!
L’opció correcte es la dos.
Ànims!
Jo el tancaria, últimament es nivell de debat deixa bastant que desitjar.. i té pinta que anirà empitjorant a mesura que segons quins sectors es posin nerviosos de cara a ses eleccions.
Com que jo no sóc tu, és a dir, tu no ets jo.. deixa’l obert. Però és bastant trist haver d’anar eliminant comentaris cada dos per tres, no creus?
Per cert, per fer campanya està bé que utilitzeu videos amb el què penseu fer i no fer.. No se, a vegades a la premsa escrita no es reflexa prou bé el què voleu transmetre (o no ho volen reflexar).
Jo et llegeixo sovint, no soc de Ciutadella, passo estones llargues a Menorca. M’agrada llegir el que dius o els poemes dels altres. No ho canviis, segueix explicant el que veus. Gràcies.
Ni ho pensis deixar, si t’has convertit en una pàgina de capçalera !!! Desgraciadament el sentit de l’humor, per mi una de les teves màximes virtuts, és veu sempre pel color del vidre de qui ho mira. Però, es clar, hi ha qui riu amb un acudit dels Monty Phyton i l’altre que ho fa amb el Marianico el Corto. I els que es sentin ofesos, com es diu en bon menorquí, “qui no vulgui pols, que no vagi a s’era”
Comparto totalmente la mayoría de los comentarios anteriores. Creo Maite que tienes que seguir en esta misma línea que has llevado hasta ahora. Por tanto, yo también estoy por la opción número 2.
Y estoy en desacuerdo con el comentario de Quico. De un tiempo a esta parte, este blog ha mejorado en cuanto a pluralidad y en cuanto a diversidad de opiniones. Comprendo que para algunos, oir otras opiniones, distintas a las suyas, sea bajar el nivel, pero yo creo que esto enriquece pues te ayuda a abrir la mente hacia otras maneras de entender la vida y los problemas.
Desde aquí quiero animar a Maite Salord a mantener este foro de debate. Un auténtico ateneo del discurso y la opinión que se está convirtiendo en un referente en toda Menorca.
Dos
2222222222222222222222222222222222222222222!!!!
Dona, ara que et descobreixo tanques?
i gràcies pel bloc
Jo al·lucin.
No sabia que aquest bloc havia millorat.
Encara tindràs que donar les gracies!
La meva ment s’ha obert tant que els 360º han donat mitja volta més.
Crec que tancaràs el bloc quan es torni gris.
Per a què això passi, molts tindrem que “tirar la toalla” i jo no estic disposta a renunciar.
El 2.
Amb tu, amb nosaltres i si dèu vol, també.
Salut!
No es que nos tengas que dar las gracias Eugenia, pero la verdad es la verdad. Y este blog, en los últimos tiempos ha mejorado en pluralidad, en diversidad y en debate.
Coño, que hasta hora todos os dabais la enhorabuena entre vosotros, y os halagabais vuestro ego mutuamente diciedo que guapos erais. Necesitabais a alguien que os bajara del guindo y os pusiera delante de la realidad.
Y al final, he tenido razón en lo que he dicho: que el ayuntamiento era una caja de grillos, que el PSM debía cortar con este PSOE (y ya ha hecho la primera amenaza),… Lo de los parquímetros, lo de la policía, lo del Esmeralda,… cuanto más puede tragar este PSM.
Pero ya digo, esta indignación impostada del PSM Ciutadella no llevará a nada. Todo seguirá igual, en su progresivo deterioro.
Pero bueno, ya sólo quedan 219 días.
Hi ha també -hi hauria d’haver- una 4a. opció.
.
Ja t’ho vaig dir, Maite, no record a quin tema d’aquest bloc.
Es tractaria, senzillament, del “registre” dels visitants qui vulguin intervenir escrivint aquí (a la plaça! -m’heu arribat a empeltar amb aquest nom del bloc-).
.
Molts ja sabem que són el mateix qui s’anomenen “Jorge Rodriguez” i “Coloma Torres” (Coloma T. ara per vergonya), i veiem ben clar que només volen la destrucció d’aquest bloc.
…Però amb el registre se’ls posaria una mica més difícil el seguir amb les seves falsedats.
.
Ja veiem que, aquest personatge “multi-nik’s”, més en evidència ja no hi pot quedar.
I sí que amb el registre podria seguir més o menys igual, amb els mateixos nik’s, però al manco hauria de donar una adreça de correu electrònic autèntica, amb el que açò representa.
.
Bon dia.
No tengo ningún problema en registrarme donde se me requiera. No tengo ningún problema en dar un correo electrónico. No serán estas nimiedades las que me impidan seguir colaborando a engrandecer este blog.
Contrariamente a lo que dice Nombre Necesario yo no quiero destruir este blog, muy al contrario, como ya he dicho, sólo pretendo mejorarlo y enriquecerlo con otras opiniones, distintas a las de la mayoría.
Ya hemos podido leer en otros posts lo que piensa Nombre Necesario de la pluralidad y, por tanto, no hace falta reiterar su totalitarismo y sectarismo.
A algunos les gustaría siempre oir la misma música… Pues yo les voy a tocar otra distinta mientras Maite Salord quiera.
Malgrat la mateixa cantinela d’alguns, que no música, esperem sempre la següent entrada.
Salutttttttt.
La cantinela, la tuya, Eugenia, que no aportas nada al diálogo y siempre estás con tus delirios y con tus ideas de bombero o de bombera (por lo de ser políticamente correcto).
De que hablarías, si no me tuvieras a mí. Si no tienes mundología de nada.
Maite, estimada, el que facis ben fet estarà. Tu obrires la plaça, ens hi has acollit, i per ella hem passejat amb plaer. Però mantenir-la neta, endreçada i segura…pot ser esgotador. Ho entenc. Però, no puc evitar fer una cita, no oblidem el que escrivia l’autor de La Celestina: “Jamás el esfuerzo desayuda a la fortuna”.
.
Per altra part, i pel que he seguit el bloc, cres que són comptades les ocasions que has hagut d’esborrar un comentari. Només quan s’insultaven persones o s’ursurpaven personalitats. Això és lògic. Però a aquesta plaça jo he vist escriure, sense problemes, la discrepància. He vist debats encesos. He vist, fins i tot, adversaris acèrrims confluir en acords. Record els escrits axampanyats en que fa dos Nadals ens va deleitar en Joan Triay. Record els estires i arronses entre jo mateixa i Nom Necessari…Crec que si la plaça tanca molts ens sentirem orfes. Menorquit, Nom Necessari, Davjo, Vela, Moscard d’estiu, cuc de terra, Zodiac…noms que record i que m’han fet gaudir d’un debat sovint de fondaria i solidesa. I és que com deia Adenauer, “tots vivim sota un mateix sostre, però no tenim el mateix horitzó”. I això és bo.
.
No em molesta que hi hagi opinions diferents. De fet les darreres vegades que he entrat a la plaça, m’han divertit força les de JR. Entestat a augurar la desaparició del PSM en base, únicament, a anàlisi simlplistes i al seu propi desig…em resulten divertides. Zum-Zum.
.
Aquesta plaça és un espai de llibertat. M’agradaria romangués “saecula saeculorum”. Però no som jo qui porta el feix sobre l’espatlla. Maite, estimada, et desig coratge perquè, al cap i a la fi, com deia Aristòtil: “El coratge és només la disposició a sentir graus canviants de temor i confiança en situacions de repte”. I per situacions de repte, Ciutadella.
Desconozco por completo la “opcion correcta”ya que no se cuales son tus prioridades,ni se en que medida te llena tu blog,eso es a ti quien corresponde sopesar las opciones que tu misma te has impuesto,tu eres quien en unas ocasiones lo disfrutas y en otras lo padeces,no como tus asiduos que dejamos nuestros comentarios y se supone que es por que disfrutamos con ello.
Por otro lado he podido percatarme de que con este sutil amago de abandono que insinuas como una de las opciones posibles, has conseguido que uno de tus mas fieles,puntuales he incondicionales y fervientes seguidores haga un comentario “blanco”pidiendote entre lineas….no te vayas,no me anules,no me calles,en definitiva,no provoques mi extincion,susurrandotelo tras su comentario,con gritos silenciosos que revelan su dependencia a esta “plaza”tan
dispar a veces tan melosa otras pero entretenida siempre.
Hoy tras esta involuntaria aun que licita declaracion de titularidad que dejas entrever tras el escrito con que nos obsequias,alguien se a dado cuenta del valor del atril al que nos invitas a subir para dar desde el nuestra opinion sobre tus escritos.
Por eso hoy su comentario es blanco,un blanco que pretende convencer a quien posee la opcion de dejarle en el anonimato o evitarselo.
Pero no te apures desconocido Jorge Rodriguez, te puedo asegurar que podras seguir con tus comentarios tan coloridos por mucho tiempo en esta plaza,pues quien tanto temes que te destine al anonimato esta muy enferma por que padece el virus de la escritura y eso amigo mio es cronico y no puede evitar comunicar a traves de su escritura lo necesita como el comer y sin comer no se puede vivir y los escritores como ella no pueden vivir sin escribir.
Asi que tranquilo y a lo tuyo (que el blanco no te sienta bien)que esto va para largo.
Atte:juanc1609@GMAIL.COM
María Jiménez cantava allò de “Se acabó”…però sempre hi tornava!! per altra banda en el seu disc “De María a María” va versionà una de les millors cançons que mai s’han escrit: “Por tí” on en una estrofa justifica els seus actes dient què ho fa: “…por tí, por mí, por los demás…”. Idò ja ho saps Maite: per tú, per mí, pels demés…pel que vulguis…Salut i força!
2 o 2…
Ya se ve que el Capitanito no se entera de nada. En primer lugar, porque yo ya soy anónimo. No tengo ningún miedo al anonimato porque ya lo soy. Aunque capitanito no lo sepa, mi nombre real no es el de Jorge Rodríguez. Y, por tanto, vivo en el anonimato y no quiero, por otra parte, dejar de serlo. Y ya le digo, si no existiese este blog me iría a otro a dar tunda. No tengo ningún problema.
Si yo quiero que continue este blog es para poner de los nervios al Mosquito Menorquín y a Nombre Necesario. Es mi única diversión.
No fumo, no bebo, no voy con mujeres, mi único vicio es éste.
Me alegro, por otra parte, que a Matilde de la Mole le hagan gracia mis cometarios. Me satisface enormemente.
Si Maite Salord sigue con el blog, aquí me tendreis. Seguiré en esta lucha por la pluralidad, por la democracia y en defensa de la opinión distinta.
Com molts heu dit, és cert que m’agrada tenir aquest bloc. M’agrada escriure i refelexionar i m’agrada escoltar la gent que té coses interessants a dir, fet que, per sort, passa molt sovint en aquesta plaça.
Així que, prescindint de comentaris absurds (cosa que us recoman moltíssim), demà tornaré amb una nova entrada. Bona nit!
Sí, sí, comentarios absurdos… Ay Maite, como eres. Para tí son interesantes cuando dicen lo que quieres leer y absurdos cuando no bailan a tu son.
Al final, demuestras que eres tan sectaria como tus halagadores visitantes de esta plaza.
Permites que insulten a quienes opinamos diferente. Nada has dicho al Mosquito menorquín o a Nombre Necesario que han llegado al insulto más zafio y a la amenaza más repugnante y, en cambio, a quienes hemos intentado argumentar y razonar, aunque fuera de modo distinto del resto, siempre nos has marginado e insultado. Todo un ejemplo de alguien que se espera, tenga un talante muy distinto del demostrado.
Sino s’arriba al insult personal, tota colaboració i opinió en aquesta plaça tindria que ser benvinguda. És la pluralitat que tenim a la vida real i crec que negar-la o repudiar-la no mos fa cap bé.
Gracias Pinocho por tu comentario. En esta plaza se me ha dicho rata sarda, indigno, que me arrancarían la cabeza y la tirarían a una pocilga de cerdos, etc. etc. Insultos, uno tras otro, que han recibido la condescendencia de Maite Salord.
Estoy con Pinocho y lucharé contra el sectarismo de algunos y para que esta plaza se plural como la vida misma.
Sr. JR.
Durant mesos vaig ésser una participant assídua als debats d’aquesta salordiana plaça, ara hi passeig –coses de la vida atrafegada- molt més esporàdicament. De fet, vaig ser jo mateixa qui va batejar el bloc com a “plaça”, mot que veig que vostè també utilitza.
Si més no vull deixar-li una cosa clara, no cal –ni mai ha calgut- que vostè ni ningú lluiti “contra el sectarismo de algunos y para que esta plaza se plural como la vida misma”.
La plaça ha estat sempre plural i si ha hagut sectarisme només és atribuïble als autors dels comentaris. Crec que les qualificacions que vostè mateix s’atribueix són més aviat un clar exemple de vanitat mal mesurada, i com deia Balzac: “hi ha que deixar la vanitat als que no tenen altra cosa per exhibir”.
Malauradament els seus comentaris, des del meu punt de vista, són clarament mancats d’objectivitat, són precisament una bona mostra de sectarisme. No crec que pugui alliçonar ningú al respecte.
A mi no em molesta –en absolut- que vostè escrigui el que vulgui a aquest bloc, i pel que veig tampoc a Maite Salord que ho podria esborrar amb un sol click. Per cert això és el que passa quan intentes deixar la teva veu a alguns blocs de reputats senyors de la dreta. Duren un sospir.
.
Deia Goethe que “s’acostuma a posar paraules allà on hi manquen idees”. Sincerament crec que això defineix els seus escrits. Paraules, consignes…i poques idees. Per això el trob divertit. Tanta indignació, tanta parafernàlia retòrica, tanta passió inútil (us estalviaré la referència a Sartre)…. per a simplement atacar l’actuació del PSM, ho trob, sí, divertit.
.
No sé ni m’interessa qui és vostè a la vida real, encara que en tinc una idea, allò que desitjaria és confrontar idees –ho hem fet a la plaça en debats força durs- però és que encara no n’hi he besllumat ni una. Tot el seu discurs es basa en prediccions de mal averany i en quatre frases fetes.
No em molesta la seva presència a la plaça, al cap i a la fi és només un zum-zum, però no s’auto-atorgui medalles que no li corresponen.
Ara se’ns vol presentar com a paladí de la llibertat !!!. Escrigui el que vulgui però, sisplau, no caigui en el ridícul.
Fent honor a la sentència de Chomfort, “cal molt ingeni per no assemblar ridícul”. Només hi afegiria que, per amor del déus, faci un esforç !!!. Els passejants de la plaça ens ho mereixem.
No debatré res més amb vostè, Sr. JR, si no aixeca un poc el vol. La diversió és en el meu cas pura contemplació, per participar en el ball necessit millor ballador. Faci un esforç.
…….
Estimada Maite, el teu bloc ha esdevingut una plaça pública, però, sens dubtes, tu ets qui la manté endreçada. És evident que no et calen legionaris de la pluralitat per defensar-la. La plaça es defensa sola. Ja ho deia el meu admirat Leopardi –per quan un dels seus poemes?- “la paciència és la més heroica de les virtuts”. Maite, paciència.
Es un honor que la “prestigiosa intelectual”, Matilde de la Mole, se haya rebajado, en una ampulosa perorata, a referirse a mi humilde persona. En su habitual soberbia se atreve a decir lo que está a la altura de su inteligencia y lo que no. Mis comentarios, por supuesto, no tienen el nivel requerido para poder entablar conversación con una eminencia del tamaño de Matilde de la Mole. Ella está por encima del bien y del mal. Incluso llega a decir que lo mío es vanidad… Pero, Matilde, ¡¿tú nos hablas de vanidad?! Si sólo basta leer tus cometarios para ver hasta que punto es vanidosa y soberbia la tal Matilde.
Su manido discurso, trufado de citas de otros intelectuales, sólo pretende el demostrarnos su gran cultura, intenta deslumbrarnos y lo que hace es hacer la pedante y la pesada.
No sé si la tal Matilde habrá leído todos mis comentarios. Pero muchos tienen su argumentación, su reflexión y su análisis. Que a la pedante no le guste, es su problema… Que los argumentos no están a la altura de nuestra intelectual de turno, es su problema.
Que no quiere debatir más conmigo, que no lo haga. Me da igual.
Por otro lado, ya me imagino lo duros que debían ser los debates de la pedante con el mosquito y con el Nombre Necesario. Para reirse…
En fin, Matilde, que te den.
Genial, Matilde, com sempre!!!. Has aconseguit el que volies. L’has tret de polleguera!!!. És patètic.
Qui no vol pols que no vagi a s’era. Sí, patètic, maleducat, crispat…i sense arguments. Enhorabona, Matilde!!!.
Oye Núria, como se nota que nunca me has visto enfadado. El día que lo esté, apártate que también puede haber tunda para tí.
Y el casolà,… menudo esperpento. El patético, maleducado y crispado serás tú, sotonto. Y dice que no tengo argumentos. Pues será por los argumentos que él ha puesto sobre la mesa. Menudo tontaina!